Bette Davis
 Bette Davis |
|
|---|---|
Bette Davis a The Petrified Forest el 1936
|
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | Ruth Elizabeth Davis 5 d'abril de 1908 Lowell, Massachusetts, (EUA) |
| Mort | 6 d'octubre de 1989 (als 81 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Autobiògrafa, actriu de gènere, actriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió i actriu |
| Dades familiars | |
| Cònjuge | Harmon Nelson (1932–1938) Arthur Farnsworth (1940–1943) William Grant Sherry (1945–1950) Gary Merrill (1950–1960) |
| Fills | B. D. Hyman |
| Premis i reconeixements | |
| Premis Oscar | |
| Millor actriu 1935 - Dangerous 1938 - Jezebel |
|
| Globus d'Or | |
| Cecil B. DeMille 1974 - Trajectòria cinematogràfica |
|
| Premis Emmy | |
| Millor actriu - Minisèrie o pel·lícula 1979 - Strangers: The Story of a Mother and Daughter |
|
| Premis César | |
| César honorífic 1986 - Trajectòria cinematogràfica |
|
| Festival de Canes | |
| Millor actriu 1950 - Tot sobre Eva |
|
| Mostra de Venècia | |
| Millor actriu 1937 - Kid Galahad; Marked Woman |
|
 |
|
|
|
|
| Lloc web | www.bettedavis.com |
 |
|
 |
|
Bette Davis (Lowell, Massachusetts, Estats Units, 5 d'abril de 1908 – Neuilly-sur-Seine, França, 6 d'octubre de 1989) fou una actriu de cinema estatunidenca.[1]
Contingut
La primera dama de la pantalla estatunidenca[modifica | modifica el codi]
Ella millor que ningú podria explicar-nos perquè el cinema estatunidenc s'ha anat malmetent com a art i com a espectacle al llarg dels anys, ja que, nascuda el 1908, quan el cinema estava en bolquers, vivia en la pantalla des de l'any 1931, quan el cinema començava a parlar. Treballà com a actriu fins als últims anys de la seva vida, sense fer-li escarafalls al mitjà televisiu quan fou l'únic interessat a conservar-la com estrella i mantenir la llegenda de La lloba. La cantant Kim Carnes donà una de les claus del magnetisme d'animal cinematogràfic que exercia l'actriu quan li dedicà la cançó titulada Bette Davis eyes (Els ulls de Bette Davis), i diverses generacions d'aficionats al cinema l'han venerada com la gran dama del melodrama. Posseir un rostre alternatiu al promocionat en tot moment per les modes de la bellesa d'èpoques diferents no li plantejà cap problema, principalment perquè era una gran actriu, però sobretot perquè el territori en què s'establí com a diva de la pantalla li permetia guanyar-se el públic essencialment per l'atracció que exercia davant les càmeres. Aquest poder que irradiava, aquesta independència, eren una traducció en la ficció del tipus de persona que era en la vida real: una dona totalment independent com era la indústria del cinema estatunidenc en què, després de lluitar diversos anys, assolí l'estrellat.[2]
El poder de La lloba[modifica | modifica el codi]
Dona alliberada i lluitadora, la seva biografia i els comentaris en contra d'alguns dels seus companys, principalment Joan Crawford, establí un nou tipus d'heroïna cinematogràfica, la dona independent que superava totes les dificultats, en papers de dona dolenta i calculadora, o decents i patidores. Els personatges que interpretà trencaven motlles. Jezebel, La lloba o La carta en són bons exemples.[2]
Una vida marcada[modifica | modifica el codi]
Ruth Elizabeth, Bette, tenia 10 anys quan el seu pare abandonà la família, cosa que deixà la dona i els seus fills sumits en una lamentable situació econòmica.
Posteriorment, quan intentà començar a treballar com a professional en l'escola teatral d'Eva La Galienne, a Manhattan, fou refusada perquè la consideraren frívola i poc sincera, de manera que va fer cames agafeu-me cap a una altra acadèmia, la John Murray Anderson Dramatic School, on sembla que apreciaren més qualitats i la començaren a polir en el circuit paral·lel d'off Broadway, al qual seguiria la seva primera aparició en els escenaris del mateix Broadway l'any 1929. el seu primer contracte per al cinema amb la companyia Universal fou l'any 1930. En la pantalla, passà una llarga temporada refinant el seu estil a base de papers secundaris, entre els quals destaquen títols com 20.000 anys a Sing Sing, un clàssic del cinema de presons, una primera aproximació als seus papers de dona fatal matxucahomes en Captius del desig, i dues senyeres incursions en films que d'alguna manera assentaren les bases del cinema negra: El bosque petrificado i Satan Meet a Lady, segona versió de la novel·la de Dashiell Hammett, El falcó maltès (la primera es rodà el 1931), però la més coneguda és la protagonitzada per Humphrey Bogart amb John Huston com a director l'any 1941.
Després de renovar el seu contracte amb Universal, signà per 7 anys amb la Warner Bros, companyia amb la qual va tenir un paper destacat, fins i tot se l'arribà a conèixer com el cinquè germà Warner; amb aquests estudis assolí accedir a l'estrellat, però amb els seus responsables, principalment Jack Warner, va mantenir un pols quasi constant per ser l'única responsable de la seva pròpia carrera, acte de rebel·lió contra el star system establert a Hollywood que la portà a ser cedida com a càstig en exili a altres companyies, i fins a perdre papers interessants. De fet, Bette intentà trencar el seu contracte amb la Warner després de guanyar dos Oscars com a millor actriu principal per Peligrosa i Jezebel, i considerar que la productora no li facilitava els papers que mereixia una estrella guanyadora de dues estàtues de l'Acadèmia de Hollywood.
Quant a les seves relacions amb els homes, es casà en quatre ocasions: va tenir tres fills i alguns sonats romanços, per exemple amb el director William Wyler i amb l'actor George Brent.
En l'apartat de premis, Bette fou la primera dona que rebé un guardó de l'American Film Institute, el 1977. Malgrat tot, els premis Oscar foren una mica garrepes amb ella. Esperava ser anomenada com a millor actriu per Captius del desig, però com que no va assolir el nomenament oficial, va posar el seu nom ella mateixa a la papereta. L'únic que ha guanyat el premi de l'Acadèmia mitjançant aquest mètode de write-in és el director de fotografia Hal Mohr per El somni d'una nit d'estiu, el 1935, i per la qual no havia estat nominat oficialment. L'Acadèmia eliminà aquest procediment l'any següent. Pot dir-se, per tant, que Bette es nomenà a si mateixa. Després ho va ser, per altres, per Perillosa, Jezebel (guanyà ambdós), Amarga victòria, La carta, La lloba, L'estranya passatgera, Mr. Skeffington, Tot sobre Eva, The Star i Què se n'ha fet, de Baby Jane?.[3]
Filmografia[modifica | modifica el codi]
- 1931: The Bad Sister, Seed i Waterloo bridge
- 1932: Way Back Home, The Menace, Hell's House, The Man who Played God, So Big, The Rich Are Always With Us, The Dark Horse, Cabin in the Cotton i Three on a Match
- 1933: 20.000 Years in Sing Sing, Parachute Jumper, The Working Man, Ex-Lady i Bureau of Missing Persons
- 1934: The Big Shakedown, Fashions of 1934, Jimmy the Gent, Fog Over Frisco, Captius del desig i Housewife
- 1935: Bordertown, The Girl from Tenth Avenue, Front Page Woman, Special Agent i Dangerous
- 1936: The Petrified Forest, The Golden Arrow i Satan Met a Lady
- 1937: Marked Woman, Kid Galahad, That Certain Woman i It's Love I'm After
- 1938: Jezebel i The Sisters
- 1939: Dark Victory, Juarez, The Old Maid i The Private Lives of Elizabeth and Essex
- 1940: La carta i All This, and Heaven Too
- 1941: The Great Lie, The Bride Came C.O.D., La lloba i L'home que va venir a sopar
- 1942: In This Our Life i Now, Voyager
- 1943: Old Acquaintance, Watch on the Rhine i Thank Your Lucky Stars
- 1944: Mr. Skeffington i Hollywood Canteen
- 1945: The Corn Is Green
- 1946: A Stolen Life i Deception
- 1948: Winter Meeting i June Bride
- 1949: Beyond The Forest
- 1950: All About Eve
- 1951: Payment on Demand
- 1952: Another Man's Poison, Phone Call from a Stranger i The star
- 1955: The Virgin Queen
- 1956: The Catered Affair i Enmig de la tempesta
- 1959: John Paul Jones i The Scapegoat
- 1961: Pocketful of Miracles i Què se n'ha fet, de Baby Jane?
- 1964: Dead Ringer, The Empty Canvas, Where Love Has Gone i Hush… Hush, Sweet Charlotte
- 1965: The Nanny
- 1968: The Anniversary
- 1969: Connecting Rooms
- 1971: Bunny O'Hare
- 1972: Madame Sin
- 1972: Lo Scopone scientifico i The Judge and Jake Wyler (televisió).
- 1973: Scream, Pretty Peggy (televisió)
- 1974: Hello! Mother, Goodbye (televisió)
- 1976: Burnt Offerings, Return From Witch Mountain i The Disappearance of Aimee (televisió)
- 1978: The Dark Secret of Harvest Home (miniserie de televisió) i Mort al Nil (Death on the Nile)
- 1980: Watcher in the Woods, Skyward (televisió), A Piano for Miss Cimino (televisió) Little Gloria, Happy at Last (televisió)
- 1983: Hotel (sèrie de televisió) i Right of Way (televisió)
- 1985: Murder with Mirrors (televisió)
- 1987: The Whales of August
- 1989: Wicked Stepmother i As Summers Die (televisió)[4]
Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]
Al llarg de la seva carrera, Bette Davis va aconseguir diversos premis i nominacions:[5]
Premis[modifica | modifica el codi]
- Oscar a la millor actriu
- Dangerous (TV, 1935)
- Jezebel (1938)
- Millor actriu al Festival de Cinema de Canes per All About Eve (1950)
- Premis César: César Honorari (1986)
- Premis Emmy: Outstanding Lead Actress in a Limited Series or a Special for Strangers per The Story of a Mother and Daughter (1979)
- Globus d'Or: Premi Cecil B. DeMille per tota una vida dedicada al cinema (1974)
- Copa Volpi a la millor actriu al Festival de Cinema de Venècia (1989)
- Lifetime Achievement Award al Festival de Cinema de Sant Sebastià per Kid Galahad (1937)
Nominacions[modifica | modifica el codi]
- Oscar a la millor actriu:
- Dark Victory (1939)
- The Letter (1940)
- The Little Foxes (1941)
- Now, Voyager (1942)
- Mr. Skeffington (1944)
- All About Eve (1950)
- The Star (1952)
- Whatever Happened to Baby Jane? (1962)
- BAFTA a la millor actriu estrangera per What Ever Happened to Baby Jane? (1962)
- Premis Emmy:
- Outstanding Lead Actress in a Limited Series or a Special per White Mama (1980)
- Outstanding Supporting Actress in a Limited Series or a Special per Little Gloria... Happy at Last (1983)
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica:
- All About Eve (1951)
- What Ever Happened to Baby Jane? (1963)
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Chandler, Charlotte. The Girl Who Walked Home Alone: Bette Davis, A Personal Biography (en anglès). Simon and Schuster, 2006, p.26. ISBN 0743289056.
- ↑ 2,0 2,1 Sonneborn, Liz. A to Z of American women in the performing arts (en anglès). Infobase Publishing, 2002, p.49-50. ISBN 0816043981.
- ↑ Osborne, Robert A. Academy awards illustrated: a complete history of Hollywood's Academy awards in words and pictures (en anglès). ESE California, 1969, p.79.
- ↑ Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1.
- ↑ Bette Davis a Los Angeles Times (anglès)
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Revista de cinema Acción, any 2006.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- «Lloc web oficial».
- Bette Davis a Internet Movie Database (anglès).
- Bette Davis a Internet Broadway Database (anglès).
- Bette Davis a TCM Movie Database (anglès).
- Bette Davis a Allmovie (anglès).
- Bette Davis a TV.com (anglès).
- Bette Davis a Find A Grave (anglès).
|
||||||
