30 de novembre
| << | Novembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| Tots els dies | ||||||
El 30 de novembre o 30 de santandria[1] és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 31 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1895 - Barcelona: Per primera vegada en la història de l'Ateneu Barcelonès el discurs inaugural és pronunciat en català. És «La llengua catalana», pronunciat pel nou president, Àngel Guimerà.
- 1920 - Barcelona: és assassinat a la sortida de casa seva Francesc Layret, advocat laboralista i cap del Partit Republicà Català.
- 1932 - Barcelona: s'hi enllesteix la publicació del Diccionari general de la llengua catalana, dirigit per Pompeu Fabra, tal com consta en el colofó de l'obra.
- 1947 - Rubí: primera actuació pública de la Coral Sant Jordi, encara amb el nom de Schola Sant Jordi.[2]
- 1977 - Reus, Baix Camp: Els Joglars estrenen La Torna al Teatre Bartrina, que serà prohibida al cap de dos dies.
- 2000 - París, França: la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmerar d'Elx Patrimoni de la Humanitat.
- 2003 - Barcelona: S'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 2016 - Addis Abeba, Etiòpia: La Unesco declara les Falles de València Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[3]
- Resta del món
- 1700 - Narva, Imperi Suecː Batalla de Narva, un dels primers enfrontaments de la Gran Guerra del Nord (1700-1721).[4]
- 1703 - Londres: Isaac Newton és elegit president de la Royal Society i reelegit cada any fins a la seva mort (1727).
- 1793 - Morlautern (Renània-Palatinat, Alemanya): l'exèrcit de Prússia guanyà als revolucionaris francesos a la Batalla de Morlautern durant la guerra de la Primera Coalició.
- 1803 - La Corunya (Espanya)ː Salpa l'expedició Balmis, missió sanitària que pretenia portar el vaccí de la verola arreu de l'Imperi Espanyol.[5]
- 1840 - París: Les restes de Napoleó Bonaparte són traslladades de l'illa de Santa Helena, on morí a l'exili, a París.
- 1853: Sinope, Imperi Otomà: Batalla de Sinope entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
- 1939 - Finlàndia: Guerra d'Hivern, les tropes soviètiques envaeixen el país.[6]
- 1966: Les illes Barbados s'independitzen de l'imperi Britànic.
- 1967: El Iemen s'independitza de l'imperi Britànic.
- 1982: Es publica Thriller de Michael Jackson, que es convertirà en el disc més venut de la història.[7]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1867 - Barcelona: Joan Givanel i Mas, filòleg, erudit, crític literari i cervantista català (m. 1946).
- 1872 - Barcelona: Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català.
- 1878 - Barcelona: Ònia Farga i Pellicer, pianista, violinista, compositora, empresària i pedagoga catalana (m. 1936).[8]
- 1900 - Molins de Rei: Maria Argelaguet Costa, mestra i pedagoga catalana (m. 1990).
- 1928 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Germà Colón i Domènech, lingüista valencià, especialitzat en filologia romànica i la lexicologia catalana (m. 2020).
- 1903 - Sarroca de Bellera, Pallars Jussà: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català.
- 1923 - Barcelona: Maria Girona i Benet, pintora, gravadora catalana (m. 2015).[9]
- 1940 - València, Horta de València: Francesc Jarque Bayo, fotògraf valencià.
- 1941 - Barcelona: Carme Peris Lozano, il·lustradora catalana (m. 2018).[10]
- 1956 - Casablanca, Marroc: Magda Camps i Paget, nedadora olímpica catalana.[11]
- 1963 - Barcelona: Àngels Gonyalons, actriu catalana, coneguda principalment pel seu treball en teatre musical.
- 1968 - Alcúdia, Mallorca: Llum Barrera San Juan, actriu i periodista mallorquina.
- Resta del món
- 1466 - Oneglia, República de Gènovaː Andrea Doria, almirall i home d'estat (m. 1560).[12]
- 1485 - Pralboino, Bresciaː Veronica Gambara, escriptora, humanista, protectora de poetes, governant de Correggio (m. 1530).[13]
- 1508 -
- Pàdua (Itàlia): Andrea Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio, arquitecte venecià (m. 1580).[14]
- Jadraque: Mencía de Mendoza, noble i política castellana, deixebla de Lluís Vives, virreina de València, mecenes i col·leccionista d'art (m. 1554).[15]
- 1667 - Dublín, Irlanda: Jonathan Swift, escriptor irlandès (m. 1745).
- 1720 - Saragossa (Aragó, Espanya): María Andresa Casamayor de La Coma, mestra de nenes, especialitzada en matemàtiques l'única científica espanyola del segle xviii de la qual se'n conserven obres publicades (m. 1780).
- 1796 - Löbejün, prop de Halle: Carl Loewe, compositor alemany (m. 1869).[16]
- 1813:
- - París: Louise-Victorine Ackermann, poetessa francesa (m. 1890).[17]
- - París :Charles-Valentin Alkan, nascut Charles-Henri-Valentin Morhange, pianista i compositor francès. (m. 1888).[18]
- 1817 - Garding, Dinamarca: Theodor Mommsen, Premi Nobel de Literatura 1902 (m.1903).
- 1835 - Florida (Missouri), EUA: Mark Twain, escriptor estatunidenc.
- 1869 - Stenstorp (Suècia): Gustaf Dalén, enginyer i físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1912 (m. 1937).
- 1873 - Nový Jičin: Božena Benešová, escriptora txeca.
- 1874 - Woodstock, Anglaterra: Winston Churchill, polític, militar i escriptor britànic (m. 1965).
- 1889 - Londres, Anglaterra: Edgar Douglas Adrian, neuròleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1932 (m. 1977).
- 1903 - París: Claude Arrieu, prolífica compositora francesa (m. 1990).[19]
- 1906 - Sevillaː Matilde Zapata, directora del diari càntabre La Región, afusellada pel franquisme (m. 1938).[20]
- 1915 - Neudorf, Canadà: Henry Taube, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1983 (m. 2005).
- 1920 - Saint Louis: Virginia Mayo, actriu de cinema estatunidenca.
- 1926 - Vílnius (Polònia) (avui Lituània): Andrew Victor Schally, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977.
- 1938 - Caneiru, Valdés, Astúries: Margarita Salas, bioquímica († 2019).[21]
- 1941 - Washington DC: Rosalind Epstein Krauss, crítica i teòrica de l'art i professora universitària.[22]
- 1942 - Madrid: María Ángeles Durán Heras, sociòloga espanyola, punt de referència del feminisme acadèmic a Espanya.[23]
- 1943 - Ottawa, Illinois, EUA: Terrence Malick, guionista, director i productor de cinema assiri-estatunidenc amb una obra escassa però prestigiosa.[24]
- 1946 - Belgrad, Sèrbia: Marina Abramović, artista sèrbia de performance.[25]
- 1950 - León: María Emilia Casas, jurista espanyola que fou membre del Tribunal Constitucional d'Espanya i la seva Presidenta.
- 1958 - Fullerton, Califòrnia, EUA: Stacey Q, cantant estatunidenca.
- 1965 - Indianapolis, Indiana, EUA: Ryan Murphy, guionista, director i productor de cinema i televisió estatunidenc.
- 1966 - Graz, Àustria: Claudia Bandion-Ortner, jutgessa i política austríaca.
- 1968 - Constanța, Romania: Anca Boagiu, enginyera i política romanesa.
- 1975
- Arnhem, Països Baixos: Linda Wagenmakers, actriu i cantant neerlandesa.[26]
- Atlanta, EUA: IronE Singleton, Actor nord-americà.
- 1979 - Vancouver, Canadà: Severn Cullis-Suzuki, activista mediambiental, oradora, tertuliana de televisió i escriptora.
- 1985:
- Tòquio (Japó): Aoi Miyazaki, actriu japonesa.
- Camarillo, EUA: Kaley Cuoco, actriu estatunidenca.
- 1986 - Bonn: Julia Reda, política alemanya del Partit Pirata d'Alemanya i membre del Parlament Europeu.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1920 - Barcelona: Francesc Layret i Foix, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure.
- 1961 - Sàsserː Pinutxa Ginesu Maffei, mestra d'escola i poetessa algueresa en llengua catalana i italiana (n. 1914).[27]
- 1984 - Barcelona: Joan Vinyoli i Pladevall, poeta català.[28]
- 1992 - Barcelona: Àngels Ferrer i Sensat, mestra, pedagoga, catedràtica de Naturals, contribuí a crear l'Institut-Escola del Parc.[29]
- 1997 - Barcelona: Carme Serrallonga, pedagoga i traductora catalana (n. 1909).[30]
- 2007 - Barcelona: Albert Dueso, actor de teatre i de cinema català (55 anys).
- 2023:
- Barcelona: Joan Botam i Casals, sacerdot i caputxí, pare de l'ecumenisme a Catalunya (n. 1926).
- Joan Moll Marquès, pianista mallorquí (n. 1936).
- Resta del món
- 762, Dangtu (Xina): Li Bai, Li Po o Li Tai Po (en xinès: 李白, en pinyin: Lǐ Bái o Lǐ Bó), poeta xinès. (n. 701).[31]
- 1718, Halden (Noruega): Carles XII de Suècia, rei de Suècia.
- 1764, Anvers: Dieudonné Raick, sacerdot, organista i compositor liegès.
- 1900, París: Oscar Wilde, escriptor i dramaturg irlandès (46 anys).
- 1921, Montrouge: Madeleine Brès, primera dona que es doctorà en Medicina a l'estat francès (n. 1842).[32]
- 1934, Guyancourt: Hélène Boucher –Léno–, coneguda aviadora francesa pionera (m. 1934).[33]
- 1935, Madrid: Jesús Aroca y Ortega, compositor (n. 1877).
- 1978, Graz, Estíria, Àustriaː Norbertine Bresslern-Roth, pintora, il·lustradora i gravadora austríaca (n. 1891).[34]
- 1986, Davenport (Iowa): Cary Grant, actor de cinema anglès (82 anys).
- 1991, Bratislava, Eslovàquiaː Irena Blühová, fotògrafa social eslovaca (n. 1904).[35]
- 2003, Wyckoff, Estats Units: Gertrude Ederle, nedadora estatunidenca (n. 1905).[36]
- 2008, Saint-Clair-sur-Epte (França): Béatrix Beck, escriptora belga en llengua francesa. Premi Goncourt de l'any 1952 (n. 1914).[37]
- 2013, Califòrnia: Paul Walker, actor (40 anys)
- 2015,
- Lima: Luis Bedoya de Vivanco, advocat i polític peruà.
- Rabat, Marroc: Fàtima Mernissi, escriptora, sociòloga, feminista i activista marroquina.[38]
- 2018, Houston, Texasː George Herbert Walker Bush, 41è president dels Estats Units, entre 1989 i 1993 (n. 1924).
- 2023,
- Kent: Henry Kissinger, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1973 (n. 1923).
- Dublín (Irlanda): Shane MacGowan, cantant i músic irlandès conegut per ser el líder, cantant i autor de les cançons de la banda britànica The Pogues (n. 1957).[39]
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral:
- Sant Andreu apòstol;
- Sant Galgà Guidotti, eremita;
- venerable Gabriel Macià, caputxí;
- Sant Vakhtang I Cap de Llop (només a l'Església Ortodoxa de Geòrgia)
- Festa local d'Òrrius a la comarca del Maresme
- Festa local de Sant Andreu de Llavaneres a la comarca del Maresme
- Festa de la parròquia de Montmajor, Berguedà)
Referències[modifica]
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «1947 - Els orígens: de la Schola Sant Jordi a la Coral Sant Jordi». 1951-1979. El Cercle Artístic Sant Lluc i la Coral Sant Jordi. Vint-i-vuit anys junts, 2013. Arxivat de l'original el 2020-10-16. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Les Falles de València, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco». NacióDigital, 30-11-2016. [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Battle of Narva» (en anglès). Britannica. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «Na lembranza, a expedición da varíola» (en gallec). Ajuntament de La Corunya. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Greenberg, Steve «Michael Jackson's 'Thriller' at 30: How One Album Changed the World». Billboard, 29-11-2012 [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Fons Ònia Farga». Arxiu Museu de la Musica de Barcelona. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Maria Girona i Benet (subfons). Cronologia destacada». Arxiu Eina. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Arxiu. [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ «Carme Peris i Lozano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Magdalena Moira Camps Paget | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Vidas paralelas (I): Andrea Doria, un alma al servicio de la fortuna» (en castellà). Archivos Historia. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 163. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ Klatter, Matty. «Mendoza y Fonseca, Mencía de (1508-1554)». Huygens Instituut, 13-01-2014. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Johann Carl Gottfried Loewe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Louise Victorine Ackermann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Claude Arrieu (1903-1990) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Zapata Borrego, Matilde» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Margarita Salas Falgueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Rosalind Krauss | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Mulleres nas bibliotecas da UDC 2014: María Ángeles Durán Heras» (en gallec). Biblioteca de Socioloxía e Ciencias da Comunicación. Universidad da Coruña. [Consulta: octubre 2022].
- ↑ «Terrence Malick» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «Marina Abramović | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Países Bajos - 2000. Linda Wagenmakers». Eurovision-Spain. [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Pinuccia Ginesu Maffei - Poesie Algheresi -» (en italià). Bogamarì. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ «Joan Vinyoli i Pladevall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Maria dels Àngels Ferrer i Sensat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ Ciurans, Enric. «Carme Serrallonga». Institut del Teatre. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2.
- ↑ «Madeleine Brès». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ Swopes, Bryan. «Hélène Boucher» (en anglès). This Day in Aviation. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Norbertine Bresslern-Roth. Animal Painter (Accompanying booklet for the exhibition)» (en anglès). Universalmuseum Joanneum. Press office, 2016. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Irena Blühová» (en anglès). Grand Tour of Modernism. Bauhaus Kooperation, 2016. [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ «Olympedia – Trudy Ederle». [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Fatima Mernissi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Mor Shane MacGowan, líder de la banda irlandesa The Pogues». Regió7, 30-11-2023 [Consulta: 2 desembre 2023].
