Catherine Deneuve
 Catherine Deneuve al Festival de Canes (2000) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
Catherine Fabienne Dorléac 22 d'octubre de 1943 París (França) |
| Nacionalitat |
 França |
| Grup ètnic | Francesos |
| Activitat | |
| Ocupació | Actriu, productora de cinema, actriu de cinema, model, cantant i dissenyadora |
| Període d'activitat | 1957 – |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | David Bailey (1965–1972) |
| Parella |
Roger Vadim Marcello Mastroianni |
| Fills |
Christian Vadim Chiara Mastroianni |
| Pares | Maurice Dorléac, Renée Simonot |
| Germans | Françoise Dorléac i Sylvie Dorléac |
| Premis | |
| Premis César | |
|
Millor actriu 1981 - Le dernier métro 1993 - Indochine | |
| Festival de Canes | |
|
Palma d'Or per la carrera 2005 - Trajectòria cinematogràfica | |
| Mostra de Venècia | |
|
Millor actriu 1998 - Place Vendôme | |
| Festival de Berlín | |
|
Ós d'Or per la carrera 1998 - Trajectòria cinematogràfica Ós de Plata a la millor actriu 2002 - 8 Femmes | |
|
| |
   | |
 | |
Catherine Fabienne Dorléac, coneguda artísticament com a Catherine Deneuve (París, 22 d'octubre de 1943),[1] és una actriu de cinema francesa. Amb un perfil d'inoblidable dona fatal, sexy, preciosa i elegant, Catherine Deneuve continua sent, fins i tot amb el pas dels anys, una icona del món del cinema i de la moda. Arquetipus de la donzella de gel; s'ha guanyat el reconeixement internacional. Fou el rostre Chanel Nº 5 en els anys 70 i fins i tot hi hagué un perfum que portava el seu nom. En una època fou la musa del dissenyador Yves Saint-Laurent. És imatge de MAc Cosmètics i L'Oreal París.
Contingut
Biografia[modifica]
Es crià en una família d'actors. La seva germana també actriu, Françoise Dorléac, tristament va morir en un accident d'automòbil l'any 1967, i ella va ser la que la posà en contacte amb cineastes com Roman Polanski i Luis Buñuel. Varen treballar juntes per última vegada a Les senyoretes de Rochefort. Precisament Catherine va agafar el cognom de Deneuve perquè no la confonguessin amb la seva germana Françoise.
Sovint es diu de Catherine, i no sense justificació, que fent menys Catherine de fet transmet més que moltes d'altres actrius del cinema. Però si és així. Que transmet concretament?. Aquesta és la qüestió sigui quin sigui el rol, Deneuve tendeix a seguir sent un enigma. Sempre hi ha quelcom en els seus personatges, raó per la qual aconsegueix captar l'atenció.
Carrera com a actriu[modifica]
Ha treballat amb Manoel de Oliveira, Roman Polanski, Mario Camus, Luis Buñuel, Hugo Santiago i François Truffaut entre d'altres. El primer director amb el qual treballà fou Roger Vadim a Le Vice et la vertu (1963), que donà lloc a una relació sentimental i un fill amb Vadim.
El seu primer gran èxit vingué amb Les parapluies de Cherbourg (1964), un melodrama romàntic atapeït de cançons de Jacques Demy. Seguidament hi hagué una altra col·laboració màgica amb Demy a Les demoiselles de Rochefort (1967), a més de films amb Roman Polanski a Repulsió (1965), Luis Buñuel a Belle de jour (1967); Tristana (1970) i amb François Truffaut a Le dernier métro (1980). Els millors directors feren de la seva inaccessibilitat la clau de les seves pel·lícules, insinuant perversos i inclús perillosos desitjos darrere el seductor vernís d'un rostre aparentment innocent.
Nominada a un Oscar per a la seva interpretació a Indoxina (1992), Deneuve és una actriu prolifica i voluntariosa. La seva versatilitat i serena perícia l'han fet ser escollida per directors com Jean-Pierre Melvilla a Crònica negra (1972), Robert Aldrich a Destí fatal (1975), André Téchiné a Les voleurs (1996), Lars von Trier a Dancer in the Dark (2001) i François Ozon a 8 Femmes (2002)
Vida íntima[modifica]
Catherine Deneuve és ambaixadora de bona voluntat de la Unesco. Té 2 fills: Christian Vadim (nascut en 1963) amb el director Roger Vadim, i Chiara Mastroianni (nascuda en 1972) de la relació que l'actriu va mantenir amb Marcello Mastroianni durant 4 anys. Catherine Deneuve només s'ha casat una vegada, amb fotògraf britànic David Bailey, matrimoni que fou de 1965 a 1972. La seva imatge ha estat usada per a representar Marianne, el símbol nacional de la República Francesa, des de 1985 a 1989.
Filmografia[modifica]
- Le Vice et la vertu (1963)
- Les parapluies de Cherbourg. En català, Els paraigües de Cherbourg (1964)
- Repulsion. En català, Repulsió (1965)
- La vie de château (1966)
- Belle de jour, (1967)
- Manon 70 (1967)
- Les Demoiselles de Rochefort. En català, Les senyoretes de Rochefort (1967)
- Mayerling (1968)
- La Sirène du Mississippi. En català, La sirena del Mississipí (1969)
- Peau d'âne (1970)
- Tristana (1970)
- Un poli (Un Flic) (1972)
- Le Sauvage. En català, El meu home és un salvatge (1975)
- Si c'était à refaire (1976)
- Marxar o morir (1977)
- Écoute voir... (1978)
- Courage fuyons (1979)
- À nous deux (1979)
- Le Dernier métro (1980)
- L'ànsia (The Hunger) (1983)
- El caprici (1984)
- Fort Saganne (1984)
- Drole d'endroit pour une rencontre (1988)
- Indochine. En català, Indoxina (1992)
- Ma saison préférée (1993)
- El convent (O Convento) (1995)
- Les Voleurs (1996)
- Place Vendôme (1998)
- Le Temps retrouvé (1999)
- Belle maman (1999)
- Dancer in the Dark (2001)
- 8 Femmes (2002)
- Um Filme Falado (2003)
- Rois et reine (2004)
- Els temps canvien (Les Temps qui changent) (2004)
- Je veux voir (2008)
- Un conte de Noël (2008)
- Potiche de François Ozon (2010)
- Les Bien-aimés de Christophe Honoré (2011)
- Elle s'en va d'Emmanuelle Bercot (2013)
- La Tête haute d'Emmanuelle Bercot (2015)
- Sage Femme de Martin Provost (2017)
- Tout nous sépare de Thierry Klifa (2017)
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1981: César a la millor actriu per Le dernier métro
- 1993: César a la millor actriu per Indoxina
- 1995: Premi Donostia
- 1998: Copa Volpi per la millor interpretació femenina per Place Vendôme
- 1998: Ós d'Or honorífic
- 2002: Ós de Plata a la millor actriu per 8 Femmes
- 2005: Palma d'Or honorífica
Nominacions[modifica]
- 1969: BAFTA a la millor actriu per Belle de jour
- 1976: César a la millor actriu per Le sauvage
- 1982: César a la millor actriu per Hôtel des Amériques
- 1988: César a la millor actriu per Agent trouble
- 1989: César a la millor actriu per Drôle d'endroit pour une rencontre
- 1993: Oscar a la millor actriu per Indoxina
- 1994: César a la millor actriu per Ma saison préférée
- 1997: César a la millor actriu per Les voleurs
- 1999: César a la millor actriu per Place Vendôme
- 2006: César a la millor actriu secundària per Palais royal!
- 2011: César a la millor actriu per Potiche
- 2014: César a la millor actriu per Elle s'en va
- 2015: César a la millor actriu per Dans la cour
- 2016: César a la millor actriu per La tête haute
Bibliografia[modifica]
- 501 Estrellas de Cine, pàg. 486-487, de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo. ISBN 978-84-253-4265-3.
Referències[modifica]
- ↑ «Catherine Deneuve». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catherine Deneuve |
- Catherine Deneuve a Internet Movie Database (anglès)
- Catherine Deneuve a TCM Movie Database (anglès)
- Catherine Deneuve a Allmovie (anglès)
- Catherine Deneuve a TV.com (anglès)
