Esquirol
 |
Per a altres significats, vegeu «Esquirol (desambiguació)». |
Sciurus vulgaris  | |
|---|---|
 Hivern | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Període | |
Plistocè inferior - present[1] | |
| Dades | |
| Gestació | 38 dies |
| Font de | miniver (en)  |
| Edat màxima | 14,8 anys |
| Cries | 6,5 |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Sciuridae |
| Tribu | Sciurini |
| Gènere | Sciurus |
| Espècie | Sciurus vulgaris Linnaeus, 1758 Sciurus vulgaris |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'esquirol,[2] esquirol comú,[3][4] esquirol vermell comú, esquirol vermell europeu o farda[5] (Sciurus vulgaris) és un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d'Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent-hi la cua (20-30[6] cm del cos i 14-25[6] de la cua).
Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per a un esquirol, les branques dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet de calcular bé les distàncies quan salta.
Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre els quals es troben els pins). A Catalunya, lloc de moltes pinedes, hi ha esquirols als quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. A Gran Bretanya i Irlanda, la població d'esquirols ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part a causa de la introducció de l'esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica.[7]
Descripció
[modifica]
L'esquirol té una llargada mitjana de cap i cos d'entre 19 i 23 cm, una cua d'entre 15 i 20 cm i una massa d'entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ja que els mascles i les femelles són iguals en mides. L'esquirol és lleugerament més petit que l'esquirol gris, que té una llargada d'entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la cua llarga l'ajuda a mantenir l'equilibri i a guiar-lo quan salta d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda que l'animal estigui calent mentre dorm.
Altres esquirols
[modifica]Sovint es fa servir el terme «esquirol» en sentit ampli per referir-se a altres espècies d'aspecte i forma de vida semblants, força estesos per la major part dels boscos món. Principalment es fa servir el terme per les espècies dels gèneres Sciurus i Tamiasciurus, però també per a altres esciürins.
Per distingir-lo de les altres espècies s'han proposat els noms de esquirol vermell comú[8] o esquirol vermell europeu[8] per a Sciurus vulgaris, que és l'única espècie autòctona d'Europa, si bé l'esquirol gris (Sciurus carolinensis), originari de Nord-amèrica, ha estat introduït a la Gran Bretanya (350 exemplars el 1889 a Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones l'esquirol vermell europeu i causant danys a la silvicultura.[6]
Aspectes culturals
[modifica]Els esquirols tenen una connotació positiva a la cultura, ja que representen el treball i la previsió, per com busquen nous per l'hivern. Per això han aparegut en nombrosos contes infantils i sèries de dibuixos animats, com els personatges de Disney Chip i Dale, que representen esquirols llistats del gènere Tamias.
En l'antiguitat europea, en canvi, eren un animal fugisser que es veia com a encarnació del dimoni (augmentat pel color roig del seu pèl) o associat al déu Loki. En la societat industrial, un esquirol és la persona que no respecta la vaga pactada pels companys i va a treballar.
Esquirols a l'estiu
Esquirols a la tardor
Esquirols a l'hivern
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Sciurus vulgaris» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «esquirol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Cerdeira i Ribot, J. Els Vertebrats a Olesa de Montserrat: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers del terme. Edició il·lustrada. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 195. ISBN 9788484152866.
- ↑ Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment». Universitat de Barcelona, 1997
- ↑ «farda». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- 1 2 3 REICHHOLF, J. Mamífers. Barcelona, 1984. Ed. Blume. ISBN 84-7031-527-7 (Ed. original Steinbachs Naturführer: Säugtiere. Múnic, 1983)
- ↑ "Fight to save Red Squirrel impeded by lack of funds": article by Graham Tibbetts on page 17 of issue 47,381, Daily Telegraph (Friday 5th October 2007)
- 1 2 Termcat
