Mussol comú
| Athene noctua | |
|---|---|
 | |
 | |
| Dades | |
| Pes | 169 g (pes d'adult) 11,5 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 56 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22689328 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Strigiformes |
| Família | Strigidae |
| Gènere | Athene |
| Espècie | Athene noctua (Scopoli, 1769)[1] |
| Distribució | |
 | |
 | |
El mussol comú (Catalunya), miula (Illes Balears) o xot (València)[2] (Athene noctua) és un ocell pertanyent a la família dels estrígids.[3]
Contingut
Morfologia[modifica]
Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com la majoria dels ocells de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les “celles” són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.[4]
Subespècies[modifica]
- Athene noctua bactriana (Blyth, 1847).[5] Des del sud-est de l'Azerbaidjan, l'est de l'Irak, l'Iran i l'Afganistan fins al llac Baikal[6]
- Athene noctua glaux (Savigny, 1809).[7] Des de l'Àfrica del Nord fins a Israel[6]
- Athene noctua impasta (Bangs & J. L. Peters, 1928).[8] Oest de Gansu (Xina)[6]
- Athene noctua indigena (C. L. Brehm, 1855).[9] Des d'Albània, el sud-est de l'antiga Iugoslàvia, Romania, el sud d'Ucraïna i de Rússia, el Caucas i el sud-oest de Sibèria fins a Creta, Turquia (llevat del sud-est) i l'Orient Mitjà (fins a Haifa)[6]
- Athene noctua lilith (Hartert, 1913).[10] Xipre i l'Orient Mitjà (des del sud-est de Turquia fins a la Península del Sinaí)[6]
- Athene noctua ludlowi (E. C. S. Baker, 1926).[11] Des de la Xina i el sud-est del Tibet fins al nord de l'Himàlaia[6]
- Athene noctua noctua (Scopoli, 1769).[12] Des del sud d'Alemanya fins a Sardenya, Sicília i Romania[6]
- Athene noctua orientalis (Severtzov, 1873).[13] Nord-oest de la Xina i àrees siberianes adjacents[6]
- Athene noctua plumipes (Swinhoe, 1870).[14] Nord-est de la Xina, Mongòlia i el Territori de Primórie (Rússia)[6]
- Athene noctua saharae (O. Kleinschmidt, 1909).[15] Des del Sàhara (incloent-hi Mauritània, Mali, el Níger, el Txad i el Sudan) fins a la Península Aràbiga[6]
- Athene noctua somaliensis (Reichenow, 1905).[16] Etiòpia i Somàlia[6]
- Athene noctua spilogastra (Heuglin, 1869).[17] Est del Sudan i el nord d'Etiòpia[6]
- Athene noctua vidalii (A. E. Brehm, 1857).[18] Des de la Mar Bàltica fins a la península Ibèrica (incloent-hi les Illes Balears) i el nord-oest de Rússia[6][19]
Alimentació[modifica]
Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.
Hàbitat[modifica]
Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posat als pals i fils elèctrics.
Distribució geogràfica[modifica]
És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Catalunya amb la subespècie Athene noctua vidalii[20] i Xipre) i d'Àfrica (Algèria, el Txad, Djibuti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, el Níger, Somàlia, el Sudan, Tunísia i el Sàhara Occidental), itinerant a Finlàndia, Irlanda, Corea, Malta, Noruega i Suècia i introduït a Nova Zelanda.[21]
Espècies semblants[modifica]
S'assembla al gamarús europeu, però aquest és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.
Observacions[modifica]
- El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
- El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.
Trets culturals[modifica]
A l'Antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atenea,[22] de la qual pren el seu nom científic, i símbol de la ciutat d'Atenes. És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d'aquest animal (incloent-hi els euros grecs).
Referències[modifica]
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Avibase (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 The Internet Bird Collection (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Athene noctua». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ Thompson, D'Arcy Wentworth. A glossary of Greek birds. Oxford, Clarendon Press 1895, p 46.
Bibliografia[modifica]
- Andino, H., Badosa, E., Clarabuch, O. i Lleberia, C. (ed.). (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Barcelona.
- Baker, K., (1993). Identification guide to European Non-Passerines. BTO Guide 24. British Trust for Ornithology, Thetford.
- Centili, D., (2001) Playback and Little Owls Athene noctua: preliminary results and considerations. A: D. Van Nieuwenhuyse, M. Leysen i K. Leysen (editors), The Little Owl in Flanders in its international context. Proceedings of the Second International Little Owl Symposium, 16-18 March, Geraardsbergen, Bèlgica. Oriolus, 67(2-3): 88-93.
- Cordero, P.J., (1983). Las aves del Maresme. Catálogo, status y fenología. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
- Framis, H., (2004). Mussol comú (Athene noctua). A: Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. i Herrando, S. (editors), Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, p. 290-291. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.
- Génot, J.C., (2001). Overview of the literature on Little Owl (Athene noctua). A: D. Van Nieuwenhuyse, M. Leysen i K. Leysen (editors), The Little Owl in Flanders in its international context. Proceedings of the Second International Little Owl Symposium, 16-18 March, Geraardsbergen, Bèlgica. Oriolus, 67(2-3): 84-87.
- Génot, J.-C. i Lecomte, P., (2004). El mochuelo. Ediciones Omega, Barcelona.
- Génot J.C., (2005). La Chevêche d'Athéna, Athene noctua, dans la Réserve de la Biosphère des Vosges du Nord de 1984 à 2004. Ciconia, 29: 1-272.
- Martínez, J.A., Zuberogoitia, I. i Alonso, R., (2002). Rapaces Nocturnas. Guía para la determinación de la edad y el sexo en las Estrigiformes ibéricas. Monticola Ed., Madrid.
- Montasell, J., (2006). Els espais agraris de la regió metropolitana de Barcelona. L'Atzavara, 14: 73-89.
- Sabater, F., Benaiges, N. i Valls, I., (1997). La recent transformació del paisatge a la conca de la riera d'Argentona: Anàlisi de l'evolució del paisatge dècada a dècada des de l'any 1967 fins al 1994. L'Atzavara, 7: 29-37.
- Muntaner, J., Ferrer, X. i Martínez-Vilalta, A., (1983). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Ketres Editora, Barcelona.
- Navarro, J., (2005). Differential effectiveness of playbacks for Little Owls (Athene noctua) surveys before and after sunset. Journal of Raptor Research, 39(4): 454-457.
- Zuberogoitia, I. i Campos, L.F., (1998). Censusing owls in large areas: a comparison between methods. Ardeola, 45(1): 47-53.
