Moncofa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMoncofa
Bandera de Moncofa Escut de Moncofa
Escut de Moncofa
Ermita de la Magdalena, Moncofa 02.JPG
Ermita de la Magdalena (Moncofa)

Localització
Localització de Moncofa respecte del País Valencià.png
39° 48′ 09″ N, 0° 08′ 02″ O / 39.8025°N,0.13388888888889°O / 39.8025; -0.13388888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de Castelló
ComarcaPlana Baixa
Municipis 2 (Moncofa i El Grau)
Població
Total 6.092 (2017)
• Densitat 419,27 hab/km²
Gentilici Moncofí, moncofina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 14,53 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 6 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major
Patró Santa Maria Magdalena
Dia de mercat Dijous
Organització i govern
• Alcalde Jaime Picher Julià
Economia
Pressupost 33.861.724 (2007)
Indicatius
Codi postal 12593
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 12077
Codi ARGOS de municipis 12077
Altres dades

Web www.moncofa.com
Modifica dades a Wikidata

Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Nules, la Vall d'Uixó i Xilxes.

Geografia[modifica]

Municipi de la Costa dels Tarongers. Se situa aquesta població en la Plana.

Són destacables en el paisatge de Moncofa: la Plana de Castelló, les Platges del Grau, del Masbó i de la Torre i els Estanys, zones d'humides d'arribada d'aigües pluvials. El seu clima és mediterrani.

Nuclis de població[modifica]

Història[modifica]

Municipi d'origen àrab. Se li va concedir, després de la conquesta per Jaume I, la Carta de poblament en 1254 per Guillem de Montcada, a favor de Bernat Mestres i 37 pobladors més. En l'any 1609 en el barri marítim del Grau es va produir l'expulsió dels moriscs des del seu port i Torre Vigia, avui en ruïnes. La història de Moncofa sempre ha estat lligada a la mar Mediterrània per mitjà del poblat marítim de pescadors, pioner en aquesta part del litoral, i és allí on, segons compte la llegenda, va arribar la seva patrona Santa Maria Magdalena, quan la duien cap a Marsella. En l'actualitat encara pot observar-se en l'interior el cèrcol "Muralla", avui sobrepassat a causa de l'expansió urbana.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2012 2014
3.571 3.613 3.688 3.610 3.724 3.905 4.302 4.705 4.977 5.278 6.107 6.475 6.339

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) obtingué 5 regidors, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 5, Compromís per Moncofa (Compromís) 2 i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 1.

Escut de Moncofa-2.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Moncofa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Wenceslao Alós Valls 1.261 37,97% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Jaime Picher Julià 1.062 31,98% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Moncofa Compromís (isotip).svg Josep Canos Marco 551 16,59% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg Sandra Julià Julià 399 12,01% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 48 1,45%
Total vots vàlids i regidors 3.321 100 % 13
Vots nuls 158 4,54%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.479 72,63%**
Abstenció 1.311* 27,37%**
Total cens electoral 4.790* 100 %**
Alcalde: Wenceslao Alós Valls (PP) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de PP[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Moncofa és Wenceslao Alós Valls del Partit Popular.[5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Alemany Martí UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Masià Flich PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Bautista Orosia Alós AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Alemany Martí PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Jaime Picher Julià PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Wenceslao Alós Valls PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Economia[modifica]

L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 Ha, sent els seus principals productes el taronger, també ho eren els melons i els tomàquets, famosos en tota la província, però a causa de la venda de terreny per a urbanitzar i la poca solvència econòmica de l'agricultura en els nostres dies són gairebé extints. La indústria es basa en el cartró, calçat i taulell (dels pobles confrontants). En l'actualitat cobra total importància el sector turístic al comptar amb un pla agressivament urbanístic, orientat al turisme i comerç de serveis.

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

L'actual església es construeix en 1698 sobre una més petita de 1329. La nova església responia als gustos de l'època, amb façana de transició entre el barroc i el neoclàssic valencià, preservant de l'antiga església el retaule de l'altar major. El presbiteri va ser reformat de nou en 1796, en tendència neoclàssica.

Està en el Grau amb gran devoció marinera. La seva construcció es realitzà en commemoració i acció de gràcies a l'arribada per Mar d'una imatge de Maria Magdalena. L'ermita es va aixecar sobre les ruïnes d'una ràpita àrab, famosa perquè al seu costat se signà la pau entre cristians i sarraïns en 1608, donant punt final a la Reconquesta. Des de la façana penjava un fanal que servia de guia als pescadors que es trobaven en alta mar.

Monuments civils[modifica]

  • Muralla.

Queden restes de la muralla que fortificava Moncofa, que es va aixecar durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, per a defensar la vila del bandolerisme i els atacs dels pirates berberiscs, que des d'incursions per mar saquejaven les poblacions costaneres. Disposava de 2 portes: una al nord, el portal de Nules i altra al sud-oest, el Portal de la Mar, amb torre annexa.

Construïda abans de l'expulsió dels moriscs en 1609. També cridada Torre Forçada o Caiguda. Formava part d'un sistema de torres de vigilància o guaita, que es van construir per tota la costa per a defensar els ports i poblacions costaneres dels diversos atacs. Avui dia la torre es troba caiguda i atacada per l'onatge.

  • Font Modernista.

En l'exterior de l'església trobem aquesta font de 1925, que segueix les tendències modernistas de l'època, a la qual s'ha ressaltat tota la seva bellesa amb una il·luminació espectacular.

Llocs d'interés[modifica]

  • El Pirulí. Àrea recreativa al costat d'un gran dipòsit d'aigua.
  • L'Estanyol. Paratge Natural junt a la platja del mateix nom. Microreserva de flora.
  • Vila Romana de l'Alqueria. Situada entre tarongers, importants restes arqueològics d'una vila agrícola del s. III, en l'època imperial romana, al costat de la Via Augusta.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. En honor de Santa María Magdalena. Se celebren del 18 al 30 de juliol. Tenen lloc els espectacles taurins, revetlles i actes emotius com el desembarcament de la Patrona, 23 de juliol, sent una tradició de 500 anys.
  • Festes Patronals del Grau. Se celebren del 15 al 30 d'agost en honor de Sant Roc.
  • Festes de Sant Antoni. Se celebren des del 2º dissabte d'octubre fins al següent dissabte.
  • Nit de Sant Joan. Fogueres en la platja, revetlles, focs d'artifici, ... Moncofa rep l'estiu amb milers de persones gaudint del primer bany, el 23 de juny.

Cultura i oci[modifica]

  • Festival Internacional Rock-machina. Festival de música rock metal on es donen cita gran quantitat de grups de l'escena internacional metàl·lica.
  • FOC, Fira d'Oci i Cultura. Ens presenta diverses cares com exposicions, festival de curts, concerts musicals, teatre de carrer, i tot a nivell independent. Se celebra la segona quinzena d'agost.[6]
  • Moncofa Beats Festival. Festival de música electrònica al mes de setembre.
  • Concert al Mediterrani. Concert a càrrec de l'Orquestra Simfónica del Mediterrani, que es realitza anualment l'últim dissabte d'agost a la plaça Na Violant d'Hongria de la localitat des del 2003, sent aquest 2008 la seva sisena edició.

Esports[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Wenceslao Alós Valls, nuevo alcalde de Moncofa», 14-06-2015.
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
  3. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 27 [Consulta: 22 novembre 2017].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Moncofa», 24-05-2015. [Consulta: 22 novembre 2017].
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Moncofa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].
  6. «FOC09*».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moncofa Modifica l'enllaç a Wikidata