1019

1019
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1019 (mxix)
Islàmic	409 – 410
Xinès	3715 – 3716
Hebreu	4779 – 4780
Calendaris hindús	1074 – 1075 (Vikram Samvat); 941 – 942 (Shaka Samvat); 4120 – 4121 (Kali Yuga)
Persa	397 – 398
Armeni	468
Rúnic	1269
Ab urbe condita	1772
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Anys
	1016 1017 1018 - 1019 - 1020 1021 1022

L'any 1019 és un any comú començat en dijous. És l'últim any de la dècada del 1010, el novè any del segle xi i el dinovè any del segon mil·lenni.

Durant l'any 1019 Moràvia s'incorpora a Bohèmia, Iaroslau el Savi esdevé príncep de la Rus de Kíev, el Regne de Suècia i Noruega signen el Pacte de Kungälv, els sarraïns ataquen Narbona i els pirates Jurxen ataquen les illes Tsushima i Iki.^[1]

Durant l'any 1019 neixen l'historiador xinès Zeng Gong, Sant Domènec de la Calçada i el rei coreà Munjong de Koryo. Moren el víking Eyvind Úrarhorn, Federic de Luxemburg, Sviatopolk I de Kíev i el poeta japonès Minamoto no Michinari.^[1]

Esdeveniments

Països Catalans i Occitània

Menció de l'església d'Anglès (la Selva)
Inici de la construcció de l'església de Sant Vicenç de Cardona.^[2]
Els sarraïns ataquen la ciutat de Narbona a finals de l'any 1018 i inicis de l'any 1019.^[3]
Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent:^[4] la comtessa consort Guisla de Pallars deixa en testament al monestir de Sant Martí del Canigó dominis a Orella, Cerra, Guixa i "els seus millors draps de lli". El comte Guifré II presideix un judici juntament amb el seu germà Bernat Tallaferro de Besalú en què decideix retornar l'església de Santa Coloma (entre el Vallespir i el Rosselló) al vescomte Sunifred de Cerdanya perquè li havia estt usurpada per Savarix i Ebesulf. A més Guifré II ven a Gualter una peça de terra al Vallespir. L'arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, fill de Guifré II presideix la dedicació de les esglésies de Formiguera i de Sant Martí de Riutort (Capcir) amb la presència del comte.^[4]
Svyatopolk, gran príncep de Kíiv és mort quan fuig després d'haver perdut una batalla contra el seu germà, Iaroslau el 24 de juliol del 1018

Europa i Imperi Romà d'Orient

Entre el febrer i el març, Robert el Pietós, rei de Frància Occidental fa un pelegrinatge a Roma amb l'abat de Fleury, Helgaud, el cronista del rei. Fan un viatge de 1500 km que atravessa Aquitània i el Llenguadoc. Visita Bourges, Briopude, Le Puy, Nimes, Saint-Gilles, Castres, Tolosa, Conques, Rodès i Aurillac, on visiten i honoren els santuaris. Retornarà a Orleans l'abril del 1020.
24 de juliol - Iaroslau I el Savi, ajudat pels escandinaus, abat el seu germà Sviatopolk I de Kíev, que havia estat abandonat pels seus aliats polonesos. Sviatopolk és mort quan fuig. Iaroslau el Savi esdevé Gran Príncep de la Rus de Kíev (fins a l'any 1054).^[5]
19 d'agost: consegració del cor de l'església de Sant Filibert de Tourmus.^[6]
11 d'octubre - consagració de la Catedral de Basilea.^[7]

Resta del món

Proper Orient

Els Banu Man assoleixen el poder del Iemen.
27 de gener: el Califa Abbàssida Al-Qàdir publica la seva primera professoó de fe, la "Risâla al-qâdiriya", capítol que fa del Hanbalisme la doctrina oficial del sunnisme.^[8] Al califat es condemnen les altres doctrines islàmiques (Xiisme, Mutazilisme, Aixarisme, ...)^[9]i es prohibeix totes les noves interpretacions de l'Alcorà. Això provocarà un fre de les innovacions culturals que seran importants en el declivi de lImperi àrab.

Àsia

28 de març - els pirates Jurtxets ataquen l'illa d'Iki (Nagasaki) i envaeixen la costa septentriunal de Kyūshū, al Japó.^[10]
Fujiwara no Michinaga deixa el poder
28 d'abril: Japó: l'estadista japonès del clan Fujiwara Fujiwara no Michinaga abandona la política i es torna monjo.^[11]
Estiu: La Batalla de Kwiju posa fí a la guerra entre els Khitan i els Goryeo.^[12]

Naixements

Península ibèrica

Sant Domènec de la Calzada néix l'any 1019
Sant Domènec de la Calzada, religiós castellà, un dels principals impulsors del Camí de Sant Jaume.^[13]

Europa i Imperi Romà d'Orient

El beat Gundekar II, bisbe de Eichstâtt néix l'any 1019
Gundekar II, bisbe d'Eichstâtt entre els anys 1057 i el 1075. Venerat com a beat.^[14]

Resta del món

29 de desembre: Munjong de Goryeo, onzè rei de Corea de la dinastia Goryeo entre el 1046 i el 1083.^[15]
El samurai japonès Abe no Sadatou néix l'any 1019
Abe no Sadato, samurai del Clan Abe.^[16]
Lý Thường Kiệt, eunuc i general vietnamita sota les ordres de la Dinastia Lý.^[17]
L'historiador xinès Sima Guang néix l'any 1019
Sima Guang, historador, estadista i erudit xinès de la dinastia Song.
Śrīpati, astròleg, astrònom i matemàtic indi.^[18]
Wen Tong pintor, escriptor, poeta i cal·lígraf xinès, néix entre els anys 1018 i 1019.^[19]
L'escriptor xinès Zeng Gong néix l'any 1019
Zeng Gong, erudit, acadèmic, historiador i pensador de l'art xinès.^[20]

Necrològiques

Europa i Imperi Romà d'Orient

28 de juny - Sant Eimerad de Hasunger, clergue alemany i missioner. És venerat com a sant en les esglésies catòlica i ortodoxa.^[21]

6 d'octubre - Frederic de Luxemburg, noble germànic, comte de Moselgau.
Sviatopolk I de Kíev, Gran Príncep de la Rus de Kíev.^[5]
Sergi II de Constantinoble, patriarca de Constantinoble des del 1001 fins a la seva mort.^[22]
Sviatopolk I de Kíev, Gran Príncep de Kíiv.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1019

Resta del món

Ibn Hindû, secretari de la cancelleria, home de lletres i metge iranià que escriu en àrab.^[23]
Minamoto no Michinari, poeta i cortesà japonès.^[24]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «El mundo en el año 1019 d. C.» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2025].
↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑ Vic, Claude de. Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives, composée ... (en francès). J.B. Paya, 1841.
↑ ^4,0 ^4,1 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑ ^5,0 ^5,1 Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Press, 2007. ISBN 978-0-313-33537-2.
↑ Oursel, Raymond. Floraison de la sculpture romane (en francès). Zodiaque, 1973.
↑ romande, Société d'histoire de la Suisse. Mémoires et documents (en francès), 1864.
↑ Monnot (dominicain).), Guy. Penseurs musulmans et religions iraniennes: ʻAbd al-Jabbār et ses devanciers (en francès). Vrin, 1974. ISBN 978-2-7116-0575-0.
↑ Arkoun, Mohammed. Humanisme et islam: combats et propositions (en francès). Vrin, 2005. ISBN 978-2-7116-1731-9.
↑ 原勝郎. Histoire du Japon des origines à nos jours (en francès). Payot, 1926.
↑ Takekoshi, Yosaburō. The Economic Aspects of the History of the Civilization of Japan (en anglès). Taylor & Francis, 2004. ISBN 978-0-415-32379-6.
↑ Twitchett, Denis C.; Franke, Herbert; Fairbank, John King. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 907-1368 (en anglès). Cambridge University Press, 1978. ISBN 978-0-521-24331-5.
↑ «Domingo de la Calzada | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 desembre 2025].
↑ Biographie, Deutsche. «Gundekar - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 28 desembre 2025].
↑ «Munjong | king of Korea | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-09.
↑ Sansom, George (1958). A History of Japan to 1334. Stanford, California: Stanford University Press.
↑ Nguyễn, Ngọc Nghĩa; Nguyễn, Thị Quỳnh; Trần, Mỹ Hương «KHẢO SÁT KIẾN THỨC VÀ THỰC HÀNH VỀ SỨC KHỎE SINH SẢN VỊ THÀNH NIÊN Ở HỌC SINH TRƯỜNG THPT LÝ THƯỜNG KIỆT THÀNH PHỐ YÊN BÁI NĂM 2023». Tạp chí Y học Việt Nam, 535, 2, 20-02-2024. DOI: 10.51298/vmj.v535i2.8532. ISSN: 1859-1868.
↑ Sinha, Kripa Nath «Śrîpati: An eleventh-century Indian mathematician» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 12, Num. 1, 1985, pàg. 25-44. DOI: 10.1016/0315-0860(85)90066-7. ISSN: 0315-0860.
↑ «Wen Tong | Chinese painter | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-05-19.
↑ «China Biographical Database Project (CBDB)». [Consulta: 28 desembre 2025].
↑ Biographie, Deutsche. «Heimerad - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 28 desembre 2025].
↑ «Sergius II | Byzantine, Ecumenical Council, Iconoclasm | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-31.
↑ Amnon Shiloah, « Ibn Hindû, le médecin et la musique », Israel Oriental Studies, vol. 2, 1972, p. 447-462 (repris dans The Dimension of Music in Islamic and Jewish Culture, Ashgate, Variorum Reprints, 1993).
↑ «源道済千人万首». [Consulta: 28 desembre 2025].

[:0-1] 1,0 ^1,1 «El mundo en el año 1019 d. C.» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2025].

[2] Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.

[3] Vic, Claude de. Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives, composée ... (en francès). J.B. Paya, 1841.

[:2-4] 4,0 ^4,1 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.

[:1-5] 5,0 ^5,1 Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Press, 2007. ISBN 978-0-313-33537-2.

[6] Oursel, Raymond. Floraison de la sculpture romane (en francès). Zodiaque, 1973.

[7] romande, Société d'histoire de la Suisse. Mémoires et documents (en francès), 1864.

[8] Monnot (dominicain).), Guy. Penseurs musulmans et religions iraniennes: ʻAbd al-Jabbār et ses devanciers (en francès). Vrin, 1974. ISBN 978-2-7116-0575-0.

[9] Arkoun, Mohammed. Humanisme et islam: combats et propositions (en francès). Vrin, 2005. ISBN 978-2-7116-1731-9.

[10] 原勝郎. Histoire du Japon des origines à nos jours (en francès). Payot, 1926.

[11] Takekoshi, Yosaburō. The Economic Aspects of the History of the Civilization of Japan (en anglès). Taylor & Francis, 2004. ISBN 978-0-415-32379-6.

[12] Twitchett, Denis C.; Franke, Herbert; Fairbank, John King. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 907-1368 (en anglès). Cambridge University Press, 1978. ISBN 978-0-521-24331-5.

[13] «Domingo de la Calzada | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 desembre 2025].

[14] Biographie, Deutsche. «Gundekar - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 28 desembre 2025].

[15] «Munjong | king of Korea | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-09.

[16] Sansom, George (1958). A History of Japan to 1334. Stanford, California: Stanford University Press.

[17] Nguyễn, Ngọc Nghĩa; Nguyễn, Thị Quỳnh; Trần, Mỹ Hương «KHẢO SÁT KIẾN THỨC VÀ THỰC HÀNH VỀ SỨC KHỎE SINH SẢN VỊ THÀNH NIÊN Ở HỌC SINH TRƯỜNG THPT LÝ THƯỜNG KIỆT THÀNH PHỐ YÊN BÁI NĂM 2023». Tạp chí Y học Việt Nam, 535, 2, 20-02-2024. DOI: 10.51298/vmj.v535i2.8532. ISSN: 1859-1868.

[18] Sinha, Kripa Nath «Śrîpati: An eleventh-century Indian mathematician» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 12, Num. 1, 1985, pàg. 25-44. DOI: 10.1016/0315-0860(85)90066-7. ISSN: 0315-0860.

[19] «Wen Tong | Chinese painter | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-05-19.

[20] «China Biographical Database Project (CBDB)». [Consulta: 28 desembre 2025].

[21] Biographie, Deutsche. «Heimerad - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 28 desembre 2025].

[22] «Sergius II | Byzantine, Ecumenical Council, Iconoclasm | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-31.

[23] Amnon Shiloah, « Ibn Hindû, le médecin et la musique », Israel Oriental Studies, vol. 2, 1972, p. 447-462 (repris dans The Dimension of Music in Islamic and Jewish Culture, Ashgate, Variorum Reprints, 1993).

[24] «源道済千人万首». [Consulta: 28 desembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]