De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs . Queden 166 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
1670 - Madrid (Espanya ): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra .
1870 - Ciutat del Vaticà (Roma ): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma , Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà , el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa .
1873 - Espanya : Nicolás Salmerón y Alonso es converteix en el president de la Primera República Espanyola , després de la dimissió de Francesc Pi i Margall .
1936 - el Marroc : les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyol s'aixequen contra la República . L'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil espanyola .
1995 - Illa de Montserrat : entra en erupció el volcà Soufrière Hills . Una gran part de l'illa , incloent-hi la capital (Plymouth ), és devastada i dos terços de la població l'ha d'abandonar.
2004 - Bolívia : s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert , en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003 , amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural , mantenint, però, les concessions a les multinacionals estrangeres.
Països Catalans
1600 - Cocentaina : Jeroni Jacint Espinosa , pintor (m. 1667 ).
1659 - Perpinyà : Jacint Rigau-Ros i Serra , pintor (m. 1743 ).
1858 - Cadaqués : Frederic Rahola i Trèmols , economista i polític català.
1873 - Tuïr : Gustau Violet , escultor i escriptor nord-català (m. 1952).[2]
1888 - Molins de Rei (Baix Llobregat ): Margarida Xirgu i Subirà , actriu uruguaianocatalana.[3]
1910 - Lledó : Maria dels Àngels Vayreda i Trullol , escriptora catalana (m. 1977 ).[4]
1948 - Barcelona : Salvador Alsius i Clavera , presentador de televisió i periodista català.
1971 - Barcelona : Ana María Martínez-Pina , jurista espanyola que ha estat vicepresidenta de la CNMV .[5]
1976 - Barcelona ː Irene Montalà , actriu catalana .[6]
1990 - Barcelona , Barcelonès : Georgina Oliva Isern , jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[7]
Resta del món
1670 - Mòdena , Ducat de Mòdena : Giovanni Bononcini , compositor i violoncel·lista (m. 1747 ).[10]
1821 - París ː Pauline Viardot , mezzosoprano francesa (m. 1910 ).[11]
1825 - Viena : Nina Stollewerk , compositora austríaca.
1853 - Arnhem , Països Baixos : Hendrik Antoon Lorentz , físic i matemàtic guardonat amb el Premi Nobel de Física , l'any 1902 .
1864 - Braunschweig (Alemanya): Ricarda Huch ,poeta alemanya, filòsofa i historiadora coneguda amb el pseudònim de Richard Hugo (m. 1947 ). [12]
1870 - Oskemen , Kazakhstan : Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus.
1871 - Torí (Itàlia ): Giacomo Balla , pintor italià , un dels fundadors del moviment futurista (m. 1958 ).[13]
1887 - Fyresdal (Noruega ): Vidkun Quisling , polític noruec , conegut pel seu col·laboracionisme amb els invasors nazis durant la Segona Guerra Mundial (m. 1945 ).[14]
1900 - Ivànovo (Rússia) : Nathalie Sarraute , escriptora francesa d'origen rus , figura destacada del nouveau roman (m. 1999 ).[15]
1905 - Woods Hole, Massachusetts : Mary Sears , oceanògrafa pionera de l'oceanografia moderna (m. 1997 ).[16]
1918 - Umtata , Cap Oriental , Unió Sud-africana : Nelson Mandela , president de la república de Sud-àfrica, defensor dels drets humans (m. 2013 ).[17]
1926 - Boston , Lincolnshire : Elizabeth Jennings , bibliotecària , escriptora i poetessa anglesa (m. 2001 ).[18]
1929 - Parabiago : Franca Rame , actriu, dramaturga, activista i política italiana (m. 2013 ).[19]
1937 - Zloczóv (Polònia ): Roald Hoffmann , químic nord-americà d'origen polonès, Premi Nobel de Química de l'any 1981 .[20]
1942 - Bilbao : Asun Balzola , il·lustradora, escriptora i traductora espanyola de formació autodidacta (m. 2006 ).[21]
1948 - Ludwigsburg , Baden-Württemberg (Alemanya ): Hartmut Michel , bioquímic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1988 .[22]
1955 - Laval , França : Odile Decq , arquitecta i acadèmica francesa.[23]
1951 - Thorvaldur Gylfason , economista islandès .
1967 - Nova York , EUA ː Vin Diesel , actor.[24]
1970 - Madrid : Isabel Ambrosio , política espanyola que ha estat alcaldessa de la ciutat de Còrdova .[25]
1972 - Independence (Missouri) , EUA : Christina Henrich , gimnasta estatunidenca.
1978 - Roma : Virginia Raggi , advocada italiana i alcaldessa de Roma , primera dona a ocupar aquest càrrec.[26]
1982 - Almeria : Raquel Huertas Soler , jugadora d'hoquei herba i d'hoquei sala andalusa, que ha jugat de davantera al CD Terrassa .[27]
1989 - Zehdenick : Sebastian Mielitz , futbolista alemany .[28]
Països Catalans
Resta del món
1100 - Godofreu de Bouillon , rei de Jerusalem i fundador de l'Orde del Sant Sepulcre .
1591 - Reifnitz , Eslovènia : Jacobus Gallus Carniolus , Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus ,compositor txec del Renaixement (n. 1550 ).[29]
1610 - Porto Ercole : Caravaggio , pintor llombard, el més important de l'escola naturalista de finals del segle xvi (n. 1571 ).[30]
1721 - Valenciennes , Regne de França : Antoine Watteau , pintor francès (36 anys).
1817 - Winchester , Anglaterra : Jane Austen , novel·lista anglesa (41 anys).[31]
1872 - Ciutat de Mèxic : Benito Pablo Juárez García , president mexicà amerindi zapoteca . Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica (n. 1806 ).[32]
1908 -
1919 - Le Crotoy ː Élise Delaroche , primera dona al món a obtenir una llicència de pilot d'aviació (m. 1919 ).[34]
1934 - Lisboa , Portugal : Francisco de Lacerda , músic portuguès (65 anys)
1935 - Nova York , Estats Units d'Amèrica : Letitia Mumford Geer , inventora que va patentar la xeringa que es pot fer servir amb una sola mà (n. 1852 ).
1936 - Baiona ː Antonia Mercè i Luque , La Argentina , ballarina i coreògrafa argentina (n. 1890).[35]
1949 - Skuteč , Txecoslovàquia : Vítězslav Novák , compositor postromàntic txec (n. 1870 ).[36]
1950 - Iowa : Mignon Talbot , paleontòloga estatunidenca pionera, dedicada a l'estudi de vertebrats i invertebrats (n. 1869 ).[37]
1968 -
1997 - Alice Springs (Austràlia ): Eugene Shoemaker (o Gen Shoemaker), un dels fundadors del camp de les ciències planetàries (n. 1928 ).[40]
2009 - Broad Peak : Cristina Castagna , alpinista coneguda per ser la primera italiana a coronar el Makalu .
2017 - Cabris , Alpes-Maritimes , França : Max Gallo , va ser un historiador, periodista, escriptor
2018 :
Festes i commemoracions [ modifica ]
Sants al Martirologi romà (2011): Frederic d'Utrecht , bisbe i màrtir (838); Simforosa de Tivoli i els seus set fills , màrtirs; Emilià de Silistra , màrtir (362); Rufil de Forlimpópoli, bisbe (382); Filastri de Brescia, bisbe (ca. 397); Matern de Milà, bisbe (s. IV); Arnulf de Metz , bisbe (640); Teodòsia de Constantinoble, monja màrtir (762); Bru de Segni , monjo i bisbe (1123); Simó de Lipnica, monjo (1482); Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir (1859).
Beats: Jean-Baptiste de Brussel·les, màrtir (1794); Tarsicia Mackiv, monja i màrtir (1944).
Sants: Marina d'Augas Santas , màrtir llegendària; Eli de Capodístria , diaca (s. I); Gundènia de Cartago, verge i màrtir (203); Pambó de Nítria, eremita (ca.390); Pau de Dorostorum, màrtir; Otília de Colònia , màrtir (451); Goneri de Bretanya, eremita (s. VI); Teneva de Glasgow, mare (s. VII); Arnold d'Arnoldsweiler (800); Arnulf de Tours, màrtir; Odulf d'Utrecht, canonge; Minnborí de Colònia, abat (986); Herveu d'Anjou, eremita (1130); Berta de Marbais, abadessa (1247); Alà de Sassovivo, eremita (1313); als EUA: Camil de Lellis , fundador.
Beat Robert de Salle, abat (1341).
Venerables Radegunda de Wellenburg , serventa (1290 o 1340).
Venerats a l'Orde de la Mercè : beat Bernat d'Arenis, màrtir.
11 Abib: Isaïes de Scetes, eremita; Joan i Simeó de Scobramalas, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [ modifica ]
Se celebren els corresponents al 31 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [ modifica ]
Corresponen als sants del 5 de juliol del calendari julià.
Sants: Esteve, Suer, Agnès, Felicitat i Perpètua, màrtirs (s. I); Anna, màrtir; Cipril·la de Cirene, màrtir (304); Basili i 70 companys màrtirs; Atanasi de Jerusalem , diaca màrtir (451); Elisabet Feodorovna i Bàrbara, màrtirs (s. X); Làmpados d'Eirenòpolis, monjo (s. X); Atanasi d'Atos , monjo (1000); Sergi Mikhailòvitx, gran duc, Ivan Constantinòvitx, Constantí, Ígor i Vladímir, prínceps i màrtirs; Sergi de Ràdonezh (1422); Esteve de Riga, bisbe; Atanasi de Ràdonezh , monjo; Teodosi de Txerpòvetsk, monjo; Cebrià el Jove de Koutloumousiou, màrtir (1679),
Església Ortodoxa Grega
Esglésies luteranes [ modifica ]
Església anglicana [ modifica ]
↑ «A Lleida, inauguració del Parc Municipal de les Basses d'Alpicat | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 26 maig 2020].
↑ «Violet, Gustave (1873-1952) ». BnF. [Consulta: maig 2020].
↑ «Margarida Xirgu i Subirà | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 21 abril 2020].
↑ Velaz , Anna M. «M. dels Àngels Vayreda, memòria i literatura ». Revista de Girona, núm. 223 , març-abril 2004, pàg. 77-84.
↑ «Albella y Martínez-Pina no seguirán al frente de la CNMV » (en castellà). El Asesor Financiero, 16-11-2020. [Consulta: 26 maig 2021].
↑ «Irene Montalà » (en castellà). Bekia. [Consulta: 11 abril 2021].
↑ «Georgina Oliva Isern | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Robert Hooke | Biography, Discoveries, & Facts » (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑ Vermander, Benoît, 1960- ... . Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours . Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6 .
↑ «BONONCINI, Giovanni in "Dizionario Biografico" » (en italià). [Consulta: 19 juliol 2020].
↑ «Pauline Viardot ». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ricarda Huch » (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992. . El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos . 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2 .
↑ «Vidkun Quisling | Norwegian politician » (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
↑ «Nathalie Sarraute | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Sears Medal Bio ». The Oceanography Society. [Consulta: 9 juliol 2020].
↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ «Elizabeth Jennings | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Franca Rame | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1981 » (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
↑ «Asunción Balzola Elorza | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1988 » (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
↑ Sánchez , Francisca. «Antares, un rascacielos de lujo en Barcelona, de la arquitecta Odile D » (en castellà). JSM Barcelona, 30-09-2019. [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «1967: Nace el destacado actor estadounidense Vin Diesel » (en castellà). El Siglo de Torreón, 18-07-2013. [Consulta: 11 octubre 2020].
↑ «Ambrosio Palos, María Isabel ». Parlamento de Andalucía. [Consulta: 20 maig 2020].
↑ Riestra , Laura. «21 datos que no sabías de Virginia Raggi, la nueva alcaldesa de Roma » (en castellà). El Huffington Post, 22-09-2016. [Consulta: 28 abril 2021].
↑ «Raquel Huertas Soler » (en castellà). Fundacion Andalucia Olimpica. [Consulta: 31 maig 2022].
↑ «Sebastian Mielitz » (en alemany). fussballdaten.de.
↑ Diccionario enciclopédico de la música . Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 9786071600202 .
↑ «Caravaggio » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Jane Austen | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX . Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9 .
↑ «Klassika: Bertha von Brukenthal (1846-1908) ». [Consulta: 17 maig 2021].
↑ «Élise Deroche, première aviatrice brevetée au monde » (en francès), 26-10-2017. [Consulta: 5 desembre 2021].
↑ «Antonia “La Argentina” Mercé (1890-1936) » (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2022].
↑ Diccionario enciclopédico de la música . 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2 .
↑ Alemany Castilla , Claudia. «Mignon Talbot, cazadora de huesos » (en castellà). Mujeres con ciencia, 23-01-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1938 » (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
↑ Marteles Marteles , Elvira. «Teresa Escoriaza y Zabalza ». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 maig 2021].
↑ «Gene Shoemaker | American astrogeologist » (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physics 1976 » (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
↑ Leung , Laifong. Contemporary Chinese fiction writers : biography, bibliography, and critical assessment , 2016. ISBN 978-1-317-51619-4 .
↑ «Kalender - 18. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon » (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon . [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni .