La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Snow White and the Seven Dwarfs
La Blancaneu i els set nans
Snow white 1937 trailer screenshot (2).jpg
Escena de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: David Hand

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1937
Duració: 83 minuts
Idioma original: anglès

Pàgina sobre “Snow White and the Seven Dwarfs a IMDb

La Blancaneu i els set nans (títol original en anglès: Snow White and the Seven Dwarfs) és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1937, dirigida per David Hand i produïda per Walt Disney. Es tracta del primer llargmetratge sonor i en colors de dibuixos animats de la història del cinema. Si bé no va ser el primer llargmetratge de la història de l'animació, sí que va ser el primer a assolir un ampli èxit internacional, i també el primer llargmetratge de dibuixos animats rodat en Technicolor. Està basada en el conte homònim dels germans Grimm.

Argument

Tràiler original de la pel·lícula (en anglès).

Tracta d'una bella princesa anomenada Blancaneu que té de madrastra a la Reina que vol matar al saber que la supera en bellesa. Després de fugir d'ella se'n va a la cabana dels set nans per amagar-se de la seva fúria.

Quan la Reina s'adona que s'amaga decideix disfressar de bruixa i anar a matar Blancaneu amb una poma enverinada. Els nans decideixen venjar i van a per la bruixa fins que cau per un barranc.

Els nans la van ficar en un taüt de vidre, ja que no van tenir cor per enterrar, llavors un dia va aparèixer el Príncep i la va despertar amb un petó d'amor, van anar al castell del Príncep i van viure feliços la resta de les seves vides.

Diferències amb el conte

La mare apareix al conte, en contrast amb la madrastra, mentre que aquesta figura no hi és al film. Al conte la bruixa dóna tres regals a la noia (el tres i la repetició de l'escena són propis del gènere de conte de fades) mentre que la pel·lícula se centra en la poma i no es posa tant d'èmfasi en l'engany (ella accepta l'oferiment per bondat, sense desconfiar). Els nans guanyen protagonisme a la pantalla, essent els actors de la venjança i protagonitzant escenes còmiques que no provenen del relat oral. En aquest, per contra, la bruixa no mor d'una caiguda mortal.

Comentaris

Es preestrena el 21 de desembre de 1937,[1] i la seva estrena a cinemes va tenir lloc el 8 de febrer de 1938.[1] La pel·lícula va ser distribuïda per RKO Radio Pictures, amb la qual l'empresa de Disney tenia signat un acord de distribució. El guió de la pel·lícula es basa en el cèlebre conte de fades Blancaneu, dels germans Grimm. Com en el conte original, una malvada Reina, gelosa de la bellesa de la seva fillastra, ordena el seu assassinat, però la jove fuig i troba refugi en el bosc al costat de set nans.

El guió de la pel·lícula va ser adaptat per Dorothy Ann Blank, Richard Creedon, Merrill De Maris, Otto England, Earl Hurd, Dick Rickard, Ted Sears i Webb Smith. David Hand fungi com a director supervisor, i William Cottrell, Wilfred Jackson, Larry Morey, Perc Pearce, i Ben Sharpsteen es van encarregar de la direcció de les seqüències.

La pel·lícula va ser l'èxit més gran de taquilla de l'any 1938, convertint-se en la pel·lícula més taquillera de la història per davant de The Singing Fool, tot i que l'any següent fou superada per Allò que el vent s'endugué.[2] La cançó dels nans Heigh-Ho ha esdevingut una icona de la cultura popular.

Referències

  1. 1,0 1,1 Barrier 1999, p. 229.
  2. Finler, Joel Waldo. The Hollywood Story. Wallflower Press, 2003, p. 47. ISBN 978-1-903364-66-6. 

Bibliografia

  • Barrier, Michael. Hollywood Cartoons: American Animation in Its Golden Age. New York.: Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-516729-5. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Blancaneu i els set nans