Ciutat medieval
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
La ciutat medieval o feudal va néixer de la dinàmica mercantil: al final del segle xi es va produir un fet inèdit en el desenvolupament econòmic del món medieval: la integració creixent de la massa de productors directes del sector rural en l'esfera comercial.
L'explicació d'aquest fenomen es troba en el creixement agrari i el consum familiar insatisfet. La iniciativa d'una massa important de pagesos que van acudir a mercats locals i urbans per vendre una part de la seva producció. De retruc, aquesta dinàmica del mercat va incentivar el desenvolupament de la producció industrial, i en conseqüència va reactivar la ciutat medieval, àmbit que aviat va progressar més ràpidament que el camp.
Els antics senyors de les ciutats, nobles i eclesiàstics, no van trigar tampoc a ser desplaçats per una nou estament social, la burgesia urbana, formada per mercaders i artesans que feren del comerç i la producció industrial la seva activitat econòmica fonamental. En conclusió, la ciutat medieval va ser un producte natural del feudalisme.
A la Corona d'Aragó, l'activitat comercial desenvolupada el segle xi va assentar les bases del futur gran comerç marítim català de la baixa edat mitjana car, a partir de l'any 1000, aquest dinamisme comercial es va centrar en mercats urbans i en mercats rurals (de ciutat i vila-mercat), que sovint eren de periodicitat setmanal. Les celebracions d'aquests mercats van ser aprovades per les autoritats, comtals o episcopals, en canvi del pagament d'un impost públic sobre les mercaderies, el teloneu o la lleuda. Més tard es van organitzar fires d'uns quants dies de durada.