Mussol comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'au. Vegeu-ne altres significats a «Mussol (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuMussol comú
Athene noctua Modifica el valor a Wikidata
Athene noctua, Ambula, Montenegro 2.jpg
Athene noctua noctua Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura56 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,2 Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22689328 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereAthene
EspècieAthene noctua Modifica el valor a Wikidata
Scopoli, 1769
Nomenclatura
SignificatAtena mussol[2]
Distribució
Steinkauz-Athene noctua-World.png
Mapa de distribució
Verd: distribució original
Verd groguenc: espècie introduïda Modifica el valor a Wikidata

El mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears)[3] (Athene noctua) és un ocell pertanyent a la família dels estrígids.[4]

Morfologia[modifica]

Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com la majoria dels ocells de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les «celles» són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.[5]

Subespècies[modifica]

Alimentació[modifica]

Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grossos, petits ocells i cucs.

Hàbitat[modifica]

Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posat als pals i fils elèctrics.

Distribució geogràfica[modifica]

És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Catalunya amb la subespècie Athene noctua vidalii[21] i Xipre) i d'Àfrica (Algèria, el Txad, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, el Níger, Somàlia, el Sudan, Tunísia i el Sàhara Occidental), itinerant a Finlàndia, Irlanda, Corea, Malta, Noruega i Suècia i introduït a Nova Zelanda.[22]

Espècies semblants[modifica]

S'assembla al gamarús europeu, però aquest és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.

Observacions[modifica]

  • El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
  • El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.

Trets culturals[modifica]

A l'antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atena,[23] de la qual pren el seu nom científic, i símbol de la ciutat d'Atenes. És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d'aquest animal (incloent-hi els euros grecs). Els maies l'associaven al planeta Mercuri.

Referències[modifica]

  1. Entrada «Athene noctua» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Jobling, 2010, «Athene» i «noctua».
  3. Avibase (català)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  6. Animal Diversity Web (anglès)
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 The Internet Bird Collection (anglès)
  8. Animal Diversity Web (anglès)
  9. Animal Diversity Web (anglès)
  10. Animal Diversity Web (anglès)
  11. Animal Diversity Web (anglès)
  12. Animal Diversity Web (anglès)
  13. Animal Diversity Web (anglès)
  14. Animal Diversity Web (anglès)
  15. Animal Diversity Web (anglès)
  16. Animal Diversity Web (anglès)
  17. Animal Diversity Web (anglès)
  18. Animal Diversity Web (anglès)
  19. Animal Diversity Web (anglès)
  20. «Athene noctua». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  21. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)
  22. IUCN (anglès)
  23. Thompson, D'Arcy Wentworth. A glossary of Greek birds. Oxford, Clarendon Press 1895, p 46.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]