Melissa McCarthy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMelissa McCarthy

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Melissa Ann McCarthy Modifica el valor a Wikidata
26 agost 1970 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Plainfield (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióJoliet Catholic Academy (en) Tradueix
Southern Illinois University
Universitat del Sud d'Illinois a Carbondale Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,57 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de veu, dissenyadora de moda, escriptora, productora de cinema, productora de televisió, comedianta, guionista, directora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeBen Falcone (2005–) Modifica el valor a Wikidata
FillsVivian Falcone (en) Tradueix, Georgette Falcone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsJenny McCarthy (cosina germana)
Joanne McCarthy (cosina germana) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0565250 Allocine: 59830 Rottentomatoes: celebrity/melissa_mccarthy Allmovie: p302725 TCM: 1199341 Metacritic: person/melissa-mccarthy TV.com: people/melissa-mccarthy
Twitter: melissamccarthy Instagram: melissamccarthy Musicbrainz: 0d527b24-843f-4ed8-aea6-3a37a8d08dcb Discogs: 5209952 Modifica el valor a Wikidata

Melissa Ann McCarthy (Plainfield, Illinois; 26 d'agost de 1970)[1]és una actriu, comediant, escriptora, dissenyadora de moda i productora estatunidenca. Ha rebut nombrosos guardons, inclosos dos premis Primetime Emmy i nominacions per a dos premis Oscar i dos premis Globus d'Or. McCarthy va ser nomenada per Time com una de les 100 persones més influents del món en 2016, i ha aparegut diverses vegades en les classificacions anuals de les actrius millor pagades del món.[2] El 2020, The New York Times la va classificar en el lloc 22 en la seva llista dels 25 millors actors del segle XXI.[3]

Va començar a aparèixer en televisió i cinema a la fi de la dècada de 1990, i va guanyar reconeixement mundial pel seu paper com Sookie St. James en la sèrie de televisió Gilmore Girls (2000–2007). Entre 2007 i 2009, va interpretar a Dena en la sitcom d'ABC, Samantha Who? abans de ser triada com Molly Flynn en la sitcom de CBS, Mike & Molly (2010-2016), paper que li va valer un Premi Primetime Emmy a la millor actriu en una sèrie de comèdia, així com altres dues nominacions durant les temporades següents.[4] També ha estat nominada cinc vegades (en 2012, 2013, 2014, 2016 i 2017) per al Premi Primetime Emmy a la millor actriu convidada en una sèrie de comèdia per les seves cinc aparicions com a presentadora en Saturday Night Live, guanyant finalment el premi en 2017.

McCarthy va aconseguir reconeixement generalitzat i aclamació de la crítica per la seva actuació en la comèdia Bridesmaids (2011); pel seu treball en la pel·lícula, va rebre una nominació al Oscar com millor actriu de repartiment, una nominació al BAFTA, i una nominació als Premis del Sindicat d'Actors com a millor actriu de repartiment.[5] En 2013, va coprotagonitzar les comèdies Identity Thief i The Heat. Ha aparegut en papers secundaris, inclosos The Nines (2007), The Back-Up Pla (2010), Life as We Know It (2010), This Is 40 (2012), i The Hangover Part III (2013). En 2014, McCarthy va protagonitzar la comèdia Tammy i la comèdia dramàtica St. Vincent. En 2015, va encapçalar la pel·lícula de comèdia d'acció Spy, per la qual va rebre una nominació al Globua d'Or a la millor actriu – Comèdia o musical. En 2016, va protagonitzar les pel·lícules de comèdia The Boss i Ghostbusters.

McCarthy i el seu espòs Ben Falcone van fundar On the Day, una companyia de producció. En 2015, va rebre una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood,[6] va llançar la seva línia de roba, Melissa McCarthy Seven7,[7] i va ser nomenada la tercera actriu millor pagada del món per Forbes.[8][9] El 2016, Forbes la va nomenar la segona actriu millor pagada del món, amb guanys de 33 milions de dòlars.[10]

Primers anys[modifica]

McCarthy va néixer a Plainfield, Illinois, filla de Sandra i Michael McCarthy.[11][12] És cosina de l'actriu i model Jenny McCarthy i de la jugadora de bàsquet professional Joanne McCarthy.[13] McCarthy ses va criar en una granja en una gran família catòlica. El seu pare és d'ascendència irlandesa, mentre que la seva mare és d'ascendència anglesa, alemanya i irlandesa.[14][15][16] Alguns dels seus avantpassats eren del comtat de Cork.[17] Es va graduar a l'Acadèmia St. Francis (ara Acadèmia Catòlica Joliet) a Joliet (Illinois).[18] La seva carrera va començar amb la comèdia en viu a Los Angeles i després a la ciutat de Nova York.[19] McCarthy és exalumna de The Groundlings, un grup de comèdia d'improvisació i sketches amb seu a Los Angeles, Califòrnia.[20] També va actuar a la ciutat de Nova York com drag queen sota el sobrenom de "Miss Y", fins i tot en el festival Wigstock.[21]

Carrera[modifica]

1997–2010: Primers treballs, Gilmore Girls y Samantha Who?[modifica]

McCarthy al costat del seu espòs Ben Falcone en 2007.

McCarthy va fer la seva primera aparició en televisió en un episodi de la sèrie de comèdia de NBC, Jenny (1997), al costat de la seva cosina Jenny McCarthy. Va fer el seu debut cinematogràfic en un paper menor en la comèdia de 1999, Go, i més tard va tenir papers en les pel·lícules Drowning Mona, Els àngels de Charlie i The Life of David Gale. Ella també va fer treball de veu en tres episodis de Kim Possible, on va interpretar a DNAmy.[22] En 2000, McCarthy va ser triada com Sookie St. James, l'optimista i maldestra millor amiga de Lorelai Gilmore en la sèrie de televisió de The WB, Gilmore Girls. Al llarg de la sèrie, Sookie és la sòcia comercial i animadora de Lorelai.[23] El 7 d'abril de 2016, McCarthy va anunciar a The Ellen DeGeneres Xou que tornaria per al reinici del programa, Gilmore Girls: A Year in the Life, a Netflix.[24] Aquest últim va ser llançat el 25 de novembre de 2016 i McCarthy va aparèixer en un dels seus quatre episodis.

En 2007, va protagonitzar al costat de Ryan Reynolds el thriller psicològic The Nines, escrita i dirigida per John August. Més tard va protagonitzar les comèdies independents The Captain, Just Add Water i Pretty Ugly People.[25] També en 2007, McCarthy va interpretar a Dena Stevens en la comèdia d'ABC, Samantha Who?.[26] McCarthy va interpretar a la millor amiga socialment incòmoda de la infància de Samantha, a qui Samantha no ha vist des del setè grau. Quan Samantha desperta del coma, Dena convenç a Samantha que sempre han estat millors amigues. Mentre Andrea finalment l'obliga a revelar la veritat, Samantha continua sent amiga de Dena.[27] Va aparèixer com a convidada a Rita Rocks en 2009, i a Private Practice en 2010.[28] El 2010, McCarthy a interpretar papers secundaris en les pel·lícules The Back Up Plan i Com la vida mateixa.[29]

2011–2015: Mike and Molly, Bridesmaids i èxit[modifica]

McCarthy <ls Premis Primetime Emmy en 2012.

El 20 de setembre de 2010, McCarthy va ser triat per a un paper principal en la comèdia de situació de CBS, Mike & Molly.[30] El 2011, McCarthy va tenir una actuació destacada en la pel·lícula de comèdia, Bridesmaids al costat de Kristen Wiig, Maya Rudolph, Rose Byrne, Wendi McLendon-Covey i Ellie Kemper. McCarthy va rebre una nominació al Premis Oscar per la seva actuació. En la tardor de 2011, després d'aconseguir la fama de Bridesmaids, va rebre el seu primer premio Emmy a la millor actriu principal en una sèrie de comèdia pel seu paper a Mike & Molly.[31][32] Al juny de 2011, va ser amfitriona dels premis Women in Film Crystal+Lucy.[33] Després McCarthy va tenir papers secundaris a This Is 40 (2012), el derivat de la pel·lícula de Judd Apatow, Knocked Up,[34] i The Hangover Part III (2013). Va ser convidada a unir-se a l’Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques al juny de 2012 juntament amb unes altres 175 persones.[35] McCarthy va presentar Saturday Night Live l'1 d'octubre de 2011, el 6 d'abril de 2013, l'1 de febrer de 2014, el 13 de febrer de 2016 i el 12 de maig de 2017.[36] Va ser nominada cinc vegades per a un Premi Primetime Emmy a la millor actriu convidada en una sèrie de comèdia per les seves aparicions en el programa de televisió de 2011 a 2017, guanyant en 2017.[32]

En 2013, McCarthy va coprotagonitzar la comèdia criminal, Identity Thief amb Jason Bateman.[37][38] Identity Thief va obrir en el #1 en taquilla i va recaptar $174 milions a tot el món [39] malgrat les crítiques negatives.[40]

McCarthy als premis Oscar de 2012.

Més tard, el 2013, va coprotagonitzar al costat de Sandra Bullock en la comèdia de policia amic, The Heat. La pel·lícula va ser estrenada als Estats Units i el Canadà el 28 de juny de 2013 fins que èxit crític i comercial [41] amb McCarthy anomenada "or de taquilla", The Heat va recaptar $ 229 milions a tot el món .[42]

En 2014, McCarthy va coescriure el guió i va protagonitzar la comèdia Tammy, que es va estrenar el 2 de juliol de 2014. El personatge de McCarthy perd el seu treball i el seu automòbil, i després s'assabenta que el seu espòs li ha estat infidel. Per a escapar, es veu obligada a dependre del transport de la seva àvia alcohòlica (Susan Sarandon) mentre s'embarquen en un viatge d'autodescobriment.[43]

McCarthy va produir un pilot de CBS protagonitzat pel seu espòs, Ben Falcone.[44] McCarthy va interpretar a la protagonista femenina, al costat de Bill Murray, en la pel·lícula de comèdia de 2014, St. Vincent, dirigida i escrita per Theodore Melfi.[45] El 19 de novembre de 2014, es va anunciar que McCarthy interpretaria a l'heroïna fada Tinker Bell en la comèdia i aventura sense títol dirigida per Shawn Levy.[46] Ella també produiria la pel·lícula.[47] A més, McCarthy va ser el protagonista de la comèdia d'espies, Spy (2015),[48][49] de Paul Feig, un paper que li va valer a McCarthy la seva primera nominació al Globo d'Or.

Al maig de 2015, McCarthy va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.[50][51] A l'agost de 2015, Forbes la va classificar com la tercera actriu millor pagada de 2015, amb guanys de 23 milions de dòlars.[8]

2016-present: reconeixement de papers dramàtics i premis[modifica]

McCarthy en la presentació de The Boss al costat del seu espòs en 2016

En 2016, McCarthy va protagonitzar The Boss, una pel·lícula de comèdia basada en un personatge que McCarthy havia creat en Los Angeles Groundlings: una dona de negocis adinerada "que va a la presó per trànsit d'informació privilegiada i lluita per reinventar-se com la nova núvia dels Estats Units quan és alliberada". [49] També aquest any, va interpretar a una autora i científica al reinici femení de Ghostbusters, dirigit per Paul Feig.[52][53][54][55]

McCarthy en un esdeveniment de Can You Ever Forgive Me? en 2018.

El 31 de maig de 2016, McCarthy va ser triada com la famós biògrafa Lee Israel en la pel·lícula de comèdia dramàtica fosca Can You Ever Forgive Me?, dirigida per Marielle Heller. Va substituir Julianne Moore, qui va abandonar la pel·lícula.[56][57] L'actuació de McCarthy com Lee va rebre grans elogis i Film Journal International va dir que els seus papers cinematogràfics anteriors "no podien anticipar que intrèpida i creïblement habita Lee Israel". Va rebre una nominació a l’Oscar a la millor actriu.[58] El 2016 va gravar la cançó "Anything You Can Do (I Can Do Better)" amb Barbra Streisand, que apareix a l'àlbum «Encore» de Streisand. El 4 i 11 de febrer de 2017 va fer aparicions sorpresa a Saturday Night Live interpretant al secretari de premsa de la Casa Blanca, Sean Spicer.[59][60]Va tornar al programa per a interpretar a Spicer el 16 d'abril[61] i el 13 de maig de 2017 (també presentant aquest últim).

McCarthy va aparèixer en un anunci del Super Bowl LI per a Kia Motors, promocionant el Kia Niro. McCarthy va interpretar a una aspirant a ambientalista, que té una sèrie de contratemps, com ser bolcada per una balena, ser atacada per un rinoceront i caure per una esquerda. El comercial incloïa la cançó "Holding Out for a Hero".[62]

El 28 de juny de 2019, es va anunciar que McCarthy estava en converses per a interpretar a Ursula al pròxim remake d'acció en viu de La Sireneta, que serà dirigida per Rob Marshall .[63] El 18 de febrer de 2020, McCarthy va confirmar el seu càsting com la vilana durant una entrevista a The Ellen DeGeneres Show.[64]

Vida personal[modifica]

McCarthy es va casar amb el seu xicot de tota la vida, Ben Falcone, actor i exalumne de The Groundlings, el 8 d'octubre de 2005 .[65][66] La parella té dues filles, Vivian nascuda el 5 de maig de 2007 i Georgette nascuda l’11 de febrer de 2010.[67] L'embaràs de McCarthy amb Vivian es va incloure en l'última temporada de Gilmore Girls. Vivian i Georgette van aparèixer en la pel·lícula de 2016, The Boss, amb la primera interpretant una versió més jove del personatge de la seva mare.

Falcone sovint fa cameos en pel·lícules protagonitzades per McCarthy, com Bridesmaids, The Heat, Tammy, Identity Thief, Spy i The Boss.

Emprenedories comercials[modifica]

McCarthy, qui va estudiar els tèxtils en la Southern Illinois University abans que ella es convertís en una actriu de televisió i cinema, es va convertir en una dissenyadora de moda als 44 anys, la seva primera col·lecció de roba, Melissa McCarthy Seven7, és per a les dones plus size (de talla gran) i inclourà roba fins a la talla 28.

McCarthy afirma que «Les persones no es detenen en grandària 12. Sento que hi ha una gran cosa que falta en la persona que no pot vestir en el seu estat d'ànim per sobre d'un determinat número. Segregar les botigues de roba "Plus-Size" i ocultar-les lluny d'altres sectors, està malament».

Filmografia[modifica]

Pel·lícules[modifica]

Any Títol Personatge Notes
1998 God Margaret curtmetratge
1999 Go Sandra
2000 Charlie's Angels Doris
Drowning Mona Shirley
Auto Motives Tonnie curtmetratge
The Kid Masovera de Sky King
2002 Pumpkin Cici Pinkus
White Oleander Paramèdica
2003 The Life of David Gale Nico, la noia gòtica
Chicken Party Tot Wagner
Kim Possible: The Secret Files DNAmy (veu)
Els àngels de Charlie: Al límit Doris Només crèdits
2006 Cook-Off! Amber Strang
2007 The Nines Margaret / Mary / Melissa
The Captain Fran curtmetratge
2008 Just Add Water Selma
Pretty Ugly People Becky
2010 The Back-Up Plan Carol
Com la vida mateixa DeeDee
2011 Bridesmaids Megan «Meg» Price
2012 This Is 40 Catherine
2013 Identity Thief Diana / Sandy Patterson
The Hangover Part III Cassie
The Heat Det. Shannon Mullins
2014 Tammy Tammy Banks També guionista i productora
St. Vincent Maggie Bronstein
2015 Spy Susan Cooper
B.O.O.: Bureau of Otherworldly Operations Watts (veu)
2016 The Boss Michelle Darnell També guionista i productora
Central Intelligence Darla McGuckian Cameo
Ghostbusters Abby Yates
2018 Life of the Party Deanna Miles També guionista i productora
The Happytime Murders Detective Connie Edwards També productora
Can You Ever Forgive Me? Leonore "Lee" Israel
2019 The Kitchen Kathy
2020 Superintelligence Carol Peters[68] També productora
2021 Thunder Force Lydia Berman / The Hammer També productora
The Starling Lilly Maynard En postproducció
2022 Thor: Love and Thunder Hela (actriu) Cameo, en rodatge
2023 The Little Mermaid Úrsula Post-producció

Televisió[modifica]

Any Títol Personatge Notes
1997 Jenny Melissa Episodi: «A Girl's Gotta Live in the Real World»
2000 D.C. Molly 2 episodis
2000–2007-2016 Gilmore Girls Sookie St. James 122 episodis
2002–2005–2016 Kim Possible DNAmy (veu) 3 episodis
2004 Curb Your Enthusiasm Saleswoman Episodi: «The Surrogate»
2007–2009 Samantha Who? Dena 35 episodis
2009 Rita Rocks Mindy Boone Episodi: «Why Can't We Be Friends?»
2010 Private Practice Lynn McDonald Episodi: «Best Laid Plans»
2010–2016 Mike & Molly Molly Flynn 114 episodis
2011–2017 Saturday Night Live Presentadora 3 episodis
2012 The Penguins of Madagascar Shelley (veu) Episodi: «Hair Apparent/Love Takes Flightless»
2016 Gilmore Girls: A Year in the Life Sookie St. James Episodi: «Fall»
2017-2018 Nobodies Ella Mateixa 8 episodis, també productora executiva
2020 Little Big Shots Ella mateixa 13 episodis, presentadora
2021 Nine Perfect Strangers Francis 8 episodis, minis`rrie de TV
2022 God’s favorite idiot Amily Luck 8 episodis, s`rrie Netflix

Premis i nominacions[modifica]

Oscar[modifica]

Any Categoria pel·lícula Resultat
2011 Millor actriu de repartiment Bridesmaids Nominada[69]
2018 Millor actriu Can You Ever Forgive Me? Nominada[70]

Globus d'Or[modifica]

Any Categoria pel·lícula Resultat
2015 Millor actriu - Comèdia o musical Spy Nominada[71]
2018 Millor actriu - Drama Can You Ever Forgive Me? Nominada[72]

BAFTA[modifica]

Any Categoria pel·lícula Resultai
2011 Millor actriu secundària Bridesmaids Nominada[73]
2018 Millor actriu Can You Ever Forgive Me? Nominada[74]

Sindicat d'Actors[modifica]

Any Categoria pel·lícula Resultat
2011 Millor repartiment Bridesmaids Nominada[75]
Millor actriu de repartiment Nominada[75]
2018 Millor actriu Can You Ever Forgive Me? Nominada[76]

Crítica Cinematogràfica[modifica]

Any Categoria pel·lícula Resultat
2011 Premi de la Crítica Cinematogràfica al millor repartimentMillor repartiment Bridesmaids Nominada[77]
Millor actriu secundària Nominada[77]
2013 Millor actriu de comèdia The Heat Nominada[78]
2014 St. Vincent Nominada[79]
2018 Millor actriu Can You Ever Forgive Me? Nominada[80]

Crítica Televisiva[modifica]

Año Categoría Serie Resultado
2022 Millor actriu secundària en pel·lícula/minisèrie Nine Perfect Strangers Nominada[81]

Satellite[modifica]

Any Categoria pel·lícula Resultat
2011 Millor actriu - Sèrie de comèdia Mike & Molly Nominada[82]
2018 Millor actriu - Drama Can You Ever Forgive Me? Nominada[83]

Primetime Emmy[modifica]

Any Categoria pel·lícula Resultat
2011 Millor actriu - Sèrie de comèdia Mike & Molly Guanyadora[84]
2012 Nominada[85]
Millor actriu invitada - Sèrie de comèdia Saturday Night Live Nominada[85]
2013 Millor actriu - Sèrie de comèdia Nominada[86]
2014 Mike & Molly Nominada[87]
2016 Millor actriu invitada - Sèrie de comèdia Saturday Night Live Nominada[88]
2017 Guanyadora[89]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ray, Rahman «Monitor» (en anglès). Entertainment Weekly, 23-08-2013 [Consulta: 5 abril 2016].
  2. ↑ «Melissa McCarthy». Time, 19-04-2016.
  3. ↑ ; Scott, A.O. «The 25 greatest actors of the 21st century (so far)». The New York Times, 25-11-2020.
  4. ↑ «And the 2011 Emmy Award Nominees Are» (en anglès). TV Fanatic, 14-07-2011. [Consulta: 8 gener 2012].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Oscar nominations announced for supporting actress». Arxivat de l'original el 16 de desembre de 2019. [Consulta: 22 juny 2018].
  6. ↑ «Pharrell, Pitbull Getting Stars on Walk of Fame» (en anglès). Rolling Stone [Consulta: 28 juliol 2017]. Arxivat 2017-07-28 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Real Girls React to Melissa McCarthy’s Denim Line» (en anglès). PEOPLE.com, 21-12-2016 [Consulta: 28 juliol 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Jennifer Lawrence, Scarlett Johansson, Melissa McCarthy Top World's Highest Paid Actresses List» (en anglès). Entertainment Tonight. [Consulta: 20 agost 2015].
  9. ↑ «Jennifer Lawrence tops Forbes' highest-paid actress list with Scarlett Johansson and Melissa McCarthy» (en anglès). Daily Mail. [Consulta: 20 agost 2015].
  10. ↑ «The World's Highest-Paid Actresses 2016: Jennifer Lawrence Banks $46 Million Payday Ahead Of Melissa McCarthy» (en anglès). Forbes, 23-08-2016. [Consulta: 6 setembre 2016].
  11. ↑ "Melissa Mccarthy: Her Moment to Shine" 21 de marzo de 2011, People
  12. ↑ "Bob Newhart just can't stand still" 19 de septiembre de 2002, Herald News
  13. ↑ "Melissa McCarthy Is Having Her Moment" 28 de septiembre de 2011, The Hollywood Reporter
  14. ↑ «5 Things You Didn't Know about Melissa McCarthy's Family Tree » Megan Smolenyak», 14-07-2016.
  15. ↑ «Bio.». [Consulta: 20 novembre 2014].
  16. ↑ "'Mike and Molly's' Melissa McCarthy Finds Super-Sized Success" 22 de marzo de 2011, LifeScript.com
  17. ↑ Danaher, Patricia. «Melissa McCarthy: The Scene Stealer Goes Center Stage». Irish America, 24-05-2013. [Consulta: 18 novembre 2013].
  18. ↑ "From JCA to CBS: Emmy winner got acting bug at Joliet school" 21 de septiembre de 2011, The Herald News
  19. ↑ «Melissa McCarthy Biography». Bio.. [Consulta: 3 octubre 2016].
  20. ↑ «Melissa McCarthy». The Groundlings Website.
  21. ↑ Nichols, James Michael. «Melissa McCarthy: I Used to Perform as a Drag queen». Huffington Post, 08-02-2017. [Consulta: 6 desembre 2020].
  22. ↑ «Voice Dnamy». Behind The Voice Actors. [Consulta: 14 agost 2015].
  23. ↑ «The New Classics: TV», 18-06-2007. Arxivat de l'original el 28 d'agost de 2008. [Consulta: 2 octubre 2019].
  24. ↑ Griggs, Brandon «Melissa McCarthy is joining 'Gilmore Girls' revival». CNN, 08-04-2016 [Consulta: 10 abril 2016].
  25. ↑ «Pretty Ugly People». Rotten Tomatoes. [Consulta: 18 novembre 2013].
  26. ↑ Andreeva, Nellie. «'Samantha' gets full-season pickup». The Hollywood Reporter, 31-10-2007. Arxivat de l'original el 4 de setembre de 2008. [Consulta: 30 octubre 2007].
  27. ↑ Sullivan, Brian Ford «ABC Adds 10 Newcomers, Renews 'Notes,' 'Road'». The Futon Critic, 11-05-2007 [Consulta: 13 juny 2007].
  28. ↑ Barrett, Annie. «Exclusive: 'Private Practice' makes perfect with 'Gilmore' girl Melissa McCarthy», 16-11-2009. [Consulta: 18 novembre 2013].
  29. ↑ «Melissa McCarthy: Did You Know She Was In...? Before Bridesmaids, the Spy star had popped up in some odd places on the big screen». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 2017-01-20. [Consulta: 14 agost 2015].
  30. ↑ Bierly, Mandi. «Melissa McCarthy lands lead in CBS comedy pilot. Yay! But wait…», 25-03-2010. [Consulta: 2 octubre 2019].
  31. ↑ «Emmys: Did 'Bridesmaids' help Melissa McCarthy pull off an upset?». Los Angeles Times, 20-09-2011 [Consulta: 18 novembre 2013].
  32. ↑ 32,0 32,1 «Melissa McCarthy Emmy Award Winner». Emmys.com. [Consulta: 8 gener 2012].
  33. ↑ «Crystal + Lucy Awards 2011». Women In Film. Arxivat de l'original el 21 de gener de 2012. [Consulta: 8 gener 2012].
  34. ↑ Uddin. «Melissa McCarthy to star in 'Knocked Up' sequel». Digital Spy, 08-07-2011. [Consulta: 30 juliol 2011].
  35. ↑ «Academy Invites 176 to Membership». The Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 29-06-2012. [Consulta: 19 juliol 2013].
  36. ↑ Fowler,Tara. «Saturday Night Live recap: Melissa McCarthy brought the heat and hammed it up». Entertainment Weekly, 07-04-2013. [Consulta: 27 abril 2013].
  37. ↑ Brian Gallagher. «ID Theft Gets Jason Bateman and Melissa McCarthy». Movie Web, 15-08-2011. Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 8 gener 2012].
  38. ↑ «Jason Bateman and Melissa McCarthy To Execute ID Theft». The Film Stage, 16-08-2011. [Consulta: 8 gener 2012].
  39. ↑ Identity Thief a Box Office Mojo (anglès)
  40. ↑ Identity Thief a Metacritic
  41. ↑ «The Heat». [Consulta: 18 novembre 2013].
  42. ↑ «The Heat (2013)». [Consulta: 18 novembre 2013].
  43. ↑ Jeff, Leins. «Melissa McCarthy Striking Out with Tammy». News in Film, 07-11-2011. Arxivat de l'original el 9 de juny de 2012. [Consulta: 10 desembre 2011].
  44. ↑ Nellie, Andreeva. «Next For Emmy Winner Melissa McCarthy: Co-Creating Comedy Series For CBS», 19-09-2011. [Consulta: 10 desembre 2011].
  45. ↑ «Melissa McCarthy May Join The Congregation Of 'St. Vincent De Van Nuys' With Bill Murray». Indiewire, 11-03-2013. Arxivat de l'original el 9 de gener de 2016. [Consulta: 18 novembre 2013].
  46. ↑ Mike Fleming Jr. «Melissa McCarthy Starring as Tinker Bell In Movie Directed by Shawn Levy – Deadline». [Consulta: 20 novembre 2014].
  47. ↑ «Melissa McCarthy Tinker Bell Movie: McCarthy to Star in Film for Fox». Variety. [Consulta: 20 novembre 2014].
  48. ↑ Ford, Rebecca «Melissa McCarthy in Talks to Join Paul Feig's 'Susan Cooper'». The Hollywood Reporter, 25-07-2013 [Consulta: 18 novembre 2013].
  49. ↑ Cunningham, Todd. «Melissa McCarthy Spy Spoof 'Susan Cooper' Gets Key 2015 Release Date». Yahoo Movies, 12-11-2013. [Consulta: 18 novembre 2013].
  50. ↑ ; Marianne Zumberge«Walk of Fame honoree Melissa McCarthy spies some luck in her life». Variety. [Consulta: 20 maig 2015].
  51. ↑ «Melissa McCarthy Dazzles at Walk of Fame Ceremony». People. [Consulta: 20 maig 2015].
  52. ↑ «Melissa McCarthy for Ghostbusters». [Consulta: 27 gener 2014].
  53. ↑ «Melissa McCarthy for Ghostbusters 3». Dread Central. [Consulta: 20 novembre 2014].
  54. ↑ «Melissa McCarthy for Ghostbusters 3». Bloody Disgusting. [Consulta: 20 novembre 2014].
  55. ↑ «Melissa McCarthy is playing Patty, an NYC subway worker». [Consulta: 27 gener 2014].
  56. ↑ McNary, Dave. «Melissa McCarthy to Play Novelist and Literary Forger Lee Israel (Exclusive)». Variety, 31-05-2016. [Consulta: 3 juny 2016].
  57. ↑ «Melissa McCarthy to Star as Real-Life Forger Lee Israel in 'Can You Ever Forgive Me?'». The Wrap, 31-05-2016. [Consulta: 3 juny 2016].
  58. ↑ Horwitz, Simi. «Film Review: Can You Ever Forgive Me?». Film Journal International, 17-10-2018. Arxivat de l'original el 1 d'abril de 2019. [Consulta: 3 novembre 2018].
  59. ↑ Gilbert, Sophie «The Genius of Melissa McCarthy as Sean Spicer on Saturday Night Live». The Atlantic, 05-02-2017 [Consulta: 6 febrer 2017].
  60. ↑ Stableford, Dylan «Melissa McCarthy steals the show as a raging Sean Spicer on 'SNL'». Yahoo! News, 05-02-2017 [Consulta: 6 febrer 2017].
  61. ↑ Bradley, Laura. «S.N.L.: How Conan O'Brien Saved Melissa McCarthy's Sean Spicer Easter Skit». Vanity Fair, 19-04-2017. [Consulta: 21 abril 2017].
  62. ↑ https://www.ispot.tv/ad/A301/kia-niro-super-bowl-2017-heros-journey-feat-melissa-mccarthy iSpot
  63. ↑ Kroll, Justin. «Melissa McCarthy in Talks to Play Ursula in Live-Action 'Little Mermaid' (EXCLUSIVE)». Variety, 28-06-2019. [Consulta: 1r juliol 2019].
  64. ↑ Muscaro, TJ. «Melissa McCarthy Talks Becoming Ursula for Disney's Live-Action "Little Mermaid"», 18-02-2020. [Consulta: 26 maig 2020].
  65. ↑ Arieanna. «Melissa McCarthy gets married!!». Gilmore News, 22-10-2005. [Consulta: 30 juliol 2011].
  66. ↑ «Ben Falcone», 2011. [Consulta: 30 juliol 2011].
  67. ↑ Cardoza, Riley. «Melissa McCarthy Admits Her Preteen Daughters Have More Confidence Than She Did Pushing 30». US Weekly, 04-02-2019. [Consulta: 31 juliol 2019].
  68. ↑ «Melissa McCarthy and Ben Falcone Reteam With Steve Mallory for 'Super-Intelligence' (Exclusive)» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2018].
  69. ↑ «The 84th Academy Awards 2012» (en anglès). www.oscars.org. [Consulta: 25 desembre 2018].
  70. ↑ «LEADING ACTRESS OSCARS 2019 NOMINEES» (en anglès). www.oscar.go.com, 22-01-2019.
  71. ↑ The HFPA. «Golden Globes: Winners & Nominees 2016» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  72. ↑ The HFPA. «Golden Globes: Winners & Nominees 2019» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  73. ↑ BAFTA. «BAFTA: Film in 2012» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  74. ↑ «BAFTA: Actress in a Leading Role in 2019» (en anglès). www.bafta.org, 09-01-2019.
  75. ↑ 75,0 75,1 SAG (AFTRA). «The 18th Annual Screen Actors Guild Awards» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  76. ↑ Error en el títol o la url.«».
  77. ↑ 77,0 77,1 Contreras, Alejandro. «Critics' Choice Awards 2012». Culturamas, 13-01-2012.
  78. ↑ «Critics' Choice Awards: The Winners» (en anglès). The Hollywood Reporter, 16-01-2014.
  79. ↑ «Critics' Choice Awards: The Winners» (en anglès). The Hollywood Reporter, 15-01-2015.
  80. ↑ «Las nominaciones de los premios e la crítica cinematográfica». Fotogramas, 11-12-2018.
  81. ↑ «Critic Choice Awards 2022: Todos los nominados en las categorías de televisión». El Español, 07-12-2021. [Consulta: 7 desembre 2021].
  82. ↑ The International Press Academy. «Satellite Awards Winners & Nominees 2011» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  83. ↑ The International Press Academy. «Satellite Awards Winners & Nominees 2019» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-11-29. [Consulta: 25 desembre 2018].
  84. ↑ Television Academy. «63rd Emmy Awards Nominees and Winners» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  85. ↑ 85,0 85,1 Television Academy. «64th Emmy Awards Nominees and Winners» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  86. ↑ Television Academy. «65th Emmy Awards Nominees and Winners» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  87. ↑ Television Academy. «66th Emmy Awards Nominees and Winners» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2018].
  88. ↑ Television Academy. «68th Emmy Awards Nominees and Winners» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2022].
  89. ↑ Television Academy. «69th Emmy Awards Nominees and Winners» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melissa McCarthy
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Melissa_McCarthy&oldid=31761375»