The Walt Disney Company
 |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
The Walt Disney Company (també denominada Disney Enterprises, Inc. o simplement Disney) va ser fundada l'any 1923 per Walt Disney i és una de les corporacions més grans del món dedicada a les comunicacions i a l'entreteniment.
És la segona empresa de comunicacions dels Estats Units. Les oficines centrals de la companyia es troben a Burbank, Califòrnia, prop de Los Angeles.
En els seus començaments, la companyia va ser anomenada Walt Disney Productions, però va canviar el seu nom el 6 de febrer de 1986. L'any 2005 va tenir guanys de 310 mil milions de dòlars. Cotitza en la borsa de Nova York la clau NYSE:DIS i està llistada dins del DJIA. El 2006 va comprar Pixar per 7,4 mil milions de dòlars i en 31 d'agost de 2009, Marvel Comics per 4 mil milions de dòlars.[1]
Història[2][modifica]
1919–1928: l'era muda[modifica]
L'any 1923, a Kansas City, Missouri, Walt Disney va crear un curtmetratge anomenat Alice's Wonderland, protagonitzada per la jove actriu Virginia Davis i animals. Disney, després que la seva anterior companyia Laugh-O-Gram Studios fes fallida, es va traslladar a Hollywood amb el seu germà Roy O. Disney La productora M. J. Winkler Productions va contactar Disney per tal de comercialitzar tota una sèrie d'Alice Comedies. Els germans Disney van fundar els estudis Disney Brothers Cartoon Studio aquell mateix any però van canviar de nom a Walt Disney Studio el gener de 1926, quan es van completar els estudis a Hyperion Street.
Disney va desenvolupar sèries animades protagonitzades pel seu personatge original, Oswald the Lucky Rabbit, distribuïdes per Winkler Pictures a través d'Universal Studios. Tanmateix, era el distribuidor el que tenia la patent d'Oswald i Disney no va obtenir gaires beneficis. Disney va realitzar 26 curtmetratges abans de perdre el contracte al febrer de 1928, quan el marit de Winkler, Charles Mintz va agafar el control de la companyia. Mintz va contractar quatre dels principals animadors de Disney, excepte Ub Iwerks, per crear el seu propi estudi d'animació: Snappy Comedies.
1928–1934: Mickey Mouse i Silly Symphonies[modifica]
L'any 1928, Disney va crear la figura d'un ratolí animat anomenat Mortimer durant un viatge en tren cap a Califòrnia, en el qual va fer alguns simples esbossos. Més endavant Disney va canviar-li el nom pel de Mickey Mouse, ja que a la seva dona Lilian no li agradava "Mortimer Mouse". El disseny inicial de Mickey va ser refinat per Ub Iwerks. La primera pel·lícula sonora del ratolí va ser Steamboat Willie, estrenada el 18 de novembre de 1928 a través de la distribuidora de Pat Powers. Va tenir un gran èxit, no només per la simpatia del personatge, sino perquè era la primera pel·lícula animada que incloïa audio sincronitzat. Per fer-ho, es va utilitzar el Cinephone de Pat Powers, reat per Powers utilitzant el sistema del Phonofilm de Lee De Forest.
La sèrie Silly Symphonies amb Columbia Pictures va començar l'agost de 1929. Al desembre la companyia va ser reorganitzada en una corporació anomenada Walt Disney Productions, Limited, amb una divisió de merchandising, una Walt Disney Enterprises i dos sucursals: Disney Film Recording Company, Limited, i Liled Reality and Investment Company.
Al 1932, Disney va signar un contracte exclusiu amb Technicolor per produir dibuixos animats en color, el primer dels quals fou Flowers and Trees (1932). Disney va estrenar dibuixos animats a través de la Powers' Celebrity Pictures (1928-1930), Columbia Pictures (1930-1932) i United Artists (1932-1937).
1934–1945: Snow White and the Seven Dwarfs i Segona Guerra Mundial[modifica]
L'any 1934, Disney va començar a produir llargmetratges animats. El primer, Snow White and the Seven Dwarfs, va ser estrenat el desembre de 1937, i es va convertir en la pel·lícula que més diners havia guanyat l'any 1939. Va ser llançada al mercat a través de RKO Radio Pictures, que havia assumit la distribució del producte al juliol de 1937, després que United Artists hagués intentat obtenir els futurs drets televisius dels curts de Disney.
Amb els beneficis de la pel·lícula, Walt Disney va finançar la construcció d'un estudi de 210,000 m² a Burbank, Califòrnia. Els nous estudis van ser acabats al final de 1939, i l'any següent van ser oberts per primera vegada al públic.
Els estudis van continuar produint curts animats com Pinocchio (1940), Fantasia (1940), Dumbo (1941) i Bambi (1942). Quan Estats Units va entrar a la Segona Guerra Mundial, molts dels animadors de la companyia van ser cridats a files. Els governs dels Estats Units i del Canadà van encarregar a Disney la producció de pel·lícules propagandístiques i al 1942, el 90% del 550 treballadors estaven treballant en pel·lícules per a la guerra. Algunes van ser Victory Through Air Power o Education for Death, ambdues de 1943. Un dels personatges principals, Donald Duck, també va aparèixer en alguns curts, com el guanyadors d'un premi de la Acadèmia Der Fuehrer’s Face (1943).
1946–1954: Postguerra i televisió[modifica]
Durant i després de la guerra, amb un staff molt limitat i poc capital, només es van poder realitzar curtmetratges com The Three Caballeros (1944) i Melody Time (1948). Al mateix temps, l'estudi va començar a produir pel·lícules no animades i documentals. Song of the South (1946) i So Dear to My Heart (1948) incloïen fragments animat, i vuit de les pel·lícules de la sèrie True-Life Adventures van guanyar premis de la Acadèmia.
L'any 1950, amb l'estrena de Cinderella es va demostrar que els llargmetratges animats seguien triomfant als cinemes. També es van estrenar Alice in Wonderland (1951) i Peter Pan (1953), i la primera pel·lícula de Disney no animada Treasure Island (1950). A la mateixa dècada, Disney va rescindir el contracte amb RKO i va crear la seva pròpia distribuïdora, Buena Vista Distribution.
Al desembre de 1950 va treballar amb The Coca-Cola Company per la primera emissió televisiva de Disney: l'especial de la NBC An Hour in Wonderland. L'octubre de 1954, l'ABC va estrenar la primera sèrie regular televisiva, Disneyland, que es convertí en una de les sèries que més temps ha estat en primetime de la història. ABC i Disney es van associar, però la seva relació va finalitzar amb l'adquisició de la companyia ABC.
Empreses subsidiàries[modifica]
Disney Studio Entertainment[modifica]
És la part principal de la corporació i és liderada per Dick Cook. Dividida en les següents empreses:
- Walt Disney Feature Animation
- Disney - Pixar Animation Studios
- DisneyToon Studios
- Touchstone Pictures
- Hollywood Pictures
- Miramax Films (opera a Nova York)
- Dimension Films (opera a Nova York
- Walt Disney Records
- Hollywood Records
- Lyric Street Records
- Marvel Studios
- Lucasfilm
- Fox Broadcasting Company
- National Geographic
Disney Parks i Resorts[modifica]
Aquesta divisió fou creada el 1955 amb la fundació del parc Disneyland a Anaheim, Califòrnia i opera els 6 resorts de Disney amb 14 parcs temàtics arreu del món:
- Disneyland Resort a California
- Walt Disney World Resort
- Disneyland Resort París
- Hong Kong Disneyland Resort
- Tokyo Disney Resort (gestionat per The Oriental Land Company)
- Shangai Disneyland Resort
A més aquesta divisió també s'encarrega de la Disney Cruise Line, The Disney Vacation Club; Disney Regional Entertainment, ESPN Zone sports Dinning and Entertainment Locations i Anaheim Sports, Inc. que opera l'equip d'hoquei "The Mighty Ducks" de la NHL i posseïa l'equip de basquet "Anaheim Angels", que més tard va ser venut a l'empresari Arturo Moreno.
Disney Consumer Products[modifica]
Aquesta divisió va començar a operar el 1929 com Disney Merchandising quan a Walt Disney se li va acostar un home de Negocis per a sol·licitar-li una llicència per a col·locar la imatge de Mickey Mouse en una pissarra per a nens, avui dia els productes llicenciats per Disney cobreixen una àmplia gamma de productes que va des de joguines fins a artesanies passant per electrònics i aliments i es divideix de següent forma.
- Disney Consumer Products
- Disney Publishing (Hyperion Books for Children, Disney Press i Disney Editions)
- Disney Stores
- Buena Vista Games (des del 12 de febrer de 2007 s'anomena Disney Interactive Studios)
- The Baby Einstein Company
- Disney Stores worldwide
- Disney Direct Marketing (DisneyStore.com i The Disney catalog)
- The Muppet Holding Company
Disney Media Networks[modifica]
La divisió de Media Networks es troba liderada per American Broadcasting Company (ABC) grup adquirit per Disney el 1996 i opera:
- ABC Television Network
- ABC Entertainment
- ABC Daytime
- ABC News
- ABC Sports
- ABC Kids
- Touchstone Television
- ABC Radio (72 estacions en els Estats Units
- Canals de cable:
- ESPN
- Disney Channel
- ABC Family
- Toon Disney
- SOAPnet
- Lifetime Entertainment Services (Part proporcional)
- A&E Television Networks (Part proporcional)
- E! Networks (Part proporcional)
- Walt Disney Television Animation Studios
- Jetix International
Directius[modifica]
- Robert Chapek (President i CEO).
- Roy E. Disney (Conseller i Director Emèrit de la Taula Directiva). Mort l'any 2009
- Thomas O. Staggs (Vicepresident Executiu Senior i CFO).
- Alan N. Braverman (Vicepresident Executiu Senior i Conseller General).
- Ed Catmull (Director general de Walt Disney Animation Studios i Pixar).
- John Lasseter (Director Executiu Creatiu de Walt Disney Animation Studios i Pixar).
- Jim Morris (President de Pixar).
- Andrew Millstein (President de Walt Disney Animation Studios).
- Lourdes García Migliaro (President de The Walt Disney Company Llatinoamèrica).
Divisions[modifica]
- Walt Disney International - Andy Bird
- Walt Disney Parks, Experiences and products- Josh D'Amaro
- Walt Disney Studios - Dick Cook
- Disney Consumer Products - Andy Mooney
- Disney-ABC Television Group - Anne Sweeney, co-presidenta de Media Networks.
- ESPN - George Bodenheimer, co-presidente de Media Networks.
Presidents de la Taula[modifica]
- 1945-1960: Walt Disney
- 1964-1971: Roy O. Disney
- 1971-1980: Donn Tatum
- 1980-1983: E. Cardon Walker
- 1983-1984: Raymond Watson
- 1984-2004: Michael Eisner
- 2004-2007: George Mitchell
- 2007-presente: John E. Pepper Jr.
Directors generals[modifica]
- 1968-1971: Roy O. Disney
- 1971-1976: Donn Tatum
- 1976-1983: E. Cardon Walker
- 1983-1984: Ron W. Miller
- 1984-2005: Michael Eisner
- 2005-presente: Robert Iger
Presidents de Disney[modifica]
- 1940-1945: Walt Disney
- 1945-1968: Roy O. Disney
- 1968-1971: Donn Tatum
- 1971-1977: E. Cardon Walker
- 1980-1984: Ron W. Miller
- 1984-1994: Frank Wells
- 1994-1995: Michael Eisner
- 1995-1997: Michael Ovitz
- 2000-2016: Jennifer Lichwarski
- 2016-: Joe Does
Directors executius[modifica]
- 1968-1977: E. Cardon
- 1977-1983: Ron W. Miller
- 1984-1994: Frank Wells
- 1994-2000: Michael Eisner
- 2000-: Robert Iger
Ètica[modifica]
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
Disney ha estat criticada tot al llarg de la seva existència per diversos països del món per manca d'ètica. Malgrat tot, no sempre ha atès les demandes lliurades. La seva valoració és mitjana.
- Inclusió lingüística: la política comercial de l'empresa sempre ha estat d'evitar la inclusió lingüística. S'aprofita de la diversitat lingüística a Europa per tal de tornar-se monopolística. Des de la seva creació que l'empresa es va negar a traduir els seus films en variant europea del portuguès i del castellà. Actualment no tradueix per voluntat pròpia les pel·lícules al català. No ha volgut obrir Disney Plus en islandès.[3] S'aprofita de les subvencions públiques i vicia la promoció dels seus productes a llengua no imperial. Tampoc no etiqueta en basc, luxemburguès o romanx. Presenta reticències a traduir les pel·lícules al letò, lituà o estonià. Malgrat tot, les seves pel·lícules han estat majoritàriament traduïdes al català i és de les productores de pel·lícules que més tradueix. Per això rep una nota de 0,5.
- Ecologia: la majoria dels productes que ven Disney no respecten el medi ambient i tampoc no transporta els seus productes tenint cura del medi ambient. Per això mateix rep una nota de 0.
- Comunicació: l'empresa ha practicat més d'un cop publicitat enganyosa i a les seves campanyes comercials no és inclusiva. No tracta tothom per igual. Té un perfil força sexista, racial i gens amable amb la joventut discapacitada. Els seus productes tenen una tendència classista i exalten la monarquia. No és fins l'absorció de Pixar que algunes de les pel·lícules es tornen un xic inclusives. Tot i això, l'estrena de Frozen ha tornat als models classistes habituals de Disney i a l'estrena de Soul, Disney ha estat altament criticada a Portugal per haver-hi un doblatge no afí a la diversitat del país.[4] Això indica que Disney fa publicitat enganyosa. Es presenta amb Soul com una empresa integradora als EUA però a Europa no promou cap mena d'integració. Degut a això rep una nota de o.
- Drets humans: l'empresa respecta els drets dels seus empleats. Per això rep una nota d'1.
- Finançament:
- Dades personals: l'empresa no ha estat objecte fins al 2020 de crítiques per mala gestió de les dades dels seus clients. Gràcies a això rep una nota d'1.
- Tributació: Disney s'aprofita dels paradisos fiscals per no tributar i per això rep una nota de 0.[5]
- Sobirania: Disney no reconeix els microestats com a països a banda i els utilitza ben sovint per evadir-hi imposts. Tanmateix, els seus productes es venen a tot arreu. Per això rep una nota de 0,5.
Referències[modifica]
- ↑ «Disney's purchase of Marvel is a super deal» (en anglès). LA Times, 01-09-2009. [Consulta: 25 agost 2013].
- ↑ «History of The Walt Disney Company».
- ↑ Lluent, Èric. «“La llengua d’una nació és la clau de l’èxit”», 24-02-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ «Filme de animação “Soul” está a causar polémica em Portugal» (en portuguès de Portugal). [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Las 50 mayores empresas estadounidenses ocultan 1,6 billones de dólares en paraísos fiscales». OXFAN, 11-04-2017.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Walt Disney Company |
- Pàgina corporativa de The Walt Disney Company (anglès)
- The Disneyland Report (anglès)
- cotització a Borsa de Disney Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine. (anglès)
Pel·lícules d'animació de Walt Disney Pictures | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Pel·lícules de Walt Disney Animation Studios |
| ||||
| Pel·lícules d'acció real amb animació |
| ||||
| Pel·lícules de DisneyToon Studios |
| ||||
Vegeu també: Pixar Animation Studios | |||||
Components de la Mitjana Industrial Dow Jones (Dow Jones Industrial Average) | |
|---|---|
| Actualment | 3M · American Express · Apple Inc · Boeing · Caterpillar · Chevron · Cisco Systems · The Coca-Cola Company · DuPont · ExxonMobil · General Electric · Goldman Sachs · The Home Depot · Intel · IBM · Johnson & Johnson · JPMorgan Chase · McDonald's · Merck & Co. · Microsoft · Nike, Inc. · Pfizer · Procter & Gamble · The Travelers Companies · UnitedHealth Group · United Technologies Corporation · Verizon Communications · Visa · Wal-Mart · The Walt Disney Company |
| Històrics | Alcoa · Altria Group · American International Group · American Telephone & Telegraph · American Tobacco Company · AT&T · Bank of America · Bethlehem Steel · Citigroup · Colorado Fuel and Iron · Eastman Kodak · Kraft Foods · General Foods · General Motors · Goodyear Tire and Rubber Company · Hewlett-Packard · Honeywell · International Paper · Johns-Manville · Nash Motors · Navistar International · North American Company · Owens-Illinois · Sears, Roebuck and Company · Union Carbide · United States Rubber Company · F. W. Woolworth Company |