Fàbrica de gel La Siberia

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Fàbrica de gel La Siberia
Imatge
Dades
TipusFàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme
Arquitectura industrial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPoblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióÀvila, 14-22 i Doctor Trueta, 120-134 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 41″ N, 2° 11′ 56″ E / 41.394688°N,2.199014°E / 41.394688; 2.199014Coord.: 41° 23′ 41″ N, 2° 11′ 56″ E / 41.394688°N,2.199014°E / 41.394688; 2.199014

La fàbrica de gel La Sibèria és un conjunt d'edificis situats als carrers d'Àvila i Doctor Trueta del Poblenou de Barcelona, declarat Bé d'interès urbanístic (categoria C del Catàleg de Patrimoni).[1]

Es tracta d'un conjunt de cinc naus d'una única planta o planta baixa més un pis i un edifici de planta baixa i tres plantes pis, amb una superfície de 4834 m² i 7179 m² construïts,[1] que ocupen aproximadament una quarta part de l'illa de cases formada pels carrers Àvila, Badajoz, Doctor Trueta i l'avinguda d'Icària. Les naus estan resoltes amb coberta a dues aigües sobre encavallades metàl·liques. Les façanes són molt senzilles i presenten com a únic element significatiu el coronament semicircular. Pel que fa a l'edifici, té coberta plana i una façana molt regular de finestres rectangulars.[1]

Des d'inicis del segle xx, la producció de gel de forma industrial comportava la desaparició del produït de manera natural en pous de glaç i de neu. Al Poblenou, fàbriques com La Joaquima (propietat de la societat Folch i Albiñana) i La Sibèria passaren a tenir un paper de primer ordre en la fabricació de barres de gel.[2] La primera notícia documental sobre la construcció d'aquesta fàbrica de gel data del 1912, quan els industrials Christensen i Corominas, propietaris d'una empresa de construcció de maquinària frigorífica situada al carrer de Manso, 52,[3] van sol·licitar donar més alçada al mur de tancament i construir un cobert definitiu en una fàbrica al carrer Wad-Ras (actual Dr. Trueta), 128, segons el projecte de l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig.[4] Sembla que en aquest indret els esmentats propietaris ja hi havien construït una sitja de 15 m de llargada per 4 d'amplada i un cobert de 3,5 m per 3 m, cosa que demostraria l'existència de la fàbrica abans de 1912.[2]

Segons consta a la corresponent escriptura notarial, el 26 de juliol de 1920 es va fundar la societat La Sibèria S.A.[2] Entre 1924 i 1928, aquesta va adquirir la propietat de les finques on s'ubicava la fàbrica de gel, que ocupava una superficie solar de 3.508 m². El 1928, quan la fàbrica ja estava en ple funcionament, el seu gerent, Magí Corominas, va sol·licitar construir dues noves naus al carrer de Wad-Ras, gairebé al xamfrà amb el carrer d’Àvila. Es tractava d'un edifici de planta baixa destinat a magatzem i un altre adossat a aquest de dues plantes destinat a despatx i habitatge del porter; el projecte va ser signat per l'arquitecte Antoni Pascual, i la composició de la façana presentava un llenguatge noucentista.[5] El mateix 1928, Magí Corominas va demanar permís (que li va ser concedit un temps després, entre 1930 i 1935) per a construir un cobert al pati de la fàbrica destinat a un transformador elèctric, segons el projecte de l'enginyer Emilio Gutiérrez Díaz.[6][2]

Durant la Guerra Civil, La Sibèria i altres set empreses de fabricació de gel (totes situades al Poblenou, excepte una que pertanyia al grup Damm i es trobava al carrer Viladomat) van ser col·lectivitzades.[2] En acabar la guerra, el recinte de la fàbrica es va ampliar amb la incorporació de tres finques més comprades entre 1941 i 1942; dues corresponen al carrer de Wad-Ras, núms. 130-132 i 134,[7] i l'altra al carrer d’Àvila.[8] Aquestes compres van permetre millorar tècnicament les instal·lacions, ja que el 1944 es va demanar permís per construir de un cobert industrial de 144 m² per protegir de la intempèrie una bateria de condensadors atmosfèrics que havien substituït els ja existents.[9][2]

Les transformacions del conjunt fabril i l'expansió de la companyia van ser importants a la dècada de 1950, sota la gerència de Domènec Brasà i Corominas. En aquells anys, la societat, propietària des del 1947 de les cases de veïns situades al xamfrà de Wad-Ras i Badajoz[10], els va afegir una nova planta i va substituir la fossa sèptica.[11] L'adquisició d'aquestes cases va permetre que la fàbrica ocupés els patis d'illa dels núms. 136 i 138 del carrer del Dr. Trueta amb uns magatzems projectats per l'arquitecte Jaume Villavecchia.[12][2]

Una altra peça important del conjunt de La Sibèria era el local del núm. 134 del carrer del Dr. Trueta. Es tractava d'un garatge construït el 1962 segons el projecte de l'enginyer Santiago Puigjaner. Inicialment ocupava una superfície de 1.186 m², amb capacitat per a 100 vehicles, i comptava amb instal·lacions de reparació i manteniment d'automòbils.[13] Aquest edifici seguia la composició formal de les naus originals, encara que tenia una nova funció, ja que inicialment estava destinat al transport de mercaderies de la pròpia empresa. Mitjançant aquest procés d'expansió, la fàbrica va arribar a ocupar una bona part de l'illa, assolint l'aspecte que té actualment.[2] El 1963, La Sibèria, amb una cotització de 63.304 pessetes, ocupava el el 40è lloc de les empreses industrials del Poblenou, malgrat haver estat superada en el seu sector per Indústries Frigorífiques, SA (Frigo).[2]

D'altra banda, el cos corresponent als núms. 122-128 va ser àmpliament modificat pel que fa a la construcció original de 1928. Sembla que el 1957 es va dur a terme un primer projecte per aixecar un nou edifici destinat a cambres frigorífiques, que finalment no es va realitzar. Després s'hi va aixecar la construcció actual de planta baixa i tres pisos, el permís d'obres de la qual no s'ha pogut localitzar. D'aquest edifici només disposem del projecte de reforma realitzat el 1984 per Josep Antoni Coderch, que consistia en obrir-hi dues noves finestres i una porta.[14][2]

La Sibèria i la fàbrica Sant Antoni, també al Poblenou, són els únics testimonis que han quedat de la producció industrial de gel a Barcelona.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Fàbrica de gel La Siberia, S.A.». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Tatjer, 2009.
  3. «Anuario industrial de Cataluña» p. 277, 1916.
  4. AMCB, Q122 Obres Particulars 13856/1912.
  5. AMCB, Q122 Obres Particulars 40682/1928.
  6. AMCB, Q122 Obres Particulars 38955/1928.
  7. Registre de la Propietat. núm. 21, finca 15391, T. 516, L. 516, f. 37
  8. Registre de la Propietat núm. 21, finca 15495, T. 518, L. 518, f. 152.
  9. AMCB, Q122 Obres Particulars 9235/1944.
  10. Registre de la Propietat núm. 21, finca 39023, Secció 2a, T. 2678, L. 581, foli 88.
  11. AMCB, Q122 Obres Particulars 9.235/1955.
  12. AMCB, Q122 Obres Particulars 612161/1960 i 612160/1961.
  13. AMDSM, Antecedents 45515/1962.
  14. AMCB, Q122 Obres Particulars 850016/1984.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]