Sueca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sueca
Bandera de Sueca Escut de Sueca
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Sueca respecte del País Valencià Localització de Sueca respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Plaça de l'ajuntament
Plaça de l'ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Sueca
Gentilici Suecà, Suecana
Predom. ling. Valencià
Superfície 92,52 km²
Altitud 3 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
28.311 hab.
306 hab/km²
Coordenades 39° 12′ 00″ N, 0° 18′ 41″ O / 39.20000°N,0.31139°O / 39.20000; -0.31139Coord.: 39° 12′ 00″ N, 0° 18′ 41″ O / 39.20000°N,0.31139°O / 39.20000; -0.31139
Distàncies 34 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

8
8 Compromís, 5 PSPV, 4 PP, 3 GISPM i 1 C's
Raquel Tamarit i Iranzo (Compromís) (2015)
Codi postal 46410
Codi territorial 46235
Agermanament France Évreux, França
Web

Sueca és un municipi del País Valencià que pertany a la comarca de la Ribera Baixa, de la qual és capital; el seu origen radica en una alqueria àrab. El municipi es dedica principalment al cultiu de l'arròs; es considera que aquesta zona podria ser l'origen de la paella valenciana.

La ciutat alberga des del 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en la comarca de la Ribera Baixa, de la qual és capital i la més poblada. El seu terme municipal, bastant més extens que els de la resta de la seua comarca, forma part del Parc Natural de l'Albufera. El relleu el constitueix una immensa plana formada pels sediments del riu Xúquer, que han reblert la zona en èpoques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's amb les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós. Sorgeix del mig d'aquesta plana un turó, la Muntanyeta dels Sants, de 27 metres de cota màxima, que va ser declarada microreserva el 2005, i és l'única afloració rocosa del terme municipal en terra ferma. El Mar Mediterrani banya els 8 km de costa dels quals gaudeix el terme municipal.

S'accedeix a aquesta localitat des de València prenent la V-31 i posteriorment la N-332

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de la localitat és de transició del mediterrani típic. La particularitat de trobar-se en la franja la fa més irregular en precipitacions anuals que en les zones circumdants a més d'acumular quasi 100 mm més de precipitació en l'extrem sud degut en part a la retenció nuvolosa de la serra de Corbera i en part que les gotes fredes solen tindre més acte de presència i més intensitat en aquesta zona, no és difícil veure que plou en el nucli urbà mentre que al Perelló no ho fa o fins i tot estiga assolellat en episodis de gregal sent més erràtic en situacions de llevant pur i sense rellevància per a la resta de vents ni tempestes estiuenques. En estranyes vegades hi ha precipitacions destacables amb vent de ponent.

Quant a la temperatura, la poca variació de cotes que van de 0 a 27 msnm fa que no hi haja grans diferències dins del seu terme municipal exceptuant nits hivernals anticiclònques on poden tindre un nombre de gelades una mica superior a la resta del terme municipal. També cal destacar el vent marítim que en règim de brises dèbils o vent tèrmic poden rebaixar uns graus a la zona costanera a l'estiu i de la mateixa manera una pitjor sensació tèrmica a l'hivern, encara que es tinga un nombre inferior de gelades, també les màximes es veuen reduïdes, donant un clima una mica diferent en el Perelló i la zona dels Marenys.

Estació pluviomètrica situada al sud de Sueca
Any 2008 2009 2010 Mitjana
l/m2 1038 854 539 810
Estació pluviomètrica ubicada al nord de Sueca
Any 2006 2007 2008 2009 2010 Mitjana
l/m2 517 666 965 704 511 673
Estació termomètrica situada al casc urbà
Any Mínima de mínimes Mitjana de mínimes Màxima de mínimes Mitjana total Mínima de màximes Mitjana de màximes Màxima de màximes Humitat
2008 2.8º 14.2º -- 18.5º -- 22.8º 35.6º 66%
2009 0.3º 15.1º 25.3º 19.2º 6.2º 24º 37.4º 68,6%
2010 0.7º 14.4º 27.3º 18.4º 6.8º 23.2º 44º 67,9%

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de Sueca prové del mot àrab "suayqa" que significa mercat petit, encara que les troballes humanes del terme municipal es remunten al paleolític superior.

La ciutat, que va ser donada a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital el 1157 per Ramon Berenguer IV, queda incorporada a la civilització cristiana occidental amb Jaume I i l'Orde de l'Hospital, que atorgà Carta de Poblament el febrer de 1245.

L'Albufera quedà incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins a l'any 1865, sent permesa la caça d'aus aquàtiques des del regnat d'en Martí I l'Humà.

En 1337, Pere el Cerimoniós autoritzà el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construeix la séquia Major i es regula la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagué Convent de PP. Franciscans.

Esdevé ducat el 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, favorit de Carles IV. Es van construir les muralles el 1838. Fou declarada ciutat el 1899.

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Cúpula de l'església de la mare de Déu de Sales
  • Església Nostra Senyora de Sales (s. XVII). És el santuari de la patrona de Sueca. L'arquitecte va ser Fra Francesc Cabezas. És destacable la seua cúpula de teules vidriades blaves. Es coneix com "El Convent". L'església té: retaule a l'altar major, frescos, pintures, sagristia, camarí octogonal de la Verge, imatge de la Verge, etc.
  • Antic Convent de Franciscans. (1613-1836). Ha tingut diversos usos al llarg de la seua història, com a presó, jutjat, hospital, entre altres. Actualment la segona planta és seu de l'Arxiu Històric Municipal.
Asil d'ancians, edifici modernista construït en 1919
  • Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca (s. XVIII). Església parroquial de Sueca. Té una nau central amb dues laterals en planta de creu i amb cúpula blava de teules vidriades.
  • Ermita de la muntanyeta dels Sants de la Pedra. Any 1613. Des d'ací es té una vista panoràmica de l'Albufera. Té un atri amb arcades ogivals del gòtic de reconquesta (s.XIII), l'altar és neoclàssic. Conté les imatges dels Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent del segle XVII, així com ceràmica i vidrieres variades.
  • Ateneu Suecà del Socors. Edifici modernista.
  • Asil d'ancians. Edifici construït en 1919 en un estil modernista-mudèjar. L'arquitecte va ser Bonaventura Ferrando. Actualment està regentat per les Hermanitas de los Ancianos Desamparados, orde religiós dedicat a tindre cura dels ancians. L'Ajuntament de Sueca va publicar l'any 2000 el llibre Lección de soledad. Reflexiones acerca de los ancianos asilados, de J. V. Yago, que reflecteix el gran valor del treball que realitzen aquestes religioses.
  • Casa de Joan Fuster. Edifici on va viure l'escriptor suecà, d'estil modernista.
  • Casa de Pascual Fos, també coneguda com a Casa Meseguer. Aquesta casa d'estil modernista, ubicada al costat de la Casa de Joan Fuster, era la seu de la Biblioteca Suecana fins que els seus fons es traslladaren al nou edifici de la Biblioteca Municipal, al rehabilitat Molí Fariner.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Sueca[2]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2013
24.868 23.044 24.426 24.869 24.893 25.406 26.126 26.685 27.253 28.112 28.961

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Façana de l'Ajuntament de Sueca

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 8 de Compromís, 5 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 4 de Partit Popular, 3 de Grup Independent de Sueca, Perelló i Mareny (GISPM) i 1 de Ciutadans.

Escut de Sueca.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Sueca

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Sueca Bob compromis.png Raquel Tamarit i Iranzo 4.894 31,85% 8 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Dimas Francisco Vázquez España 2.794 18,18% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Luis Ribera Sos 2.529 16,46% 4 (Red Arrow Down.svg-6)
Grup Independent de Sueca, Perelló i Mareny (GISPM) GISPM.png José Salvador Campillo Moncho 1.884 12,26% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Celia Fuensanta Beltrán Albi 955 6,22% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[3] Transparent.gif 2.015 13,11% 0
Vots en blanc Transparent.gif 295 1,92%
Total vots vàlids i regidors 15.366 100 % 21
Vots nuls 345 2,20%**
Participació (vots vàlids més nuls) 15.711 71,49%**
Abstenció 6.265* 28,51%**
Total cens electoral 21.976* 100 %**
Alcaldessa: Raquel Tamarit Iranzo (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 8 de Compromís i 3 de GISPM[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Sueca.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de la recuperació de la democràcia i les primeres eleccions municipals el 1979 s'han anat alternant al capdavant de l'ajuntament de Sueca diversos partits: PCE, PSPV-PSOE, CDS i BLOC, entre altres. Mai ha tingut un alcalde del PP.

Des de 2015 l'alcaldessa de Sueca és Raquel Tamarit Iranzo, de Compromís.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Jaume Lloret Solves
Alfredo Guillem Contreras
PCE
PCE
19/04/1979
03/06/1980
n/d
1983 - 1987 Alfredo Guillem Contreras PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francesc Ferrer Carbonell PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ricardo Ortiz Sanz CDS 15/06/1991 --
1995 - 1999 Salvador Gil Beltrán PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Alfredo Guillem Contreras EPI-BLOC-VE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Salvador Gil Beltrán PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Joan Baldoví i Roda BLOC 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Salvador Campillo Moncho GISPM[10] 11/06/2011 --
Des de 2015 Raquel Tamarit i Iranzo Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Sindicats i estudiants[modifica | modifica el codi]

L'1 de maig del 2006 va tindre lloc a Sueca l'assemblea nacional constituent del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.[11]

Districtes rurals[modifica | modifica el codi]

Al territori de Sueca es troben:

Antigues entitats sense població:

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Sueca és una ciutat fortament lligada a la cultura i l'art.

  • En l'àmbit de les arts escèniques, la Mostra Internacional de Mim (MIM) és l'esdeveniment amb major repercussió, i amb un reconeixement internacional en aquest àmbit artístic. La companyia Maduixa Teatre, nascuda a Sueca, ha aconseguit estabilitzar amb un seguit d'espectacles interpretats internacionalment, i multitud de premis per la seua trajectòria. Sueca compta amb diverses associacions locals dedicades al teatre, a més, les comissions falleres organitzen els ja tradicionals concursos de sainets i playbacks acostant a la ciutadania a aquest àmbit artístic.
  • Musicalment, Sueca compta amb dos conservatoris autoritzats de música que nodreixen a les seues bandes de música així com xarangues. La Societat "Ateneu Musical" de Sueca també integra una agrupació coral, el Cor "Echo Vocis". També cal destacar la Mostra Sonora de Sueca, on es dóna difusió a la música contemporània així com l'art sonor en general. Sueca compta a més amb un notable nombre de músics de Pop, Rock o Heavy Metal que formen o han format part de bandes amb discos editats i orquestres, la gran majoria procedents del desaparegut Orfelinat Music Club: Orquesta Montecarlo, Metal Mareny, Héctor Roldán, Salva, The Garrophones, Piel de Serpiente, Inòpia, Babylon Rockets, Eskualida, Perrera, Traum, Influence, L'espera, Enderrocks, etc.
  • Sueca compta a més amb el certamen Cim Sueca, dirigit a produccions cinematogràfiques de baix pressupost.
  • En l'àmbit literari compta amb destacables autors entre els quals cal destacar a Joan Fuster.

Festes i Tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Festa i fira de Sueca, declararades de interés turístic autonòmic. Al setembre se celebren les festes patronals del municipi, dedicades al Crist de l'Hospitalet (primer diumenge anterior a la festivitat de la Verge) i a la Mare de Déu de Sales, que se celebra el 8 de setembre. En elles destaca la processó general, acompanyada de grups de dansa i cants antics, representants de confraries, personatges bíblics, etc. Però també poden trobar-se activitats més lúdiques, com "El Concurs Internacional de Paelles", de gran interès turístic, en el qual es rendeix tribut a l'arròs de la zona.
  • Mostra Internacional de Mim. Sol celebrar-se al setembre, després de les festes patronals, i és considerada una de les principals mostres de mims i dansa del món.
  • Altres festes que també gaudeixen de gran tradició a Sueca són Les Falles, d'interès turístic local, plantant un total de 16 monuments en els seus carrers. També podem destacar "El Porrat de Sant Antoni" (18 de gener), el romiatge del 29 de juliol, la Setmana de Sant Roc ( Sant Roc ), la Setmana Santa o "els Tirades".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996.
  3. També hi participaren Canviem Entre Tots (628 vots, 4.09%), Esquerra Unida del País Valencià (540 vots, 3.51%), Ara Sueca-Esquerra Republicana del País Valencià - Acord Municipal (520 vots, 3,38%) i Els Verds (327 vots, 2.13%).
  4. Redacció. «La falta d’acords condicionarà els governs en minoria en ajuntaments de la Ribera Baixa». riberabaixa.info, 15-06-2015 [Consulta: 26 desembre 2015].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de Sueca. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sueca sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sueca], 79, 28-04-2015, pàg. 146 [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Sueca», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sueca. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  10. GISPM són les sigles de Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny
  11. «Neix el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)» (en català). Indymedia Barcelona, 04-05-2006.
  12. «les Palmeres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «el Mareny Blau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. Vilà i Valentí, J. [et al]. Atles Universal Català (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, abril de 1986. ISBN 8485194411.  p. 49 I-16
  15. «Alborx». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Cincelles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Fàrgolos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «Junçana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Vilella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. Manifest del Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas de Sueca

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sueca
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sueca Modifica l'enllaç a Wikidata