Estrígids
Strigidae  | |
|---|---|
 gamarús | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Strigiformes |
| Família | Strigidae Vigors, 1825 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Gèneres | |
La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols. Es caracteritza pel seu cos robust, el cap gran i amb dos ulls molt grossos situats en posició frontal, cosa que proporciona a les diferents espècies una ampla visió binocular.
Dels ocells rapinyaires nocturns nostrats de l'ordre dels estrigiformes, només en falta l'òliba, que pertany a la família dels titònids.
Morfologia[modifica]
- El coll és molt mòbil i pot arribar a fer girar el cap 270°.
- L'oïda és extremament aguda i els canals de l'orella interna estan col·locats en diferent posició, cosa que fa que el so no arribi a ambdues orelles al mateix temps i l'ocell pugui destriar el lloc exacte d'on prové el so (aquesta facultat, unida a l'agudesa visual, els permet capturar preses en la fosca amb una gran eficàcia).
- El bec i les urpes estan molt desenvolupats.
- El quart dit és reversible (es pot col·locar cap endavant o cap enrere).
- La primera primària de l'ala, que en aquests ocells és curta i arrodonida, presenta una vora externa no contínua, sinó en forma de pinta, cosa que els permet, quan volen, de trencar l'aire de forma discontínua, de manera que no fan cap soroll.
Costums[modifica]
Són ocells nocturns.
Alimentació[modifica]
El seu règim alimentari és carnívor. Un cop efectuada la digestió, les parts no digeribles de les preses són regurgitades en un cabdell anomenat egagròpila.
Llistat de gèneres[modifica]
Segons la Classificació de Handbook of the birds of the World Alive (2017), aquesta família està formada per 26 gèneres amb 222 espècies vives:[1]
- Subfamília dels ieraglaucins (Ieraglaucinae)
- Gènere Ninox, amb 37 espècies.
- Gènere Uroglaux, amb una espècie: nínox falcó (Uroglaux dimorpha).
- Gènere Sceloglaux †, amb una espècie: nínox rialler (Sceloglaux albifacies)†.
- Gènere Mascarenotus †, amb tres espècies extintes.
- Subfamília dels surnins (Surninae).
- Gènere Surnia, amb una espècie: mussol esparverenc (Surnia ulula).
- Gènere Glaucidium, amb 32 espècies.
- Gènere Xenoglaux, amb una espècie: mussolet pelut (Xenoglaux loweryi).
- Gènere Micrathene, amb una espècie: mussolet dels saguaros (Micrathene whitneyi).
- Gènere Athene, amb 4 espècies.
- Gènere Heteroglaux, amb una espècie: mussol de Blewitt (Heteroglaux blewitti).
- Gènere Aegolius, amb 4 espècies vives i una extinta.
- Subfamília dels estrigins (Striginae).
- Gènere Otus, amb 53 espècies.
- Gènere Pyrroglaux, amb una espècie: xot de les Palau (Pyrroglaux podargina).
- Gènere Ptilopsis, amb dues espècies.
- Gènere Asio, amb 7 espècies.
- Gènere Pseudoscops, amb una espècie: mussol de Jamaica (Pseudoscops grammicus).
- Gènere Nesasio, amb una espècie: mussol de les Salomó (Nesasio solomonensis).
- Gènere Psiloscops, amb una espècie: xot nan (Psiloscops flammeolus).
- Gènere Megascops, amb 22 espècies.
- Gènere Margarobyas, amb una espècie: xot de Cuba (Margarobyas lawrencii).
- Gènere Pulsatrix, amb tres espècies.
- Gènere Strix, amb 16 espècies.
- Gènere Jubula, amb una espècie: duc de crinera (Jubula lettii).
- Gènere Lophostrix, amb una espècie: duc crestat (Lophostrix cristata).
- Gènere Bubo, amb 18 espècies.
- Gènere Ketupa, amb tres espècies.
- Gènere Scotopelia, amb tres espècies.
- Gènere Ciccaba, amb 4 espècies.
Referències[modifica]
- ↑ JS Marks, RJ Cannings i H Mikkola. (2017). Typical Owls (Strigidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, DA. Christie i E. de Juana (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
Bibliografia[modifica]
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 123. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Àmplia informació sobre aquesta família d'ocells. (anglès)
- Fotografies i informació d'aquesta família d'ocells. (anglès)
- Hàbitat i distribució geogràfica dels estrígids. (anglès)
- Informació i fotografies de diverses espècies de la família Strigidae. (anglès)
- Els estrígids al web d'Oiseaux.net. (anglès)