The Life of David Gale

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaThe Life of David Gale
The Life of David Gale.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Alan Parker
Protagonistes
Producció Alan Parker
Nicolas Cage
Nigel Sinclair
Guió Charles Randolph
Música Alex and Jake Parker
Fotografia Michael Seresin
Muntatge Gerry Hambling
Productora Saturn Films Tradueix i Intermedia Tradueix
Distribuïdora Universal Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Alemanya
Data d'estrena 2003
Durada 130 min.
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Barcelona
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost 50 milions de dòlars
Temàtica
Gènere drama, thriller
Tema principal pena de mort
Lloc de la narració Texas
Més informació
IMDb Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.3/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

The Life of David Gale és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Parker i estrenada l'any 2003.

Argument[modifica]

David Gale (Kevin Spacey) és un ferotge activista en contra de la pena de mort que, paradoxes del destí, és acusat de la violació i assassinat d'una companya de protestes (Laura Linney). A tres dies de la seva execució, concedeix una aclaridora entrevista a una coneguda periodista (Kate Winslet).[1]

Crítica[modifica]

Darrere la pel·lícula hi ha una explícita condemna de la pena de mort. Més a prop de El cor de l'àngel que d'altres grandiloqüències del cineasta, The Life of David Gale exigeix ser vista sense conèixer per endavant el seu desenllaç. Els recursos de què fa gala la narració, amb el paper revelador assumit per una periodista o el caràcter misteriós d'un personatge la naturalesa del qual només es coneix el final, són limitats. Menció a part mereixen les escenes finals, al Liceu de Barcelona, que donen la volta a un film que fa del factor sorpresa la millor de les seves armes per denunciar els fràgils arguments que sustenten la defensa de la pena capital.[2]

Segons Alan Parker, la seva pel·lícula es va rodar abans dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 i si s'hagués hagut de filmar després, hauria estat impossible. Per això, tot i que la pagà un estudi de Hollywood (Universal) no els agradà gens ni a ells ni als espectadors ni tampoc a la crítica nord-americana. El canvi que hi hagué als Estats Units després de l'11-S va ser tan fort, tan radical, que ja no volien cap mena de films que fossin crítics amb el seu país.[3]

El crític de cinema Roger Ebert del Chicago Sun-Times li va donar zero estrelles, la seva qualificació més baixa, i va declarar: "Estic segur que els realitzadors consideren que la seva pel·lícula és en contra de la pena de mort. Crec que li dóna suport i espera desacreditar als opositors de la pena com a estafadors sense escrúpols ...." Ebert va escriure "Spacey i Parker són homes honorables.... Amb l'última escena em van venir ganes de llençar alguna cosa a la pantalla - potser Spacey i Parker."[4]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mitchell, Elvis «FILM REVIEW; The Death Row Syndrome» (en en). The New York Times.
  2. Fotogramas.es «La vida de David Gale» (en es-es). Fotogramas.
  3. Digital, La Vanguardia. «Edición del viernes, 30 mayo 2003, página 44 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en es). [Consulta: 27 juny 2018].
  4. Ebert, Roger. «The Life of David Gale Movie Review (2003) | Roger Ebert» (en en). [Consulta: 27 juny 2018].

Enllaços externs[modifica]