Cullera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre l'estri de cuina. Si cerqueu la ciutat valenciana, vegeu «Cullera (Ribera Baixa)».
Cullera metàl·lica.

Una cullera és un estri que s'empra en cuinar, servir o menjar aliments que no poden ser agafats fàcilment amb forquilla (líquids, semi-líquids o alguns sòlids de petites dimensions com ara arròs o cereals). També s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com postres, còctels i cafès. La cavitat que sosté el menjar té forma còncava i va unida al mànec per on s'agafa.[1]

Història[modifica]

En l'Antiga Roma hi va haver dos tipus de cullera, la major o lígula i la menor anomenada cochlea. Aquesta darrera tenia un mànec en forma d'agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir musclos. Per tant complia algunes funcions de l'actual forquilla. Fins al segle XIX la cullera sovint era -a part del ganivet o navalla- el sol estri utilitzat en els àpats. El principal material utilitzat en la seva fabricació era la fusta. Després es va començar la fabricació industrial de culleres de ferro o acer recobert d'estany i, per a la gent més adinerada, de plata. Per als aliments rics en sofre com els ous o el peix se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. A partir de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a sopes, amanides, postres, cafè amb llet o sense, etc.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.150. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014].