La Blancaneu i els set nans (pel·lícula de 1937)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula dirigida per David Hand. Vegeu-ne altres significats a «Blancaneu (desambiguació)».
Infotaula de pel·lículaLa Blancaneu i els set nans
Snow White and the Seven Dwarfs
Snow white 1937 trailer screenshot (2).jpg
Escena de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció David Hand
Protagonistes sense valor
Direcció artística Charles Philippi, Hugh Hennesy, Terrell Stapp, McLaren Stewart, Harold Miles, Tom Codrick, Gustaf Tenggren, Ken Anderson, Kendall O'Connor i Hazel Sewell
Producció Walt Disney
Guió Merrill De Maris, Ted Sears, Richard Creedon, Otto Englander, Dick Rickard, Dorothy Ann Blank, Webb Smith i Earl Hurd
Música Paul Smith, Frank Churchill i Leigh Harline
Fotografia sense valor
Productora The Walt Disney Company
Distribuïdora RKO Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1937
Durada 83 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge sense valor
Color color
Pressupost 1.480.000 $
Ingressos 4.200.000 $, 41.000.000 $ i 83.000.000 $
Temàtica
Basat en La Blancaneu i els set nans
Gènere cinema romàntic, pel·lícula de fantasia, cinema musical i Dibuixos animats
Tema principal vanity, parent-child relationship i persecució
Subjecte representat madrastra, Treball, poma, son i Nan
Època d'ambientació Segle XVI
Sèrie list of Walt Disney Animation Studios films
Palmarès
Nominacions Academy Award for Best Score, Adaptation or Treatment ()
Premis National Film Registry (1989)
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Blancaneu i els set nans (títol original en anglès: Snow White and the Seven Dwarfs) és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1937, dirigida per David Hand i produïda per Walt Disney. Es tracta del primer llargmetratge sonor i en colors de dibuixos animats de la història del cinema. Si bé no va ser el primer llargmetratge de la història de l'animació, sí que va ser el primer a assolir un ampli èxit internacional, i també el primer llargmetratge de dibuixos animats rodat en Technicolor. Es basa en el conte homònim dels germans Grimm.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Tràiler original de la pel·lícula (en anglès).

Tracta d'una bella princesa anomenada Blancaneu, que la seva malvada madrastra, la Reina Malvada, vol matar perquè la Blancaneu la supera en bellesa. Després de fugir arriba a la cabana dels set nans per a amagar-se de la seva fúria. [[Fitxer:Snow White and the Seven Dwarfs (Original Theatrical Trailer 2) 1937 (La Blancaneu).ogv|250px|thumbnail|dreta|d'una caiguda mortal. "He Ho" (títol original: "Heigh-Ho") És també el primer llargmetratge de dibuixos animats filmat en Technicolor el 1938.

Quan la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, s'assabenta que la seva fillastra Blancaneu s'amaga a la caseta dels set nans del bosc, decideix de disfressar-se de bruixa lletja i vella i anar-la a matar amb una poma enverinada. Els nans decideixen de venjar-la i van a cercar la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, fins que aquesta cau daltabaix un barranc.

Els nans fiquen na Blancaneu en un taüt de vidre, perquè no tenen cor per a enterrar-la. Un dia apareix el Príncep i la desperta amb un petó d'amor trencant el terrible encanteri del somni de mort de la malvada madrastra, la Reina Malvada. La Blancaneu i el Príncep se'n van a viure al castell del Príncep, es casen i viuen feliços la resta de les seves dues vides.[2]

Diferències amb el conte original dels Germans Grimm[modifica | modifica el codi]

La bona mare de la Blancaneu, la Reina Bona, apareix al principi del conte del Germans Grimm, en contrast amb la malvada madrastra i bruixa dolenta de la Blancaneu, la Reina Malvada, mentre que aquesta figura de la Reina Bona, la bona mare de la Blancaneu, no hi és al film. Al conte original la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, fa tres presents (unes cintes i uns llaços, una pinta i una poma) a la seva fillastra, la princesa Blancaneu (els tres regals i la repetició de l'escena són propis del gènere de conte de fades) mentre que la pel·lícula se centra en la poma i no es posa tant d'èmfasi en l'engany (ella accepta l'oferiment per bondat, sense desconfiar-hi). Els set nans guanyen protagonisme a la pantalla, essent els actors de la venjança i protagonitzant escenes còmiques que no provenen de la rondalla. En aquest punt, per contra, la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, no mor d'una caiguda mortal com en el film, mentre que en el conte original del Germans Grimm la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, la Reina Malvada, acaba morint de cansament per haver ballat amb unes sabates de ferro roents escalfades al foc.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Es preestrena el 21 de desembre de 1937,[3] i la seva estrena a cinemes va tenir lloc el 8 de febrer de 1938.[3] La pel·lícula va ser distribuïda per RKO Radio Pictures, amb la qual l'empresa de Disney tenia signat un acord de distribució. El guió de la pel·lícula es basa en el cèlebre conte de fades La Blancaneu i els set nans, dels germans Grimm. Com en el conte original, la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, gelosa de la bellesa de la seva dolça i jove fillastra, la bonica princesa Blancaneu, ordena el seu assassinat a un caçador, però la jove princesa Blancaneu fuig i troba refugi en una caseta del bosc al costat dels set nans en una caseta del bosc.

El guió de la pel·lícula va ser adaptat per Dorothy Ann Blank, Richard Creedon, Merrill De Maris, Otto England, Earl Hurd, Dick Rickard, Ted Sears i Webb Smith. David Hand fungi com a director supervisor, i William Cottrell, Wilfred Jackson, Larry Morey, Perc Pearce, i Ben Sharpsteen es van encarregar de la direcció de les seqüències.

La pel·lícula va ser l'èxit més gran de taquilla de l'any 1938, convertint-se en la pel·lícula més taquillera de la història per davant de The Singing Fool, tot i que l'any següent fou superada per Allò que el vent s'endugué.[4] La cançó dels nans Heigh-Ho ha esdevingut una icona de la cultura popular.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Snow White and teh Seven Dwarfs». FIlmaffinity.
  2. «Snow White and teh Seven Dwarfs». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Barrier, 1999, p. 229.
  4. Finler, Joel Waldo. The Hollywood Story. Wallflower Press, 2003, p. 47. ISBN 978-1-903364-66-6. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barrier, Michael. Hollywood Cartoons: American Animation in Its Golden Age. New York.: Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-516729-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]