Robert Aldrich

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRobert Aldrich
What Ever Happened to Baby Jane? (film) 1962 - Production photo. Robert Aldrich, Bette Davis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Robert Burgess Aldrich Modifica el valor a Wikidata
9 agost 1918 Modifica el valor a Wikidata
Cranston (Rhode Island) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMoses Brown School (en) Tradueix
Universitat de Virgínia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGuionista, productor de cinema, director de cinema i sindicalista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeHarriet Foster (1941-1965)
Sibylle Siegfried (1966-?)
Premis

IMDB: nm0000736 Allocine: 993 Rottentomatoes: celebrity/robert_aldrich Allmovie: p79278 TCM: 1878 TV.com: people/robert-aldrich
Find a Grave: 19544 Modifica els identificadors a Wikidata

Robert Aldrich (Cranston, Rhode Island, 9 d'agost de 1918 - Los Angeles, 5 de desembre de 1983) fou un director de cinema, escriptor i productor estatunidenc, reconegut per treballs com ara Un petó mortal, El gran ganivet, Què se n'ha fet, de Baby Jane?, El vol del fènix, Hush… Hush, Sweet Charlotte o Els dotze del patíbul, entre altres. També va ser president de l'associació americana de directors (DGA) del 1975 al 1979.

Biografia[modifica]

Robert Burgess Aldrich va néixer a Cranston, Rhode Island, fill de Lora Lawson i l'editor Edward B. Aldrich. Era nét del senador Nelson W. Aldrich i cosí de Nelson Aldrich Rockefeller. Va estudiar a la Moses Brown School. El 1941, va deixar la universitat per un treball menor a la RKO Radio Pictures.

Propmte va anar pujant de categoria i ja com assistent de direcció va treballar amb cineastes com Jean Renoir, Abraham Polonsky, Joseph Losey o Charlie Chaplin. Als anys 50 es va convertir en director de televisió, realitzant la seua primera obra The big leaguer el 1953. En aquesta època, Aldrich va ser un dels pocs creadors autors, tot deixant la seua visió liberal i humanista en nombrosos gèneres. És el cas de la pel·lícula noir Un petó mortal (1955) o de El gran ganivet (1955), una adaptació d'una obra de Clifford Odets sobre els negocis de Hollywood. També s'endinsa en el món militar amb Atac (1956).

Durant la dècada següent va dirigir nombrosos films, com la història de terror gòtic Què se n'ha fet, de Baby Jane? (1962) amb Bette Davis i Joan Crawford, la controvertida The Killing of Sister George (1968) o la bèl·lica Els dotze del patíbul (1967). Precisament, l'èxit de la darrera li va permetre muntar la seua pròpia productora durant un temps, encara que els mals resultats l'obligaren a retornar al Hollywood comercial. Tot i això, el seu humanisme liberal seguiria estant present en films com Ulzana's Raid (1972) o The Longest Yard.

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Premis[modifica]

  • Ós d'argent de Berlin al millor director
  • Lleó d'argent a la millor pel·lícula estrangera
  • Premi dels crítics italians per Attack
  • Pel·lícula Hochi per The Big Knife

I nominacions a la Palma d'Or del Festival de Cannes i als premis Laurel.

Enllaços externs[modifica]