Bette Davis

Bette Davis

Biografia
Naixement	5 abril 1908 Lowell (Massachusetts)
Mort	6 octubre 1989 (81 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de mama )
Sepultura	Forest Lawn Memorial Park
Dades personals
Formació	Cushing Academy (en)
Activitat
Ocupació	autobiògrafa, actriu de televisió, actriu, actriu de cinema, actriu de gènere, actriu de teatre, música
Activitat	1929  –  1989
Ocupador	Warner Bros.
Representada per	Music Corporation of America, Inc.
Segell discogràfic	MGM Records
Família
Cònjuge	William Grant Sherry (1945–1950) Gary Merrill (1950–1960)
Fills	B. D. Hyman  ( William Grant Sherry)
Pares	Harlow Morrell Davis (en)   i Ruth Augusta 'Ruthie' Favor (en)
Premis (1989)  Premi Donostia (1983)  Premi Crystal (1979)  Premi Primetime Emmy a la millor actriu en una minisèrie o pel·lícula, per l'obra Strangers: The Story of a Mother and Daughter (en) (1977)  AFI Life Achievement Award (1938)  Oscar a la millor actriu, per l'obra Jezabel (1935)  Oscar a la millor actriu, per l'obra Dangerous  Kennedy Center Honors  Los Angeles Times Women of the Year Silver Cup (en)  Premi Emmy  Premi Saturn a la millor actriu de repartiment  Copa Volpi  Laurel Awards (en)  New York Film Critics Circle  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Signatura
Lloc web	bettedavis.com

Bette Davis en el film Three on a Match

Com a Margo Channing en Tot sobre Eva

Com a Elisabet I d'Anglaterra en la pel·lícula The Private Lives of Elizabeth and Essex

Bette Davis durant una recepció a la Casa Blanca l'any 1987

Bette Davis (Lowell, Massachusetts, Estats Units, 5 d'abril de 1908 – Neuilly-sur-Seine, França, 6 d'octubre de 1989) fou una actriu de cinema estatunidenca.

La primera dama de la pantalla estatunidenca

Ella millor que ningú podria explicar-nos perquè el cinema estatunidenc s'ha anat malmetent com a art i com a espectacle al llarg dels anys, ja que, nascuda el 1908, quan el cinema estava en bolquers, vivia en la pantalla des de l'any 1931, quan el cinema començava a parlar. Treballà com a actriu fins als últims anys de la seva vida, sense fer-li escarafalls al mitjà televisiu quan fou l'únic interessat a conservar-la com estrella i mantenir la llegenda de La lloba. La cantant Kim Carnes donà una de les claus del magnetisme d'animal cinematogràfic que exercia l'actriu quan li dedicà la cançó titulada Bette Davis eyes (Els ulls de Bette Davis), i diverses generacions d'aficionats al cinema l'han venerada com la gran dama del melodrama. Posseir un rostre alternatiu al promocionat en tot moment per les modes de la bellesa d'èpoques diferents no li plantejà cap problema, principalment perquè era una gran actriu, però sobretot perquè el territori en què s'establí com a diva de la pantalla li permetia guanyar-se el públic essencialment per l'atracció que exercia davant les càmeres. Aquest poder que irradiava, aquesta independència, eren una traducció en la ficció del tipus de persona que era en la vida real: una dona totalment independent com era la indústria del cinema estatunidenc en què, després de lluitar diversos anys, assolí l'estrellat.

El poder de La lloba

Dona alliberada i lluitadora, la seva biografia i els comentaris en contra d'alguns dels seus companys, principalment Joan Crawford, establí un nou tipus d'heroïna cinematogràfica, la dona independent que superava totes les dificultats, en papers de dona dolenta i calculadora, o decents i patidores. Els personatges que interpretà trencaven motlles. Jezebel, La lloba o La carta en són bons exemples.

Una vida marcada

Ruth Elizabeth, Bette, tenia 10 anys quan el seu pare abandonà la família, cosa que deixà la dona i els seus fills sumits en una lamentable situació econòmica.

Posteriorment, quan intentà començar a treballar com a professional en l'escola teatral d'Eva La Galienne, a Manhattan, fou refusada perquè la consideraren frívola i poc sincera, de manera que va fer cames agafeu-me cap a una altra acadèmia, la John Murray Anderson Dramatic School, on sembla que apreciaren més qualitats i la començaren a polir en el circuit paral·lel d'off Broadway, al qual seguiria la seva primera aparició en els escenaris del mateix Broadway l'any 1929. el seu primer contracte per al cinema amb la companyia Universal fou l'any 1930. En la pantalla, passà una llarga temporada refinant el seu estil a base de papers secundaris, entre els quals destaquen títols com 20.000 anys a Sing Sing, un clàssic del cinema de presons, una primera aproximació als seus papers de dona fatal matxucahomes en Captius del desig, i dues senyeres incursions en films que d'alguna manera assentaren les bases del cinema negre: El bosque petrificado i Satan Meet a Lady, segona versió de la novel·la de Dashiell Hammett, El falcó maltès (la primera es rodà el 1931), però la més coneguda és la protagonitzada per Humphrey Bogart amb John Huston com a director l'any 1941.

Després de renovar el seu contracte amb Universal, signà per 7 anys amb la Warner Bros, companyia amb la qual va tenir un paper destacat, fins i tot se l'arribà a conèixer com el cinquè germà Warner; amb aquests estudis assolí accedir a l'estrellat, però amb els seus responsables, principalment Jack Warner, va mantenir un pols quasi constant per ser l'única responsable de la seva pròpia carrera, acte de rebel·lió contra el star system establert a Hollywood que la portà a ser cedida com a càstig en exili a altres companyies, i fins a perdre papers interessants. De fet, Bette intentà trencar el seu contracte amb la Warner després de guanyar dos Oscars com a millor actriu principal per Peligrosa i Jezebel, i considerar que la productora no li facilitava els papers que mereixia una estrella guanyadora de dues estàtues de l'Acadèmia de Hollywood.

Quant a les seves relacions amb els homes, es casà en quatre ocasions: va tenir tres fills i alguns sonats romanços, per exemple amb el director William Wyler i amb l'actor George Brent.

En l'apartat de premis, Bette fou la primera dona que rebé un guardó de l'American Film Institute, el 1977. Malgrat tot, els premis Oscar foren una mica garrepes amb ella. Esperava ser anomenada com a millor actriu per Captius del desig, però com que no va assolir el nomenament oficial, va posar el seu nom ella mateixa a la papereta. L'únic que ha guanyat el premi de l'Acadèmia mitjançant aquest mètode de write-in és el director de fotografia Hal Mohr per El somni d'una nit d'estiu, el 1935, i per la qual no havia estat nominat oficialment. L'Acadèmia eliminà aquest procediment l'any següent. Pot dir-se, per tant, que Bette es nomenà a si mateixa. Després ho va ser, per altres, per Perillosa, Jezebel (guanyà ambdós), Amarga victòria, La carta, La lloba, L'estranya passatgera, Mr. Skeffington, Tot sobre Eva, The Star i Què se n'ha fet, de Baby Jane?.

Davis es va desmaiar durant els American Cinema Awards el 1989, i més tard va descobrir que el seu càncer de pit havia tornat. Es va recuperar prou com per viatjar a Donostia, on va ser homenatjada al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, però durant la seva visita, la seva salut es va deteriorar ràpidament. Massa feble per fer el llarg viatge de tornada als Estats Units, va viatjar a França, on va morir el 6 d'octubre a l'Hospital Americà de Neuilly-sur-Seine amb 81 anys.

Filmografia

• 1931: The Bad Sister, Seed i Waterloo bridge
• 1932: Way Back Home, The Menace, Hell's House, The Man who Played God, So Big, The Rich Are Always With Us, The Dark Horse, Cabin in the Cotton i Three on a Match
• 1933: 20.000 Years in Sing Sing, Parachute Jumper, The Working Man, Ex-Lady i Bureau of Missing Persons
• 1934: The Big Shakedown, Fashions of 1934, Jimmy the Gent, Fog Over Frisco, Captius del desig i Housewife
• 1935: Bordertown, The Girl from Tenth Avenue, Front Page Woman, Special Agent i Dangerous
• 1936: The Petrified Forest, The Golden Arrow i Satan Met a Lady
• 1937: Marked Woman, Kid Galahad, That Certain Woman i It's Love I'm After
• 1938: Jezebel i The Sisters
• 1939: Dark Victory, Juarez, The Old Maid i The Private Lives of Elizabeth and Essex
• 1940: La carta i All This, and Heaven Too
• 1941: The Great Lie, The Bride Came C.O.D., La lloba i L'home que va venir a sopar
• 1942: In This Our Life i Now, Voyager
• 1943: Old Acquaintance, Watch on the Rhine i Thank Your Lucky Stars
• 1944: Mr. Skeffington i Hollywood Canteen
• 1945: The Corn Is Green
• 1946: A Stolen Life i Deception
• 1948: Winter Meeting i June Bride
• 1949: Beyond The Forest
• 1950: All About Eve
• 1951: Payment on Demand
• 1952: Another Man's Poison, Phone Call from a Stranger i The star
• 1955: The Virgin Queen
• 1956: The Catered Affair i Enmig de la tempesta
• 1959: John Paul Jones i The Scapegoat
• 1961: Pocketful of Miracles i Què se n'ha fet, de Baby Jane?
• 1964: Dead Ringer, The Empty Canvas, Where Love Has Gone i Hush… Hush, Sweet Charlotte
• 1965: The Nanny
• 1968: The Anniversary
• 1969: Connecting Rooms
• 1971: Bunny O'Hare
• 1972: Madame Sin
• 1972: Lo Scopone scientifico i The Judge and Jake Wyler (televisió).
• 1973: Scream, Pretty Peggy (televisió)
• 1974: Hello! Mother, Goodbye (televisió)
• 1976: Burnt Offerings, Return From Witch Mountain i The Disappearance of Aimee (televisió)
• 1978: The Dark Secret of Harvest Home (miniserie de televisió) i Mort al Nil (Death on the Nile)
• 1980: Watcher in the Woods, Skyward (televisió), A Piano for Miss Cimino (televisió) Little Gloria, Happy at Last (televisió)
• 1983: Hotel (sèrie de televisió) i Right of Way (televisió)
• 1985: Murder with Mirrors (televisió)
• 1987: The Whales of August
• 1989: Wicked Stepmother i As Summers Die (televisió)

Premis i nominacions

Al llarg de la seva carrera, Bette Davis va aconseguir diversos premis i nominacions:

Premis

• Oscar a la millor actriu
  • Dangerous (TV, 1935)
  • Jezebel (1938)
• Millor actriu al Festival de Cinema de Canes per All About Eve (1950)
• Premis César: César Honorari (1986)
• Premis Emmy: Outstanding Lead Actress in a Limited Series or a Special for Strangers per The Story of a Mother and Daughter (1979)
• Globus d'Or: Premi Cecil B. DeMille per tota una vida dedicada al cinema (1974)
• Copa Volpi a la millor actriu al Festival de Cinema de Venècia (1989)
• Lifetime Achievement Award al Festival de Cinema de Sant Sebastià per Kid Galahad (1937)

Nominacions

• Oscar a la millor actriu:
  • Dark Victory (1939)
  • The Letter (1940)
  • The Little Foxes (1941)
  • Now, Voyager (1942)
  • Mr. Skeffington (1944)
  • All About Eve (1950)
  • The Star (1952)
  • Whatever Happened to Baby Jane? (1962)
• BAFTA a la millor actriu estrangera per What Ever Happened to Baby Jane? (1962)
• Premis Emmy:
  • Outstanding Lead Actress in a Limited Series or a Special per White Mama (1980)
  • Outstanding Supporting Actress in a Limited Series or a Special per Little Gloria... Happy at Last (1983)
• Globus d'Or a la millor actriu dramàtica:
  • All About Eve (1951)
  • What Ever Happened to Baby Jane? (1963)

Autobiografies

• Davis, Bette. The lonely life : an autobiography. Berkley ed. Nova York: Berkley Books, 1990. ISBN 0-425-12350-2. 

Bibliografia addicional

• Revista de cinema Acción, any 2006.
• Carr, Larry. More fabulous faces : the evolution and metamorphosis of Dolores Del Rio, Myrna Loy, Carole Lombard, Bette Davis, and Katharine Hepburn. 1st ed. Garden City, N.Y.: Doubleday, 1979. ISBN 0-385-12819-3. 
• Considine, Shaun. Bette & Joan : the divine feud. Authors Guild backinprint.com ed. Lincoln, NE: iUniverse.com, Inc, 2000. ISBN 0-595-12027-X. 
• Ringgold, Gene. Bette Davis, her films and career. Rev. and updated version. Secaucus, N.J.: Citadel Press, 1985. ISBN 0-8065-0953-8. 
• Sermak, Kathryn. Miss D & me : life with the invincible Bette Davis. First edition, 2017-09. ISBN 978-0-316-50784-4. 
• Sikov, Ed. Dark victory : the life of Bette Davis. 1st ed. Nova York: Henry Holt, 2007. ISBN 978-0-8050-7548-9. 
• Spada, James. More than a woman : an intimate biography of Bette Davis. Londres: Little, Brown, 1993. ISBN 0-316-90880-0. 
• King, Greg. Sharon Tate and the Manson murders, 2000. ISBN 1-56980-157-6. 

Enllaços externs

• «Lloc web oficial».