Marmota alpina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marmota
Marmota del Parc Regional de Queyras, França.
Marmota del Parc Regional de Queyras, França.

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Sciuridae
Gènere: Marmota
Espècie: M. marmota
Nom binomial
Marmota marmota
(Linnaeus, 1758)
Mapa Marmota marmota.png

La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer de la família dels esciúrids.

Origen[modifica | modifica el codi]

Aquesta marmota no és autòctona de les nostres contrades, sinó que hi va arribar des dels Pirineus francesos, on el 1948 es van realitzar les primeres introduccions de marmotes procedents dels Alps amb l'objectiu de reduir la depredació de l'àliga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d'isard. Al cap d'un temps, alguns exemplars van passar al vessant meridional de la serralada pirinenca. Al Principat de Catalunya van arribar cap als anys setanta: s'hi van establir i aviat van començar a reproduir-se.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Marmotes alpines dels Pirineus

Rosegador d'aspecte rabassut, cap arrodonit amb unes orelles petites i potes curtes i fortes, proveïdes d'ungles adaptades a l'excavació.

La cua és molt peluda i equival a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració general del pelatge és grisa, barrejada amb groc i negre, més fosca pel dors que pel ventre. La part superior del cap és més fosca, de vegades negra i la punta de la cua també és negra.

Dimensions corporals: cap + cos (49 - 58 cm) i cua (15 - 19 cm).

Pes: les femelles fan entre 2,8 i 4,5 kg, mentre que els mascles acostumen a fer entre 3 i 8 kg.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un mamífer típic dels prats d'alta muntanya, que habita per sobre dels 1.000 m d'altitud. No penetra mai a l'interior del bosc.

Els seus amagatalls preferits són les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de pedra.

Costums[modifica | modifica el codi]

Animals colonials de costums diürnes i amants del sol, les marmotes alpines són fàcils d'observar a ple dia, sobretot quan el temps és càlid i assolellat. Aleshores se les pot veure parar el sol a prop de les seves galeries, excavades en un prat o entre unes roques. Rares vegades s'allunyen més d'un metre de l'entrada, de manera que al més petit senyal de perill es poden posar ràpidament a recer. Si bé els espanta la presència humana, s'acostumen fàcilment als actes rutinaris que es realitzen a prop seu.

En cas de perill emeten una mena de xiulet estrident per avisar les seves companyes.

Hivernen durant uns sis o set mesos l'any, des de mitjans d'octubre fins al maig.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

No es pot confondre amb cap mamífer terrestre que ocupi el mateix hàbitat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Amori (1996). Marmota marmota. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 maig 2006 (en anglès).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marmota alpina Modifica l'enllaç a Wikidata
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marmota alpina