Palau Sant Jordi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Palau Sant Jordi
Barcelona Palau Sant Jordi.jpg
Dades bàsiques
Tipus pavelló esportiu
Arquitecte Arata Isozaki
Construït 1984-1990
Característiques
Estil Darreres tendències
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Pg. Olímpic, 5-7

41° 21′ 48″ N, 2° 09′ 09″ E / 41.363389°N,2.152556°E / 41.363389; 2.152556
Bé inventariat
Identificador IPAC: 40647
Capacitat 12.000
Club usuari Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Va estar enllestit l'any 1990, dos anys abans de l'esdeveniment. El seu arquitecte va ser el japonès Arata Izosaki.[1] El Palau, emplaçat a la muntanya de Montjuïc, sobre un antic abocador d'escombraries, va ser concebut com un espai polivalent on a més de les competicions esportives s'hi desenvolupen espectacles diversos com espectacles musicals i teatrals i trobades socials. És considerat la joia de l'anomenada anella olímpica de Montjuïc, que també integren instal·lacions de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, la Piscina de Salts de Montjuïc o les Piscines Bernat Picornell. És la instal·lació olímpica més utilitzada de Barcelona. Per a esdeveniments esportius té una capacitat de 16.670 espectadors (tots asseguts, encara que ocupant únicament els dos laterals i el fons nord, ja que en el fons sud no s'habiliten graderies), mentre que per a concerts té una capacitat màxima de 18.000 persones.[2]

Va ser inaugurat el 21 de setembre de 1990. És considerat una obra mestra de l'arquitectura i l'enginyeria moderna. La seva estructura i materials mecanitzats li confereixen una gran flexibilitat que permet adaptar el recinte per a acollir els més variats esdeveniments.

El Palau Sant Jordi va ser el principal pavelló cobert dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, acollint les finals de les competicions de gimnàstica.

El Palau Sant Jordi acull regularment espectacles esportius de tot tipus, des de bàsquet fins a exhibicions de motocròs, incloent-hi esports no habituals de practicar en pavellons no especialitzats com la natació. I és que, amb motiu dels Campionats del Món de Natació de 2003, celebrats a Barcelona, es va instal·lar una piscina reglamentària de 50x25 metres on es van disputar les principals proves dels campionats.

A més dels grans espectacles esportius, el Palau Sant Jordi és un dels llocs més sol·licitats de Barcelona per a l'organització d'espectacles musicals i teatrals, a causa del seu gran aforament, comoditat, i una excel·lent sonoritat del recinte. Com a exemple, cal esmentar que l'artista nord-americà Bruce Springsteen va escollir el seu concert del Palau Sant Jordi a l'octubre de 2002 per a editar el DVD oficial de la seva gira mundial. També han actuat en el Palau Sant Jordi grans artistes del pop-rock internacional com U2, Queen, Coldplay, Iron Maiden, Mecano o solistes com Britney Spears, Miley Cyrus, Shakira, Avril Lavigne, Madonna, Prince, Alejandro Sanz, Joan Manuel Serrat, Lady Gaga, Justin Bieber, Rihanna o Enrique Bunbury.

Va ser una de les sis seus de la Copa del Món de bàsquet 2014.[3]

Descripció[modifica]

Palau d'esports situat a l'Anella Olímpica de Montjuïc a una terrassa al davant de l'Estadi i amb l'entrada principal a l'esplanada o plaça. Darrere el Palau trobem el Parc del Migdia.[4]

El projecte d'urbanització de l'Anella Olímpica de Montjuïc va ser encarregat a l'equip d'arquitectes format per Federico Correa, Alfonso Milà, Joan Margarit i Carlos Buxadé el 1984, els quals van dissenyar l'espai a partir d'una immensa esplanada dividida longitudinalment en tres plataformes. Al nivell intermedi hi trobem l'accés principal al Palau Sant Jordi, edifici dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki. Es va escollir un projecte que permetés un ús perdurable en el temps del nou equipament ja que volia esdevenir, un cop acabats els Jocs Olímpics del 1992, un espai per actuacions culturals i esportives multitudinàries.[4]

La graderia té forma en U per deixar espai a l'escenari. Sobre la graderia, 62 robustes columnes suporten el pes de la cúpula i delimiten el vestíbul de circulació perimetral del públic. La cúpula, de les mateixes dimensions que la pista, es construí amb el sistema Pantadome (ideat per l'enginyer Mamoru Kawaguchi). Aquest sistema està format per una malla de 4.000 barres cilíndriques i 500 nusos esfèrics on s'insereixen els tups. La construcció de la cúpula significà una obra d'ingenyeria molt nova i complexa. La cúpula es construí a nivell de terra i, un cop acabada s'elevà mitjançant 12 gats hidràulics controlats amb molta precisió per un sistema informàtic. Finalment s'assegura la cúpula on s'ajunten tots els grills, es construeix la semicoberta i s'aïlla amb teula, ceràmica i zinc. De l'estructura de la cúpula quan s'aixecà s'hi col·locà una altra gran estructura metàl·lica de color groc on s'hi instal·là tot l'equipament d'il·luminació, de so i un marcador amb pantalles pels quatre costat.[4]

El Palau Sant Jordi és un equipament multifuncional, s'hi han fet actuacions de tot tipus, des de concerts multitudinaris, circ, campionats de motocross, la celebració del Windsurt Indoor amb un mar artificial, campionats de natació, de bàsquet, dos finals de la Copa Davis, etc. L'espai és molt adaptable amb les grades inferiors desmuntables i amb els canvis necessaris a l'espai de pista. Per a actes esportius té una capacitat de fins a 16.159 espectadors i per a concerts la capacitat màxima s'amplia fins als 17.960.[4]

Història[modifica]

Inicialment l'edifici s'havia de situar a l'abocador d'escombraries de Montjuïc però finalment es va optar per un nou emplaçament, cosa que va fer canviar el disseny. La millora del terreny va permetre minimitzar el problema de fonaments i es va poder ampliar l'espai. La coberta també es va modificar del disseny inicial que preveia una coberta ondulada de xapa.[4]

El projecte del Palau d'esports Sant Jordi s'insereix dins un projecte ampli de remodelació de la ciutat que ja s'inicià els darrers anys de la dècada de 1970 i s'intensifica a partir del nomenament de Barcelona l'octubre de 1986 com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Durant els Jocs Olímpics va ser el principal pavelló cobert i hi va acollir la competició de gimnàstica artística i les finals de handbol i voleibol.[4]

Es va inaugurar oficialment el 21 de setembre de 1990 i entre el 1990 i el 1992 ja va acollir nombroses activitats tant esportives com culturals.[4]

L'any 2007 es va inaugurar el Sant Jordi Club, una sala de concerts més petita, per una capacitat de 4.620 espectadors situada a la sala anexa del Palau Sant Jordi que es va remodelar.[4]

Esdeveniments celebrats al Palau Sant Jordi [cal citació][modifica]

Palau Sant Jordi amb la Torre Calatrava al fons.
Interior del Palau Sant Jordi.

Esdeveniments esportius celebrats en el Palau Sant Jordi[modifica]

Esdeveniments musicals[modifica]

1999[modifica]

2000[modifica]

2001[modifica]

2002[modifica]

2003[modifica]

2004[modifica]

2005[modifica]

2006[modifica]

Concert d'Iron Maiden al Palau Sant Jordi.

2007[modifica]

2008[modifica]

2009[modifica]

2010[modifica]

Lady Gaga al Palau Sant Jordi.

2011[modifica]

2012[modifica]

2013[modifica]

  • 16 de febrer: concert de Sigur Ros, presentant el seu LP "Valtaris"
  • 16 de març: concert de Justin Bieber
  • 20 de març: concert de Mumford & Sons presentant el seu nou àlbum "Babel"
  • 14 d'abril: concert de Rammstein
  • 24-25 de maig: concert de Melendi
  • 1 de juny: concert de Rihanna
  • 9, 10 i 11 d'agost: Cino World Tour 2013
  • 11 i 12 d'octubre: concert de Pablo Alborán amb la seva gira "Tanto"
  • 18 d'octubre: Melendi
  • 22 de novembre: concert de Malú presentant el seu disc "Sí".
  • 29 i 30 de novembre i 1 de desembre: concert de la Sèrie de Disney Channel Violetta
  • 7 de desembre: concert de Imagine Dragons amb la seva gira "Night Visions Tour"

2014[modifica]

  • 15 de gener: concert de Depeche Mode presentant el seu nou disc "Delta Machine".
  • 30 de gener: concert de Michael Bublé presentant el seu nou disc "To Be Loved".
  • 1 de març: concert de Fall Out Boy amb la seva gira "Save Rock and Roll European Tour".
  • 17 de març: concert de Cino World Tour amb la seva gira de 2014.
  • 22 de març: concert de Romeo Santos amb la seva gira "Romeo Santos Vol. II Tour".
  • 24 de març: concert de Beyoncé amb la seva gira "The Mrs. Carter Show World Tour".
  • 27 de maig: concert Iron Maiden amb la seva gira "Maiden England".
  • 13 de juny: concert de Miley Cyrus amb la seva gira "Bangerz World Tour".[8]
  • 25 de juny: Segon concert de Cino World Tour amb la seva gira de 2014 a Barcelona.
  • 5 de juliol: concert de David Bisbal presentant el seu nou disc "Tu y yo".
  • 10 d'octubre: concert de Malú presentant el seu disc "Sí".
  • 14 d'octubre: concert de Kylie Minogue amb la seva gira "Kiss Me Once Tour 2014-2015".
  • 8 de novembre: concert de Lady Gaga amb la seva gira "Artrave: The Artpop Ball Tour".

2015[modifica]

2016

  • 20 de maig: concert de Malú presentant el seu disc "Caos".
  • 23 de desembre: concert de Malú presentant el seu disc "Caos".

2018[modifica]

  • 7 de febrer: concert de Metallica amb la seva gira WorldWired Tour.
  • 26 de maig: concert de Dani Martín amb la seva gira Grandes éxitos y pequeños desastres
  • 1 de Juliol: concert de Guns N' Roses amb la gira Not in this Lifetime Tour.

Altres esdeveniments socials[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Sant Jordi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Web de Barcelona Serveix Municipals
  3. «Conveni perquè Barcelona sigui seu del Mundial de bàsquet del 2014». 324.cat, 25-05-2010. [Consulta: 18 juliol 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Palau Sant Jordi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
  5. BCN2013. «FINA Barcelona».
  6. crònica
  7. Iron Maiden per la pau, 2006, El Periódico de Catalunya
  8. http://www.doctormusic.com/concierto-miley-cyrus-barcelona