Bernardí Martorell i Puig
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1877 Barcelona |
| Mort | 8 agost 1937 (60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877[1] - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells. Va néixer al Passatge Bernardí Martorell l'any 1877. Titulat el 1902, rebé la influència d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, a part de la del seu besoncle. Martorell estigué a cavall entre el modernisme i l'historicisme.[2]
Les seves obres més destacades són l'Església de Sant Agustí, a Sabadell, el Cementiri d'Olius (1916), el monestir de Santa Maria de Valldonzella (1912-1923) i el convent de les Oblates del Santíssim Redemtpor, a Bellesguard (1919-1925), entre altres, en l'àmbit religiós i la Casa Enric Laplana (1907), la casa Pilar Serrahima (1911), les dues a Barcelona; i la casa de la Campana, a sant Feliu de Guíxols (1911), entre altres.
La seva vida està molt vinculada a la del Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, amb qui tenia relació de parentesc i gràcies a qui va ser arquitecte diocesà de Solsona, Tarragona i Barcelona, càrrec que li va permetre tenir projectes de gran envergadura des de ben jove i donar-se a conèixer a nivell professional. Com a arquitecte diocesà de Solsona realitzà el projecte de reforma de l'església de Puig-reig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928), que no es varen poder dur a terme.
Va morir durant la Guerra Civil espanyola, l'any 1937.
Obres principals[modifica]
- Església de Sant Agustí (Escoles Pies) de Sabadell 1924-1932[3]
- Acabament del Seminari Conciliar de Barcelona (saló d'actes i detalls de la reixa i la façana) (1903).
- Cementiri d'Olius (1916)
- Hotel Sant Roc, Solsona (1920) - direcció d'obra del projecte d'Ignasi Oms.
- Can Montal, Arenys de Mar (1921)
- Custòdia de la Catedral de Tarragona (1922).
- Cementiri de Cambrils (1922).
- Passeig Maristany, Camprodon (1924)
- Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard (1926)
- Casa de Joaquim Duran i Barraquer, Sitges (1929)
- Església parroquial de la Sagrada Família, Navàs, cúpula i campanar (1928-1931)
Barcelona[modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1910- 1913 |
Convent de Valldonzella | D'estil modernista neogòtic. | Molt bo | 
| |
| 1926 | Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard | Carrer de Bellesguard, 30 | D'estil modernista neogòtic. Avui serveix l'Aula Magna i Aula Sacra a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona | Molt bo | 
|
Cambrils[modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1914- 1921 |
Celler del Sindicat Agrícola de Cambrils | Carrer del Sindicat, 2 | Antic celler d'estil modernista, actualment agrobotiga i museu agrícola. | Molt bo | 
|
Tarragona[modifica]
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1926 | Convent de les Teresianes[4] | Rbla. Nova 79 | Destaca el maó com a element principal de la construcció. La façana principal presenta un disseny de clara inspiració gaudiniana, de qui Martorell havia estat deceble. | Molt bo | 
|
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardí Martorell i Puig |
- ↑ www.gaudiallgaudi.com
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 134. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Església de Sant Agustí Arxivat 2010-03-04 a Wayback Machine.. Ajuntament de Sabadell
- ↑ «Ruta Modernista del Patronat de Turisme de Tarragona». Arxivat de l'original el 2011-08-28. [Consulta: 6 febrer 2010].
Bibliografia[modifica]
- BASSEGODA i NONELL, Joan «L'arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 17, 2003, pàg. 31-55.
- ALBACETE i GASCÓN, Antoni; GÜELL i BARÓ, Margarida. El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (1147–1922). Història i art en un centre d'espiritualitat cistercenca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 2013. ISBN 978-84-9883-569-4.
- GÜELL i BARÓ, Margarida. "La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l'associacionisme (1789-1906)", 2015, p. 239-272.