Barbra Streisand

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgBarbra Streisand
Barbra Streisand 1962.jpg
Streisand el 1962.
Naixement Barbara Joan Streisand
24 d'abril de 1942 (1942-04-24) (74 anys)
Brooklyn, Nova York, USA
Brooklyn
Alma mater Erasmus Hall High School
Ocupació Cantant, actriu, productora, directora
Període en actiu 1957-actualitat
Gènere Pop tradicional, música contemporània, showtunes
Partit polític Partit Demòcrata dels Estats Units
Cònjuge Elliott Gould (1963-1971)
James Brolin (1998-)
Premis oficial de la Legió d'Honor
National Medal of Arts
Primetime Emmy Award
Grammy Lifetime Achievement Award
Grammy Legend Award
MusiCares Person of the Year
Daytime Emmy Award
Oscar a la millor actriu
Library of Congress Living Legend
Activitat professional
Discogràfica Columbia

Lloc web BarbraStreisand.com
Facebook barbrastreisand
Twitter BarbraStreisand
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Barbra Streisand (Nova York, 24 d'abril de 1942) és una cantant, actriu, productora i directora de cinema estatunidenca. Va rebre l'Oscar a la millor actriu el 1968, per la pel·lícula Funny Girl, i també l'Oscar a la millor cançó per Evergreen (tema d'amor de la pel·lícula A Star Is Born (1976).,[1]

És un dels artistes que ha venut més discos, amb més de 71,5 milions d'àlbums venuts als Estats Units i més de 140 milions d'àlbums venuts al món sencer,.[2] És l'artista femenina millor classificada en la Recording Industry Association of America's (RIAA) Top Selling Artists List, així com la única dona classificada entre els deu primers. Amb Frank Sinatra, Cher, i Shirley Jones, és la única artista que ha assolit un Oscar al millor actor i a tenir almenys un àlbum número 1 al rànquing Billboard Hot 100.

Segons la RIAA, Streisand detenta el rècord del nombre d'àlbums havent estat al top deu un total de 31 vegades des de 1963.[3] Detenta també el rècord de longevitat (48 anys) entre el seu primer i el seu últim àlbum al top deu. Amb el seu àlbum Love Is the Answer, esdevé la única artista a tenir un àlbum número u de les vendes cinc decennis consecutius.[4] Segons la RIAA, ha obtingut més de 51 discos d'or, 30 discos de platí, i 13 discos multi-platí als Estats Units.[5]

D'altra banda, és l'autora del llibre My Passion for Design, que comprèn fotos de les seves residències, sobretot la de Califòrnia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els pares de Barbra són Diana i Emanuel Streisand. Té un germà, Sheldon J. Streisand, i una germanastra, igualment cantant, Roslyn Kind. El 21 de març de 1963, amb 20 anys, Barbra es casa amb Elliott Gould llavors amb 24 anys. Es divorcien el 9 de juliol de 1971. Va néixer d'aquesta unió un noi, Jason Emanuel Gould. El 1er de juliol de 1998 Barbra, amb 56 anys, es casa en segons noces amb James Brolin, llavors amb 57 anys.

Infantesa i adolescència[modifica | modifica el codi]

Barbara Streisand neix el 24 d'abril de 1942 al barri de Brooklyn a Nova York, al si d'una família jueva ashkenazita. El seu pare, Emanuel Streisand mor d'una complicació d'una crisi de epilèpsia quan té un any. La seva mare, Diana, nascuda Ida Rosen, secretària escolar, absent i poc reconfortant, es torna a casar amb Louis Kind, un mestre violent. Barbara sap molt ràpidament que vol fer teatre o del cinema: imita la publicitat que passen per la televisió i passa les seves tardes en les sales fosques, per veure tota mena de films, siguin quins siguin.

Adolescent, abandona els estudis després del seu últim any de col·legi per cantar en un nightclub. Realitza el seu primer disc aficionat amb 13 anys, participa a diverses peces de teatre entre l'estiu de 1957 i l'estiu de 1959 i aconsegueix el seu primer concurs de ràdio l'any 1960, en l'època on decideix suprimir la segona « a » del seu nom.

Del night-club al primer àlbum[modifica | modifica el codi]

Comença la seva carrera al night-club de New York Bonsoir, a partir del setembre de 1960.L'èxit li arriba ràpidament i des de 1961, se la sol·licita per tot arreu. Canta a clubs de Detroit, de Sant Louis, de Nova York, fins al Canadà i a la ràdio. Apareix per la primera fes a la televisió a The Jack Paar Tonight Show el 5 d'abril de 1961 sobre la cadena NBC.

És contractada l'any 1962 per I Can Get It For You Wholesale, la peça és un èxit i per la seva primera aparició a Broadway, Barbra Streisand assoleix el New York Drama Critics Award a la millor actriu secundària i és nominada per un Premi Tony.

El seu 1er àlbum, The Barbra Streisand Àlbum, produït per Columbia Rècords, surt el 1963, i assoleix tres premis Grammy (Àlbum de l'Any, Vocalista Femenina de l'Any i Millor Coberta).

La cantant[modifica | modifica el codi]

Barbra Streisand el 1973, fotografiada per Allan Warren.

Les seves qualitats de cantant sedueixen la Columbia Pictures, que li signa un contracte l'any 1962. Aconsegueix el primer paper de la comèdia musical Funny Girl l'any 1964, que redibuixa la carrera de Fanny Brice, famosa actriu a Broadway del temps dels Ziegfeld Follies i creadora del personatge de Baby Snooks, una nena de 4 anys amb aventures humoristiques. Aquesta obra esdevé molt ràpidament un enorme èxit de Broadway i la seva interpretació li aporta la seva segona nominació als premis Tony.

Cantant molt pop moltes vegades recompensada als Grammys, Barbra Streisand actua sobre els escenaris i canta tot al llarg de la seva carrera, en més d'una seixantena d'àlbums Que comprenen també recuperacions d'èxits del Broadway dels anys 1920-1930, d'interpretacions de grans estàndards de jazz o de música pop dels seventies, de les bandes originals de films.

Del night-club al primer àlbum[modifica | modifica el codi]

Barbra Streisand el 2013

Comença la seva carrera al night-club de New York Bonsoir, a partir del setembre de 1960. L'èxit li arriba ràpidament i des de 1961, se la sol·licita per tot arreu. Canta a clubs de Detroit, de Saint Louis, de Nova York, fins al Canadà i a la ràdio. Apareix per primera vegada a la televisió a The Jack Paar Tonight Show el 5 d'abril de 1961 a la cadena NBC.

És contractada l'any 1962 per I Can Get It For You Wholesale, la peça és un èxit i per la seva primera aparició a Broadway, Barbra Streisand assoleix el New York Drama Critics Award a la millor actriu secundària i és nominada per un Tony Award.

El seu 1er àlbum, The Barbra Streisand Àlbum, produït per Columbia Rècords, surt el 1963, i assoleix tres Grammy Awards (Àlbum de l'Any, Vocalista Femenina de l'Any i Millor Coberta).

L'actriu[modifica | modifica el codi]

La seva primera aparició a la pantalla és l'adaptació de Funny Girl, que dirigeix William Wyler el 1968 . Obté per aquest paper un Oscar, ex-æquo amb Katharine Hepburn.

Ella encadena a continuació amb el mateix èxit altres comèdies musicals com Hello, Dolly!, el 1969, Funny Lady, el 1975, o Ha nascut una estrella l'any 1976, amb la cançó Evergreen, premiada amb l'Oscar a la millor cançó original.

Actua també en comèdies clàssiques Tot ho faig per tu, 1974; Meet the Fockers, 2003) així com en pel·lícules més dramàtics (The Way We Were, 1973 i la seva cançó The Way We Were, Nuts, 1987).

Barbra Streisand el 1995.

Shows de televisió[modifica | modifica el codi]

Barbra Streisand produeix una sèrie de quatre shows de televisió a la CBS, entre 1965 i 1973, dels quals controla totalment l'aspecte artístic. Totalment dedicats a Streisand, els tres primers shows tenen tres parts diferents una de les quals almenys és una actuació en directe davant un públic.

My Name Is Barbra, difós el 28 d'abril de 1965, és coronat per dos premis Emmy i coneix un enorme èxit d'audiència. El Color Me Barbra del 30 de març de 1966 reserva una part al Philadelphia's museum of arts, i The Belle of 14th Street de l'11 d'octubre de 1967 ret homenatge al vaudevil americà. Tenen també un molt gran èxit.

Pel 4t show, Barbra Streisand…and other musical instruments del 2 de novembre de 1973, Streisand torna al one woman show amb el seu convidat Ray Charles, canten en duo tres cançons. El tema del show, la diversitat dels instruments de música i de les cultures musicals a través del món, reserva a la veu una plaça d'instrument. Per demostrar-ho, Barbra aguanta una nota durant 22 segons, al fi d'I Got Rythm Medley.

La directora[modifica | modifica el codi]

Barbra Streisand passa a la direcció cinematogràfica tres vegades. Roda la comèdia Yentl l'any 1983 que adapta d'una novel·la d'Isaac Bashevis Singer), rep el Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica, però també el premi del pitjor actor (fa de travesti) dels premis Razzie. Les seves comèdies romàntiques El príncep de les marees l'any 1991 i L'amor té dues cares l'any 1996 tenen menys èxit. L'actriu descobreix així una faceta més personal de la seva sensibilitat, provant una altra vegada la varietat dels seu talent.

Notorietat[modifica | modifica el codi]

Rep el 28 de juny de 2007 al Palau de l'Elisi les insígnies d'oficial de la Legió d'honor de mans del president de la República Nicolas Sarkozy. Gran admirador de la estrella el President li ha retut homenatge i testificat de « la proximitat dels francesos a aquesta dona d'excepció, enamorada de França, que, després de 47 anys de carrera, ha donat, per primera vegada a París, un inoblidable concert », el 26 de juny, acompanyada d'una orquestra de 58 músics i de quatre cantants de Broadway davant gairebé deu mil persones.

El 2008, ningú no oblida que és l'artista femenina que ha venut més àlbums als Estats Units:[6] la Recording Industry Association of America (RIAA) comptabilitza 71 milions d'àlbums venuts des de 1963, 50 dels quals han estat certificats com a Disc d'or, 30 de Platí, 13 multi Platí, i premiats amb 8 premis Grammy; només Elvis Presley i Michael Jackson ho han fet millor. És igualment la única artista que ha tingut almenys un àlbum en el número 1 del Top 100 durant 5 decennis.[7]Al cinema, ha estat premiada amb 2 Oscars i 9 Globus d'Or.

Compromís polític[modifica | modifica el codi]

Demòcrata convençuda, molt critica cap amb la política de George W. Bush, Streisand ha assistit sempre als congressos del partit del qual és membre, i donat suport als seus diferents candidats a les eleccions. El 2008 i el 2016, ha donat suport a Hillary Clinton, per les primàries a la nominació demòcrata de les presidencials.

Esdeveniments recents[modifica | modifica el codi]

El gener 2011, Arthur Laurents anuncia que l'estrella hauria d'encarnar el paper de Madame Rose en una adaptació de Gypsy, una comèdia musical d'Arthur Laurents, Jule Styne i Stephen Sondheim, produïda per Joel Silver. El març de 2012, el projecte és confirmat, i Julian Fellowes és contractat per escriure la versió final del guió.

L'últim llargmetratge on Barbra Streisand ha actuat és la comèdia Mamà, he espatllat la meva vida, dirigida per Anne Fletcher, amb Seth Rogen, estrenada el 19 de desembre de 2012 als Estats Units: una comèdia sobre les relacions mare-fill en un road movie a través dels Estats Units.

Barbra Streisand té un disturbi de l'audició: els tinnitus (Tinnitus aureum); sent infrasons i ultrasons així com una mena de zumzeig o xiulada provocats sovint per una emoció forta. Els tinnitus han estat un calvari per la cantant; ha pogut tanmateix treure'n partit, perquè sentint els ultrasons i els infrasons, ha pogut millorar la seva veu,[8][9]

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • 1962: I Can Get It For You Wholesale
  • 1962: Pins and Needles
  • 1963: The Barbra Streisand Album
  • 1963: The Second Barbra Streisand Album
  • 1964: The Third Album
  • 1964: People
  • 1965: My name is Barbra
  • 1965: My name is Barbra, Two...
  • 1966 Je m'appelle Barbra
  • 1966 Color me Barbra
  • 1967: Simply Streisand
  • 1967: A Christmas Album
  • 1968: A Happening in Central Park
  • 1969: What About Today
  • 1969: Hello, Dolly! (Original Motion Picture Soundtrack)
  • 1970: Barbra Streisand's Greatest Hits
  • 1970: On A Clear Day You Can See Forever
  • 1970; The Owl and the Pussycat
  • 1971: Stoney End
  • 1971: Barbra Joan Streisand
  • 1973: Barbra Streisand...And Other Musical Instruments
  • 1973: Lazy Afternoon
  • 1974: The Way We Were
  • 1974: Butterfly
  • 1975: Funny Lady
  • 1976: A Star is Born
  • 1976: Classical Barbra
  • 1977: Superman
  • 1978: Songbird
  • 1978: Barbra Streisand's Greatest Hits Vol. 2
  • 1979: Wet
  • 1979: Live Concert at the Forum
  • 1979: The Main Event
  • 1980: Guilty
  • 1981: Memories
  • 1983: yentl
  • 1984: Emotion
  • 1985: The Broadway Album
  • 1987: One Voice
  • 1987: Nuts
  • 1988: Till I Loved You
  • 1989: A Collection: Greatest Hits... And More
  • 1991: Just For the Record..
  • 1991: The Prince of Tides
  • 1992: Highlights From Just the Record...
  • 1993: Back to Broadway
  • 1994: Barbra: The Concert
  • 1995: The Concert- Highlights
  • 1996: The Mirror Has Two Faces
  • 1997: Higher Ground
  • 1999: A Love Like Ours
  • 2000: Timeless - Live in Concert
  • 2001: Christmas Memories
  • 2002: The Essential Barbra Streisand
  • 2002: Duets
  • 2003: The Movie Album
  • 2005: Guilty Pleasures
  • 2007: Streisand: Live In Concert
  • 2009: Love Is The Answer
  • 2010: One Night Only
  • 2010: Barbra The Ultimate Collection
  • 2011: What Matters Most - Barbra Streisand Sings the Lyrics of Alan & Marilyn Bergman
  • 2012: Release Me
  • 2013: Classical Barbra
  • 2013: Back To Brooklyn
  • 2014: Partners

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Academy Awards® Database - AMPAS». Awardsdatabase.oscars.org, 29-01-2010.
  2. [1]
  3. «Chart Watch Extra: The Acts With The Most Top 10 Albums, Ever – Chart Watch». New.music.yahoo.com, Octubre 2008.
  4. [2]
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta autogenerated1
  6. (anglès) « RIAA Celebrates 50 Years Of Gold Records », 11 agost 2008, RIIA.
  7. (anglès) « Streisand's # 1 Chart victory with Love Is The Answer gives her #1 albums in 5 consecutive decades. », 7 octubre 2009, revista de premsa al lloc oficial de B. Streisand.
  8. Christophe Mirambeau, Biographie de Barbra Streisand, Flammarion, 2006.
  9. orella-malalta.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema