Bernhard Wicki

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernhard Wicki
Biografia
Naixement 28 octubre 1919
Sankt Pölten (Àustria)
Mort 5 gener 2000 (80 anys)
Munic (Alemanya)
Lloc d'enterrament Q2006147 Tradueix, 4-1-23
Activitat
Ocupació Director de cinema, actor, actor de veu, guionista, actor de cinema i actor de televisió
Activitat 1940 –
Família
Cònjuge Elisabeth Endriss
Agnes Fink
Premis

IMDB: nm0926919 Allocine: 8026 Allmovie: p116694
Modifica les dades a Wikidata

Bernhard Wiki (St. Pölten, Àustria; 28 d'octubre de 1919 - Munic; 5 de gener de 2000) va ser un actor i director de cinema austríac.

Trajectòria[modifica]

Va estudiar a Breslau història de l'art i literatura alemanya. En 1938, va ser transferit a la Schauspielhauses de Berlín, però en 1939, per pertànyer a l'associació juvenil comunista Bündischen Jugend, prohibida des de 1933 per Hitler, va ser empresonat en el camp de concentració de Sachsenhausen.[1] En ser alliberat es va mudar a Viena, i després a Suïssa.

Va actuar en films com Die letzte Brücke (1953) i Es geschah am 20. Juli (1955) sota la direcció de Georg Wilhelm Pabst, Més tard va ser dirigit per Michelangelo Antonioni (La notte), Rainer Werner Fassbinder, Andrzej Wajda, Wim Wenders (Paris, Texas), Paul Verhoeven i Michael Verhoeven.

En 1958 va dirigir el documental Warum sind sie gegen uns?, i es va consagrar internacionalment en 1959 amb Die Brücke, un destacat al·legat antibèl·lic basat en la novel·la de Manfred Gregor. La pel·lícula va conquistar el Globus d'Or i va ser nominada als Oscar de l'Acadèmia.

En 1961 va guanyar l'Ós de Plata del Festival de Berlín per Das Wunder des Malachias.[2]

Va codirigir El dia més llarg i La visita, aquesta amb Ingrid Bergman i Anthony Quinn; estava basada en la tragicomèdia famosa de La visita de l'anciana dama de Friedrich Dürrenmatt, escrita al voltant de 1955, amb qui el va unir una profunda amistat.

Fou condecorar amb la Großer Österreichischer Verdienstorden «Litteris et Artibus». En morir en 2001 es va establir el premi que porta el seu nom així com el premi antibèl·lic per la pel·lícula Die Brücke.

Va estar casat amb l'actriu Agnes Fink entre 1945 i 1994, data de la seva defunció; i després en 1995 amb Elisabeth Endriss. El documental Verstörung - und eine Art von Poesie,de 2007, està narrada per la seva segona esposa.

En la pel·lícula Effroyables jardins (2003) de Jean Becker, el soldat-pallasso Bernd està basat en ell, a qui se li dedica la seva memòria.

Filmografia parcial[modifica]

Premis[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3]
! Any Categoria Pel·lícula Resultat
1960 Millor director estranger Die Brücke Guanyador

Referències[modifica]

  1. Helge Dvorak: Biographisches Lexikon der Deutschen Burschenschaft. Band II: Künstler. Winter, Heidelberg 2018, ISBN 978-3-8253-6813-5, S. 724.
  2. «Berlinale 1961: Prize Winners». berlinale.de.
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1960». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 8 abril 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Peter Zander: Bernhard Wicki. Bertz + Fischer Verlag, Berlin 1995, 2. überarbeitete Auflage, ISBN 3-929470-04-7
  • Richard Blank: Jenseits der Brücke. Bernhard Wicki. Ein Leben für den Film, 1999 ISBN 3-430-11473-X
  • Andreas Weber (ed.): Er kann fliegen lassen. Gespräche und Texte über Bernhard Wicki. Literaturedition Niederösterreich, St. Pölten 2000, ISBN 3-901117-47-4
  • Inka Graeve Ingelmann (Hrsg.): Bernhard Wicki. Fotografien. Dumont Literatur und Kunst Verlag, Köln 2005, Gebunden, ISBN 3-8321-7570-9, Ausstellungskatalog
  • Elisabeth Endriss-Wicki: Die Filmlegende Bernhard Wicki. Verstörung - und eine Art von Poesie. Henschel Verlag, Berlin 2007, ISBN 978-3-89487-589-3
  • Michel Quint, "Die schrecklichen Gärten". btb-Verlag 2002, ISBN 3-442-75068-7 (Übersetzung von Elisabeth Edl), Original edition: "Effroyables Jardins", Editions Joelle Losfeld, Paris 2000