The Walt Disney Company

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióThe Walt Disney Company
(en) The Walt Disney Company
(en) Walt Disney Productions
(en) Disney Brothers Cartoon Studio
(en) Walt Disney Studio
TWDC Logo.svg
Walt Disney Studios Alameda Entrance.jpg
Mascota Ratolí Mickey
Dades bàsiques
Tipus entitat Privada
Sector Mèdia, entreteniment
Forma jurídica societat cotitzada en borsa
Història
Fundació 16 d'octubre de 1923 a Burbank
Fundadors Walt Disney, Roy Disney
Activitat
Productes programari
Cotitz.Borsa (NYSE DIS) - (TYO [1])
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Executiu en cap Robert Iger
Persona clau Robert A. Iger (president)
John E. Pepper, Jr. (director)
Empleats 150,000
És propietat de Laurene Powell Jobs, The Vanguard Group i State Street Global Advisors Tradueix
Filials Marvel Entertainment
The Walt Disney Studios
Walt Disney Parks, Experiences and Consumer Products Tradueix
Walt Disney Television, Inc. Tradueix
ESPN
Jetix
21st Century Fox
Afiliacions S&P 500
Mitjana Industrial Dow Jones
Xifres destacables
Ingressos 52.460.000.000 dòlars dels Estats Units (2015)
Beneficis 9.790.000.000 dòlars dels Estats Units
Total actius 88.180.000.000 dòlars dels Estats Units (2015)
Esdeveniments Oferta pública inicial
Altres dades
Premi(s)
Web The Walt Disney Company
Facebook: 11784025953 Twitter: Disney Instagram: disney
Mapa ubicació seu principal
 

Modifica les dades a Wikidata

The Walt Disney Company (també denominada Disney Enterprises, Inc. o simplement Disney) va ser fundada l'any 1923 per Walt Disney i és una de les corporacions més grans del món dedicada a les comunicacions i a l'entreteniment.

És la segona empresa de comunicacions dels Estats Units. Les oficines centrals de la companyia es troben a Burbank, Califòrnia, prop de Los Angeles.

En els seus començaments, la companyia va ser anomenada Walt Disney Productions, però va canviar el seu nom el 6 de febrer de 1986. L'any 2005 va tenir guanys de 310 mil milions de dòlars. Cotitza en la borsa de Nova York la clau NYSE:DIS i està llistada dins del DJIA. El 2006 va comprar Pixar per 7,4 mil milions de dòlars i en 31 d'agost de 2009, Marvel Comics per 4 mil milions de dòlars.[1]

Història[2][modifica]

1919–1928: l'era muda[modifica]

L'any 1923, a Kansas City, Missouri, Walt Disney va crear un curtmetratge anomenat Alice's Wonderland, protagonitzada per la jove actriu Virginia Davis i animals. Disney, després que la seva anterior companyia Laugh-O-Gram Studios fes fallida, es va traslladar a Hollywood amb el seu germà Roy O. Disney La productora M. J. Winkler Productions va contactar Disney per tal de comercialitzar tota una sèrie de Alice Comedies. Els germans Disney van fundar els estudis Disney Brothers Cartoon Studio aquell mateix any però van canviar de nom a Walt Disney Studio al gener de 1926, quan es van completar els estudis a Hyperion Street.

Disney va desenvolupar sèries animades protagonitzades pel seu personatge original, Oswald the Lucky Rabbit, distribuides per Winkler Pictures a través de Universal Studios. Tanmateix, era el distribuidor el que tenia la patent de Oswald i Disney no va obtenir gaires beneficis. Disney va realitzar 26 curtmetratges abans de perdre el contracte al febrer de 1928, quan el marit de Winkler, Charles Mintz va agafar el control de la companyia. Mintz va contractar quatre dels principals animadors de Disney, excepte Ub Iwerks, per crear el seu propi estudi d'animació: Snappy Comedies.

1928–1934: Mickey Mouse i Silly Symphonies[modifica]

L'any 1928, Disney va crear la figura d'un ratolí animat anomenat Mortimer durant un viatge en tren cap a Califòrnia, en el qual va fer alguns simples esbossos. Més endavant Disney va canviar-li el nom pel de Mickey Mouse ja que a la seva dona Lilian no li agradava "Mortimer Mouse". El disseny inicial de Mickey va ser refinat per Ub Iwerks. La primera pel·lícula sonora del ratolí va ser Steamboat Willie, estrenada el 18 de novembre de 1928 a través de la distribuidora de Pat Powers. Va tenir un gran èxit, no només per la simpatia del personatge, sino perquè era la primera pel·lícula animada que incloïa audio sincronitzat. Per fer-ho, es va utilitzar el Cinephone de Pat Powers, reat per Powers utilitzant el sistema del Phonofilm de Lee De Forest.

La sèrie Silly Symphonies amb Columbia Pictures va començar l'agost de 1929. Al desembre la companyia va ser reorganitzada en una corporació anomenada Walt Disney Productions, Limited, amb una divisió de merchandising, una Walt Disney Enterprises i dos sucursals: Disney Film Recording Company, Limited, i Liled Reality and Investment Company.

Al 1932, Disney va signar un contracte exclusiu amb Technicolor per produir dibuixos animats en color, el primer dels quals fou Flowers and Trees (1932). Disney va estrenar dibuixos animats a través de la Powers' Celebrity Pictures (1928-1930), Columbia Pictures (1930-1932) i United Artists (1932-1937).

1934–1945: Snow White and the Seven Dwarfs i Segona Guerra Mundial[modifica]

L’any 1934, Disney va començar a produir llargmetratges animats. El primer, Snow White and the Seven Dwarfs, va ser estrenat el desembre de 1937, i es va convertir en la pel·lícula que més diners havia guanyat l’any 1939. Va ser llançada al mercat a través de RKO Radio Pictures, que havia assumit la distribució del producte al juliol de 1937, després que United Artists hagués intentat obtenir els futurs drets televisius dels curts de Disney.

Amb els beneficis de la pel·lícula, Walt Disney va finançar la construcció d’un estudi de 210,000 m2 a Burbank, Califòrnia. Els nous estudis van ser acabats al final de 1939, i l’any següent van ser oberts per primera vegada al públic.

Els estudis van continuar produint curts animats com Pinocchio (1940), Fantasia (1940), Dumbo (1941) i Bambi (1942). Quan Estats Units va entrar a la Segona Guerra Mundial, molts dels animadors de la companyia van ser cridats a files. Els governs d’Estats Units i de Canadà van encarregar a Disney la producció de pel·lícules propagandístiques i al 1942, el 90% del 550 treballadors estaven treballant en pel·lícules per a la guerra. Algunes van ser Victory Through Air Power o Education for Death, ambdues de 1943. Un dels personatges principals, Donald Duck, també va aparèixer en alguns curts, com el guanyadors d’un premi de la Acadèmia Der Fuehrer’s Face (1943).

1946–1954: Postguerra i televisió[modifica]

Durant i després de la guerra, amb un staff molt limitat i poc capital, només es van poder realitzar curtmetratges com The Three Caballeros (1944) i Melody Time (1948). Al mateix temps, l’estudi va començar a produir pel·lícules no animades i documentals. Song of the South (1946) i So Dear to My Heart (1948) incloïen fragments animat, i vuit de les pel·lícules de la sèrie True-Life Adventures van guanyar premis de la Acadèmia.

L’any 1950, amb l’estrena de Cinderella es va demostrar que els llargmetratges animats seguien triomfant als cinemes. També es van estrenar Alice in Wonderland (1951) i Peter Pan (1953), i la primera pel·lícula de Disney no animada Treasure Island (1950). A la mateixa dècada, Disney va rescindir el contracte amb RKO i va crear la seva pròpia distribuïdora, Buena Vista Distribution.

Al desembre de 1950 va treballar amb The Coca-Cola Company per la primera emissió televisiva de Disney: l’especial de la NBC An Hour in Wonderland. L’octubre de 1954, la ABC va estrenar la primera sèrie regular televisiva, Disneyland, que es convertí en una de les sèries que més temps ha estat en primetime de la història. ABC i Disney es van associar, però la seva relació va finalitzar amb l’adquisició de la companyia ABC.

Empreses subsidiàries[modifica]

Disney Studio Entertainment[modifica]

És la part principal de la corporació i és liderada per Dick Cook. Dividida en les següents empreses::

Disney Parks i Resorts[modifica]

Aquesta divisió fou creada el 1955 amb la fundació del parc Disneyland a Anaheim, Califòrnia i opera els 5 parcs temàtics de Disney:

A més aquesta divisió també opera la Disney Cruise Line, The Disney Vacation Club; Disney Regional Entertainment, ESPN Zone sports Dinning and Entertainment Locations i Anaheim Sports, Inc. que opera l'equip d'hoquei "The Mighty Ducks" de la NHL i posseïa l'equip de basquet "Anaheim Angels", que més tard va ser venut a l'empresari Arturo Moreno.

Disney Consumer Products[modifica]

Aquesta divisió va començar a operar el 1929 com Disney Merchandising quan a Walt Disney se li va acostar un home de Negocis per a sol·licitar-li una llicència per a col·locar la imatge de Mickey Mouse en una pissarra per a nens, avui dia els productes llicenciats per Disney cobreixen una àmplia gamma de productes que va des de joguines fins a artesanies passant per electrònics i aliments i es divideix de següent forma.

Disney Media Networks[modifica]

La divisió de Media Networks es troba liderada per American Broadcasting Company (ABC) grup adquirit per Disney el 1996 i opera:

  • ABC Television Network
  • ABC Radio (72 estacions en els Estats Units
  • Canals de cable:
    • ESPN
    • Disney Channel
    • ABC Family
    • Toon Disney
    • SOAPnet
    • Lifetime Entertainment Services (Part proporcional)
    • A&E Television Networks (Part proporcional)
    • E! Networks (Part proporcional)
    • Walt Disney Television Animation Studios
    • Jetix International

Directius [3][modifica]

Divisions[modifica]

Presidents de la Taula[modifica]

Directors generals[modifica]

  • 1968-1971: Roy O. Disney
  • 1971-1976: Donn Tatum
  • 1976-1983: E. Cardon Walker
  • 1983-1984: Ron W. Miller
  • 1984-2005: Michael Eisner
  • 2005-presente: Robert Iger

Presidents de Disney[modifica]

  • 1940-1945: Walt Disney
  • 1945-1968: Roy O. Disney
  • 1968-1971: Donn Tatum
  • 1971-1977: E. Cardon Walker
  • 1980-1984: Ron W. Miller
  • 1984-1994: Frank Wells
  • 1994-1995: Michael Eisner
  • 1995-1997: Michael Ovitz
  • 2000-2016: Jennifer Lichwarski
  • 2016-: Joe Does

Directors executius[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Walt Disney Company Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. ↑ «Disney's purchase of Marvel is a super deal» (en anglès). LA Times, 01-09-2009. [Consulta: 25 agost 2013].
  2. ↑ «History of The Walt Disney Company».
  3. ↑ «The Walt Disney Company» (en es). Falta indicar la publicació, 09-11-2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Walt_Disney_Company&oldid=20612319»