Timișoara

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTimișoara
Escut de Timișoara
Timisoara collage.jpg

Etimologia Timiș
Localització
Timisoara in Romania.png
45° 45′ 35″ N, 21° 13′ 48″ E / 45.759722222222°N,21.23°E / 45.759722222222; 21.23
Estat membre Romania
Județ Província de Timiş
Entitats de població
Capital Timișoara
Conté Timișoara
Població
Total 319.279 (2011)
• Densitat 244,66 hab/km²
Geografia
Superfície 1.305 km²
Altitud 89 m
Organització i govern
• Cap de govern Nicolae Robu
Indicatius
Codi postal 300001–300789
Fus horari UTC+02:00
Altres dades
Agermanament

Web primariatm.ro
Modifica dades a Wikidata

Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania. Amb una població de 319.279 persones el 2011, és la capital de la província de Timiş.[1] Totes les variants del nom deriven del riu Timiş, conegut en l'antiguitat romana com a Tibisis o Tibiscus.

Timișoara és una ciutat multicultural amb influents minories, principalment alemanys, magiars i serbis, així com italians, palestins i grecs. Va ser el lloc de naixement de Johnny Weissmuller (un nedador olímpic, més conegut pels seus papers com a Tarzan en el cinema). Gustave Eiffel, l'enginyer que va crear la torre Eiffel a París, va construir el pont per als vianants de Timișoara sobre el Bega. Es tracta d'una ciutat industrial amb amplis serveis.

Història[modifica | modifica el codi]

Plaça de la Victòria

La primera referència de Timişoara en un document escrit (com a Dibiscos/Bisiskos/Tibiskos/Tibiskon/Timbisko/, etc.) apareix l'any 1019, en un text de l'emperador Basili II de Bizanci, si bé no tots els historiadors estan d'acord amb aquesta identificació. La seva annexió al Regne d'Hongria es va produir l'any 1010. Amb seguretat, apareix en una carta del 1177 i va adquirir importància com a seu d'un comte.[2] La cort reial hi va estar del 1315 al 1323. En estar situada prop de la frontera otomana va esdevenir estratègica. El 1480, s'hi va nomenar un tinent general encarregat de la defensa de les fronteres orientals. El 1551, els otomans van atacar la fortalesa, que va resistir. El 1542, les fonts otomanes esmenten un sandjak de Temesvar que no es va arribar a crear. El juliol del 1552, el visir Ahmed Pasha la va conquerir i llavors es va crear un begleberlik i una liwa; la capital fou Lippa (Lipova) entre 1555 i 1557/1558 i després Jeno (Yanova, Ineu en romanès) de 1658 a 1693, i Tamesvar la resta del temps. El 1568 la província fou dividida en sis sandjaks, que eren 5 vers 1632 i 8 el 1658. Alguns timariotes d'altres províncies depenien de Tamesvar al segle XVI. El nombre de kadas eren 12 el 1664, i 10 el 1699. El 1716 va ser ocupada pels Habsburg sota el príncep Eugeni de Savoia.[3]

La ciutat va ser la primera de l'Imperi austrohongarès a gaudir d'enllumenat públic usant candeles i llums de greix i oli,[4][5] i la primera a tenir una estació d'ambulàncies en el llavors Regne d'Hongria. La primera fàbrica tabaquera de l'actual Romania es va establir a Timişoara. La ciutat va passar a integrar-se al Regne de Romania l'any 1919.

Al desembre de 1989, va començar a Timişoara un aixecament popular contra el règim comunista de Nicolae Ceauşescu. Els ciutadans donaven suport al pastor László Tőkés contra els intents de deportar-lo per part de la Securitate (policia secreta). Aquest va ser el començament de la Revolució romanesa de 1989, que va enderrocar el govern comunista una setmana després.[6]

Educació[modifica | modifica el codi]

La ciutat té cinc universitats, que són:

  • La Universitat Dimitrie Cantemir
  • La Universitat "Politehnica"
  • La Universitat de l'Oest (Universitatea de Vest)
  • La Universitat Victor Babes de Medicina i Farmàcia
  • La Universitat de Ciències Agrícoles del Banat

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Timișoara Modifica l'enllaç a Wikidata