Suera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSuera
Suera (ca)
Sueras (es)
Flag of Catalonia.svg Escut de Suera.svg
Vista general Suera, País Valencià.JPG

Localització
Localització de Suera respecte del País Valencià.png
 39° 57′ 07″ N, 0° 19′ 54″ O / 39.951944444444°N,0.33166666666667°O / 39.951944444444; -0.33166666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Baixa
Població
Total 520 (2018)
• Densitat 23,42 hab/km²
Gentilici Suerenc, suerenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 22,2 km²
Altitud 316 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història i celebracions
Patrocini Blai de Sebaste
Dia de mercat Dijous
Festa major Del 15 al 31 d'octubre
Organització política
• Alcalde Josep Pascual Martí García
Identificador descriptiu
Codi postal 12223
Codi de municipi INE 12108
Codi ARGOS de municipis 12108
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció

Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Tales, l'Alcúdia de Veo, Vilamalur i Aiòder.

Geografia[modifica]

El terme municipal de Suera presenta un relleu muntanyós, ja que es troba en els últims contraforts de la Serra d'Espadà, que descendix progressivament cap a la Plana. En el seu paisatge abunden importants extensions de boscos de pins i sureres, que alternen amb cultius de secà i regadiu. El secà s'assenta sobre el terreny en terrasses i abancalaments de temps immemorials. El regadiu hi és possible gràcies a l'aigua de les nombroses fonts del terme, que es canalitza mitjançant séquies.

Història[modifica]

Suera Alta (despoblat) i Suera (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats àrabs, units després de la conquesta cristiana. Jaume I donà la vall en 1260 a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil, i li atorgà franquícies. Després el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli. En 1609 romangué despoblat fins al 1611. A pesar de l'arribada d'alguns repobladors, l'auge demogràfic no va arribar fins al segle XVIII (567 habitants en 1787).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010
523 592 565 568 548 547 579 573 510 592 640 680

Política[modifica]

Ajuntament
Resultats electorals
Eleccions municipals 26 de maig de 2019[1]
PSPV-PSOE 191 52,19% 4
PPCV 96 26,23% 2
Compromís 79 21,58% 1
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Ernesto Macian Tomás UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Ernesto Macian Tomás PDL 28/05/1983
1987 - 1991 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 30/06/1987
1991 - 1995 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 15/06/1991
1995 - 1999 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 17/06/1995
1999 - 2003 Joaquim Miquel Estall Poles CDS 03/07/1999
2003 - 2007 José A. Montoliu Calatayud PP 14/06/2003
2007 - 2011 Josep P. Martí García PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Josep P. Martí García PSPV-PSOE 11/06/2011
2015 - 2019 Josep P. Martí García PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 Josep P. Martí García PSPV-PSOE 15/06/2019

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura que va a millorar a partir del segle XIX gràcies a l'extracció d'aigua del subsòl per a reg avui té un paper secundari, ja que gran part de la població es desplaça a treballar en les indústries d'Onda i Ribesalbes.

Monuments[modifica]

  • Castell de Mauç. D'origen àrab. Va ser construït en el segle XII. Està situat en la cúspide del turó de Suera Alta a una altura de 582 msnm. El castell es troba en ruïnes, però la seua silueta retallada abruptament és una de les més cridaneres dels castells d'Espadà. Encara s'aprecien grans llenços de muralles i la part inferior del que degué ser la torre major. Està associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecció i que, després de la conquesta, van ser agrupades en un únic nucli urbà, l'actual Suera. La fortificació rep el nom de Castell de Suera, però des d'època islàmica (i encara actualment) és també conegut com de Mauç.
  • Despoblat de Castro. Restes d'un antic assentament d'origen medieval. En el lloc també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
  • Despoblat de Suera Alta. Restes d'un antic poblat d'origen medieval. Conserva bona part de les seves estructures, cases, molins i carrers, la qual cosa fa molt atractiva la seva visita. Així mateix també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
Ruïnes a Suera Alta

Llocs d'interés[modifica]

El terme de Suera és abundant en brolladors, i són destacables cinc Fonts: la de Castro, la Bocamina, els Ullals, l'Avellaner i la font del Riu.

És el Barranc de Castro on es concentra el major nombre de brolladors seguint pistes i camins entre pins i alzines que duen a la vall, en el paratge de Castro s'ha acondicionat per al gaudi de visitants una zona recreativa.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el dia 17 de gener amb una processó en la qual es repartix un rotllo típic i es beneïxen els animals. També es fan fogueres.
  • Sant Blai. Se celebra el dia 3 de febrer en honor al seu patró, els quintos organitzen bous, ball i processó.
  • Festes del Sagrament i Crist de la Clemència. Se celebren durant la setmana del quart diumenge d'octubre. El dilluns de festes es fa la tradicional baixada del Crist en romiatge que concentra el veïnat.
  • Festes d'estiu. Es fan en honor de la Verge de l'Assumpció durant la setmana del 15 d'agost. S'organitzen balls, bous i actes culturals.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suera Modifica l'enllaç a Wikidata