Ermengol II d'Urgell envaeix la zona de Guissona i Ramon Berenguer I ataca el Segre i l'Ebre i comença a cobrar paries als andalusins amb les que fortifica la frontera del Penedès. A canvi, frena l'expansió del comtat de Barcelona. Mujàhid, Emir de Dàniyya conquereix les Balears i en nomena governador al valí Abu-l-Abbàs ibn Raixiq.[1] S'inicien les obres de la catedral de Girona.[2]
Canut II de Dinamarca torna a envaïr Anglaterra i s'inicien els regnats d'Olaf Haraldsson de Norueba i de Sviatopolk de Kíev. Els romans d'Orient reconquereixen parts de l'actual Macedònia del Nord als búlgars. Guerra civil al rus de Kíiv.[3]
Durant el 1015 neixen Harald III de Noruega, Miquel V de l'Imperi Romà d'Orient i l'aventurer normand Robert de Hauteville. Moren Lambert I de Lovaina, Tindr Hallkelsson, Ernest I de Suàbia, Santa Adelaida de Vilich iVladimir I de Kiev.[3]
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I torna a emprendre noves campanyes militars a l'Ebre i al Segre contra Al-Àndalus que clourà en el pagament regular de paries per part dels andalusins perquè no els ataquessin.[7] El comte de Barcelona fortifica la frontera però frena l'expansió del comtat.[8]
A Al-Àndalus s'incien els regnes de Taifa quan el califa Sulayman distribueix territoris a les sis tribus amazics que l'havien ajudat durant la Fitna de l'Àndalus. Ali b. Hammud comença a reunir un exèrcit per atacar el califa.[9]
Els danesos amb Canut el Gran s'embarquen per conquerir Anglaterra en un gravat del 190422 d'abril: Robert II el Piadós, rei de França, conquereix Sens. El comte Rainaurd, defensor dels jueus, es refugia amb el seu aliat Eudes II de Blois i negocia una pau, mitjançant la qual continua governant el comtat, però aquest, a la seva mort, serà afegit a les terres de la corona de França (1055).[10]
Els sants Boris i Gleb. Els dos foren morts l'any 1015 pels seus dos mig-germans a RússiaCanut el Gran de Dinamarca, conqueridor d'Anglaterra15 de juliol: Guerra civil a Rússia després de la mort de Vladímir I de Kíev. Inici del regnat de Sviatopolk I de Kíev el maleït (fins el 1919).[11] Vladimir I envia el seu fill Boris a combatre els Petxenegs. Sviatopolk pren el poder amb l'ajuda del seu cunyat Boleslau I de Polònia qui, a canvi, rep el sud-oest del país. El 24 de juliol, Sviatopolk fa assassinar el seu mig-germà Borís.[12]
5 de setembre: El tsar de Kíev Sviatopolk fa assassinar el seu germanastre Gleb.[13] Poc després s'inicia un culte cristià entorn els dos prínceps màrtirs, Boris i Gleb.
Sant Altman, nascut l'any 1015Coronació d'Andreu I d'Hongria, nascut l'any 1015Harald III de Noruega néix l'any 1015L'emperador romà d'Orient Miquel V el Calafat néix l'any 1015
Harald III de Noruega (m. 1066), germanastre d'Olaf II de Noruega. Després de fugir cap a l'Imperi Romà d'Orient, on forma part de la guàrdia imperial i enamora a l'emperadriu Zoè Porfirogènita, l'any 1042 torna a Noruega després de casar-se amb Elisabet de Kíev. El 1046 esdevé rei de Noruega, regne que amplia amb la conquesta de les illes Òrcades, Shetland i Hèbrides. L'any 1050 funda la ciutat d'Oslo.[26]
Miquel V el Calafat, emperador de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1041 i 1042, nomenat per l'emperadriu Zoè Porfirogènita. Serà detestat i enderrocat pels romans d'Orient per trair l'emperadriu.[27]
↑Tolan, John Victor; Josserand, Philippe. Les relations des pays d'Islam avec le monde latin: du milieu du Xe siècle au milieu du XIIIe siècle. Rosny: Breál, 2000. ISBN 978-2-84291-604-6.
↑Gil i Roman, Xavier. Diplomatario de Ermesèn, condesa de Barcelona, Girona y Osona (c.991 - 1 de marzo de 1058) (en castellà), 2004, p. 84. ISBN 84-688-6665-2
↑Michel Brand'Honneur, Manoirs et châteaux dans le comté de Rennes (XIe-XIIe siècles), Presse Universitaire de Rennes, 2001, ISBN 978-2-86847-561-9 i 10 = 2-86847-561-2
↑Hazlitt, W. Carew. (1915). The Venetian Republic: Its Rise, its Growth, and its Fall. A.D. 409–1797. London: Adam and Charles Black. LOC DG676 .H43
↑Arnaldi, Girolamo. Storia d'Italia: Dalla crisi del primo dopoguerra alla fondazione della Repubblica, a cura di F. Catalano (en italià). Unione tipografico-Editrice torinese, 1965, p. 667.
↑Sen, Sailendra (2013). A Textbook of Medieval Indian History. Primus Books, pp. 5253. ISBN 978-9-38060-734-4.
↑François Thierry, Monnaies Chinoises. Tome IV: Des Liao aux Ming du Sud
↑(pt) Mattoso, José (1970a). "A nobreza portucalense dos séculos IX a XI" (PDF). Do tempo e da história (in Portuguese). Lisboa: Instituto de Alta Cultura, Centro de Estudos Historicos. III: 35–50. OCLC 565153778. P. 42
↑Philippe André Grandidier Œuvres historiques inédites [archive] Revue d'Alsace, 1865
↑ 37,037,1Jean Skylitzès Empereurs de Constantinople « Synopsis Historiôn » traduit par Bernard Flusin et annoté pat Jean-Claude Cheynet éditions P.Lethilleux Paris 2003 (ISBN 2283604591) p. 275, 286, 292, 294, 299, 338.
↑«MEISSEN». Arxivat de l'original el 2025-11-03. [Consulta: 27 desembre 2025].
↑Guillaume de Jumièges, Histoire des ducs de Normandie, éd. Guizot, 1826, avec interpolation de Robert de Torigni et d'Orderic Vital, p. 111-114 - [
↑K.A. Nilakanta Sastri (1960). "The Chāḷukyas of Kalyāṇi and the Kalachuris of Kalyāṇi". In Ghulam Yazdani (ed.). The Early History of the Deccan Parts. Vol. 1 (Parts I-IV). Oxford University Press. pp. 315–468.
.jpg)
_de_Foix,_Rainha_de_Arag%C3%A3o_-_The_Portuguese_Genealogy_(Genealogia_dos_Reis_de_Portugal).png)
.png)
.JPG)
