La Vall d'Uixó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el municipi valencià. Vegeu-ne altres significats a «Vall d'Uixó (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaLa Vall d'Uixó
Bandera de la Vall d'Uixó-2.svg Escut de la Vall d'Uixó-3.svg
Ajuntament lavallduixo.jpg

Localització
Localització de la Vall d'Uixó respecte del País Valencià.png
 39° 49′ 25″ N, 0° 13′ 54″ O / 39.8235837°N,0.2316995°O / 39.8235837; -0.2316995
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Baixa
Població
Total 31.552 (2018)
• Densitat 470,22 hab/km²
Gentilici Valler, vallera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 67,1 km²
Altitud 118 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història i celebracions
Dia de mercat Divendres
Festa major Sant Vicent Ferrer, abril
Sagrada Família i Santíssim Crist (oct)
Falles de Sant Josep, març
Organització política
• Alcaldessa Tania Baños Martos
Identificador descriptiu
Codi postal 12600
Fus horari
Codi de municipi INE 12126
Codi ARGOS de municipis 12126
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La Vall d'Uixó, també coneguda com a Vall-llarga, la Vall del Duc o, rònegament, la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà. Té 32.864 habitants[1] sent així la quarta ciutat més gran de la província després de Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana.

Geografia[modifica]

La Vall d'Uixó es troba al sud de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de València. Dista 8 quiilòmetres de la mar Mediterrània i està ubicada enmig d'una vall als estreps de la Serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar. A causa de la proximitat a la mar, s'hi donen unes condicions climàtiques típiques de costa, amb hiverns suaus i estius calorosos.

La Vall està envoltada de les muntanyes: Penya Migdia (550 m), Penya-Creus (326 m), Rodeno (538 m), Pinyal (309 m), Font de Cabres (637 m), La Pitera (645 m), Penyalba (648 m), Pipa (591 m), El Frontó (621 m), Sants de la Pedra (585 m), El Castell (492 m), Sumet (450 m), La Balona (456 m), Penya Garrut (412 m) i Alt de Cerverola (492 m).

Localitats limítrofes[modifica]

La Vall d'Uixó està rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguilla, la Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud toca també amb el terme municipal de Sagunt, ja en la província de València.

Història[modifica]

La seua història es remunta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'aquella època. Durant la dominació musulmana s'assentaren en la vall, diferents tribus àrabs, procedents del nord d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berbers de Mauritània) i els Bautasy. Tanmateix s'hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I l'ocuparen en l'any 1238, a la qual cosa va seguir una rebel·lió dels musulmans, amb la qual aconseguiren una carta de població[2] que respectava la religió, els usos i els costums islàmics. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i la resta a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, durant el setge de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim va concedir a Jordi de Sant Jordi l'alcaldia de la Vall d'Uixó i va ser nomenat per primera vegada "cavaller".[3] Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de Sogorb, que perderen el domini de la Vall amb l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el segle XVII s'hi formaren dos nuclis de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Rere l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realitzar-hi una repoblació amb gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de Successió es va inclinar pel partit filipista, per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d'enfrontaments bèl·lics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambdós comptaven amb parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a assolir l'any 1926 el títol de ciutat.

Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu soterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracció turística. S'hi conserva l'aqüeducte romà, a l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l'església arxiprestal de l'Assumpció -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca. La seua indústria més important és la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra. Quant a la seua demografia, romangué pràcticament deshabitat després de l'expulsió dels moriscos, i no recuperà població fins al segle XVIII (1.895 habitants en 1715). A partir d'eixa data, mantingué un progressiu creixement fins a l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 en 1994 El seu terme és de 68,2 km².

L'any 2011 la ciutat va celebrar el centèsim aniversari de la creació del seu himne a la plaça del Centre. La seua lletra és la següent:

«

En un pla rodejat de muntanyes,
una vila en la falda s'estén:
és la Vall, nostra pàtria beneita,
d'Espadà en la serra, al començ.

Té per porta la mar llevantina,
per defensa, l'abrupte murall,
per riquesa, els fruits de la terra
i per timbre, sa amor a les arts.

Isquen notes d'un cant a la vila
que s'aixequen del cor falaguer;
des del mar fins al mont creuen l'àmbit
i giren i juguen portades pel vent,

confonent-se en total harmonia
i fent un sol prec
que l'espai infinit atravesse,
anant fins a Déu.

Visca Vall d'Uixó!
S'oïsca tot arreu!
Visca, visca tot arreu!"

»

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 8 de Partit Popular (PP), 6 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 3 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), 2 de Compromís, 1 de Som la Vall (SLV) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's).

Escut de la Vall d'Uixó-3.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - La Vall d'Uixó

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Óscar Clavell López 6.377 34,61% 8 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Tania Baños Martos 4.845 26,3% 6 (Red Arrow Down.svg-1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Antoni Llorente Ferreres 2.438 13,23% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís Compromís (isotip).svg Jordi Julià Garcia 1.701 9,23% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Som la Vall Som la Vall.jpg Óscar Langa Sáez 1.433 7,78% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Vicente Senent Rodríguez 1.154 6,26% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Unió, Progrés i Democràcia Logo de UPyD.png Benjamín Marco Arnau 259 1,41% 0
Vots en blanc Transparent.gif 216 1,17%
Total vots vàlids i regidors 18.423 100 % 21
Vots nuls 234 1,25%**
Participació (vots vàlids més nuls) 18.657 75,34%**
Abstenció 6.108* 24,66%**
Total cens electoral 24.765* 100 %**
Alcaldessa: Tania Baños Martos (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de PSPV i 3 d'EUPV i 2 de SLV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa de la Vall és Tania Baños Martos de PSPV-PSOE.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pedro Navarro Lereu
Vicente Zaragoza Michavila
PCE
PCE
19/04/1979
09/10/1979
Dimissió
--
1983 - 1987 Vicente Zaragoza Michavila PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Zaragoza Michavila PTE-UC 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ernest Fenollosa Ten PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicent Aparici Moya PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicent Aparici Moya PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Josep Tur i Rubio PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Isabel Bonig Trigueros PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Isabel Bonig Trigueros
Óscar Clavell López
PP
PP
11/06/2011
02/07/2011
incompatibilitat
--
2015 - 2019 Tania Baños Martos PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016
28.407 28.314 29.095 28.283 28.823 29.152 29.871 30.610 31.553 32.617 32.983 32.782 31.828 31.819

Monuments[modifica]

Monuments Naturals[modifica]

  • Coves de Sant Josep. Situades al Paratge de la Font de Sant Josep, és un conjunt de coves que es van formar al triàsic, fa prop de 250 milions d'anys. Encara no es coneix l'origen del riu ni el final de la gruta, de la qual es coneixen 2.750 metres de recorregut. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa.[9]

Monuments civils[modifica]

  • Torre de Benissahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica.
  • Torre de la Casota. Torre de vigilància situada en el camí que porta al castell. Està datada del segle XII.
  • Torre de la Torrassa. Torre de vigilància situada al costat de la carretera de la Vall d´Uixó a Vilavella, en la partida de la Torrassa. Fou una torre d'ús defensiu, d'origen musulmà.
  • Torre del Palau Ducal. Està constituïda actualment per les restes que es van descobrir a la plaça Silvestre Segarraen unes excavacions arqueològiques. Queden en peus restes dels murs d'una torre i del seu aljub. Està datada al segle XIV i formava part de l'antic Palau del Duc de Sogorb i Medinaceli.
  • Necròpolis romanovisigòtica (barri de la Unió). És una necròpolis recentment excavada. Es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus, pertanyents als segles VI i VII dC.
  • Ciutat Ibèrica de la Punta d'Orlell (a la partida la Punta). Són les restes d'una ciutat, la denominació antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses èpoques.
  • Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urbà). L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en època romana i utilitzat fins a mitjan segle XX. Va patir diverses reparacions en època medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqüeducte d'època medieval, forma un conjunt hídric que mou dos molins contigus.
  • Poblat iberoromà de Sant Josep. Situat al paratge de Sant Josep, al "Turó de Sant Josep", està constituït per les restes d'una antiga ciutat emmurallada datada de l'Edat de Bronze que va ser abandonada cap als segles IV o V.

Monuments religiosos[modifica]

Entitats[modifica]

El Centre d'Estudis Vallers és una entitat cultural que depén de l'Ajuntament.[11] Publica la revista Aigualit,[12] en la que destaca un especial dedicat a la Guerra Civil Espanyola.[13] A la col·lecció Fets i gent, Lleonard Mingarro. Un temps, una terra, un home...[14] i a la col·lecció Investiga, Quan les parets parlen. Aproximació a l'estudi del corpus d'escriptures exposades a la Vall d'Uixó.[15]

Personatges destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, 2011
  2. Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uixó (1250)
  3. Martí de Riquer; Pròleg del llibre "Obra Lírica"; Edicions 62; Barcelona: 1982. Recull d'obres de Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes i Jordi de Sant Jordi.
  4. Redacció «Tania Baños, proclamada alcaldesa de la Vall d'Uixó» (en castellà). laplanaaldia.com, 13-06-2015 [Consulta: 10 juny 2017].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 10 juny 2017].
  6. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 22-24 [Consulta: 10 juny 2017].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - la Vall d'Uixó», 24-05-2015. [Consulta: 10 juny 2017].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. la Vall d'Uixó. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  9. «El pueblo | Ajuntament de La Vall d'uixó» (en castellà). [Consulta: 11 setembre 2018].
  10. Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Vincentius: Confessor Domini. València: AVL [Consulta: 4 abril 2019]. 
  11. El centre d'estudis vallers a la pàgina web de l'ajuntament de la Vall d'Uixó
  12. sumari de la revista
  13. «Bibliografia de Alejandro A. Núñez Silvestre» (en castellà). Bibliotecas públicas. [Consulta: 23 març 2011].
  14. "Lleonard+Mingarro.+Un+temps,+una+terra,+un+home..."&hl=ca&ei=uBiJTdOzFoeH4gaE4OzTDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q="Lleonard Mingarro. Un temps, una terra, un home..."&f=false Menció del llibre a la bibliografia del llibre "Castelló al segle XX de Rosa Montlleó (ed) ISBN 84-8021-564-X
  15. Gregori Roig, Rosa Maria. Quan les parets parlen: aproximació a l'estudi del Corpus d'escriptures exposades a la Vall d'Uixó. Centre d'Estudis Vallers, 2000. ISBN 8489383049. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Uixó Modifica l'enllaç a Wikidata