Suslic dàuric
Spermophilus dauricus  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Hàbitat | matollar |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Sciuridae |
| Tribu | Marmotini |
| Gènere | Spermophilus |
| Espècie | Spermophilus dauricus Brandt, 1844 Spermophilus dauricus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
El suslic dàuric (Spermophilus dauricus) és una espècie de rosegador esciüromorf de la família dels esciúrids. Es troba a la Xina, Mongòlia i Rússia.[1]
Distribució
[modifica]El suslic dàuric està força expandit al nord-est de la Xina, estenent-se cap a Mongòlia i a la regió russa de Transbaikal. Existeixen dues subespècies a la Xina, el S. d. mongolicus es troba a Hebei, Pequín, Tianjin, Henan i Shandong, i el S. d. ramosus, que es troba a Jilin, Heilongjiang, Liaoning, a l'est de Mongòlia Interior i Shanxi.[2]
Descripció
[modifica]Aquest petit esquirol de terra mesura entre 165 i 270 mil·límetres de llarg amb una cua curta que té una llargada al voltant d'una cinquena part de la seva longitud del cos. El seu pes varia entre 165 i 265 grams. El color del pelatge és beige o grisenc-vermellós sense taques. La cua té tocs de groc i té una banda fosca distintiva immediatament anterior a aquesta. Hi ha un anell pàl·lid voltant de l'ull que s'estén fins a l'orella. Les plantes dels peus davanters estan nus, mentre que els de les potes del darrere estan cobertes de pèls. El pelatge és curt i gruixut a l'estiu, però més llarg i més suau a l'hivern.[2]
Biologia
[modifica]Aquest esquirol de terra viu en planes obertes i en la perifèria de les zones desèrtiques, com l'extrem nord del desert de Gobi a Mongòlia. Es tracta d'un espècie colonial, que caven caus relativament simples que solen tenir només dos orificis d'entrada. Els túnels rares vegades superen els dos metres de longitud, encara que a vegades s'estenen molt més enllà. Les cries neixen a la primavera en un niu folrat d'herba a una profunditat de mig metre. La mida de la ventrada varia entre dues i nou cries. La dieta es compon de les parts verdes de plantes, llavors i grans.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Shar, S.; Lkhagvasuren, D.. «Spermophilus dauricus» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). [Consulta: 30 octubre 2015].
- 1 2 3 A Guide to the Mammals of China (en anglès). Princeton University Press, 2008. ISBN 978-0-691-09984-2.
