Moncofa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaMoncofa
Bandera de Moncofa Escut d'armes
Bandera de Moncofa Escut d'armes

Ermita de la Magdalena (Moncofa) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata
 39° 48′ 09″ N, 0° 08′ 02″ O / 39.8025°N,0.13388888888889°O / 39.8025; -0.13388888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Baixa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total7.338 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat505,02 hab./km²
GentiliciMoncofí, moncofina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície14,53 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
PatrociniMaria Magdalena Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDijous
Festa patronalDel 18 al 30 de juliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJaime Picher Julià Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12593 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12077 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12077 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webmoncofa.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter: amoncofa Modifica el valor a Wikidata

Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Nules, la Vall d'Uixó i Xilxes.

Geografia[modifica]

Està enclavat en de la Costa dels Tarongers. Són destacables del seu paisatge la Plana de Castelló, les Platges del Grau, del Masbó i de la Torre i els Estanys, i les zones d'humides d'arribada d'aigües pluvials. El seu clima és mediterrani.

Nuclis de població[modifica]

Història[modifica]

Municipi d'origen àrab. Se li va concedir, després de la conquesta per Jaume I, la Carta de poblament en 1254 per Guillem de Montcada, a favor de Bernat Mestres i 37 pobladors més. En l'any 1609 en el barri marítim del Grau es va produir l'expulsió dels moriscs des del seu port i Torre Vigia, avui en ruïnes.

La història de Moncofa sempre ha estat lligada a la mar Mediterrània per mitjà del poblat marítim de pescadors, pioner en el litoral valencià, i és allí on, segons compte la llegenda, va arribar la que havia de ser la seua patrona, Santa Maria Magdalena, quan la duien cap a Marsella. En l'actualitat encara pot observar-se en l'interior el cèrcol "Muralla", encara que està sobrepassat per l'expansió urbana.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2012 2014
3.571 3.613 3.688 3.610 3.724 3.905 4.302 4.705 4.977 5.278 6.107 6.475 6.339

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Compromís per Moncofa (Compromís) i 1 de Podem.


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Moncofa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Wenceslao Alós Valls 1.906 56,88% 8 (+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Manuel Masía Ribera 639 19,07% 3 (-2)
Compromís per Moncofa Raül Borràs Peñarroja 405 12,09% 1 (-1)
Podem Rafael Segarra Silvestre 226 6,74% 1 (+1)
Altres candidatures[a] 143 4,27% 0 ( -1)
Vots en blanc 32 0,95%
Total vots vàlids i regidors 3.351 100 % 13
Vots nuls 28 0,84%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.379 68,59%**
Abstenció 1.547* 31,40%**
Total cens electoral 4.926* 100 %**
Alcalde: Wenceslao Alós Valls (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots de PP[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Castelló,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Moncofa és Wenceslao Alós Valls del Partit Popular.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Alemany Martí UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Antonio Masià Flich PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Bautista Orosia Alós AP 30/06/1987 --
1991–1995 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Alemany Martí PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Jaime Picher Julià PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Wenceslao Alós Valls PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Wenceslao Alós Valls PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Economia[modifica]

L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 Ha, sent els seus principals productes el taronger, també ho eren els melons i els tomàquets, famosos en tota la província, però a causa de la venda de terreny per a urbanitzar i la poca solvència econòmica de l'agricultura en els nostres dies són gairebé extints. La indústria es basa en el cartró, calçat i taulell (dels pobles confrontants). En l'actualitat cobra total importància el sector turístic al comptar amb un pla agressivament urbanístic, orientat al turisme i comerç de serveis.

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

L'actual església es va construir en 1698 sobre una més petita de 1329. La nova església responia als gustos de l'època, amb façana de transició entre el barroc i el neoclàssic valencià, preservant de l'antiga església el retaule de l'altar major. El presbiteri va ser reformat de nou en 1796, en tendència neoclàssica.

Està en el Grau amb gran devoció marinera. La construcció es realitzà en commemoració i acció de gràcies a l'arribada per Mar d'una imatge de Maria Magdalena. L'ermita es va aixecar sobre les ruïnes d'una ràpita àrab, famosa perquè al seu costat se signà la pau entre cristians i sarraïns en 1608, donant punt final a la Reconquesta. Des de la façana penjava un fanal que servia de guia als pescadors que es trobaven en alta mar.

Monuments civils[modifica]

  • Muralla.

Queden restes de la muralla que fortificava Moncofa, que es va aixecar durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, per a defensar la vila del bandolerisme i els atacs dels pirates berberiscs, que des d'incursions per mar saquejaven les poblacions costaneres. Disposava de 2 portes: una al nord, el portal de Nules i altra al sud-oest, el Portal de la Mar, amb torre annexa.

Construïda abans de l'expulsió dels moriscs en 1609. També cridada Torre Forçada o Caiguda. Formava part d'un sistema de torres de vigilància o guaita, que es van construir per tota la costa per a defensar els ports i poblacions costaneres dels diversos atacs. Avui dia la torre es troba caiguda i atacada per l'onatge.

  • Font Modernista.

Es troba a l'eixida de l'església i fon construïda en 1925, seguint les tendències modernistes de l'època. Hi destaca la seua il·luminació espectacular.

Llocs d'interés[modifica]

  • El Pirulí. Àrea recreativa al costat d'un gran dipòsit d'aigua.
  • L'Estanyol. Paratge Natural junt a la platja del mateix nom. Microreserva de flora.
  • Vila Romana de l'Alqueria. Situada entre tarongers, importants restes arqueològics d'una vila agrícola del s. III, en l'època imperial romana, al costat de la Via Augusta.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. En honor de Santa María Magdalena. Se celebren del 18 al 30 de juliol. Tenen lloc els espectacles taurins, revetlles i actes emotius com el desembarcament de la Patrona, 23 de juliol, sent una tradició de 500 anys.
  • Festes Patronals del Grau. Se celebren del 15 al 30 d'agost en honor de Sant Roc.
  • Festes de Sant Antoni. Se celebren des del 2º dissabte d'octubre fins al següent dissabte.
  • Nit de Sant Joan. Fogueres en la platja, revetlles, focs d'artifici, ... Moncofa rep l'estiu amb milers de persones gaudint del primer bany, el 23 de juny.

Cultura i lleure[modifica]

  • Festival Internacional Rock-machina. Festival de música rock metal on es donen cita gran quantitat de grups de l'escena internacional metàl·lica.
  • FOC, Fira d'Oci i Cultura. Ens presenta diverses cares com exposicions, festival de curts, concerts musicals, teatre de carrer, i tot a nivell independent. Se celebra la segona quinzena d'agost.[7]
  • Moncofa Beats Festival. Festival de música electrònica al mes de setembre.
  • Concert al Mediterrani. Concert a càrrec de l'Orquestra Simfónica del Mediterrani, que es realitza anualment l'últim dissabte d'agost a la plaça Na Violant d'Hongria de la localitat des del 2003.

Esports[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (143 vots, 4,27%), que perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències[modifica]

  1. ↑ Palomero Llopis, Marc (Secretari) «Acta». moncofa.sedelectronica.es, 15-06-2019.
  2. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.136 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. ↑ Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 26-27. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  5. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Moncofa», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Moncofa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].
  7. ↑ «FOC09*».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moncofa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moncofa&oldid=29973952»