Geladora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Geladora remenant una mescla de gelat de maduixa.

La geladora és l'aparell que, a través d'un motor elèctric, s'utilitza per a fer gelats. El seu funcionament es basa en agitar la mescla constantment perquè no es formin cristalls de gel i que el producte final tingui una textura cremosa.[1]

Història i funcionament[modifica | modifica el codi]

Si bé durant el segle xiii l'interès pel gelat va créixer notablement a l'aristocràcia europea i a finals de centúria aquesta moda va travessar l'oceà Atlàntic fins als Estats Units, a principis del segle xix l'interès per la gastronomia va fer que aquesta menja passés de servir-se a les classes aristocràtiques a les classes mitjanes. Fins aquell moment, els gelats s'elaboraven manualment en bols que contenien la mescla dins de barrils plens de gel i sal —combinació que feia davallar notablement la temperatura i en facilitava l'elaboració.[nota 1] Amb un rascador s'eliminaven els cristalls de gel.[2]

Patent del model de geladora d'Agnes Marshall.

La dècada de 1840 l'estatunidenca Nancy Johnson va inventar la primera geladora, basada en dues espàtules unides a un barril cilíndric de gel i sal. Aquestes espàtules amb forats estaven fixades a un eix que es podia girar amb una maneta, la qual cosa facilitava remoure la barreja i raspar els cristalls de gel que es generaven a la paret del cilindre. Aquesta invenció va simplificar notablement la producció d'aquest aliment i en va assegurar una textura molt més uniforme.[2] Més tard, altres inventors van perfeccionar aquesta tecnologia, en especial l'empresària culinària anglesa Agnes Marshall, que va patentat una nova geladora i es va popularitzar per la invenció del gelat de neula i pels seus coneixements i publicacions en aquest àmbit.[3][4]

Posteriorment, amb la invenció l'any 1927 del congelador continu —obra de Clarence Vogt—, es van obrir les primeres empreses de manufactura de gelat al Regne Unit i a partir de llavors es va industrialitzar el procés i es va aprofundir en la recerca i en la investigació de nous mètodes per a la seva producció.[5] Les màquines actuals són completament elèctriques i realitzen el 90% del treball; tampoc utilitzen gel sinó un component químic. Un cop s'omple el seu cilindre intern amb la mescla i es selecciona la durada, realitzen l'agitació per si mateixes i finalitzen el procés fins al producte definitiu.[6]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En forçar la sal a dissoldre's en la mescla de gel-aigua, es crea un descens crioscòpic del punt de fusió del gel, tot prenent energia de l'entorn i fent baixar la temperatura a -10 °C/-15 °C

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Geladora». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Clarke, 2012, p. 7.
  3. Clarke, 2012, p. 8.
  4. Walker, 1996, p. 283.
  5. Clarke, 2012, p. 10.
  6. Spencer, 2013.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]