Gamarús eurasiàtic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicagamarús euroasiàtic
Strix aluco
Tawnyowl03.jpg
Exemplar adult
Strix aluco 3young.jpg
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Enregistrament


Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22725469
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereStrix
EspècieStrix aluco
(Linnaeus, 1758)[1]
Distribució
Strix aluco distribution map.png
                               Distribució geogràfica (en verd)
Modifica dades a Wikidata
Strix aluco
Cant d'una femella

El gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca[2] i òliba[3] (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca[4] (Balears), (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Morfologia[modifica]

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Alimentació[modifica]

Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[17]

Hàbitat[modifica]

És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol altura. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només se n'ha ha trobat ocasionalment.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).[18]

Costums[modifica]

A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Referències[modifica]

  1. Linnæus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. [1-4], 1-824. Holmiæ. (Salvius).
  2. per bé que aquest terme sol designar, gairebé pertot, el mussol pirenenc Aegolius funereus
  3. si bé aquest mot sol designar, gairebé pertot el Tyto alba
  4. malgrat que aquest vocable sol designar, gairebé pertot el Smyrnium aluco
  5. Animal Diversity Web (anglès)
  6. Animal Diversity Web (anglès)
  7. Animal Diversity Web (anglès)
  8. 8,0 8,1 Els estrígids segons l'IOC (anglès)
  9. Animal Diversity Web (anglès)
  10. Animal Diversity Web (anglès)
  11. Animal Diversity Web (anglès)
  12. Animal Diversity Web (anglès)
  13. Animal Diversity Web (anglès)
  14. Animal Diversity Web (anglès)
  15. «Strix aluco». Catalogue of Life. (anglès)
  16. The Taxonomicon (anglès)
  17. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X.
  18. IUCN (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658.
  • Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65.
  • López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437.
  • Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament.
  • Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194.
  • Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306.
  • Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295.
  • Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.


Enllaços externs[modifica]