Mussol comú
Athene noctua  | |
|---|---|
 Athene noctua noctua | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 56 cm |
| Nombre de cries | 4,2 |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22689328 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Strigiformes |
| Família | Strigidae |
| Gènere | Athene |
| Espècie | Athene noctua Scopoli, 1769 |
| Nomenclatura | |
| Significat | Atena mussol[2] |
| Distribució | |
 Mapa de distribució Verd: distribució original Verd groguenc: espècie introduïda | |
El mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears)[3] (Athene noctua) és un ocell pertanyent a la família dels estrígids.[4]
Morfologia[modifica]
Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com la majoria dels ocells de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les «celles» són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.[5]
Subespècies[modifica]
- Athene noctua bactriana (Blyth, 1847).[6] Des del sud-est de l'Azerbaidjan, l'est de l'Iraq, l'Iran i l'Afganistan fins al llac Baikal[7]
- Athene noctua glaux (Savigny, 1809).[8] Des de l'Àfrica del Nord fins a Israel[7]
- Athene noctua impasta (Bangs & J. L. Peters, 1928).[9] Oest de Gansu (Xina)[7]
- Athene noctua indigena (C. L. Brehm, 1855).[10] Des d'Albània, el sud-est de l'antiga Iugoslàvia, Romania, el sud d'Ucraïna i de Rússia, el Caucas i el sud-oest de Sibèria fins a Creta, Turquia (llevat del sud-est) i l'Orient Mitjà (fins a Haifa)[7]
- Athene noctua lilith (Hartert, 1913).[11] Xipre i l'Orient Mitjà (des del sud-est de Turquia fins a la península del Sinaí)[7]
- Athene noctua ludlowi (E. C. S. Baker, 1926).[12] Des de la Xina i el sud-est del Tibet fins al nord de l'Himàlaia[7]
- Athene noctua noctua (Scopoli, 1769).[13] Des del sud d'Alemanya fins a Sardenya, Sicília i Romania[7]
- Athene noctua orientalis (Severtzov, 1873).[14] Nord-oest de la Xina i àrees siberianes adjacents[7]
- Athene noctua plumipes (Swinhoe, 1870).[15] Nord-est de la Xina, Mongòlia i el Territori de Primórie (Rússia)[7]
- Athene noctua saharae (O. Kleinschmidt, 1909).[16] Des del Sàhara (incloent-hi Mauritània, Mali, el Níger, el Txad i el Sudan) fins a la península Aràbiga[7]
- Athene noctua somaliensis (Reichenow, 1905).[17] Etiòpia i Somàlia[7]
- Athene noctua spilogastra (Heuglin, 1869).[18] Est del Sudan i el nord d'Etiòpia[7]
- Athene noctua vidalii (A. E. Brehm, 1857).[19] Des de la Mar Bàltica fins a la península Ibèrica (incloent-hi les Illes Balears) i el nord-oest de Rússia[7][20]
Alimentació[modifica]
Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grossos, petits ocells i cucs.
Hàbitat[modifica]
Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posat als pals i fils elèctrics.
Distribució geogràfica[modifica]
És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Catalunya amb la subespècie Athene noctua vidalii[21] i Xipre) i d'Àfrica (Algèria, el Txad, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, el Níger, Somàlia, el Sudan, Tunísia i el Sàhara Occidental), itinerant a Finlàndia, Irlanda, Corea, Malta, Noruega i Suècia i introduït a Nova Zelanda.[22]
Espècies semblants[modifica]
S'assembla al gamarús europeu, però aquest és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.
Observacions[modifica]
- El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
- El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.
Trets culturals[modifica]
A l'antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atena,[23] de la qual pren el seu nom científic, i símbol de la ciutat d'Atenes. És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d'aquest animal (incloent-hi els euros grecs). Els maies l'associaven al planeta Mercuri.
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Athene noctua» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Jobling, 2010, «Athene» i «noctua».
- ↑ Avibase (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 The Internet Bird Collection (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Athene noctua». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ Thompson, D'Arcy Wentworth. A glossary of Greek birds. Oxford, Clarendon Press 1895, p 46.
Bibliografia[modifica]
- Jobling, J. A. Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en anglès). Christopher Helm, 2010. ISBN 9781408133262.
