Mussol comú

Mussol comú
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Strigiformes Família: Strigidae Gènere: Athene Espècie: A. noctua
Nom binomial
Athene noctua (Scopoli, 1769)

Exemplar fotografiat a Albània.

Exemplars de Varsòvia (Polònia)

Exemplar fotografiat a Tàrrega (Urgell).

El mussol comú (Catalunya), miula (Illes Balears) o xot (València) (Athene noctua) és un ocell pertanyent a la família dels estrígids.

Morfologia

Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com la majoria dels ocells de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les “celles” són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.

Subespècies

• Athene noctua bactriana (Blyth, 1847). Des del sud-est de l'Azerbaidjan, l'est de l'Irak, l'Iran i l'Afganistan fins al llac Baikal
• Athene noctua glaux (Savigny, 1809). Des de l'Àfrica del Nord fins a Israel
• Athene noctua impasta (Bangs & J. L. Peters, 1928). Oest de Gansu (Xina)
• Athene noctua indigena (C. L. Brehm, 1855). Des d'Albània, el sud-est de l'antiga Iugoslàvia, Romania, el sud d'Ucraïna i de Rússia, el Caucas i el sud-oest de Sibèria fins a Creta, Turquia (llevat del sud-est) i l'Orient Mitjà (fins a Haifa)
• Athene noctua lilith (Hartert, 1913). Xipre i l'Orient Mitjà (des del sud-est de Turquia fins a la Península del Sinaí)
• Athene noctua ludlowi (E. C. S. Baker, 1926). Des de la Xina i el sud-est del Tibet fins al nord de l'Himàlaia
• Athene noctua noctua (Scopoli, 1769). Des del sud d'Alemanya fins a Sardenya, Sicília i Romania
• Athene noctua orientalis (Severtzov, 1873). Nord-oest de la Xina i àrees siberianes adjacents
• Athene noctua plumipes (Swinhoe, 1870). Nord-est de la Xina, Mongòlia i el Territori de Primórie (Rússia)
• Athene noctua saharae (O. Kleinschmidt, 1909). Des del Sàhara (incloent-hi Mauritània, Mali, el Níger, el Txad i el Sudan) fins a la Península Aràbiga
• Athene noctua somaliensis (Reichenow, 1905). Etiòpia i Somàlia
• Athene noctua spilogastra (Heuglin, 1869). Est del Sudan i el nord d'Etiòpia
• Athene noctua vidalii (A. E. Brehm, 1857). Des de la Mar Bàltica fins a la península Ibèrica (incloent-hi les Illes Balears) i el nord-oest de Rússia

Alimentació

Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.

Hàbitat

Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posant als pals i fils elèctrics.

Distribució geogràfica

És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Catalunya amb la subespècie Athene noctua vidalii i Xipre) i d'Àfrica (Algèria, el Txad, Djibuti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, el Níger, Somàlia, el Sudan, Tunísia i el Sàhara Occidental), itinerant a Finlàndia, Irlanda, Corea, Malta, Noruega i Suècia i introduït a Nova Zelanda.

Espècies semblants

S'assembla al gamarús europeu, però aquest és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.

Observacions

• El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
• El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.

Trets culturals

A l'Antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atenea, de la qual pren el seu nom científic, i símbol de la ciutat d'Atenes. És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d'aquest animal (incloent-hi els euros grecs).

Bibliografia

• Andino, H., Badosa, E., Clarabuch, O. i Lleberia, C. (ed.). (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Barcelona.
• Baker, K., (1993). Identification guide to European Non-Passerines. BTO Guide 24. British Trust for Ornithology, Thetford.
• Centili, D., (2001) Playback and Little Owls Athene noctua: preliminary results and considerations. A: D. Van Nieuwenhuyse, M. Leysen i K. Leysen (editors), The Little Owl in Flanders in its international context. Proceedings of the Second International Little Owl Symposium, 16-18 March, Geraardsbergen, Bèlgica. Oriolus, 67(2-3): 88-93.
• Cordero, P.J., (1983). Las aves del Maresme. Catálogo, status y fenología. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
• Framis, H., (2004). Mussol comú (Athene noctua). A: Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. i Herrando, S. (editors), Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, p. 290-291. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.
• Génot, J.C., (2001). Overview of the literature on Little Owl (Athene noctua). A: D. Van Nieuwenhuyse, M. Leysen i K. Leysen (editors), The Little Owl in Flanders in its international context. Proceedings of the Second International Little Owl Symposium, 16-18 March, Geraardsbergen, Bèlgica. Oriolus, 67(2-3): 84-87.
• Génot, J.-C. i Lecomte, P., (2004). El mochuelo. Ediciones Omega, Barcelona.
• Génot J.C., (2005). La Chevêche d'Athéna, Athene noctua, dans la Réserve de la Biosphère des Vosges du Nord de 1984 à 2004. Ciconia, 29: 1-272.
• Martínez, J.A., Zuberogoitia, I. i Alonso, R., (2002). Rapaces Nocturnas. Guía para la determinación de la edad y el sexo en las Estrigiformes ibéricas. Monticola Ed., Madrid.
• Montasell, J., (2006). Els espais agraris de la regió metropolitana de Barcelona. L'Atzavara, 14: 73-89.
• Sabater, F., Benaiges, N. i Valls, I., (1997). La recent transformació del paisatge a la conca de la riera d'Argentona: Anàlisi de l'evolució del paisatge dècada a dècada des de l'any 1967 fins al 1994. L'Atzavara, 7: 29-37.
• Muntaner, J., Ferrer, X. i Martínez-Vilalta, A., (1983). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Ketres Editora, Barcelona.
• Navarro, J., (2005). Differential effectiveness of playbacks for Little Owls (Athene noctua) surveys before and after sunset. Journal of Raptor Research, 39(4): 454-457.
• Zuberogoitia, I. i Campos, L.F., (1998). Censusing owls in large areas: a comparison between methods. Ardeola, 45(1): 47-53.

Enllaços externs

• Aproximació a la distribució i abundància del mussol comú als espais periurbans de la ciutat de Mataró i a la zona agrícola de les Cinc Sénies-Valldeix