Torredembarra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTorredembarra
Bandera de Torredembarra Escut de Torredembarra
Bandera de Torredembarra Escut de Torredembarra
Alfa i Omega Torredembarra.jpg
Escultura «Alfa i Omega», erigida el 1999
per Rafael Bartolozzi

Localització
Localització de Torredembarra respecte del Tarragonès.svg
41° 08′ 44″ N, 1° 23′ 44″ E / 41.145668°N,1.395671°E / 41.145668; 1.395671
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Tarragonès
Entitats de població 1
Població
Total 15.460 (2016)
• Densitat 1.777,01 hab/km²
Gentilici Torrenc, torrenca
Geografia
Superfície 8,7 km²
Altitud 5 m
Limita amb
Història
Patró Santa Rosalia
Organització i govern
• Alcalde Daniel Massague Pere
Economia
Pressupost 28.688.410,00 € (2008) (2008)
Indicatius
Codi postal 43830
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43153
Codi IDESCAT 431536
Altres dades
Agermanament Villars (França)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Torredembarra és una vila i municipi costaner a la comarca del Tarragonès. Localitzat a la Costa Daurada confronta per l'oest amb Altafulla, pel nord amb la Pobla de Montornès i per l'est amb Creixell. El topònim prové de l'aglutinació de Torre d'en Barra,[1] d'en Barres, en Bares o Bardes i no es registra, amb aquesta forma, fins al primer quart del segle XIV.[2] Primer es va conèixer amb la forma simple de la Torre, entenent turris com a torre o masia particular fortificada, que dominaria una quadra o subdivisió d'un terme castral.[3] Així, el 1178, per situar Ramon Mestre i la seva família es diu que eren de Turre, és a dir de la Torre.[4] Els anys 1279 i 1280 consta, en els còmputs de la dècima de Terra Santa o de les croades, l'existència de l'església de la Torre de Clarà, "Turri de Clayrano" o "Turre de Clerano", que s'ha interpretat que amb el temps es convertiria en la Torre d'en Barra, o Torredembarra.[5]

El motiu del canvi de topònim resulta encara desconegut, però es pot recular, segons la historiadora Isabel Companys i Farrerons, fins al 20 d'octubre de 1309, a través d'un trasllat al Llibre de nòtules de l'arxiu parroquial de Torredembarra realitzat el 1494.[6] L'anotació més antiga coneguda del topònim, amb la variant "Turri d'en Barres", correspon al 25 d'octubre de 1323, en un document en què Guillem Cunillera, de Torre d'en Barres, deixa vuitanta quartans d'oli a Arnau Marçol, d'Altafulla.[6] Més endavant, el 1325, el retrobem escrit "Turi d'en Bares o Bardes".[2]

Geografia[modifica]

Delimita el nord-oest amb la població de Creixell, al nord amb La Pobla de Montornès, al nord-est amb la Riera de Gaià, al sud amb la població d'Altafulla i a l'est amb el Mar Mediterrani.

És a 13 km al nord-est de Tarragona i a uns 100 km el sud-oest de Barcelona.

Per arribar per carretera des de Barcelona o Tarragona es pot usar l'Autopista AP-7 o E-15, la variant (que enllaça la mateixa autopista i la N-340), la carretera general o N-340.

Des de La Pobla de Montornès és possible accedir per la carretera T-210 i des de La Riera de Gaià per la carretera T-214.

Per arribar en tren a l'Estació de Torredembarra, es pot emprar la línia de Regionals de Renfe direcció Tarragona si es parteix de Barcelona (el nord) i la línia de Barcelona si es parteix des de Tarragona (des del Sud).

Pel seu ús i naturalesa hi ha la sis sectors a població:

  • El primer sector correspondria al nucli urbà principal.
  • El segon sector correspon a la zona residencial dels Munts.
  • El tercer sector correspon al nucli urbà de Clarà.
  • El quart sector correspon a la zona costanera de Baix a Mar o "a Marina de Torredembarra"
  • El cinquè sector correspon a la zona del polígon industrial.
  • El sisè sector correspon a la zona protegida pel seu valor ecològic dels Muntanyans.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
57 55 53 931 2.049 1.894 2.403 2.761 1.973 2.063
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.113 2.203 2.291 2.397 2.739 3.753 5.302 6.560 6.908 8.090
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.907 9.554 10.581 11.593 12.478 14.044 15.056 15.406 15.310 15.475
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Clima[modifica]

El clima de Torredembarra és bastant humit i calorós a l'estiu i sec i suau a l'hivern (les temperatures mitjanes al gener es mantenen prop de 10 °C).[7] És un clima propi del litoral mediterrani. Les precipitacions es reparteixen principalment a la primavera, finals de l'estiu i a la tardor. Quan són de tipus torrencial són breus i intenses, amb la inundació de les zones pròximes a la platja, on es troba l'aiguamoll conegut com Els Muntanyans. La neu a l'hivern és extremadament infreqüent, si bé alguns anys fa acte de presència de forma puntual i desapareix ràpidament.

Flora i fauna[modifica]

L'arbre més estès de Torredembarra i voltants és segurament el garrofer. El clima sec de la zona afavoreix la proliferació de cactus i plantes crasses com l'àloe vera, l'atzavara, la figa de moro, etc. El pi també cobreix una gran part del terreny. Altres espècies presents al territori però introduïdes a causa de l'agricultura són: l'olivera i l'ametller, i unes de les plantacions agrícoles més usades, la vinya i l'avellaner.

Pel que fa a la fauna, destaquen el conill, la tórtora turca, el tudó, el mussol comú, el puput (a l'estiu) i el fredeluga (a l'hivern). A la zona protegida de Els Muntanyans, en part aiguamoll i dunes, trobem, també el corriol petit, el flamenc, el bernat pescaire, l'esplugabous, l'ànec collverd i la sargantana cua-roja.

Història[modifica]

Els orígens de Torredembarra es poden relacionar amb la donació, dins del terme del castell de Tamarit, d'una quadra anomenada Clarà, que el 19 de març de 1057 van efectuar els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, a Guitard (fill d'Onisc), Olomar (fill de Guinsat), Bonafilla (filla de Guitard) i Ermengol (fill de Sendred). La donació anava acompanyada de l'obligació de conrear la terra i de construir-hi

La concòrdia de 1206 va reconèixer la diferenciació entre el nucli de la Torre i la quadra de Clarà. Ramon de Tamarit, senyor de la Torre, va establir una avinença amb els seus vassalls per oferir a aquests un millor refugi en temps de guerra: els pobladors hi contribuirien amb els seus jornals, i proporcionarien la pedra, la calç, la fusta i altres materials per construir quatre torres, exteriors a la ja existent, els murs i el pati. El senyor, a canvi, pagaria als mestres d'obres la feina de paredar i cobrir la fortificació. Els acords, a més de Ramon de Tamarit, van ser signats per 35 caps de casa.[3]

Després dels Tamarit, primers senyors, el nucli de la Torre va passar als Vernet, que el van regentar fins al 1342 i, més tard, fruit d’una venda, va passar a Bernat d’Olzinelles. Els Olzinelles van vendre els drets dominicals que tenien de Torredembarra a Pere d’Icart l'any 1391 i va començar així el senyoriu dels Icart, família que va senyorejar el lloc fins a l’any 1633, que va passar, per enllaç matrimonial, als comtes de Santa Coloma.

Després de la signatura del Tractat d'Utrecht, Tarragona es resistí a l’ocupació borbònica però Felipe Manuel de Bette, el marquès de Lede,[8] general dels exèrcits borbònics, va aconseguir-ne la capitulació el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l’ordre d’evacuar la ciutat, però l'exèrcit català de socors comandat per Rafael Nebot fou derrotat al combat de Torredembarra. El marquès de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per instigació del mateix Felip V de Castella, va dur a terme una política atroç de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic.[9]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Celestino Salort Gaspà CIU 19/04/1979 --
1983 - 1987 Celestino Salort Gaspà CIU 28/05/1983 --
1987 - 1991 Celestino Salort Gaspà Independent 30/06/1987 --
1991 - 1995 Santiago Segala Cueto CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Santiago Segala Cueto CIU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Santiago Segala Cueto / Miquel Àngel Lecha Mercader CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Miquel Àngel Lecha Mercader / Manuel Jiménez Alés CIU / PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Manuel Jiménez Alés / Daniel Massagué Pere PSC / CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Daniel Massagué Pere / Enric Grangel CIU / PSC 11/06/2011 --
Des de 2015 Eduard Rovira Gual ERC 13/06/2015 --

Urbanisme[modifica]

Palau dels Icard, conegut com a "Castell" de Torredembarra, on hi ha la seu de l'ajuntament.

Torredembarra comptava el 2006 amb una població de 14.000 habitants a l'hivern i d'uns 60.000 habitants a l'estiu. Aquesta disparitat estacional és deguda al caràcter eminentment turístic del litoral català i en general de tota la costa mediterrània.

Domina la població l'antic castell o palau (i actualment ajuntament) construït a començaments del segle XVI per la família Icart, senyors de la baronia de Torredembarra. Al seu voltant i com a tants altres pobles es troben la plaça del castell, al quin es pot accedir per dues portes de l'antiga muralla que protegia la vila, l'església i en nucli històric del poble.

La població va romandre més o menys invariable fins a l'arribada del turisme en la dècada del 1960 el que va comportar un augment significatiu de construccions noves als afores de la localitat, en urbanitzacions de tipus residencial (sobretot segones residències de barcelonins) amb gran presència de torres i xalets i l'aparició dels primers càmpings i hotels de la zona.

Actualment, i a causa de la política de creixement econòmic basada en la construcció massiva de segones residències durant les últimes dècades del segle XX, aquest model va ser replantejat per poder salvaguardar les escasses zones verdes que quedaven, així com les explotacions agrícoles i ramaderes, principalment en l'interior del municipi. La zona costanera és potser la més castigada per aquest model de desenvolupament urbanístic que està sent corregit, en la mesura possible.

Roquer de Torredembarra on es veu el far

Edificis i llocs d'interès[cal citació][modifica]

  • Apartaments de Sostres i Pisos de Moragas.
  • El Palau municipal de Torredembarra, conegut popularment com a Castell, seu de l'Ajuntament
  • Església parroquial de Sant Pere Apòstol.
  • La Torre de la vila.
  • Les Vil·les del Moro.
  • Carrer d'Antoni Roig.
  • Cal Txeco.
  • Baix a Mar, Els Muntanyans i El Roquer.
  • El Far de Torredembarra.
  • Alfa i Omega

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://bibiloni.cat/toponimia/aglutinacions.htm
  2. 2,0 2,1 Llibre de nòtules. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. 
  3. 3,0 3,1 Companys i Farrerons, Isabel. Torredembarra i Clarà medievals (segles XIII i XIV) (en català). Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra, 1999. 
  4. Udina i Martorell, Frederic (ed.). El "Llibre Blanch" de Santas Creus (Cartulario del siglo XII) (en castellà). Barcelona: CSIC (Textos y Estudios de la Corona de Aragón, IX), 1947. 
  5. El Tarragonès. El Baix Camp. L'Alt Camp. El Priorat. La Conca de Barberà (en català). Barcelona: Enciclopèdia Catalana (Catalunya Romànica, XXI), 1995, p. 62. 
  6. 6,0 6,1 Llibre de nòtules. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. 
  7. [enllaç sense format] http://www.meteocat.com. Data d'accés: 25 de juny, 2009
  8. de Cadenas y Vicent, Vicente. Caballeros de la Orden de Santiago, siglo XVIII, Volum 2 (en castellà). Ediciones Hidalguía, 1977, p.188. ISBN 8400037200. 
  9. Serra i Sellarés, Francesc. Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc. Generalitat de Catalunya, p.118. ISBN 9788439386704. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torredembarra Modifica l'enllaç a Wikidata