Leo Lionni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLeo Lionni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1999 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Radda in Chianti (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballLiteratura i il·lustració Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, pintor, escriptor de literatura infantil, il·lustrador, dissenyador gràfic, dissenyador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata –  1999 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBlack Mountain College Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premis:[1]

Lewis Carroll Shelf Award (1962)
Premi Alemany de Literatura infantil, per Neda-que-neda (1965)
Poma d'Or de la Biennal d'Il·lustracions de Bratislava per Frederick (1965)
Caldecott Honor (quatre cops)

Inch by inch (1961)
Swimmy (cat. Neda-que-neda) (1964)
Frederick (1968)
Alexander and the Wind-up Mouse (1970)
Medalla d'Or de l'Institut Nord-americà d'Arts Gràfiques (1984)
Musicbrainz: c3395fcd-d694-4dad-9f80-901b1f5e7446 Discogs: 2109238 Modifica el valor a Wikidata

Leo Lionni (Amsterdam, 5 de maig de 1910 - Radda in Chianti, Toscana, 11 d'octubre de 1999)[2] va ser un important dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.

Biografia[modifica]

Va néixer a Amsterdam, fill d'un modest polidor de diamants d'origen italià. Mentre va ser nen va rebre la influència del seu oncle Piet,[3] un pintor amb un estil de vida bohèmia, que el va posar en contacte amb el món de l'art. A més, també la seva mare tenia formació artística com a cantant d'òpera. La seva vida va transcórrer per diversos llocs: el 1925 ell i la seva família van traslladar-se a Gènova, on després de dos anys a la Universitat de Zúric, va obtenir el doctorat en Economia Política.[4] Tot i la seva carrera universitària, mai va abandonar la seva activitat paral·lela com a pintor i dissenyador. El 1939 va emigrar als Estats Units, on va treballar com a director d'art en diverses publicacions periòdiques. El 1945 va obtenir la nacionalitat estatunidenca. I el 1962 va tornar a Itàlia per iniciar de manera definitiva la seva vida com a artista independent.

Obra[modifica]

Des de finals dels anys cinquanta va publicar diversos llibres infantils, en general de tècnica senzilla, com la taca de color o els collage d'aspecte relativament simple. En la primera tècnica sobresurt l'àlbum El petit blau i el petit groc, una història sense paraules que narra amb gran força i contundència el tema del racisme. Altres obres destacables són Frederick, Neda que Neda i El somni d'en Mateu, un àlbum per iniciar el públic infantil en l'educació estètica i en la interpretació de les formes i els colors. A través d'una història propera i plena de fantasia i amb unes il·lustracions descriptives de gran riquesa cromàtica, l'autor compartix amb els joves lectors les seves dues grans passions: l'art i la música.

L'experta en literatura infantil Ana Garralón ha escrit sobre ell: "En tots els seus llibres, Lionni crea petites i importants faules que alliçonen sobre la vida, però no per moralitzar, sinó per permetre al nen retrobar-se amb el seu propi món i oferir-li una alternativa segura".[5]

L'any 1988 va publicar la seva autobiografia, Between Worlds: the autobiography of Leo Lionni.

Obres traduïdes al castellà[modifica]

  • Pequeño Azul y Pequeño Amarillo (Little Blue and Little Yellow, 1959)
  • Paso a paso (Inch by Inch, 1961)
  • Frederick (Frederick, 1963)
  • Nadarín (Swimmy, 1963)
  • La casa más grande del mundo (The Biggest House in the World, 1968)
  • Álex y el ratón de cuerda (Alexander and the Wind-up Mouse, 1969)
  • Cornelio (Cornelius, 1983)
  • El sueño de Matías (Matthews Dream, 1991)
  • Una piedra extraodinaria (An Extraordinary Egg, 1994)
  • Entre mundos. Una autobiografía (Between Worlds: The Autobiography of Leo Lionni, 1997)

També va il·lustrar contes escrits per altres autors, com el cas de Colores i Números, d'Antonio Rubio.

Obres traduïdes al català[modifica]

  • Frederick (Kalandraka, 2005)
  • Neda-que-neda (Kalandraka, 2007)
  • El somni d'en Mateu (Kalandraka, 2013)
  • El petit blau i el petit groc (Kalandraka, 2013)
  • La casa més gran del món (Kalandraka, 2013)[6][7]
  • L'Àlex i el ratolí de corda (Kalandraka, 2019)
  • Pam a pam (Kalandraka, 2018)
  • En Cornèlius (Kalandraka, 2019)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Literatura en la Infancia» (en castellà). Facultad de Educación de la Pontificia Universidad Católica de Chile, 09-08-2013. [Consulta: 6 febrer 2015].
  2. ↑ «Imaginaria: revista quincenal sobre literatura infantil». Reberto Sotelo i Eduardo Abel Giménez, 28-03-2007. [Consulta: 6 febrer 2015].
  3. ↑ Lionni, Leo. Between Worlds: the autobiograpgy on Leo Lionni (en anglès). Nova York: Knopf, 1997, p. 15. ISBN 9780679423935. 
  4. ↑ Lionni, Leo. Between Worlds: the autobiography of Leo Lionni (en anglès). Nova York: Knopf, 1997, p. 78. ISBN 9780679423935. 
  5. ↑ [enllaç sense format] http://revistababar.com/wp/clsicos-infantiles-leo-lionni/
  6. ↑ Alguns d'aquests havien estat publicats anteriorment per altres editorials.
  7. ↑ [enllaç sense format] http://sinera.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=lionni%2C+leo&searchscope=171&submit=Cercar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leo_Lionni&oldid=29883441»