Segle XII

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
segle xi - segle xii - segle xiii
Dècades: Anys:
1100 1101·1102·1103·1104
1105·1106·1107·1108·1109
1110 1110·1111·1112·1113·1114
1115·1116·1117·1118·1119
1120 1120·1121·1122·1123·1124
1125·1126·1127·1128·1129
1130 1130·1131·1132·1133·1134
1135·1136·1137·1138·1139
1140 1140·1141·1142·1143·1144
1145·1146·1147·1148·1149
1150 1150·1151·1152·1153·1154
1155·1156·1157·1158·1159
1160 1160·1161·1162·1163·1164
1165·1166·1167·1168·1169
1170 1170·1171·1172·1173·1174
1175·1176·1177·1178·1179
1180 1180·1181·1182·1183·1184
1185·1186·1187·1188·1189
1190 1190·1191·1192·1193·1194
1195·1196·1197·1198·1199
1200
Mil·lenni II

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII,[1] ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Política[modifica | modifica el codi]

A Europa es comença a produir un procés de centralització, mitjançant el qual el rei guanya poder als altres nobles i creix l'estructura política dels estats embrionaris. Aquest nou poder sovint topa amb l'església, com proven afers com la lluita de les Investidures, que acaba amb el Concordat de Worms el 1122. L'assassinat de Thomas Becket s'ha de llegir en la mateixa òptica. Destaquen les figures de Ricard Cor de Lleó, a Anglaterra; Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic al centre d'Europa i la creació de la Corona d'Aragó amb el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella. Aquest nou regne dominarà la Mediterrània i tindrà un paper destacat en la Reconquesta. Portugal es va declarar independent el 1143.

Els regnes cristians continuen la seva lluita amb els àrabs, com proven les croades (tres durant el segle, essent la Tercera Croada de les més reeixides). Aquesta guerra constant provoca l'aparició de l'Orde del Temple el 1119. Per part musulmana, cal destacar el lideratge del soldà Saladí, responsable de la resistència i triomf islàmic. El seu exèrcit ajudarà a la implantació progressiva d'una cultura musulmana que recull l'herència grega i la difon per Europa i el nord d'Àfrica. La dinastia aiúbida, que va governar Egipte, Síria, Iemen i part d'Iraq, és una de les branques més destacades del sector oriental, mentre que els califats d'Al-Àndalus dominen l'extrem occidental.

A Amèrica del nord, les diferents tribus pueblo comencen a establir-se als futurs Estats Units. La cultura Thulé de caçadors de balenes s'expandeix a Grenlàndia. El segle XII veu la fi de l'imperi tolteca al centre del continent, fet que provoca l'aparició de diversos pobles derivats d'aquesta civilització que aniran conquerint la zona mesoamericana i expandint-se cap al sud.

Àsia continua el període d'esplendor de segles anteriors. A la Xina regna la dinastia Song, la qual va afavorir alguns dels invents més rellevants de la seva època (tot i que aquest accent tècnic i cultural va implicar una davallada militar que la faria defallir enfront potències rivals més endavant). Genguis Khan comença la creació de l'imperi mongol, que amb els anys seria el territori continu sota un mateix líder més extens de la història. Al Japó s'estableix el primer règim militar feudal, el shogunat Kamakura mentre que el sud-est asiàtic contempla l'auge de l'imperi Khmer

Altres pobles destacats són l'imperi Tu'i Tonga a Oceania, la civilització Ife a l'actual Nigèria i la dinastia Zagwe a Etiòpia, que protagonitzen un desenvolupament social i territorial rellevant. A Àfrica, a més a més, continua la puixança de l'imperi Songhai a l'oest.

Economia i societat[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XII es produeix el naixement de la ciutat medieval pròpiament dita, amb l'establiment d'una incipient burgesia que busca el guany als diners i no a la terra. Això provoca grans canvis socials: nous oficis (agrupats en gremis), una mentalitat lligada al plaer i la vida social, un auge en el transport i els intercanvis comercials entre diferents pobles i una modificació del paisatge. L'abús dels senyors feudals provoca l'èxode de camperols cap a les urbs o l'aparició de figures semimítiques com Robin Hood.

La concentració humana va afavorir l'aparició de noves malalties i periòdiques epidèmies de grip que van fer minvar la població, que d'altra banda es compensava per l'excedent d'aliments fruit de la tecnificació agrícola. Cal destacar el terratrèmol d'Alep de 1138, un dels més mortífers de tota l'edat mitjana, pel cost demogràfic i econòmic que va suposar.

Invents i descobriments[modifica | modifica el codi]

La invenció de la brúixola moderna per Shen Kuo i la publicació de nous mapes com els de la geografia d'Al-Idrissí formen les bases per als grans viatges d'exploració i comerç del futur. La brúixola aprofita l'imant per assenyalar la direcció. Els artesans poleixen la tècnica per fabricar miralls de vidre i s'usa el pou artesià per a un millor aprofitament de l'aigua que reverteix en més collites. De 1185 data el primer document que descriu un molí de vent.

Sharaf al-Dīn al-Ṭūsī escriu sobre equacions de tercer grau, anticipant bona part de la regla de Ruffini. Una fita rellevant és l'aparició de les primeres armes amb pólvora a la Xina. Com a curiositat, d'aquesta època daten les primeres xemeneies que surten d'una llar de foc moderna.

Art, cultura i pensament[modifica | modifica el codi]

La filosofia medieval continua molt lligada a la teologia, si bé amb el redescobriment d'Aristòtil i altres pensadors grecs canvia l'enfocament general i apareix l'escolàstica. Les traduccions al llatí des de l'àrab permeten aquest gir filòsofic, per això grups com l'escola de traductors de Toledo, que posen en contacte diverses cultures, resulten fonamentals per entendre el segle XII i els següents. D'aquesta escola va sorgir per exemple Gerard de Cremona.

Entre els noms des pensadors més destacats cal esmentar Abelard, famós per protagonitzar una de les històries d'amor més famoses de l'edat mitjana i per la seva capacitat dialèctica; Averrois, filòsof àrab de gran influència i comentarista d'Aristòtil; Maimònides, que lliga el judaisme i la filosofia medieval; Anselm de Canterbury, creador de l'argument ontològic per demostrar l'existència de Déu o Hildegarda de Bingen, de la branca mística.

L'església continua sent la principal transmissora de la cultura a Europa. Els ordes monàstics creixen en importància, com per exemple l'Orde del Cister.

En literatura es produeix la consolidació de les llengües vulgars per escriure les noves obres, sense que això suposi encara l'arraconament del llatí com a idioma de cultura. Aquest fet és ben contrastat en el Concili de Tours (813), en que els bisbes de diferents regions recomanen que les homilies es facin en la llengua romana parlada per la gent del camp o bé en la llengua tedesca, germànica, a fi que tots puguin comprendre allò que diuen. Així , es pot dir que la gran quantitat de textos literaris en vulgar està molt lligada a l'àmbit litúrgic, ja que unes circumstàncies concretes obliguen a triar una llengua romànica perquè els objectius pastorals arribin a tants feligresos com sigui possible. Jean Frappier explica aquest procés i diu que thotom ha d'entendre que la literatura en llatí va ser com la institutriu de les literatures en llengua vulgar i en va mostrar la qualitat de l'expressió.[2] Obres d'aquesta època són: La seqüència de Santa Eulàlia i La vida de Sant Alexis.

Els trobadors continuen dominant el panorama líric europeu, mentre que a Orient emergeixen les figures del poeta indi Allama Prabhu i Omar Khayyam. A l'èpica s'escriuen composicions lligades a l'anomenada Matèria de França, que narren les gestes dels carolingis o la lluita contra els musulmans i un personatge del cicle artúric, Garin le Lorrain. Es compilen la Historia Regum Britanniae, que donarà peu a la Matèria de Bretanya, i la Gesta Danorum, document clau per entendre els mites anteriors.

En les arts plàstiques, neix l'art gòtic. L'arquitectura s'eleva cap al cel en els castells i les catedrals, com Notre-Dame de París, la pintura i l'escultura guanyen en humanitat i s'usen els vitralls i colors per reflectir la llum. Es manté, però, gran part del simbolisme romànic anterior. Fora de l'òrbita occidental, cal fer esment de la figura del xinès Zhang Zeduan.

En música es produeixen avenços notables. Es consolida el pentagrama per a la notació, fet que ajuda a codificar les obres més complexes, per a diverses veus i instruments (polifonia). S'inventa el llaüt, instrument que gaudiria de gran popularitat en els segles posteriors i es recullen els Carmina burana (cants goliards).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segle XII Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Haskins, Charles Homer. The Renaissance of the Twelfth Century. Cambridge: Harvard University Press, 1927
  2. Jean Frappier (1968). "Littérature médievale et littérature comparée". A: Grundriss der romanischen Literaturen des Mittelalters (pàg. 148).Heildelberg:C.Winter Universitätsverlag.