Ingrid Bergman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picto infobox masks.pngIngrid Bergman
Ingrid Bergman at age 14.jpg
Ingrid Bergman quan tenia 14 anys
Naixement 29 d'agost de 1915
Estocolm (Suècia)
Mort 29 d'agost de 1982 (als 67 anys)
Londres (Anglaterra)
Nacionalitat Suècia Suècia
Cònjuge Dr. Aron Petter Lindström (1937-1950)
Roberto Rossellini (1950-1957)
Lars Schmidt (1958-1975)
Premis Oscar
Millor actriu
1944 - Gaslight
1956 - Anastasia
Millor actriu secundària
1974 - Assassinat a l'Orient Express
Globus d'Or
Millor actriu - Drama
1944 - Gaslight
1945 - The Bells of St. Mary's
1956 - Anastasia
Millor actriu - Minisèrie
1982 - A Woman Called Golda
Premis Emmy
Millor actriu - Minisèrie o pel·lícula
1960 - Turn of the Screw
1982 - A Woman Called Golda
Premis BAFTA
Millor actriu secundària
1974 - Assassinat a l'Orient Express
Premis César
César honorífic
1976 - Trajectòria cinematogràfica

Lloc web Ingrid Bergman Family
IMDB Fitxa a IMDb

Ingrid Bergman (Estocolm, Suècia; 29 d'agost del 1915Londres, Anglaterra; 29 d'agost del 1982) fou una actriu sueca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De molt jove, perdé als seus pares i fou educada per uns familiars. Estudià al Teatre Real Dramàtic d'Estocolm i el 1934 participà en el seu primer llargmetratge, Munkbrogreven. Després d'una dotzena de pel·lícules a Suècia, viatjà als Estats Units per rodar la versió en anglès de la pel·lícula sueca Intermezzo (1939), amb la qual es féu molt popular.

Ja establerta a Hollywood, es convertí en una de les principals estrelles dels Estats Units i treballà amb els directors més famosos de l'època: Alfred Hitchcock (Notorious i Spellbound), George Cukor (Gaslight, amb la qual guanyà el seu primer premi Oscar), etc. Tot i això, fou el seu paper en Casablanca, actuant juntament amb Humphrey Bogart, la que quedaria com una de les seves interpretacions més conegudes. El 1949, conegué el director italià Roberto Rossellini, precursor del neorealisme italià, amb qui es casà el 1950; s'establí a Itàlia i participà en una sèrie de pel·lícules rodades pel seu marit, entre aquestes Stromboli (1950). Els dos estaven casats quan es van conèixer i la seva relació es convertí en un escàndol que els provocà molts problemes professionals i personals, ja que no li permeteren de veure la seva filla del seu primer matrimoni i quedà exclosa de les produccions de Hollywood.

Només en Anastasia, alguns anys més tard, Bergman pogué tornar a aparèixer públicament com a protagonista, i el 1978 participà en Sonata de tardor, d'Ingmar Bergman, que és considerada una de les seves millors actuacions.

Al llarg de la seva carrera, fou premiada amb tres Oscars. El 1945, per Gaslight, el 1957 per Anastasia i el 1975 com a actriu secundària per Assassinat a l'Orient Express. Fou nominada quatre vegades més pels seus papers en Per qui repiquen les campanes, Les campanes de Santa Maria, Joana d'Arc i Sonata de tardor. A més, guanyà dos premis Emmy, un Tony i quatre Globus d'Or.

Fou la mare de la model i actriu Isabella Rossellini. Morí de càncer de pit el dia que complia 67 anys.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
Dècada del 1930
1932 Landskamp Noia
1935 Munkbrogreven Elsa Edlund
Bränningar Karin Ingman
Swedenhielms Astrid
Valborgsmässoafton Lena Bergström
1936 På solsidan Eva Bergh
Intermezzo Anita Hoffman
1938 Dollar Julia Balzar
En kvinnas ansikte Anna Holm
Die Vier Gesellen Marianne
1939 En enda natt Eva Beckman
Intermezzo: A Love Story Anita Hoffman
Dècada del 1940
1940 Juninatten Kerstin Norbäc - aka Sara Nordanå
1941 Adam Had Four Sons Emilie Gallatin
Rage in Heaven Stella Bergen Monrell
Dr. Jekyll and Mr. Hyde Ivy Peterson
1942 Casablanca Ilsa Lund
1943 For Whom the Bell Tolls Maria Nominació − Oscar a la millor actriu
Swedes in America Ella mateixa Paper curt
1944 Gaslight Paula Alquist Anton Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1945 Saratoga Trunk Clio Dulaine
Spellbound Dra. Constance Petersen
The Bells of St. Mary's Germana Mary Benedict Nominació − Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1946 American Creed Ella mateixa Paper curt
Notorious Alicia Huberman
1948 Arch of Triumph Joan Madou
Joan of Arc Joana d'Arc Nominació − Oscar a la millor actriu
1949 Under Capricorn Lady Henrietta Flusky
Dècada del 1950
1950 Stromboli Karin
1952 Europa '51 Irene Girard Copa Volpi per la millor interpretació femenina[1]
1953 Siamo donne Ella mateixa Segment: "Ingrid Bergman"
1954 Giovanna d'Arco al rogo Joana d'Arc
Viaggio in Italia Katherine Joyce
La por Irene Wagner
1956 Anastàsia Anna Koreff/Anastàsia Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Elena i les hommes Elena Sokorowska
1958 Indiscreet Anna Kalman Nominació − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
The Inn of the Sixth Happiness Gladys Aylward Nominació − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Nominació − BAFTA a la millor actriu estrangera
Dècada del 1960
1961 No em diguis adéu Paula Tessier
Auguste No surt als crèdits, cameo
1964 The Visit Karla Zachanassian
The Yellow Rolls-Royce Gerda Millett
1967 Stimulantia Mathilde Hartman Episodi: "The Necklace"
1969 Flor de cactus Stephanie Dickinson Nominació − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Dècada del 1970
1970 Henri Langlois Ella mateixa Documental
A Walk in the Spring Rain Libby Meredith
1973 From the Mixed-Up Files of Mrs. Basil E. Frankweiler Mrs. Frankweiler
1974 Assassinat a l'Orient Express Greta Ohlsson Nominació − Oscar a la millor actriu secundària
BAFTA a la millor actriu secundària
1976 Nina, una qüestió de temps Comtessa Sanziani
1978 Höstsonaten Charlotte Andergast Oscar a la millor actriu
Nominació − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica

Televisió[modifica | modifica el codi]

Ingrid Bergman posant unes flors a Bess Truman
Any Producció Paper Notes
1959 Startime: The Turn of the Screw Governanta Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
1961 24 Hours in a Woman's Life Clare Lester Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
1963 Hedda Gabler Hedda Gabler
1966 The Human Veu Sense nom (monòleg)
1977 Great Performances: Childhood Host
1979 The American Film Institute Salute to Alfred Hitchcock Ella mateixa (hostessa)
1982 A Woman Called Golda Golda Meir Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm
Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Malgrat que fou anunciada com a guanyadora del premi, Bergman no fou guardonada perquè en l'edició original de la pel·lícula fou doblada Lidia Simoneschi i aquest fet contravenia la regulació del festival. Posteriorment es va canviar la regulació i Bergman fou guardonada pòstumament en l'edició de 1992, on el seu fill Robertino Rossellini va recollir el premi.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]