Mussol comú
 |
Aquest article tracta sobre l'au. Vegeu-ne altres significats a «Mussol (desambiguació)». |
Athene noctua  | |
|---|---|
 Athene noctua noctua | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Període | |
Plistocè inferior - present[1] | |
| Dades | |
| Envergadura | 56 cm |
| Cries | 4,2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Strigiformes |
| Família | Strigidae |
| Gènere | Athene |
| Espècie | Athene noctua (Scopoli, 1769) Athene noctua |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Significat | ‘Atena mussol’[2] |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 Mapa de distribució Verd: distribució original Verd groguenc: espècie introduïda | |
.svg){kind=icon}
El mussol comú[3] o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears)[4] (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[5][6] Habita bona part de les parts temperades i càlides d'Europa, del Paleàrtic a l'est fins a Corea i el nord d'Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]
Morfologia
[modifica]Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, les potes llargues i la cua curta. Com la majoria dels ocells de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les «celles» són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.[8]
Subespècies
[modifica]- Athene noctua bactriana (Blyth, 1847).[9] Des del sud-est de l'Azerbaidjan, l'est de l'Iraq, l'Iran i l'Afganistan fins al llac Baikal[10]
- Athene noctua glaux (Savigny, 1809).[11] Des de l'Àfrica del Nord fins a Israel[10]
- Athene noctua impasta (Bangs & J. L. Peters, 1928).[12] Oest de Gansu (Xina)[10]
- Athene noctua indigena (C. L. Brehm, 1855).[13] Des d'Albània, el sud-est de l'antiga Iugoslàvia, Romania, el sud d'Ucraïna i de Rússia, el Caucas i el sud-oest de Sibèria fins a Creta, Turquia (llevat del sud-est) i l'Orient Mitjà (fins a Haifa)[10]
- Athene noctua lilith (Hartert, 1913).[14] Xipre i l'Orient Mitjà (des del sud-est de Turquia fins a la península del Sinaí)[10]
- Athene noctua ludlowi (E. C. S. Baker, 1926).[15] Des de la Xina i el sud-est del Tibet fins al nord de l'Himàlaia[10]
- Athene noctua noctua (Scopoli, 1769).[16] Des del sud d'Alemanya fins a Sardenya, Sicília i Romania[10]
- Athene noctua orientalis (Severtzov, 1873).[17] Nord-oest de la Xina i àrees siberianes adjacents[10]
- Athene noctua plumipes (Swinhoe, 1870).[18] Nord-est de la Xina, Mongòlia i el krai de Primórie (Rússia)[10]
- Athene noctua saharae (O. Kleinschmidt, 1909).[19] Des del Sàhara (incloent-hi Mauritània, Mali, el Níger, el Txad i el Sudan) fins a la península Aràbiga[10]
- Athene noctua somaliensis (Reichenow, 1905).[20] Etiòpia i Somàlia[10]
- Athene noctua spilogastra (Heuglin, 1869).[21] Est del Sudan i el nord d'Etiòpia[10]
- Athene noctua vidalii (A. E. Brehm, 1857).[22] Des de la mar Bàltica fins a la península Ibèrica (incloent-hi les Illes Balears) i el nord-oest de Rússia[10][23]
Alimentació
[modifica]Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grossos, petits ocells i cucs.
Hàbitat
[modifica]Se'l sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posat als pals i fils elèctrics.
Distribució
[modifica]És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Catalunya, amb la subespècie Athene noctua vidalii,[24] i Xipre) i d'Àfrica (Algèria, el Txad, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, el Níger, Somàlia, el Sudan, Tunísia i el Sàhara Occidental), itinerant a Finlàndia, Irlanda, Corea, Malta, Noruega i Suècia i introduït a Nova Zelanda.[25]
Espècies semblants
[modifica]S'assembla al gamarús europeu, però aquest últim és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.
Observacions
[modifica]- El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
- El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.
Trets culturals
[modifica]A l'antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atena,[26] de la qual pren el nom científic, i símbol de la ciutat d'Atenes. És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d'aquest animal (incloent-hi els euros grecs).
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Athene noctua» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ Jobling, 2010, «Athene» i «noctua».
- ↑ «Mussol comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ Avibase (català)
- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 254. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Little Owl. Athene noctua» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 The Internet Bird Collection (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Athene noctua». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)
- ↑ BirdLife International (2019). "Athene noctua (amended version of 2018 assessment)." 2019 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2019. [Consulta: 12 abril 2023]
- ↑ Thompson, D'Arcy Wentworth. A glossary of Greek birds. Oxford, Clarendon Press 1895, p 46.
Bibliografia
[modifica]- Jobling, J. A. Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en anglès). Christopher Helm, 2010. ISBN 9781408133262.
