Trial Indoor de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
BSicon RACE.svgTrial Indoor de Barcelona
Indoor Bcn logo curt.png
Categoria Trial indoor
Lloc Palau Sant Jordi, Barcelona
Coordenades 41° 21′ 48″ N, 02° 09′ 08″ E / 41.36333°N,2.15222°E / 41.36333; 2.15222Coord.: 41° 21′ 48″ N, 02° 09′ 08″ E / 41.36333°N,2.15222°E / 41.36333; 2.15222
Data Cap al febrer
Espònsor La Caixa
Organitzador R.P.M. Racing
Puntuable Campionat del Món
Web oficial trialindoorbarcelona.com
Historial
1a Edició 1978
Total d'edicions 39 (2016)
1r guanyador Jaume Subirà
Darrer guanyador Toni Bou
Rècord victòries (10) Toni Bou
Darrera revisió: 8/06/2019
Modifica les dades a Wikidata

El Trial Indoor de Barcelona és una competició esportiva de trial indoor que se celebra anualment, durant el mes de gener, al Palau Sant Jordi de Barcelona. És la prova més veterana de totes les puntuables per al Campionat del Món de trial indoor, la que aplega més quantitat de públic i la que compta amb més zones non-stop. Segons l'opinió de molts crítics és la prova d'aquesta modalitat de trial més difícil i espectacular del món.[1]

Història[modifica]

Vegeu també: Trial_indoor#Història

La prova va ser creada el 1978 per la revista barcelonina Solo Moto, concebuda com un esdeveniment puntual i de caràcter promocional de la publicació. De fet es tractava d'afegir interès i d'atraure més públic a l'acte de lliurament dels premis als "Pilots de l'any" que organitzava anualment la revista.[2]

Entrada d'una de les primeres edicions del Trial Indoor Solo Moto (1982)

La prova fou concebuda inspirant-se en les de Supercross, modalitat de motocròs "indoor" (en recinte cobert) molt popular als EUA i que aleshores començava a ser coneguda a Europa. Com que en aquella època el trial era molt popular a Catalunya es va decidir de bon començament fer una prova indoor d'aquest esport. A banda, es donà la coincidència que, poc abans d'idear aquest esdeveniment, el director de la revista, Jaume Alguersuari, s'havia assabentat que en un pavelló esportiu dels Països Baixos s'hi havia organitzat recentment una mena de trial amb motocicletes per damunt de palets i decidí de millorar la idea.[3]

La primera edició[modifica]

El I Trial Indoor Solo Moto (o Indoor Trial Solo Moto), nom que rebia la prova en les primeres edicions, es disputà el 24 de gener de 1978 al Palau dels Esports de Barcelona (actual Barcelona Teatre Musical) al carrer Lleida, amb el recinte ple de gom a gom amb 9.000 espectadors.[4] El vencedor fou Jaume Subirà amb Montesa, seguit d'Yrjö Vesterinen amb Bultaco i Quico Payà amb OSSA.

El disseny de les zones fou responsabilitat de Joan Bordas, expert en jardineria i motociclisme i Pere Pi (en aquells moments, directiu de Montesa), ajudats per Josep Isern i amb el suport del Motoclub Mollet.[4]

Evolució de la prova[modifica]

El Palau dels Esports, seu dels primers Trial Indoor Solo Moto

Durant les primeres edicions, per accedir a l'esdeveniment n'hi havia prou amb mostrar un exemplar de la revista Solo Moto a l'entrada.[2] Després l'acte passà a ser de pagament, i a l'edició de 1982, per exemple, una entrada costava 500 pessetes d'aleshores (3 euros actuals). Durant aquells primers anys, el públic era un dels protagonistes de l'espectacle, s'hi lliurava al 100%.[3] L'esdeveniment tenia tant d'èxit que, en acabar la prova, els espectadors baixaven a trepitjar les zones i a veure de prop per on havien passat els pilots.[3]

Les zones[modifica]

Durant els primers 13 anys, Pi i Bordas no varen repetir mai cap zona d'una edició a l'altra, per més èxit que hagués tingut. L'esperit era mirar de respectar l'essència del trial clàssic, de manera que les zones eren com més naturals millor.[5] A causa d'això, la seva confecció era complicada (en una edició, es varen entrar al Palau dels Esports 43 camions de material).[3]

Una de les zones més espectaculars que s'hi varen fer consistia a muntar una "piràmide" amb dos gran taulons col·locats damunt d'una piscina. D'altres d'espectaculars foren una gran "cascada" amb roques i aigua, una zona muntada dalt d'un "quadrilàter" (tipus ring de boxa), la "torre de Babel" amb unes travesses de tren, d'altres amb grans arrels d'arbre, amb troncs de palmera, etc.[3] També era habitual que, a cada edició, es marqués alguna zona aprofitant les escales que porten a les graderies, per on havien de pujar i baixar els pilots, enmig dels espectadors.

Com a anècdota, l'any que es muntà la piràmide amb piscina s'acabava de canviar el parquet del Palau (havia costat 14 milions de pts d'aleshores, uns 84.000 €). Durant la prova, una moto va caure de dalt de tot de la piràmide a la piscina amb tan mala sort que va foradar-ne la lona amb l'estrep. El mal no es va veure fins a l'endemà, quan l'equip de Joan Bordas va anar a desmuntar les zones i es va trobar amb tota l'aigua de la piscina escampada pel Palau. Es va haver de canviar tot el parquet de nou.[3]

La col·laboració del tàndem Pi-Bordas amb Jaume Alguersuari s'acabà després de l'edició de 1990, ja que el primer es trobava en ple desenvolupament de la seva empresa, Monty, i no donava l'abast.[3] Alguersuari aprofità l'avinentesa per a canviar la filosofia del tipus de zones muntades, ja que li va interessar muntar-ne de menys costoses, menys naturals, però més adients per a col·locar-hi la publicitat.[3]

Consolidació internacional[modifica]

Interior del Palau Sant Jordi, abans de començar l'edició del 2011

En poc temps l'esdeveniment va guanyar un gran prestigi, en comptar amb la participació dels millors especialistes del món. Ja durant els anys 80 el Trial Indoor de Barcelona era considerat com el millor espectacle Indoor del món pel seu ambient, organització i espectacle. De fet, aquesta prova fou l'embrió de la modalitat Indoor de trial, escampant-se per Europa ràpidament i originant anys a venir l'actual Campionat del Món de l'especialitat.[6]

A començament dels anys 90 la prova va canviar d'escenari i va passar al seu emplaçament actual, el Palau Sant Jordi acabat d'estrenar aleshores, que ateses les seves dimensions va permetre ampliar l'espai de les zones i donar cabuda a més de 18.000 espectadors, que van consolidar encara més l'esdeveniment.

A partir de l'any 2006 la prova s'anomenà oficialment Trial Indoor Movistar de Barcelona, fins al 2010 en què recuperà la seva denominació actual. D'ençà del 2011, totes les edicions s'han fet conjuntament amb l'Enduro Indoor, tal com ja s'havia fet l'any 2000.

Palmarès [7][8][modifica]

Toni Bou a l'edició del 2011
A data 8 de febrer de 2016
Edició Any Guanyador Segon Tercer
I 1978 Catalunya Jaume Subirà Montesa Finlàndia Yrjo Vesterinen Bultaco Catalunya Quico Payà OSSA
II 1979 EUA Bernie Schreiber Bultaco Catalunya Manuel Soler Bultaco Alemanya Felix Krahnstover Montesa
III 1980 EUA Bernie Schreiber Bultaco Catalunya Toni Gorgot OSSA Catalunya Jaume Subirà Fantic
IV 1981 Catalunya Toni Gorgot OSSA Bèlgica Eddy Lejeune Honda Itàlia Danilo Galeazzi SWM
V 1982 Bèlgica Eddy Lejeune Honda França Gilles Burgat Fantic EUA Bernie Schreiber SWM
VI 1983 Bèlgica Eddy Lejeune Honda EUA Bernie Schreiber SWM Catalunya Lluís Gallach Montesa
VII 1984 Bèlgica Eddy Lejeune Honda Catalunya Lluís Gallach Merlin EUA Bernie Schreiber SWM
VIII 1985 Catalunya Andreu Codina Montesa França Pascal Couturier Beta França Gilles Burgat Yamaha
IX 1986 Catalunya Jordi Tarrés Beta Bèlgica Eddy Lejeune Honda Occitània Thierry Michaud Honda
X 1987 Itàlia Diego Bosis Aprilia Bèlgica Eddy Lejeune Honda Catalunya Jordi Tarrés Beta
XI 1988 Catalunya Jordi Tarrés Beta Itàlia Diego Bosis Aprilia Itàlia Donato Miglio Fantic
XII 1989 Catalunya Jordi Tarrés Beta Itàlia Diego Bosis Aprilia Catalunya Andreu Codina Gas Gas
XIII 1990 Catalunya Jordi Tarrés Beta Itàlia Diego Bosis Aprilia Espanya Amós Bilbao Fantic
XIV 1991 Catalunya Jordi Tarrés Beta Finlàndia Tommi Ahvala Aprilia Itàlia Donato Miglio Aprilia
XV 1992 Catalunya Jordi Tarrés Beta Catalunya Marc Colomer Montesa Finlàndia Tommi Ahvala Aprilia
XVI 1993 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas Catalunya Marc Colomer Beta Finlàndia Tommi Ahvala Aprilia
XVII 1994 Catalunya Marc Colomer Beta Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas Itàlia Donato Miglio Gas Gas
XVIII 1995 Catalunya Marc Colomer Montesa Catalunya Joan Pons Gas Gas Illa de Man Steve Colley Gas Gas
XIX 1996 Catalunya Marc Colomer Montesa Finlàndia Tommi Ahvala Fantic Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas
XX 1997 Catalunya Marc Colomer Montesa Regne Unit Dougie Lampkin Beta Espanya Amós Bilbao Gas Gas
XXI 1998 Regne Unit Dougie Lampkin Beta Catalunya Marc Colomer Montesa Illa de Man Steve Colley Gas Gas
XXII 1999 Catalunya Marc Colomer Montesa Regne Unit Dougie Lampkin Beta Espanya Amós Bilbao Montesa
XXIII 2000 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa Catalunya Marc Colomer Montesa Illa de Man Steve Colley Gas Gas
XXIV 2001 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa Catalunya Marc Colomer Gas Gas Catalunya Albert Cabestany Beta
XXV 2002 Catalunya Adam Raga Gas Gas Catalunya Marc Freixa Sherco Regne Unit Dougie Lampkin Montesa
XXVI 2003 Catalunya Adam Raga Gas Gas Catalunya Albert Cabestany Beta Regne Unit Dougie Lampkin Montesa
XXVII 2004 Catalunya Adam Raga Gas Gas Catalunya Marc Freixa Montesa Japó Takahisa Fujinami Montesa
XXVIII 2005 Catalunya Adam Raga Gas Gas Catalunya Albert Cabestany Sherco Catalunya Jeroni Fajardo Gas Gas
XXIX 2006 Catalunya Toni Bou Beta Catalunya Albert Cabestany Sherco Catalunya Adam Raga Gas Gas
XXX 2007 Catalunya Toni Bou Montesa Japó Takahisa Fujinami Montesa Catalunya Jeroni Fajardo Beta
XXXI 2008 Catalunya Adam Raga Gas Gas Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Albert Cabestany Beta
XXXII 2009 Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Adam Raga Gas Gas Japó Takahisa Fujinami Montesa
XXXIII 2010 Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Albert Cabestany Sherco Regne Unit James Dabill Gas Gas
XXXIV 2011 Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Albert Cabestany Sherco Catalunya Adam Raga Gas Gas
XXXV 2012 Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Albert Cabestany Sherco Catalunya Jeroni Fajardo Beta
XXXVI 2013 Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Adam Raga Gas Gas Japó Takahisa Fujinami Montesa
XXXVII 2014 Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Adam Raga Gas Gas Catalunya Albert Cabestany Sherco
XXXVIII 2015 Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Adam Raga Gas Gas Catalunya Albert Cabestany Sherco
XXXIX 2016 Catalunya Toni Bou Montesa Catalunya Adam Raga TRS Catalunya Albert Cabestany Sherco

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Passió pel Trial». trialindoorbarcelona.com, 17-12-2008. [Consulta: 18 gener 2010].
  2. 2,0 2,1 «Trial Indoor Internacional de Barcelona». rpmracing.es. [Consulta: 18 gener 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Pi 2012: «133. L'Indoor Solo Moto» p. 189-192
  4. 4,0 4,1 Porcar, Joan «El sueño de una noche de invierno» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 126, 02-02-1978, p. 22-23.
  5. Pi 2012: «L'opinió de Joan Bordas» p. 23
  6. «Quiénes somos» (en castellà). rpmracing.es. [Consulta: 18 gener 2010].
  7. «Resultats». trialindoorbarcelona.com. [Consulta: 18 gener 2010].
  8. Pi 2012: «Resultats dels 34 anys històrics del Trial Indoor Solo Moto de Barcelona» p. 192
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trial Indoor de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata