Gènova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Gènova (desambiguació)».
Gènova
Bandera de Gènova Escut de Gènova
(En detall) (En detall)
Localització
Gènova situat respecte Itàlia
Gènova
Localització de Gènova a Itàlia
Collage Genova.jpg
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Ligúria
Gènova
Gentilici genovès, genovesa
Superfície 243 km²
Altitud 20 msnm
Població (2007)
  • Densitat
614.141 hab.
2.527,33 hab/km²
Coordenades 44° 25′ 00″ N, 8° 56′ 59″ E / 44.416667,8.949722Coord.: 44° 25′ 00″ N, 8° 56′ 59″ E / 44.416667,8.949722
Codi postal 16100
Codi ISTAT 010025
Web

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que compta amb 600.000 habitants, anomenats genovesos. És la capital de la província homònima i de la regió de la Ligúria. El port de Gènova és el primer d'Itàlia i el segon en importància de la Mediterrània després de Marsella. Durant la darrera centúria Gènova ha crescut fins a absorbir 25 municipis del litoral i de les valls circumdants i actualment està dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes. Cap a l'oest, Sampierdarena conserva algunes vil·les dels segles XVI i XVII. L'any 2006, Gènova, amb les Strade Nuove i el sistema dels palaus dels Rolli foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Història[modifica | modifica el codi]

Genua fou una ciutat marítima dels lígurs (i sota domini romà de la província de Ligúria), probablement degut al seu port excel·lent que la feia un gran empori comercial. El golf de Gènova es deia llavors Sinus Ligusticus.

Gènova romana[modifica | modifica el codi]

Porta Soprana

No apareix esmentada fins a la Segona Guerra Púnica quan ja era una ciutat important. Escipió va renunciar a empaitar a Anníbal cap a la vall del Roine i va arribar amb la seva flota a Gènova (Genua) des on esperava oposar-se al general cartaginès a la vall del Po. Avançada la guerra, quan Magó va renovar la lluita a la zona, va desembarcar a Genua (205 aC) i encara que la va dominar un temps, després es va traslladar a Savo, amb el propòsit de combatre als ingaunis i probablement la va destruir en abandonar-la perquè el 203 aC es troba el pretor Sp. Lucretius encarregat de la seva reconstrucció.

Després apareix molt poc a la història de Roma. Al segle I aC era un municipi romà. Una via de Libarna a Dertona (la via Postúmia) passava per Genoa el que va incrementar la seva prosperitat. Una inscripció esmenta un conflicte de límits entre Genua i el poble veí dels veituris, i per arbitrar es va nomenar a dos germans de la família de Minucius Rufus (117 aC); aquest document permet conèixer l'existència de dos tribus properes, els veituris i els langenses (el seu nom s'ha conservat en el castell de Lanyareo a la vall del Polcevera, i aquest riu és esmentat a la inscripció com Porcobera o Procobera); als habitants de la ciutat se'ls esmenta indiferentment com genuats o genuencs; a l'est de Genua s'esmenta el riu Feritor, avui el Bisagno.

Va romandre en poder de Roma fins a la caiguda de l'Imperi, passant després als ostrogots i als llombards perdent gran part de la seva prosperitat i importància. El 934 fou saquejada per pirates àrabs o musulmans. Després d'això va anar prosperant i el comú es va establir el segle XI esdevenint la República de Gènova.

República de Gènova[modifica | modifica el codi]

Durant l'edat mitjana es va convertir en una potència marítima: fou una de les quatre Repubbliche Marinare (Repúbliques Marineres); República de Gènova, República de Venècia, Pisa i Amalfi competien per la supremacia naval de la regió italiana. La República de Gènova comprenia la Ligúria actual, part del Piemont i l'illa de Còrsega i part de la de Sardenya. També posseïa colònies a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica del Nord.

Primer Imperi Francès[modifica | modifica el codi]

Durant les guerres napoleòniques, la República de Gènova fou incorporada a França. El seu territori va formar part de l'Primer Imperi Francès fins a 1815.

Regne de Sardenya-Piemont[modifica | modifica el codi]

Els delegats del Congrés de Viena van sancionar la seva incorporació al Regne de Sardenya-Piemont el 1815.

Després d'un llarg període de decadència, Gènova va recuperar la seva rellevància portuària gràcies a la construcció de túnels ferroviaris alpins i a la puixança de la industrialització, manifestada per la presència de drassanes navals, les indústries petroquímiques i el desenvolupament metal·lúrgic.

Entre els personatges famosos nascuts a Gènova hi ha: Cristòfor Colom,[1] l'almirall Andrea Doria, el patriota italià Giuseppe Mazzini, Ettore Bossi i el violinista Niccolò Paganini.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Palazzo Ducale
  • Aquari de Gènova: el més gran d'Europa.
  • Casa de Cristòfor Colom
  • Palazzo Ducale
  • Via Garibaldi i els seus palaus (patrimoni de la humanitat 2006)
  • Porto antico (reformat amb un projecte de Renzo Piano) i el seu famós Bigo.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'origen del navegant és discutit

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gènova


Precedit per:
ÀustriaGraz
Capital Europea de la Cultura
2004
Succeït per:
IrlandaCork