La Biblioteca Estatal de Rússia (en rus: Российская государственная библиотека),[1] és la biblioteca nacional de Rússia, situada a Moscou.[2] No s'ha de confondre amb la Biblioteca Nacional Russa, situada a Sant Petersburg. És la tercera biblioteca més gran del món per nombre de llibres, amb més de 17 milions de volums. És la biblioteca més gran del país, i remunta els seus orígens fins al juliol de 1862, quan es va inaugurar com a primera biblioteca pública de Moscou, la Biblioteca Rumiàntsev[3], dins el Museu Rumiàntsev. Després de la revolució bolxevic, es van ampliar els seus fons i es va buscar nou espai per a ella. Des del 1922 es va anomenar Biblioteca Estatal de la URSS V.I. Lenin[3], i va conservar aquest apel·latiu fins a la caiguda del règim soviètic en 1991, quan es va rebatejar amb la seva denominació actual.[4] El 1927 s'encarregà una ampliació, el 1930 començà a construir-se[5] i el 1945 es completà l'edifici, projectat pels arquitectes Vladimir Shchuko i Vladimir Gelfreikh.[3] Ocupa diversos edificis, donada la gran grandària dels seus col·leccions, que inclouen publicacions periòdiques (13 milions), mapes (150.000), partitures musicals i registres sonors (350.000). Els seus fons s'estenen a més de 200 idiomes, el percentatge total de fons de la biblioteca en altres idiomes gairebé arriba al 30%. Entre 1922 i 1991, va existir l'obligació de dipositar un exemplar de cada llibre publicat a l'URSS, pràctica que continua avui referida a la Federació de Rússia.[6]
