Laura Linney

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaura Linney

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Laura Leggett Linney Modifica el valor a Wikidata
5 febrer 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Brown
Universitat Northwestern
Juilliard School
Northfield Mount Hermon School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de televisió, actriu de teatre, actriu de gènere, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata –
Participà en
Global Conference 2019 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRomulus Linney Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001473 Allocine: 21164 Rottentomatoes: celebrity/laura_linney Allmovie: p42589 TCM: 114491 TV.com: people/laura-linney IBDB: 49868 TMDB.org: 350
Instagram: itsmelauralinney Musicbrainz: ff3f94d1-a50b-4b37-9d9e-a4be45e86495 Discogs: 4803623 Modifica el valor a Wikidata

Laura Linney (Nova York, 5 de febrer de 1964) és una actriu estatunidenca.

Biografia[modifica]

El seu pare és el dramaturg Romulus Linney i la seva mare la infermera Ann Legett Perse. Un any després del seu naixement, Romulus i Ann es divorciarien. El 1986, Laura va acabar els seus estudis d'interpretació a la Universitat de Brown, ubicada a Providence, estat de Rhode Island. Més tard ampliaria la seva instrucció en la Juilliard School de Nova York, graduant-se l'any 1989.[1] Els seus primers passos com a actriu els va donar al món del teatre, medi amb el qual es familiaritzaria des de nena a causa de la professió del seu pare, un assidu de les produccions off-Broadway. Laura va rebre el 1992 el premi Theater World Award pel seu treball a Sight Unseen. Més tard va aconseguir notorietat a l'escena de Broadway amb obres com Six degrees of separation, Hedda Hopper, o The Seagull, títol que va representar al costat d'Ethan Hawke, Tyne Daly i Jon Voight.[cal citació]

Va debutar al cinema a començaments de la dècada dels 90 amb petits papers en L'oli de la vida (1992) de George Miller, Dave, president per un dia (1993) d'Ivan Reitman, o Searching for Bobby Fischer (1993), film dirigit per Steven Zaillian. A Un cop de destí (1994), pel·lícula escrita per Steve Martin i dirigida per Gillies MacKinnon, aconseguiria un dels seus primers papers d'entitat compartint protagonisme amb Gabriel Byrne i el mateix Martin.[cal citació]

Durant la segona meitat de la dècada va anar escalant posicions a l'estatus de Hollywood en protagonitzar l'adaptació de Michael Crichton Congo (1995), realitzat per Frank Wilton Marshall, intervenir al costat de Richard Gere i Edward Norton a Les dues cares de la veritat (1996), un film dirigit per Gregory Hoblit, coprotagonitzar amb Clint Eastwood, Gene Hackman i Ed Harris la pel·lícula Poder absolut (1997), i ser la principal intèrpret femenina de The Truman Show (1998), un títol realitzat per Peter Weir i protagonitzat per Jim Carrey.[2]

Per la seva interpretació a You Can Count on Me (2000) aconseguiria una nominació a l'Oscar com a millor actriu i una altra al Globus d'Or. Gràcies a la seva interpretació a Kinsey (2004) Linney va ser candidata de nou a l'Oscar, ara com a millor actriu secundària.[3]

Algunes de les seves últimes interpretacions són Mystic River (2003), L'exorcisme de l'Emily Rose (2005), el drama familiar Una història de Brooklyn (2005), Jindabyne (2006), pel·lícula coprotagonitzada per Gabriel Byrne, Diari d'una mainadera (2007), film amb Scarlett Johansson al paper protagonista, i Breach (2007), intriga amb Chris Cooper i Ryan Philippe.[4]

Per The Savages (2007), on interpreta la germana de Philip Seymour Hoffman, tornà a ser nominada a l'Oscar.

Filmografia[modifica]

Filmografia:[5]

Any Pel·lícula Paper Notes
1992 L'oli de la vida (Lorenzo's Oil) Jove professor
1993 Dave, president per un dia (Dave) Randi
Class of '61 Lily Magraw Telefilm
Tales of the City Mary Ann Singleton minisèrie TV
Searching for Bobby Fischer Professor
Blind Spot Phoebe
1994 Law & Order (Episodi "Blue Bamboo") Martha Bowen
Un cop de destí (A Simple Twist of Fate) Nancy Lambert Newland
1995 Congo Dra. Karen Ross
1996 Les dues cares de la veritat (Primal Fear) Janet Venable
1997 Poder absolut (Absolute Power) Kate Whitney
1998 The Truman Show Meryl Burbank/Hannah Gill
More Tales of the City Mary Ann Singleton minisèrie TV
1999 Love Letters Melisa Gardner Cobb Telefilm
Lush Rachel Van Dyke
2000 La casa de l'alegria (The House of Mirth) Bertha Dorset
You Can Count on Me Samantha 'Sammy' Prescott Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Maze Callie
Running Mates Lauren Hartman Telefilm
2001 Wild Iris Iris Bravard Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
Further Tales of the City Mary Ann Singleton minisèrie TV
2002 Mothman: L'última profecia (The Mothman Prophecies) Oficial Connie Mills
The Laramie Project Sherry Johnson
2003 The Life of David Gale Constance Harraway
Mystic River Annabeth Markum Nominada − BAFTA a la millor actriu secundària
Love Actually Sarah
Frasier Mindy (1 episodi, veu) Primetime Emmy a la millor actriu convidada en sèrie còmica
2004 Kinsey Clara McMillen Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
P.S. Louise Harrington
2005 L'exorcisme de l'Emily Rose (The exorcism of Emily Rose) Erin Bruner
Una història de Brooklyn (The Squid and the Whale) Joan Berkman Nominada − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
2006 Jindabyne Claire
Driving Lessons Laura Marshall
Man of the Year Eleanor Green
The Hottest State Jesse
2007 Breach Kate Burroughs
The Savages Wendy Savage Nominada − Oscar a la millor actriu
Diari d'una mainadera (The Nanny Diaries) Mrs. X
2008 John Adams Abigail Adams Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm
The City of Your Final Destination Caroline
The Other Man Lisa
2009 Morning
Sympathy for Delicious Nina Hogue
2010 The Details Lila
The Sum of All Fears Elizabeth Elliot
The Big C Cathy Jamison Globus d'Or a la millor actriu en sèrie musical o còmica (2011, 2013)
Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie còmica (2013)
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu en sèrie musical o còmica (2012)
Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie còmica (2011)
2012 Hyde Park on Hudson Daisy
2013 The Fifth Estate Sarah Shaw
2015 Mr. Holmes Sra. Munro
2016 Genius Louise Perkins
Teenage Mutant Ninja Turtles: Out of the Shadows Chief Vincent
Sully Lorraine Sullenberger
Nocturnal Animals Anne Sutton
2017 El sopar (The Dinner) Claire Lohman
2020 Falling Sarah
The Roads Not Taken Rita

Referències[modifica]

  1. Mink, C. «How Laura Linney Got Picked out of 450 People at Her Juilliard Audition» (en anglès). Backstage, 13-05-2020. [Consulta: 24 juliol 2021].
  2. Miller, J. «Twenty Years Later, Everything Is The Truman Show» (en anglès). Vanity Fair, 05-06-2018. [Consulta: 24 juliol 2021].
  3. «Laura Linney, premis». The New York Times. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 3 març 2015].
  4. «Biografia de Laura Linney». The New York Times. Arxivat de l'original el 2015-02-11. [Consulta: 3 març 2015].
  5. «Filmografia de Laura Linney». The New York Times. Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 3 març 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Linney