Vés al contingut

Bernardí Martorell i Puig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernardí Martorell i Puig

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1877 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1937 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877[1] - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells. Va néixer al Passatge Bernardí Martorell l'any 1877. Titulat el 1902, rebé la influència d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, a part de la del seu besoncle. Martorell estigué a cavall entre el modernisme i l'historicisme.[2]

Església de Sant Agustí

Les seves obres més destacades són l'Església de Sant Agustí, a Sabadell, el Cementiri d'Olius (1916), el monestir de Santa Maria de Valldonzella (1912-1923) i el convent de les Oblates del Santíssim Redemtpor, a Bellesguard (1919-1925), entre altres, en l'àmbit religiós i la Casa Enric Laplana (1907), la casa Pilar Serrahima (1911), les dues a Barcelona; i la casa de la Campana, a sant Feliu de Guíxols (1911), entre altres.

La seva vida està molt vinculada a la del Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, amb qui tenia relació de parentesc i gràcies a qui va ser arquitecte diocesà de Solsona, Tarragona i Barcelona, càrrec que li va permetre tenir projectes de gran envergadura des de ben jove i donar-se a conèixer a nivell professional. Com a arquitecte diocesà de Solsona realitzà el projecte de reforma de l'església de Puig-reig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928), que no es varen poder dur a terme.

Va morir durant la Guerra Civil espanyola, l'any 1937.

Obres principals

[modifica]




Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1910-
1913
Convent de Valldonzella D'estil modernista neogòtic. Molt bo Convent de Valldonzella
1926 Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard Carrer de Bellesguard, 30 D'estil modernista neogòtic. Avui serveix l'Aula Magna i Aula Sacra a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona Molt bo Convent del Santíssim Redemptor
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1914-
1921
Celler del Sindicat Agrícola de Cambrils Carrer del Sindicat, 2 Antic celler d'estil modernista, actualment agrobotiga i museu agrícola. Molt bo Antiga seu de la Cooperativa de Cambrils
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1926 Convent de les Teresianes[4] Rbla. Nova 79 Destaca el maó com a element principal de la construcció. La façana principal presenta un disseny de clara inspiració gaudiniana, de qui Martorell havia estat deceble. Molt bo Convent de les Teresianes

Referències

[modifica]
  1. www.gaudiallgaudi.com
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 134. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. Església de Sant Agustí Arxivat 2010-03-04 a Wayback Machine.. Ajuntament de Sabadell
  4. «Ruta Modernista del Patronat de Turisme de Tarragona». Arxivat de l'original el 2011-08-28. [Consulta: 6 febrer 2010].


Bibliografia

[modifica]
  • BASSEGODA i NONELL, Joan «L'arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 17, 2003, pàg. 31-55.
  • ALBACETE i GASCÓN, Antoni; GÜELL i BARÓ, Margarida. El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (1147–1922). Història i art en un centre d'espiritualitat cistercenca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 2013. ISBN 978-84-9883-569-4. 
  • GÜELL i BARÓ, Margarida. "La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l'associacionisme (1789-1906)", 2015, p. 239-272.