Moncofa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMoncofa
Bandera de Moncofa Escut de Moncofa
Escut de Moncofa
Ermita de la Magdalena, Moncofa 02.JPG
Ermita de la Magdalena (Moncofa)

Localització
Localització de Moncofa respecte del País Valencià.png
39° 48′ 09″ N, 0° 08′ 02″ O / 39.8025°N,0.13388888888889°O / 39.8025; -0.13388888888889
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Municipis 2 (Moncofa i El Grau)
Població
Total 6.181 (2016)
• Densitat 425,4 hab/km²
Gentilici Moncofí, moncofina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 14,53 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 6 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major Del 18 al 30 de juliol
Patró Santa Maria Magdalena
Dia de mercat Dijous
Organització i govern
• Alcalde Jaime Picher Julià
Economia
Pressupost 33.861.724 (2007)
Indicatius
Codi postal 12593
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12077
Codi ARGOS 12077
Altres dades

Web www.moncofa.com
Modifica dades a Wikidata


Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Nules, la Vall d'Uixó i Xilxes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Municipi de la Costa dels Tarongers. Se situa aquesta població en la Plana.

Són destacables en el paisatge de Moncofa: la Plana de Castelló, les Platges del Grau, del Masbó i de la Torre i els Estanys, zones d'humides d'arribada d'aigües pluvials. El seu clima és mediterrani.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Municipi d'origen àrab. Se li va concedir, després de la conquesta per Jaume I, la Carta de poblament en 1254 per Guillem de Montcada, a favor de Bernat Mestres i 37 pobladors més. En l'any 1609 en el barri marítim del Grau es va produir l'expulsió dels moriscs des del seu port i Torre Vigia, avui en ruïnes. La història de Moncofa sempre ha estat lligada a la mar Mediterrània per mitjà del poblat marítim de pescadors, pioner en aquesta part del litoral, i és allí on, segons compte la llegenda, va arribar la seva patrona Santa Maria Magdalena, quan la duien cap a Marsella. En l'actualitat encara pot observar-se en l'interior el cèrcol "Muralla", avui sobrepassat a causa de l'expansió urbana.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2012 2014
3.571 3.613 3.688 3.610 3.724 3.905 4.302 4.705 4.977 5.278 6.107 6.475 6.339

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Alemany Martí UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Antonio Masià Flich PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Bautista Orosia Alós AP 30/06/1987
1991 - 1995 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Alemany Martí PP 17/06/1995
1999 - 2003 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Jaime Picher Julià PSPV-PSOE 11/06/2011
Des del 2015 Wenceslao Alós Valls PP 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 Ha, sent els seus principals productes el taronger, també ho eren els melons i els tomàquets, famosos en tota la província, però a causa de la venda de terreny per a urbanitzar i la poca solvència econòmica de l'agricultura en els nostres dies són gairebé extints. La indústria es basa en el cartró, calçat i taulell (dels pobles confrontants). En l'actualitat cobra total importància el sector turístic al comptar amb un pla agressivament urbanístic, orientat al turisme i comerç de serveis.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Santa Maria Magdalena.

L'actual església es construeix en 1698 sobre una més petita de 1329. La nova església responia als gustos de l'època, amb façana de transició entre el barroc i el neoclàssic valencià, preservant de l'antiga església el retaule de l'altar major. El presbiteri va ser reformat de nou en 1796, en tendència neoclàssica.

  • Ermita de Santa Maria Magdalena. Del segle XVI.

Està en el Grau amb gran devoció marinera. La seva construcció es realitzà en commemoració i acció de gràcies a l'arribada per Mar d'una imatge de Maria Magdalena. L'ermita es va aixecar sobre les ruïnes d'una ràpita àrab, famosa perquè al seu costat se signà la pau entre cristians i sarraïns en 1608, donant punt final a la Reconquesta. Des de la façana penjava un fanal que servia de guia als pescadors que es trobaven en alta mar.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Muralla.

Queden restes de la muralla que fortificava Moncofa, que es va aixecar durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, per a defensar la vila del bandolerisme i els atacs dels pirates berberiscs, que des d'incursions per mar saquejaven les poblacions costaneres. Disposava de 2 portes: una al nord, el portal de Nules i altra al sud-oest, el Portal de la Mar, amb torre annexa.

  • Torre de Guaita de Beniesma.

Construïda abans de l'expulsió dels moriscs en 1609. També cridada Torre Forçada o Caiguda. Formava part d'un sistema de torres de vigilància o guaita, que es van construir per tota la costa per a defensar els ports i poblacions costaneres dels diversos atacs. Avui dia la torre es troba caiguda i atacada per l'onatge.

  • Font Modernista.

En l'exterior de l'església trobem aquesta font de 1925, que segueix les tendències modernistas de l'època, a la qual s'ha ressaltat tota la seva bellesa amb una il·luminació espectacular.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Pirulí. Àrea recreativa al costat d'un gran dipòsit d'aigua.
  • L'Estanyol. Paratge Natural junt a la platja del mateix nom. Microreserva de flora.
  • Vila Romana de l'Alqueria. Situada entre tarongers, importants restes arqueològics d'una vila agrícola del s. III, en l'època imperial romana, al costat de la Via Augusta.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. En honor de Santa María Magdalena. Se celebren del 18 al 30 de juliol. Tenen lloc els espectacles taurins, revetlles i actes emotius com el desembarcament de la Patrona, 23 de juliol, sent una tradició de 500 anys.
  • Festes Patronals del Grau. Se celebren del 15 al 30 d'agost en honor de Sant Roc.
  • Festes de Sant Antoni. Se celebren des del 2º dissabte d'octubre fins al següent dissabte.
  • Nit de Sant Joan. Fogueres en la platja, revetlles, focs d'artifici, ... Moncofa rep l'estiu amb milers de persones gaudint del primer bany, el 23 de juny.

Cultura i oci[modifica | modifica el codi]

  • Festival Internacional Rock-machina. Festival de música rock metal on es donen cita gran quantitat de grups de l'escena internacional metàl·lica.
  • FOC, Fira d'Oci i Cultura. Ens presenta diverses cares com exposicions, festival de curts, concerts musicals, teatre de carrer, i tot a nivell independent. Se celebra la segona quinzena d'agost.[1]
  • Moncofa Beats Festival. Festival de música electrònica al mes de setembre.
  • Concert al Mediterrani. Concert a càrrec de l'Orquestra Simfónica del Mediterrani, que es realitza anualment l'últim dissabte d'agost a la plaça Na Violant d'Hongria de la localitat des del 2003, sent aquest 2008 la seva sisena edició.

Esports[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «FOC09*».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moncofa Modifica l'enllaç a Wikidata