The Life of David Gale
 | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Direcció | Alan Parker |
| Protagonistes | |
| Producció |
Alan Parker Nicolas Cage Nigel Sinclair |
| Guió | Charles Randolph |
| Música | Alex and Jake Parker |
| Fotografia | Michael Seresin |
| Muntatge | Gerry Hambling |
| Productora |
Saturn Films  i Intermedia |
| Distribuïdora | Universal Pictures |
| Dades i xifres | |
| País |
Estats Units Alemanya |
| Data d'estrena | 2003 |
| Durada | 130 min. |
| Idioma original | anglès |
| Lloc de rodatge | Barcelona |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 50 milions de dòlars |
| Temàtica | |
| Gènere | drama, thriller |
| Tema principal | pena de mort |
| Lloc de la narració | Texas |
| Més informació | |
| IMDb |
Fitxa  |
| FilmAffinity |
Fitxa |
| Rotten Tomatoes | Fitxa |
| Box office Mojo | Fitxa |
| All Movie | Fitxa |
| Metacritic | Fitxa |
| Lloc web | Lloc web oficial |
 | |
The Life of David Gale és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Parker i estrenada l'any 2003.
Argument[modifica]
David Gale (Kevin Spacey) és un ferotge activista en contra de la pena de mort que, paradoxes del destí, és acusat de la violació i assassinat d'una companya de protestes (Laura Linney). A tres dies de la seva execució, concedeix una aclaridora entrevista a una coneguda periodista (Kate Winslet).[1]
Crítica[modifica]
Darrere la pel·lícula hi ha una explícita condemna de la pena de mort. Més a prop de El cor de l'àngel que d'altres grandiloqüències del cineasta, The Life of David Gale exigeix ser vista sense conèixer per endavant el seu desenllaç. Els recursos de què fa gala la narració, amb el paper revelador assumit per una periodista o el caràcter misteriós d'un personatge la naturalesa del qual només es coneix el final, són limitats. Menció a part mereixen les escenes finals, al Liceu de Barcelona, que donen la volta a un film que fa del factor sorpresa la millor de les seves armes per denunciar els fràgils arguments que sustenten la defensa de la pena capital.[2]
Segons Alan Parker, la seva pel·lícula es va rodar abans dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 i si s'hagués hagut de filmar després, hauria estat impossible. Per això, tot i que la pagà un estudi de Hollywood (Universal) no els agradà gens ni a ells ni als espectadors ni tampoc a la crítica nord-americana. El canvi que hi hagué als Estats Units després de l'11-S va ser tan fort, tan radical, que ja no volien cap mena de films que fossin crítics amb el seu país.[3]
El crític de cinema Roger Ebert del Chicago Sun-Times li va donar zero estrelles, la seva qualificació més baixa, i va declarar: "Estic segur que els realitzadors consideren que la seva pel·lícula és en contra de la pena de mort. Crec que li dóna suport i espera desacreditar als opositors de la pena com a estafadors sense escrúpols ...." Ebert va escriure "Spacey i Parker són homes honorables.... Amb l'última escena em van venir ganes de llençar alguna cosa a la pantalla - potser Spacey i Parker."[4]
Repartiment[modifica]
- Kevin Spacey: David Gale
- Kate Winslet: Elizabeth Bloom, anomenada "Bitsey"
- Laura Linney: Constance Harraway
- Gabriel Mann: Zack Stemmons
- Rhona Mitra: Berlin
- Matt Craven: Dusty Wright
- Elisabeth Gast: Sharon Gale
- Leon Rippy: Braxton Beylieu
Referències[modifica]
- ↑ Mitchell, Elvis «FILM REVIEW; The Death Row Syndrome» (en en). The New York Times.
- ↑ Fotogramas.es «La vida de David Gale» (en es-es). Fotogramas.
- ↑ Digital, La Vanguardia. «Edición del viernes, 30 mayo 2003, página 44 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en es). [Consulta: 27 juny 2018].
- ↑ Ebert, Roger. «The Life of David Gale Movie Review (2003) | Roger Ebert» (en en). [Consulta: 27 juny 2018].
