Geladora
La geladora és l'aparell que, a través d'un motor elèctric, s'utilitza per fer gelats. El seu funcionament es basa en agitar la mescla constantment perquè no es formin cristalls de gel i que el producte final tingui una textura cremosa.[1]
Història i funcionament[modifica]
Si bé durant el XVIII l'interès pel gelat va créixer notablement a l'aristocràcia europea i a final de centúria aquesta moda va travessar l'oceà Atlàntic fins als Estats Units, a principi del XIX l'interès per la gastronomia va fer que aquesta menja passés de servir-se a les classes aristocràtiques a les classes mitjanes. Fins aquell moment, els gelats s'elaboraven manualment en bols que contenien la mescla dins de barrils plens de gel i sal —combinació que feia davallar notablement la temperatura i en facilitava l'elaboració.[nota 1] Amb un rascador s'eliminaven els cristalls de gel.[2]
A la dècada de 1840 l'estatunidenca Nancy Johnson va inventar la primera geladora, basada en dues espàtules unides a un barril cilíndric de gel i sal. Aquestes espàtules amb forats estaven fixades a un eix que es podia girar amb una maneta, la qual cosa facilitava remoure la barreja i raspar els cristalls de gel que es generaven a la paret del cilindre. Aquesta invenció va simplificar notablement la producció d'aquest aliment i en va assegurar una textura molt més uniforme.[2] Més tard, altres inventors van perfeccionar aquesta tecnologia, en especial l'empresària culinària anglesa Agnes Marshall, que va patentar una nova geladora i es va popularitzar per la invenció del gelat de neula i pels seus coneixements i publicacions en aquest àmbit.[3][4]
.jpg)
Posteriorment, amb la invenció l'any 1927 del congelador continu —obra de Clarence Vogt—, es van obrir les primeres empreses de manufactura de gelat al Regne Unit i a partir de llavors es va industrialitzar el procés i es va aprofundir en la recerca i en la investigació de nous mètodes per a la seva producció.[5] Les màquines actuals són completament elèctriques i realitzen el 90% del treball; tampoc utilitzen gel sinó un component químic. Un cop s'omple el seu cilindre intern amb la mescla i es selecciona la durada, realitzen l'agitació per si mateixes i finalitzen el procés fins al producte definitiu.[6]
Notes[modifica]
- ↑ En forçar la sal a dissoldre's en la mescla de gel-aigua, es crea un descens crioscòpic del punt de fusió del gel, tot prenent energia de l'entorn i fent baixar la temperatura a -10 °C/-15 °C
Referències[modifica]
- ↑ «Geladora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Clarke, 2012, p. 7.
- ↑ Clarke, 2012, p. 8.
- ↑ Walker, 1996, p. 283.
- ↑ Clarke, 2012, p. 10.
- ↑ Spencer, 2013.
Bibliografia[modifica]
- Clarke, Chris. The Science of Ice Cream (en anglès). 2a edició. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2012. ISBN 9781849731270.
- Spencer, Michelle. Selecting The Perfect Ice Cream Maker: An Overview Of The Various Types (en anglès). Newark : Cooking Genius, 2013. ISBN 9781630223861.
- Walker, Harlan. Cooks and other people: proceedings of the Oxford symposium on food and cookery 1995 (en anglès). Devon: Prospect Books, 1996. ISBN 9780907325727.
