Dècada del 1010
Aparença
| Tipus | dècada |
|---|---|
| Navegació | |
| Segles | segle x - segle xi - segle xii |
| Dècades | 980 - 990 - 1000 - 1010 - 1020 - 1030 - 1040 |
| Anys | 1010 1011 1012 1013 1014 1015 1016 1017 1018 1019 |

La Dècada del 1010 és un desenni que comença l'1 de gener del 1010 i finalitza el 31 de desembre del 1019. És la segona dècada del segle xi i del primer mil·lenni.
Esdeveniments
[modifica]Països catalans
[modifica]- Maig - Juliol de 1010 - Els comtes catalans emprenen una expedició militar a Còrdova. Guanyen a les batalles d'Aqbat al-Bakr i del riu Guadiaro, tot i que moren el comte Ermengol I d'Urgell, els bisbes de Vic, Girona i Barcelona i 3000 combatents catalans. Amb el botí que obtenen consegueixen superar la crisi deguda a la Ràtzia de 1003 d'Almansor.[1][2]
- 1011 - El comtat del Pallars es divideix en dos: el Comtat de Pallar Jussà i el Comtat de Pallars Sobirà.[3]
- 1012 - El comtat de Barcelona conquereix la zona del Penedès i la fortifica.
- 1014 - 1017: L'Emirat de Dàniyya conquereix les Balears i Sardenya. Aquesta darrera acaba sent pressa pels pisans i els genovesos.[4]
- 1015 - El comtat de Barcelona emprèn campanyes militars contra la zona de l'Ebre i el Segre i aconsegueix el pagament de paries per part dels emirs musulmans.[5]
- 1017 - Mor Ramon Borrell I, inici del regnat de Berenguer Ramon I i de la primera regència d'Ermessenda de Carcassona.[5]
- 1018 - Imposició de la Pau i Treva de Déu impulsada per l'Abat Oliba i Ermessenda de Carcassona.
- 1018 - El noble normand Roger de Tosny emprèn una campanya contra l'emirat de Dènia a petició d'Ermessenda de Carcassona.[6]
- Inici de les independències dels emirats de Dènia, València, Tortosa i Saragossa del Califat de Còrdova.
- 1019 - El Comtat de Ribagorça passa a mans del Regne de Navarra.
Península ibèrica
[modifica]- 1009 - 1031: Guerra civil a l'Àndalus. El Califat de Còrdova es desmembra en emirats de taifes.[7]
- 1010 i 1018: Raids víkings a Poitou, Galícia i Cantàbria.[8]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 1009 - 1015: inici de persecucions antijueva a Europa Occidental després de l'anunci de la destrucció del Sant Sepulcre de Jerusalem per ordre del Califat Fatimita Al-Hàkim.[9]
- 1009-1011 i 1017-1018: Revoltes de Melus de Bari contra l'Imperi Romà d'Orient. Acaben vencent els romans d'Orient.[10]
- 1015-1016 - Canut el Gran conquereix Anglaterra.[11]
- 1016 - Olaf II de Noruega unifica Noruega.[12]
- 1018 - Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic ha de cedir l'est de l'Elba al rei de Polònia Boleslau I de Polònia.
- 1018-1019: Guerra entre els romans d'Orient i el Primer Imperi Búlgar. Fí de l'imperi búlgar després de la derrota contra l'exèrcit de l'emperador de Constantinoble.
- 1010 - Els víkings comencen a explorar Vinland, a Amèrica del Nord.[13]
Altres continents
[modifica]- A l'Imperi Chola (Tamil Nadu) es vota els representants amb una papereta dins d'una urna per primer cop. L'imperi Chola s'expandeix cap a Malàsia i altres illes asiàtiques.
- 1008-1017 - Lluites entre Qarakhànidaes i Gaznèvides pel domini del Khorasan.[14]
- 1010: Gao esdevé la capital de l'Imperi Songhai. La dinastia Songhai es converteix a l'islam. El reialmen de Gao inicia relacions comercials amb el imperi de Mali i els musulmans.[15]
- 1014-1152 - Dinastia dels Banu Hammad al Magrib.[16]
- 1018 - 1018 - Guerra entre els Khitan (mongols) i els Goryeo a Corea.[17]
- 1018 - Mahmud de Ghazna envaeix el nord de l'Índia. Les Invasions musulmanes de l'Índia provoquen l'exili dels Gitanos.
Personatges destacats
[modifica]- Ramon Borrell I
- Ermessenda de Carcassona
- Canut
- Avicenna
- Basili II
- Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Brian Boru
- Etelred l'Indecís
- Fujiwara no Michinaga
- Al-Qàdir
- Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
- Iaroslau I el Savi
- Mahmud de Ghazna
- Olaf II de Noruega
- Robert II de França
- Sven Tveskæg
- Rodolf III de Borgonya
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- ↑ Historia De Cataluña Y De La Corona De Aragon 1860.Per Victor Balaguer
- ↑ Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des musulmans d'Espagne: jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les Almoravides, 711-1110 (en francès). E. J. Brill, 1861.
- ↑ «comtat de Pallars | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ Collectif. La Taifa de Denia: Et la Méditerranée au XIe siècle (en francès). Presses universitaires du Midi, 2020-06-08. ISBN 978-2-8107-0943-4.
- ↑ 5,0 5,1 Gil i Roman, Xavier. Diplomatario de Ermesèn, condesa de Barcelona, Girona y Osona (c.991 - 1 de marzo de 1058) (en castellà), 2004, p. 84. ISBN 84-688-6665-2
- ↑ Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Fanjul, Serafin. Al Andalus, l'invention d'un mythe: La réalité historique de l'Espagne des trois cultures (en francès). L'artilleur, 2017-10-25. ISBN 978-2-8100-0706-6.
- ↑ Biget, Jean-Louis; Cornette, Joël; Mazel, Florian. Féodalités (888-1180): Version compacte (en francès). Humensis, 2016-02-04. ISBN 978-2-7011-8909-3.
- ↑ Blumenkranz, Bernhard. Juifs et chrétiens dans le monde occidental, 430-1096 (en francès). Peeters Publishers, 2006. ISBN 978-90-429-1879-5.
- ↑ Louis Bréhier, Vie et Mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. (lire en ligne [archive])
- ↑ Emmerson, Richard Kenneth; Clayton-Emmerson, Sandra. Key Figures in Medieval Europe: An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 2006. ISBN 978-0-415-97385-4.
- ↑ Coviaux, Stéphane. La fin du monde viking (en francès). Humensis, 2019-11-07. ISBN 978-2-37933-326-2.
- ↑ Fiske, John. The Discovery of America, Volume 1 (Illustrated Edition) (en anglès). Echo Library, 2009-09-01. ISBN 978-1-4068-2929-7.
- ↑ René Grousset,L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan , Paris, Payot, 1965 (lire en ligne [archive])
- ↑ Jolly, Jean. Histoire du continent africain: De la préhistoire à 1600 (en francès). L'Harmattan, 1996. ISBN 978-2-7384-4688-6.
- ↑ Lugan, Bernard. Atlas historique de l'Afrique: Des origines à nos jours (en francès). Editions du Rocher, 2018-10-03. ISBN 978-2-268-10114-9.
- ↑ Twitchett, Denis C.; Franke, Herbert; Fairbank, John King. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 907-1368 (en anglès). Cambridge University Press, 1978. ISBN 978-0-521-24331-5.