Suslic elegant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSuslic elegant
Urocitellus elegans Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42467 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaSciuridae
TribuMarmotini
GènereUrocitellus
EspècieUrocitellus elegans Modifica el valor a Wikidata
(Kennicott, 1863)
Nomenclatura
Sinònims
  • Spermophilus elegans
ProtònimSpermophilus elegans Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

El suslic elegant (Urocitellus elegans) és una espècie de rosegador esciüromorf de la família dels esciúrids. És endèmic del nord-oest dels Estats Units.[1]

Hàbitat i comportament[modifica]

Se'l troba en vessants de muntanya amb bon drenatge, coberts per prats secs o estepa arbustiva, especialment artemisa; principalment en vessants amb sòls sorrencs solts, apte per a cavar caus; prats de muntanya, talussos.[1]

Les cries neixen en un niu subterrani. L'aparellament es produeix poc després de sortir de la hibernació. La gestació dura probablement entre 22 i 23 dies. Les femelles produeixen una ventrada per any d'entre 1 i 11 cries (generalment 6 o 7). A les grans colònies, l'abast dels caus pot ser tan petit com 25-50 iardes de diàmetre. Pot albergar puces que transmeten la pesta bubònica. Els depredadors inclouen coyotes, teixons i falcons.[1]

S'alimenta de llavors, flors, tiges, fulles, arrels de pastures, herbes i arbustos. Serà també s'alimenten d'insectes, sobretot a la fi de l'estiu. A vegades menja carronya. Sorgeix de la hibernació en el començament de la primavera. Actiu durant la primavera i l'estiu, però es fa latent de nou en algun moment entre la fi de juliol i el principi de setembre.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suslic elegant
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Yensen, E.; NatureServe (Mabee, T.; Hammerson, G.). «Spermophilus elegans» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). [Consulta: 10 novembre 2015].