Mary Pickford

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMary Pickford

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gladys Louise Smith Modifica el valor a Wikidata
8 abril 1892 Modifica el valor a Wikidata
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1979 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme, metodisme i Ciència Cristiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióproductora de cinema, escriptora, actriu de teatre, guionista, actriu de cinema, directora de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat1909 Modifica el valor a Wikidata –  1949 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMary Pickford Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOwen Moore (1911–1920)
Douglas Fairbanks (1920–1936)
Charles 'Buddy' Rogers (1937–1979) Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Charles Smith Modifica el valor a Wikidata  i Charlotte Hennessy Modifica el valor a Wikidata
GermansJack Pickford, Lottie Pickford i Olive Thomas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0681933 Allocine: 9040 Rottentomatoes: celebrity/mary_pickford Allmovie: p56706 TCM: 152222 TV.com: people/mary-pickford IBDB: 56170
Last fm: Mary+Pickford Musicbrainz: 9f5cc05b-4a3f-4e7e-a9ad-bfc710d4a0a1 Discogs: 1297606 Find a Grave: 813 Modifica el valor a Wikidata

Gladys Marie Smith, més coneguda com a Mary Pickford, (Toronto, Canadà, 8 d'abril de 1892 − Santa Monica, Califòrnia, Estats Units, 29 de maig de 1979) va ser una actriu de cinema canadenca i una de les figures més destacades del cinema mut durant el període 1915-25 com a intèrpret d'un tipus popular d'ingènua romàntica.[1]

Citada com a America's Sweetheart (l'amor d'Amèrica) durant l'era del cinema mut,[2][3][4] i com a girl with the curls (la noia dels rínxols),[4] va ser una de les pioneres canadenques del primer Hollywood i una figura significativa en el desenvolupament de la interpretació cinematogràfica. Va ser una de les primeres estrelles que es van facturar amb el seu propi nom,[5] i va ser una de les actrius més populars dels anys 1910 i 1920, cosa que li va fer guanyar el sobrenom de Queen of the Movies (la reina de les pel·lícules).

Va ser guardonada amb el segon premi de l'Acadèmia a la millor actriu pel seu primer paper en una pel·lícula sonora a Coquette (1929), i també va rebre un premi honorífic de l'Acadèmia el 1976 per les seves contribucions al cinema americà. L'American Film Institute la va classificar com a 24a a la llista de les millors estrelles femenines del cinema clàssic de Hollywood el 1999.

Biografia[modifica]

Filla de Charlotte i John Charles Smith, el seu pare era alcohòlic i va morir quan Gladys tenia tot just sis anys, deixant la família, que comptava amb dos fills més, Lottie i Jack (germans menors de Gladys) en una situació precària. Això va decidir la seva mare a introduir-los en el món del teatre, per consell d'una companya de feina.

Aviat, la petita Gladys va esdevenir tot un èxit, sota el nom de Baby Gladys. Als quinze anys, la jove va viatjar sola a Nova York per a demanar feina a David Belasco, productor de reeixides obres de Broadway, i ho va aconseguir.

Era l'estiu de 1907 quan, juntament amb Belasco, va decidir adoptar el nom teatral de Mary Pickford, però aviat va descobrir el cinema. Encuriosida pel nou art, va visitar l'estudi de David Wark Griffith, amb qui va fer diversos curts, en molts dels quals compartia protagonisme amb Owen Moore. Aquest va esdevenir el seu primer marit, el 1911, quan es van casar en secret. Ambiciosa, aviat va començar a guanyar fama i a exigir que el seu nom aparegués en pantalla.

Pickford el 1916.

El que a l'inici era sols un coqueteig amb el cinema mentre treballava al teatre amb Belasco va anar agafant importància, i en pocs anys Mary es va convertir en la “núvia d'Amèrica” i en la primera actriu amb fans a tot el món, gràcies als seus papers de nena pobra de graciosos tirabuixons -aparentava menys edat de la que tenia en realitat-. La pobra nena rica (The Poor Little Rich Girl) i Rebecca la de la granja del sol (Rebecca of Sunnybrook Farm) van ser els seus primers èxits en llargmetratges, el 1917.

Va ser en aquesta època quan va conèixer Douglas Fairbanks, reeixit actor, famós pels seus papers de galant exòtic, que era casat i amb una filla. Es van enamorar, causant la seva relació veritable impacte en l'opinió pública, i es van casar el 28 de març de 1920 després d'aconseguir els respectius divorcis. Un any abans, el gener de 1919, la parella, juntament amb Charles Chaplin i D.W. Griffith, havien fundat la United Artists, associació d'artistes que perdura avui dia.

La carrera d'ambdós va seguir sent meteòrica, encara que els problemes mentals de Mary començaven a ser coneguts per tot Hollywood, sobretot quan el 1928 va morir Charlotte, la mare de l'actriu, sumint-la en un estat de depressió. Va ser a més amant d'Ernst Udet, famós pilot i dissenyador d'avions alemany.

Després de la mort de la seva mare, Mary va decidir abandonar els seus papers d'òrfena pobra, va tallar els seus tirabuixons i va estar un any sense treballar, per primera vegada en la seva carrera. La següent pel·lícula, Coquette, va ser la primera sonora i representà un canvi radical en el seu treball. Gràcies a ella, va aconseguir el primer Oscar atorgat en la història de les pel·lícules sonores a la millor actriu.

El 1933, Secrets va esdevenir el seu últim film. El matrimoni amb Douglas Fairbanks s'enfonsava, i la mort del seu germà Jack, després de la de la mare, havia creat en ella un estat de depressió absoluta, que encara va augmentar amb la dramàtica mort de la seva germana Lottie el 1936.

Cada vegada més reclosa en la seva mansió, va seguir produint pel·lícules fins a 1956, però mai va tornar a actuar-hi. El 24 de juny de 1937 es va casar amb Charles Rogers, dotze anys menor que ella i amb qui adoptaria, el 1943, dues criatures: Ronald i Roxanne.

El 29 de maig de 1979 va morir d'hemorràgia cerebral en la seva casa de Santa Monica, als 87 anys, després d'haver caigut en l'alcoholisme i haver viscut durant dècades en total reclusió amb el seu marit i fills, rebent tan sols molt comptades visites dels seus amics.[6]

Filmografia parcial[modifica]

retrat de l'actriu circa 1914

Biograph (1909-1911)[modifica]


IMP (1911-1912)[modifica]

Majestic (1911-1912)[modifica]

Biograph (1912-1913)[modifica]

Famous Players Film Company (1913-16)[modifica]

1916.

Artcraft (1916-18)[modifica]

Charlie Chaplin, Douglas Fairbanks i D.W. Griffith, amb qui Mary Pickford va fundar la United Artists el 1919.

First National (1919-20)[modifica]

United Artists (1920-49)[modifica]


Referències[modifica]

  1. ↑ «Silent Film Actresses and Their Most Popular Characters» (en anglès). National Women's History Museum. [Consulta: 17 maig 2021].
  2. ↑ Baldwin i Baldwin, 2000, p. 12.
  3. ↑ Flom, 2009, p. 226.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sonneborn, 2002, p. 166.
  5. ↑ «Who Was Mary Pickford?» (en anglès). World Atlas. [Consulta: 17 maig 2021].
  6. ↑ «Mary Pickford Is Dead at 86» (en anglès). The Palm Beach Post, 30-05-1979. Arxivat de l'original el 2013-01-24. [Consulta: 17 maig 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Baldwin, Douglas; Baldwin, Patricia. The 1930s (en anglès). Weigl, 2000. ISBN 1-896990-64-9. 
  • Flom, Eric L. . Silent Film Stars on the Stages of Seattle: A History of Performances by Hollywood Notables (en anglès). McFarland, 2009. ISBN 978-0-7864-3908-9. 
  • Sonneborn, Liz. A to Z of American Women in the Performing Arts (en anglès). Infobase, 2002. ISBN 1-4381-0790-0. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mary_Pickford&oldid=31328283»