1910
 | |
| Tipus | any civil i any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1910 (mcmx) |
| Islàmic | 1328 – 1329 |
| Xinès | 4606 – 4607 |
| Hebreu | 5670 – 5671 |
| Calendaris hindús | 1965 – 1966 (Vikram Samvat) 1832 – 1833 (Shaka Samvat) 5011 – 5012 (Kali Yuga) |
| Persa | 1288 – 1289 |
| Armeni | 1359 |
| Rúnic | 2160 |
| Ab urbe condita | 2663 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 | |
| Anys | |
| 1907 1908 1909 - 1910 - 1911 1912 1913 | |
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Els fets de la Setmana Tràgica permeten la consolidació d'una alternativa sindical que es concreta amb la constitució de la Confederació Regional del Treball de Catalunya.
- 30 d'octubre, Barcelona: Fundació de la CNT (Confederació Nacional del Treball), sindicat anarquista del moviment obrer català.[1]
- 17 de desembre, Barcelona: S'inaugura al Petit Moulin Rouge, actualment conegut com El Molino.
- Resta del món
- 10 de febrer, Espanya: José Canalejas ocupa per primera vegada la presidència del Consell de Ministres.
- 8 de març, Madrid: Reial Ordre del Ministeri d'Instrucció Pública que permet per primer cop la matriculació d'alumnes dones en tots els centres docents.[2]
- 5 de maig: un incendi destrueix la fàbrica de cotxes DeWitt Motor Company.
- 31 de maig - Sud-àfrica: es va crear la Unió de Sud-àfrica a partir de les colònies del Cap i de Natal, i les repúbliques de l'Estat Lliure d'Orange i Transvaal.
- Emma Goldman comença a parlar públicament a favor dels drets dels homosexuals. Posteriorment, Magnus Hirschfeld va escriure "va ser la primera i única dona, de fet la primera i única nord-americana, que va assumir la defensa de l'amor homosexual davant el gran públic."[3]
Premis Nobel[modifica]
| Camps | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements[modifica]
Les persones nascudes el 1910 faran 114 anys durant el 2024: entre les personalitats destacades hi ha l'activista alcudià Bausset i el pilotari Emili Revert, «el Xiquet de Llanera».
- Països Catalans
- 16 de gener, Castellseràː Aurèlia Pijoan Querol, activista política i metgessa catalana, primera regidora de la Paeria de Lleida (m. 1998).[4]
- 1 d'abril, Barcelona: Rosa Leveroni i Valls, escriptora catalana.[5]
- 3 d'abril, Barcelona: Adela Piera Escofet, gimnasta i pionera de l'esport femení a Catalunya (m. 2008).[6]
- 11 de maig, Barcelona: Rosa Castelltort i Vila, atleta catalana, pionera de l'atletisme femení a Catalunya (m. 2009).[7]
- 10 de juliol, Lleida: Agnès Gregori Prunera, atleta catalana, pionera de l'esport lleidatà (m. 2007).[8]
- 18 de juliol, Lledóː Maria dels Àngels Vayreda i Trullol, escriptora catalana (m. 1977).[9]
- 21 de juliol, Puigverd d'Agramunt: Dolors Piera i Llobera, mestra i sindicalista catalana (m. 2002).[10]
- 29 de juliol, Barcelona: Maria Espinalt i Font, soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal (m. 1981).[11]
- 6 d'agost, Argentona: Margarida Abril i Gonzàlez, sindicalista i política catalana (m. 2003).[12]
- 13 d'agost, Palma: Isabel Bauzà Tomàs, Bel Rollet, personatge popular de Palma (m. 1973).[13]
- 25 d'agost, Galesburg, Illinoisː Dorothea Tanning, pintora, il·lustradora, escultora i escriptora estatunidenca (m. 2012).[14]
- 30 d'agost, Lleida: Màrius Torres, poeta català (m. 1942).
- 6 de setembre, Argelaguer, Garrotxa: Maria Oliveras i Collellmir, la primera metgessa anestesiòloga catalana (m. 2009).[15]
- 13 de setembre, València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (m. 1992).[16]
- 16 de setembre, Palafrugell: Maria Aumacellas Salayet, nedadora, pionera en aigües obertes i entrenadora catalana (m. 1988).[17]
- 27 de setembre, Banyoles: Miquel Boixó, militant comunista que va lluitar a la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.
- 30 de setembre, Sabadell, Província de Barcelona: Josep Torrella i Pineda, escriptor i historiador.
- 3 d'octubre, Sabadell: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg (m. 1983).[18]
- 10 d'octubre - Barcelonaː Júlia Coromines i Vigneaux, metgessa i psicoanalista catalana (m. 2011).
- 12 d'octubre, Terrassaː Margot Moles Piña, multiesportista catalana pionera, que feia atletisme, hoquei, natació i esquí (m. 1987).[19]
- 17 d'octubre, Júlia Coromines i Vigneaux, metgessa i psicoanalista catalana (m. 2011).[20]
- 30 d'octubre, Oriola, Baix Segura: Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg valencià (m. 1942).[21]
-
Bausset (m. 2012) -
M. Hernández (m. 1942) -
Vicens Vives (m. 1960) -
William Hanna (m. 2001)
.png){kind=small}
- Resta del món
- 8 de gener - Sant Petersburgː Galina Ulànova, llegendària ballarina russa (m. 1998).[22]
- 23 de gener - Liverchies, Pont-à-Celles, Valònia: Django Reinhardt, guitarrista de jazz (m. 1953).
- 9 de febrer, París (França): Jacques Monod, químic i bioquímic francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 1976).
- 10 de febrer, Dinant, Bèlgica: Dominique Pire, religiós dominic belga, Premi Nobel de la Pau de 1958 (m. 1969).
- 16 de febrer - Bucarestː Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (m. 1992).[23]
- 1 de març - Londres (Anglaterra): David Niven, actor anglès (m. 1983)[24]
- 8 de març, Ciutat de Nova York, EUA: Claire Trevor, actriu estatunidenca.[25]
- 9 de març, West Chester, Pennsilvània: Samuel Barber, compositor nord-americà (m. 1981).[26]
- 23 de març, Tòquio (Japó): Akira Kurosawa, director de cinema japonès (m. 1998).[27]
- 25 de març, Saluzzo: Magda Olivero, soprano italiana considerada una de les més grans cantants de l'òpera verista (m. 2014).[28]
- 29 de març, Hartford, Connecticutː Anna Sokolow, va ser una ballarina i coreògrafa nord-americana (m. 2000).[29]
- 11 d'abril,- Estremoz, Portugal: António de Spínola, militar i polític portuguès, va ser el 15è president de la República Portuguesa.(m. 1996)[30]
- 26 d'abril, Xangai: Ruan Lingyu, actriu xinesa figura cabdal del cinema mut xinès dels anys 30.
- 5 de maig, Amsterdam: Leo Lionni, dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.[31]
- 8 de maig, Atlanta: Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (m. 1981).[32]
- 12 de maig, El Caire, Egipte: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora universitària anglesa, guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1964 (m. 1994).[33]
- 16 de maig, Sant Petersburg: Olga Bergholz, poetessa soviètica i russa, prosista, dramaturga (m. 1975).[34]
- 23 de maig, Nova York: Artie Shaw, clarinetista de jazz i director d'orquestra (m. 2004).[35]
- 31 de maig,- Granada (España): Luis Rosales Camacho, poeta i assagista espanyol de la generació del 36 (m. 1992).[36]
- 6 de juny, Parísː Hélène de Beauvoir, pintora francesa (m. 2001).[37]
- 8 de juny, Viña del Mar (Xile): María Luisa Bombal, escriptora xilena (m. 1980).[38]
- 11 de juny, Sent Andriu de Cubzac, França: Jacques-Yves Cousteau, oficial de la marina, oceanògraf i cineasta francès. Premi Internacional Catalunya 1991 (m. 1997).[39]
- 12 de juny, Florència, Regne d'Itàlia: Paolo Costoli, nedador i jugador de waterpolo italià (m. 1966).[40]
- 13 de juny, Ferrol, Galícia: Gonzalo Torrente Ballester, escriptor i periodista espanyol (m. 1999).
- 19 de juny, Sterling, Illinois, (EUA): Paul John Flory, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1974 (m. 1985).[41]
- 29 de juny, Nova York, EUA: Frank Loesser, compositor nord-americà d'origen alemany (m. 1969).[42]
- 17 de juliol, Saint Louis (Missouri), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.[43]
- 27 de juliol, Saint -Florent-le-Vieil (França): Julien Gracq, novel·lista, poeta, assagista i dramaturg francès proper al surrealisme (m. 2007).[44]
- 31 de juliol, Hawthorn, Austràliaː Dora Lush, microbiòloga australiana (m. 1943).[45]
- 1 d'agost, Stuttgart, Alemanya: Gerda Taro, fotògrafa alemanya (m. 1937).[46]
- 4 d'agost, Samedan, Suïssa: Selina Chönz, autora suïssa de llibres infantils en romanx engiadinès (m. 2000).[47]
- 8 d'agost, Bronx, Nova Yorkː Sylvia Sidney, actriu estatunidenca (m. 1999).[48]
- 18 d'agost, Santiago de Xileː Matilde Ladrón de Guevara, escriptora xilena (m. 2009).[49]
- 26 d'agost, Skopje, Macedònia del Nord, llavors Imperi Otomà: Teresa de Calcuta religiosa catòlica i Premi Nobel de la Pau de 1979 (m. 1997).[50]
- 28 d'agost, 's-Graveland, Països Baixos: Tjalling Koopmans, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (m. 1985).[51]
- 2 de setembre, París (França): Henri Rousseau, el Duaner, pintor francès d'estil naïf (n. 1844).[52]
- 24 de setembre, Tianjin, (Xina) Cao Yu (xinès tradicional: 曹禺, xinès simplificat: 曹禺), escriptor xinès (m. 1996).[53]
- 30 de setembre, Logronyo, La Rioja: Lola Rodríguez Aragón, soprano espanyola, mestra de grans cantants (m. 1984).[54]
- 10 d'octubre, Dengzhou, Henan (Xina): Yao Xueyin, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 1999).
- 19 d'octubre, Lahore, Raj Britànic: Subrahmanyan Chandrasekhar, físic i astrònom, Premi Nobel de Física de l'any 1983 (m. 1995).
- 27 d'octubre, Houston, Texas: Margaret Hutchinson Rousseau, enginyera química (m. 2000).[55]
- 7 de novembre, Buenos Airesː María Rosa Lida de Malkiel, filòloga i hispanista estatunidenca, jueva d'origen argentí (m.1962).[56]
- 11 de novembre, Buenos Aires: Raúl Kaplún, violinista, compositor i director d'orquestra alemany nacionalitzat argentí.
- 21 de novembre, Wuxi, Jiangsu (Xina): Qian Zhongshu, traductor, escriptor i intel·lectual xinès (m. 1998)[57]
- 1 de desembre, Hackney, Londres: Alicia Markova, ballarina, coreògrafa i professora de ballet del Regne Unit.[58]
- 4 de desembre,Chester, Pennsylvània (EUA), Alex North, compositor americà (m.1991).[59]
- 9 de desembre, París: Jean Genet, escriptor francès (m. 1986).[60]
- 22 de desembre, Matanzas, Cuba: Dora Alonso, escriptora i periodista cubana (m. 2001).[61]
- 29 de desembre, Willesden, Anglaterra: Ronald Coase, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1991 (m. 2013).
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 8 de febrer, Sabadell: Francesc Sallarès i Salt, escolapi català.
- 15 de febrer, Barcelona: Miquel Joarizti Lasarte, enginyer i fotògraf, fundador de la Societat Heliogràfica Espanyola.
- 14 d'abril, Madrid, Espanya: Emili Sala i Francés, pintor valencià (n. 1850).[62]
- 19 d'abril, Barcelona: Norbert Font i Sagué, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor que introduí l'espeleologia a Catalunya (n. 1873).[63]
- 8 de maig,- Barcelona: Joan Coll i Pujol, advocat i polític català (n. 1842).[64]
- 16 de maig, Barcelona: Pere Borrell del Caso, pintor (n. 1835).[65]
- 6 de juny, Barcelonaː Concepció Bordalba, soprano catalana (n. 1862).[66]
- 19 d'agost, Sabadell: Gabriel Batllevell i Tort, mestre d'obres català, pare de l'arquitecte modernista Juli Batllevell.
- 2 de novembre, Sant Joan de les Abadesses: Raimon Casellas i Dou, periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.
- Resta del món
- 21 de març, París (França): Gaspard-Félix Tournachon, conegut popularment amb el monònim Nadar, va ser un periodista, il·lustrador i caricaturista, però sobretot fotògraf francès (n. 1820)[27]
- 21 d'abril, Redding, Connecticut, EUA: Samuel Langhorne Clemens, conegut com a Mark Twain, escriptor estatunidenc (n. 1835).[67]
- 26 d'abril, París: Bjørnstjerne Bjørnson, escriptor noruec. Premi Nobel de Literatura de l'any 1903 (n. 1832).[68]
- 8 de maig, Perusaː Vittoria Aganoor, poeta italiana d'ascendència armènia (n. 1855).[69]
- 12 de maig, Londres (Anglaterra): Sir William Huggins, astrònom anglès conegut pels seus treballs pioners d'espectroscòpia astronòmica (n. 1824).[70]
- 18 de maig, Parísː Pauline Viardot, mezzosoprano francesa (n.1821).[71]
- 27 de maig, Baden-Baden, Imperi Alemany: Robert Koch, metge i microbiòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1905 (n. 1843).[72]
- 31 de maig, Hastingsː Elizabeth Blackwell, la primera dona graduada en Medicina dels Estats Units (n. 1821).[73]
- 1 de juliol, Crimea: Marius Petipà, coreògraf, va ser el director del Ballet Imperial de Rússia (n. 1818).[74]
- 13 d'agost, Londres, Anglaterra: Florence Nightingale, pionera de la infermeria.[75]
- 16 d'agost, Varsòvia, Polònia: Zygmunt Gloger, historiador, arqueòleg, geògraf i etnògraf polonès.
- 2 de setembre, París: Henri Rousseau, pintor francès. (n. 1844).
- 16 de setembre, Grange-over-Sands: Augusta Mary Wakefield, cantant i compositora.
- 30 d'octubre, Heiden, Suïssa: Jean Henri Dunant, home de negocis i activista amb iniciatives humanitàries, Premi Nobel de la Pau el 1901 (n. 1828).[76]
Referències[modifica]
- ↑ Cent anys de CNT, de Pau Lanao i Carme Vinyoles, a la revista Presència (pàgs. 6 a 13), número 2003, del 16 al 22 de juliol de 2010, (català)
- ↑ Carbonell Coronado, Carmen; Núñez-Valdés, Juan. «100 años de derechos. La primera mujer española doctora en física». A: Investigaciones multidisciplinares en género, II Congreso Universitario Nacional "Investigación y Género": Sevilla, 17 y 18 de junio de 2010. Sevilla: Edición Digital @Tres, D.L. 2010, págs. 781-792. ISBN 978-84-693-7982-0.
- ↑ Jeffrey Escoffier,Left-wing Homosexuality Emancipation, Sexual Liberation, and Identity Politics. Archived 30 abril 2009 at the Wayback Machine
- ↑ «Pijoan Querol, Aurelia (1910-1998)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos Españoles, Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «Rosa Leveroni i Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ García, Mila «Biografia del Premi Dona i Esport “Mireia Tapiador”: Adela Piera Escofet». Quadern Dones i Esport. Institut Barcelona Esports - Ajuntament de Barcelona, Núm. 2, 2008, pàg. 15-17. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2019 [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «Rosa Castelltort Vila». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Gregori Prunera, Agnès». Atletes de Lleida. [Consulta: 13 setembre 2022].
- ↑ Velaz, Anna M. «M. dels Àngels Vayreda, memoria i literatura». Revista de Girona, núm. 223, març-abril 2004, pàg. 77-84.
- ↑ «Dolors Piera». UGT, 25-02-2013. Arxivat de l'original el 2017-06-30. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Maria Espinalt i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ D'un roig encès: Margarida Abril: evocacions sobre un símbol del comunisme català. Barcelona: Fundació Pere Ardiaca, 2004, p. 160. ISBN 84-931319-8-9 [Consulta: 21 setembre 2018].
- ↑ «Libro de bautismos de El Terreno Folio 90 Número 16. Isabel Bauzà Tomàs». Registros en los libros de bautismo del año 1910. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Tate. «Dorothea Tanning 1910–2012» (en anglès britànic). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Maria Oliveras i Collellmir | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Lacruz, Raquel; Fuentes, Carla. «Maria Teresa Andrés Blasco, 1910-1992. La reina de la música per ballar». A: Les nostres compositores. Presidència de la Generalitat Valenciana, novembre, 2019, p. 22.
- ↑ «Maria Aumacellas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Miquel Crusafont i Pairó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Margarita Moles | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ «Júlia Corominas i Vigneaux [i Coromines]». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Miguel Hernández Gilabert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Galina Ulanova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «1910». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «David Niven» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Claire Trevor». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ 27,0 27,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Cherubino. «Magda Olivero - Grandes voces de la ópera de todos los tiempos». Laopera.net, 11-01-2019. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Anna Sokolow, la bailarina y coreógrafa que revolucionó la danza moderna» (en castellà). Gobierno de Mèxico. Secretaria de Cultura. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Imaginaria: revista quincenal sobre literatura infantil». Reberto Sotelo i Eduardo Abel Giménez, 28-03-2007.
- ↑ «Mary Lou Williams». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Dorothy Crowfoot Hodgkin. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Palau, David. «Olga Berghólz - Que sàpiga qui escolta aquestes pedres» (en castellà). L'espurna, 06-12-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Artie Shaw | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Luis Rosales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Monteil, Claudine. Las hermanas Beauvoir. 1a ed. Barcelona: Circe Ediciones, 2004. ISBN 84-7765-230-9.
- ↑ «María Luisa Bombal». Encyclopædia Britannica, 04-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Jacques-Yves Cousteau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Costoli, Paolo in "Enciclopedia dello Sport"» (en italià). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1974» (en anglès americà). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «Frank Loesser | American composer and lyricist» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Barbara O'Neil (1910-1980)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Rasmussen, Carolyn. Lush, Dora Mary (1910-1943). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Gerda Taro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Chönz, Selina» (en alemany). Historischen Lexikons der Schweiz. HLS (Lèxic històric de Suïssa). Acadèmia Suïssa d'Humanitats i Ciències Socials. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Sylvia Sidney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Echeverría, Mónica. Acero y paloma: Relato de una mujer libre en cautiverio (en castellà). Editorial Catalonia. ISBN 978-956-324-674-2.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1979» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1975» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri Rousseau dit le Douanier, la Charmeuse de serpents.» (en francès). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Franco, Enrique «Fallece Lola Rodríguez de Aragón, maestra de grandes cantantes españoles» (en castellà). El País [Madrid], 30-04-1984. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Margaret Hutchinson Rousseau, ingeniera química» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-10-2019. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ Gómez-Bravo, Ana M. «María Rosa Lida de Malkiel (1910-1962) and Medieval Spanish Literary Historiography». A: Ed. by Jane Chance. Women Medievalists and the Academy (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2005, p. 723. ISBN 978-0-299-20750-2.
- ↑ Prado Fonts, Carles. Regresar a China. ISBN 978-84-9879-785-5.
- ↑ «Alicia Markova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «Alex North | American composer and conductor» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Genet» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Ferrás Pérez, Norma. «De Doralina de la Caridad a Dora Alonso» (en castellà). Tribuna de La Habana, 22-12-2018. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Emili Sala i Francès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Norbert Font i Sagué | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Joan Coll i Pujol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Pere Borrell del Caso | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Concepció Bordalba i Simón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Mark Twain | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1903» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ «William Huggins | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Pauline Viardot». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1905» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Elizabeth Blackwell». Biography. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marius Petipa» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Florence Nightingale». Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
