Suera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaSuera
Sueras/Suera
Bandera de Suera Escut de Suera
Suera.JPG
Vista parcial

Localització
Localització de Suera respecte del País Valencià.png
39° 57′ 07″ N, 0° 19′ 54″ O / 39.951944444444°N,0.33166666666667°O / 39.951944444444; -0.33166666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de Castelló
ComarcaPlana Baixa
Municipi 1
Població
Total 522 (2017)
• Densitat 23,51 hab/km²
Gentilici Suerenc/a
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 22,2 km²
Altitud 316 m
Limíta amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major
Patró Crist de la Clemència i Sant Blai
Dia de mercat Dijous
Organització política
• Alcalde José Pascual Martí García
Identificador descriptiu
Codi postal 12223
Codi de municipi INE 12108
Codi ARGOS de municipis 12108
Altres

Lloc web www.suera.es
Modifica les dades a Wikidata
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció

Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Tales, l'Alcúdia de Veo, Vilamalur i Aiòder.

Geografia[modifica]

El terme municipal de Suera presenta un relleu muntanyenc, ja que es troba en els últims contraforts de la Serra d'Espadà, amb el descens progressiu d'altures i duresa del relleu en trànsit cap a la Plana. Aquest relleu té una clara influència en el paisatge que es pot observar en la localitat, en la qual es pot gaudir d'importants extensions de boscos de pins i sureres. El paisatge del poble també es troba esquitxat de cultius de secà i regadiu. El cultiu de secà s'assenta sobre el terreny de forma de terrasses mitjançant els abancalaments que Han anat realitzant els seus habitants al llarg dels anys. Els cultius de regadiu són possibles gràcies a les nombroses fonts existents en el terme municipal que són canalitzades mitjançant séquies.

Història[modifica]

Suera Alta (despoblat) i Suera (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats àrabs, units darrere la conquesta cristiana. Jaume I donà la vall en 1260 a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil, i li atorgà franquícies. Després el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli. En 1609 romangué despoblat fins al 1611. Tot i que en aquesta data arribaren alguns repobladors, el seu auge demogràfic va arribar amb el segle XVIII (567 habitants en 1787).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010
523 592 565 568 548 547 579 573 510 592 640 680

Política[modifica]

Ajuntament
Resultats electorals
Eleccions municipals 22 de maig de 2015[1]
Partit Vots % Regidors
PSPV-PSOE 161 41,07% 3
Compromís 113 28,83% 2
PPCV 105 26,79% 2
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Ernesto Macian Tomás UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Ernesto Macian Tomás PDL 28/05/1983
1987 - 1991 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 30/06/1987
1991 - 1995 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 15/06/1991
1995 - 1999 Joaquim Miquel Estall Polés CDS 17/06/1995
1999 - 2003 Joaquim Miquel Estall Poles CDS 03/07/1999
2003 - 2007 José A. Montolíu Calatayud PP 14/06/2003
2007 - 2011 José P. Martí García PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 José P. Martí García PSPV-PSOE 11/06/2011
Des del 2015 José P. Martí Garcia PSPV-PSOE 13/06/2015

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura que va a millorar a partir del segle XIX gràcies a l'extracció d'aigua del subsòl per a reg avui té un paper secundari, ja que gran part de la població es desplaça a treballar en les indústries d'Onda i Ribesalbes.

Monuments[modifica]

  • Castell de Mauç. D'origen àrab. Va ser construït en el segle XII. Està situat en la cúspide del turó de Suera Alta a una altura de 582 m. El castell es troba en ruïnes, però la seva silueta retallada abruptament és una de les més cridaneres dels castells d'Espadà. Encara s'aprecien grans llenços de muralles i la part inferior del que hagué de ser la torre major. Castell associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecció i que, després de la conquesta, van ser agrupades en un únic nucli urbà, l'actual Suera. El castell rep aquest nom, però en l'època islàmica era conegut com de Mauz.
  • Despoblat de Castro. Restes d'un antic assentament d'origen medieval. En el lloc també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
  • Despoblat de Suera Alta. Restes d'un antic poblat d'origen medieval. Conserva bona part de les seves estructures, cases, molins i carrers, la qual cosa fa molt atractiva la seva visita. Així mateix també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
Ruïnes a Suera Alta

Llocs d'interés[modifica]

Abundants brolladors es reparteixen pel terme de Suera, destacant cinc Fonts: la de la font de Castro, la Bocamina, els Ullals, L'Avellaner i La font del Riu.

És el Barranc de Castro on es concentra el major nombre de brolladors seguint pistes i camins entre pins i alzines que duen a la vall, en el paratge de Castro s'ha acondicionat per al gaudi de visitants una zona recreativa.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el dia 17 de gener, es realitza una processó en la qual es reparteix un rotllo típic i es beneïxen els animals. També es realitzen fogueres.
  • Sant Blai. Se celebra el dia 3 de febrer en honor al seu patró, els quintos realitzen bous, ball i processó.
  • Festes del Sagrament i Crist de la Clemència. Se celebren durant la setmana del quart diumenge d'octubre. El dilluns de festes es realitza la tradicional baixada del Crist en romiatge que concentra al veïnat.
  • Festes d'estiu. Festes honor a la Verge de l'Assumpció durant la setmana del 15 d'agost. S'organitzen balls, bous i actes culturals.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suera Modifica l'enllaç a Wikidata