Falles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Falla de la Plaça de l'Ajuntament del 2014.
Els fallers i falleres desfilant.
La Mascletà.
La Cremà, el 2002.
Fallera mostrant el seu pentinat característic.

Les falles són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu monument faller). També se celebra a altres municipis del País Valencià.


Introducció[modifica | modifica el codi]

En valencià medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei en Jaume portaven falles per il·luminar-se.

Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartró, malgrat que avui dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 16 de març de matí (nit del 15, la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la cremà). Es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tothora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més freqüentment amb el vestit de Saragüells.

Encara que les activitats falleres se celebren amb més intensitat des del 15 al 19 de març, les activitats falleres comencen pràcticament des d'acabades les anteriors, amb presentacions de falleres, l'elecció de la Fallera Major i Fallera Major Infantil, la Crida, i les mascletades.

Les festes falleres són originàries de la ciutat de València, ja l'any 1784 existeix documentació on les autoritats municipals prohibeixen cremar falles als carrers estrets de la ciutat i obliga a fer-ho en les places suficientment amples, però avui dia se celebren també en altres ciutats i pobles del País Valencià. Les primeres ciutats de les quals hi ha constància que plantaven falles són de finals del segle XIX a Xàtiva (1865), Gandia (1876) i Alzira (1889) i posteriorment es popularitzaren i s'estengueren a altres ciutats durant els anys 20 del segle XX cas de Sagunt (1926), Dénia (1927), Borriana (1928) o Elda (1929) on se celebren la segona setmana de setembre tot i que anteriorment es cremaven la Nit de Sant Joan. Cal recordar que també en eixa època, concretament l'any 1928 comencen a plantar-se a la manera de com es feia a València amb les falles les Fogueres d'Alacant. Més tard al llarg del segle XX, començaren a plantar-ne falles també a municipis com Benaguasil (1952), Benicarló (1973) o la Vall d'Uixó (1982). Altres poblacions on es planten falles són Vilamarxant, Llíria, Riba-roja, L'Eliana, La Pobla de Vallbona, Casinos, Sueca, Algemesí, Carcaixent, Cullera, Benidorm i molts altres entre els quals la majoria de municipis de les comarques de l'Horta i el Camp de Túria, i fins i tot a altres països (Argentina).

A València existeix la Junta Central Fallera, que organitza i regula tots els festejos. Existeixen moltes categories per a la competició de diferents premis a les falles (general, enginy i gràcia, enllumenat, etc.) i es planten dos tipus de falles, les normals o grans, i les infantils, en correspondència a l'existència d'una fallera major i una fallera major infantil per cada casal faller.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la festa es pagà i és semblant al de les Fogueres de Sant Joan, en el sentit que prové del costum llatí de fer fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament d'estos fets o poder acarnissar-se amb ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats, a on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antelació. Durant el segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i freqüentment molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entrà en actiu Regino Más, primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Amb l'arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valencià. Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats), en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que avui dia són part consubstancial de la festa.

Des de la reinstauració de la democràcia, les falles tornaren a ser crítiques, obscenes i sarcàstiques sense cap tipus de censura. Malgrat els últims 30 anys de llibertat expressiva, encara el món faller és un món prou conservador, freqüentment sexista i que empra sovint un valencià basat en les Normes del Puig. Tot això ha motivat de vegades una crítica per part de certs ambients culturals o progressistes. La realitat, però, mostra que existeixen casals fallers amb totes les ideologies i maneres d'entendre la festa. De fet, iniciatives recents, com els campionats de Pilota valenciana amb modalitat pròpia (la Pilota blanca, concursos literaris i altres activitats demostren que l'activitat cultural de la ciutat ha de tindre les falles com a pilar bàsic.

Activitats falleres[modifica | modifica el codi]

Després de la crida, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, comencen moltes activitats falleres en els casals i per la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que cada dia (fins al 19 inclòs) es disparen les mascletades a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne). A partir del dia de la plantà, molts casals organitzen cada dia despertades cap a les 8 del matí, mascletades cap a la 1-2 del migdia, cordades a les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Mare de Déu, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últims dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23 h, les normals a les 24 h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'Ajuntament). Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Galeria Falles 2005[modifica | modifica el codi]

18/3/2005
19/3/2005

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falles
Portal

Portal de la ciutat de València