1016
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1016 (mxvi) |
| Islàmic | 406 – 407 |
| Xinès | 3712 – 3713 |
| Hebreu | 4776 – 4777 |
| Calendaris hindús | 1071 – 1072 (Vikram Samvat) 938 – 939 (Shaka Samvat) 4117 – 4118 (Kali Yuga) |
| Persa | 394 – 395 |
| Armeni | 465 |
| Rúnic | 1266 |
| Ab urbe condita | 1769 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040 | |
| Anys | |
| 1013 1014 1015 - 1016 - 1017 1018 1019 | |
L'any 1016 és un any de traspàs que comença en diumenge.
El comte de Barcelona Ramon Borrell continua atacant les zones del Segre i l'Ebre.
L'Emir de Dàniyya conquesta per un breu període l'illa de Sardenya (que s'acaba al mateix 1016). El califa omeia Abd-Al·lah al-Muaytí intenta deposar a Mujàhid quan està a Sardenya. Després de desallotjara els musulmans de Sardenya, els Pisans i els Gènovesos expandeixen el seu comerç cap el Mediterrrani oriental i superen la resta de ciutats italianes excepte la República de Venècia.[1]
Alí ibn Hammud an-Nàssir, governador de Ceuta, desembarca a Algecires s'apodera de Màlaga i conquesta Còrdova l'1 de juliol. Es proclama califa després de decapitar a Sulayman al-Mustaín.[2]
Els víkings desembarquen a Sicília i es derrumba la Cúpula de la Roca de Jerusalem.[3] El regne de França conquesta la Borgonya.[4] L'Imperi Romà d'Orient conquereix Crimea i zones de Bulgària i Macedònia del Nord.[5][6] Olaf II consolida el seu poder a Noruega i Dinamarca i unifica i cristianitza el país.[7] Comença el regnat d'Edmond II d'Anglaterra.[8] Canut II de Dinamarca guanya Essex després de véncer a la Batalla d'Assandun contra Edmond II.[9] Al 30 de novembre Canut esdevé rei d'Anglaterra després de l'assassinat d'Edmond Ironside.[9]
A l'any 1016 neixen el poeta japonès Minamoto no Tsunenobu, Casimir I el Restaurador, Harold d'Anglaterra i moren Edmund II Ironside, Etelred l'Indecís i Sulayman al-Mustaín.[3]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]El comte de Barcelona Ramon Borrell I continua atacant zones del Segre i l'Ebre.
Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent el comte Guifré II va a Narbona per negociar amb el Comte de Roergue i marquès de Gòtia i compra l'arquebisbat per al seu fill Guifré per 100.000 sous d'or. Posteriorment, aquest comte es casarà amb Fe de Cerdanya, filla de Guifré II.[10]
L'Emir de Dàniyya conquesta per un breu període l'illa de Sardenya (que s'acaba al mateix 1016). El califa omeia Abd-Al·lah al-Muaytí intenta deposar a Mujàhid quan està a Sardenya. Després de desallotjara els musulmans de Sardenya, els Pisans i els Gènovesos expandeixen el seu comerç cap el Mediterrrani oriental i superen la resta de ciutats italianes excepte la República de Venècia.[1]
Pensínsula ibèrica
[modifica]Alí ibn Hammud an-Nàssir, governador de Ceuta, desembarca a Algecires s'apodera de Màlaga i conquesta Còrdova l'1 de juliol. Es proclama califa després de decapitar a Sulayman al-Mustaín.[2]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Gener - L'emperador Basili II Bulgaròcton envia una flota contra els khàzars, aliats dels rus i els romans ocupen la Khazària (Crimea).[5]
- 31 de gener - S'inicia el bisbat de Lambert de Bassigny a Langres després de la mort de Brunon de Roucy. El nou bisbe deixa entrar les tropes del rei de França Robert II el Piadós a Dijon.[11] El regne de França culmina la conquesta de la Borgonya i Robert nomena a Enric I de França duc de Borgonya mentre Otó Guillem de Borgonya manté els títols de Comte de Borgonya, Comte de Mâcon i de Besançon.[4]
- 25 de març (o 3 d'abril) - Batalla de Nesjar: Olaf II de Noruega va derrotar Sveinn Hákonarson, hereu legítim a la corona, consolidant els seus dominis de Noruega i Dinamarca. Unifica Noruega i s'estableix a Nidaros, que converteix en capital. Aquesta unificació s'uneix a una campanya de cristianització eficaç afavorint la conversiço dels gutnar, habitants de Gotland.[7]
- 23 d'abril - Londres, Anglaterra: Edmund II Ironside esdevé rei dels anglesos.[8] Després de la mort d'Etelred l'Indecís els danesos intenten assetjar Londres sense tenir èxit.
- 6 de juliol: Batalla de Pontlevoy: Folc III Nerra d'Anjou i Herbert I del Maine derroten a Eudes II de Blois.[12]
- Agost - L'emperador romà d'Orient Basili II pren la fortalesa de Moglena als búlgars i a la tardor marxa vers l'oest i aprofita la Guerra civil de Bulgària per ocupar Ohrid.[6]
- 18 d'octubre - Canut II de Dinamarca venç als anglesos a la Batalla d'Assandun i el rei Edmond li concedeix l'Essex.[9]
Edward l'exiliat d'Anglaterra néix l'any 1016
Altres continents
[modifica]- 10 de març: abdicació de l'Emperador Sanjō del Japó. Go-Ichijō esdevé emperador als 8 anys d'edat i el seu avi, Fujiwara no Michinaga esdevé el regent.[14]
- Juny - Inici del regnat de l'emir zirida Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis als 9 anys d'edat desprées de la mort del seu pare Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur al Magrib.[15]
- Juny - Hammad ibn Bulugguín esdevé el primer Emir Hammadita quan s'independitza dels Zírida al Magrib Central (Algèria).[16]
- La dinastia Sailendra de Sriwijaya (Sumatra) emprenen una expedició militar contra el regne rial de Mataram a Java, on maten el seu rei, Dharmawangsa. El seu nebot acabarà reunificant el regne.[17]
Naixements
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Ferran I de Lleó, Rei de Lleó entre els anys 1037 i 1065 i comte de Castella entre els anys 1029 i 1065. Cogoberna Lleó juntament amb la seva dona Sança I de Lleó. Era fill de Sanç III de Navarra i Aragó i de Múnia de Castella. Situa a Castella en un lloc de predomini peninsular després d'heretar Castella, Lleó, Aragó i Navarra i de rebre pàries de l'Emirat de Batalyaws, de l'Emirat de Saraqusta i de l'Emirat d'Ixbíliya.[18][19]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 25 de juliol: Casimir I de Polònia ('El Restaurador'), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
- Béla I d'Hongria, rei d'Hongria entre els anys 1060 i 1063.[20]
- Eduard l'Exiliat, fill d'Edmund II Ironside, pretendent al tron anglès, que passà la major part de la seva vida a l'exili a la cort del rei suec Olaf Skötkonung, germanastre de Canut de Dinamarca. Tot i que el rei Canut el volia fer matar, va sobreviure i Eduard el Confessor el fa tornar i el nomena hereu, però mor dos dies després de la seva tornada l'any 1057.[21]
- Eustaqui I de Guines, Comte de Guînes, vassall de Balduí IV de Flandes.[22]
- Harold Peu de Llebre virrei d'Anglatera entre els anys 1035 i 1037 i rei entre els anys 1037 i 1040. Era fill de Canut el Gran.[23]
- Hug V de Lusignan - Senyor de Lusignan i de Couhé, al Poitou.[24]
- Ian Vychatitch - noble i comandant militar rus, últim representant conegut de la dinastia Dobrynia.[25]
Altres continents
[modifica]- Emperadriu Cao (Song): emperadriu consort, dona de l'emperador Renzong de Song. Fou la regent de Xina entre els anys 1063 i 1064 degut a la malaltia que patia l'emperador Jinzong de Song.[26]
- Không Lộ, pintor i monjo del Vietnam.[27]
El poeta japonès Minamoto no Tsunenobu neix l'any 1016 - Naropa mahasiddha (mestre i asceta) budista indi. Deixeble del filòsof Tilopa.[28]
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]Península ibèrica
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 29 de gener - Brunon de Roucy - bisbe de Langres entre els anys 980 i 1016.[30]
- 23 d'abril: Etelred l'Indecís rei d'Anglaterra
- 22 de maig - Sant Joan Vladímir knex (príncep governant) servi de Dioclea entre els anys 990 i 1016 durant la guerra entre l'Imperi Romà d'Orient i el Primer Imperi Búlgar.[31]
- 18 d'octubre a la batalla d'Assandun:
- Elfric, ealdorman de Hampshire
- Eadnoth el Jove, bisbe de Dorchester.
- Godwin, ealdorman de Lindsey
- Ulfcytel, thegn d'Anglia Oriental
- Wulfsige, abat de Ramsey
Sant Joan Vladimir mor l'any 1016 - Albert II de Vermandois, comte de Vermandois entre els anys 993 i 1010.[32]
- Enric II de Stade: Comte de Stade, dins el Ducat de Saxònia. Fundador de l'Abadia de Harsefeld.[33]
- Basili Mesardonita: Catepa d'Itàlia, reprensentant de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1010 i 1016.[34]
- Rinald de Vendôme, Bisbe de París entre els anys 991 i 1016 i Comte de Vendôme des de l'any 1005. L'any 988 Hug Capet de França el nomena canceller de França.[35]
- Sant Simeó de Màntua, monjo de l'Orde de Sant Benet, Eremita armeni que pelegrinà a Jerusalem, Roma, Santiago de Compostela i Tours. Fou canonitzat per Benet VIII l'any 1024.[36]
- Uchtred l'Audaç noble anglès que goveernà la regió de Bamburgh, York i Northúmbria des del 1006.[37]
Sant Valstà, patrò dels grangers mor l'any 1016
Altres continents
[modifica]- Juny - Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur emir zirida de Tunis.[15]
- Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur tercer emir Zírida entre els anys 995 i 1016.[39]
L'escriptora japonesa Murasaki Shikibu mor l'any 1016
Referències
[modifica]- 1 2 Postan, M. M.; Miller, E. Cambridge Economic History of Europe: Vol. 2: Trade and Industry in the Middle Ages (en anglès). Cambridge University Press, 1987, p. 345. ISBN 978-0-521-08709-4.
- 1 2 Flood, Timothy M. Rulers and Realms in Medieval Iberia, 711-1492 (en anglès). McFarland, 2018-11-09, p. 66. ISBN 978-1-4766-3372-5.
- 1 2 «El mundo en el año 1016 d. C.» (en castellà). [Consulta: 27 desembre 2025].
- 1 2 Bouillet, Marie Nicolas. Atlas universel d'histoire et de géographie (en francès). Libr. de L. Hachette et Cie, 1865.
- 1 2 Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine, pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès). Se vend chez MM. Eggers et comp., 1855.
- 1 2 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, París, 1946,
- 1 2 Helle, Knut. The Cambridge History of Scandinavia (en anglès). Cambridge University Press, 2003-09-04. ISBN 978-0-521-47299-9.
- 1 2 Phillips, Charles Stanley. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a. Chisholm, Hugh (ed.); Cambridge University Press, 1911, p. 948.
- 1 2 3 4 Eyriès, Jean Baptiste Benoît. Danemark (en francès). Firmin Didot Frères, 1846.
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Gazeau, Véronique; Goullet, Monique. Guillaume de Volpiano, un réformateur en son temps (962-1031): Vita domni Willelmi de Raoul Glaber (en francès). Publications du CRAHM, 2008. ISBN 978-2-902685-61-5.
- ↑ Jubainville, Henry Arbois de; Pigeotte, Léon. Historie des ducs et des comtes de Champagne: Depuis le VIe siècle jusquà̕ la fin du XIe. 1859 (en francès). Aug. Aubry, 1859.
- ↑ Eyriès, Jean Baptiste Benoît. Danemark (en francès). Firmin Didot Frères, 1846.
- ↑ Fujiwara, Michinaga. Notes journalières de Fujiwara no Michinaga, ministre à la cour de Hei.an (995-1018) (en francès). Librairie Droz, 1991. ISBN 978-2-600-03325-1.
- 1 2 Miled, Emna Ben. Les tunisiennes ont-elles une histoire? (en francès). E. Ben Milen, 1998, p. 188. ISBN 978-9973-807-04-5.
- ↑ Bosworth, Clifford Edmund. The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual (en anglès). Edinburgh University Press, 2004, p. 35-36. ISBN 978-0-7486-2137-8.
- ↑ Histoire du Monde, collectif sous la direction de George Jehel, édition du temps p.251
- ↑ Fitz, Francisco García. Castilla y León frente al Islam: estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998, p. 101. ISBN 978-84-472-0421-2.
- ↑ Fitz, Francisco García. Castilla y León frente al Islam: estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998. ISBN 978-84-472-0421-2.
- ↑ «Béla I | Grand Prince, Crusader, Hungary | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-08.
- ↑ «Edward Ætheling [called Edward the Exile]». Oxfrod Dictionary of National Biography.
- ↑ Chesne, André Du. Histoire généalogique des maisons de Guines d'Ardres, de Gand et de Coucy et quelques autres familles illustres qui y ont été alliées... (en francès). chez Sébastien Cramoisy, 1631.
- ↑ «Harold I | Norman Conquest, Battle of Hastings & Saxon King | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-12-09.
- ↑ texte, Société des antiquaires de l'Ouest Auteur du. «Mémoires de la Société des antiquaires de l'Ouest» (en francès), 1843. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Vodoff, Vladimir. Naissance de la chrétienté russe (en francès). Fayard, 2014-04-01. ISBN 978-2-213-65325-9.
- ↑ Li, Tao (1182). "續資治通鑑長編". wiki Source Chinese 维基文库.
- ↑ Keith Weller Taylor, John K. Whitmore Essays Into Vietnamese Pasts 1995 – Page 95
- ↑ «Naropa | Indian yogi | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-12.
- ↑ Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Jean-Noël Mathieu, « La Succession au comté de Roucy aux environs de l'an mil », dans , Oxford, Linacre College, Unit for Prosopographical Research, coll. « Prosopographica et Genealogica / 3 », 2000, 310 p. (ISBN 1-900934-01-9), p. 75-84.
- ↑ «Hagiographies of the Saints - Bishop Nikolaj Velimirovic». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «NORTHERN FRANCE: ARTOIS, BOULOGNE». Arxivat de l'original el 2024-11-30. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «SAXONY NOBILITY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Kazhdan, Alexander. Some Notes on the Byzantine Prosopography of the Ninth through the Twelfth Centuries. Byz. Forsch. 12 (1987): 63–76.
- ↑ «Archdiocese of Paris, France 🇫🇷». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «CatholicSaints.Info » Blog Archive » Saint Simeon of Padolirone» (en anglès americà). [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Uhtred, comte de Bamburgh». Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004.
- ↑ Online, Catholic. «St. Walstan - Saints & Angels» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Mouloud Gaïd, Les Berbères dans l'Histoire : De Ziri à Hammad, Edition Mimouni, p. 71
- ↑ Bowring, Richard John (ed). "Introduction". in The Diary of Lady Murasaki. (1996). London: Penguin. ISBN 978-0-14-043576-4
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1016