Biblioteca del Congrés dels Estats Units

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióBiblioteca del Congrés dels Estats Units
Library of Congress
Seal of the United States Library of Congress.svg Flag of the United States Library of Congress 2.svg
Thomas Jefferson Building Aerial by Carol M. Highsmith.jpg
Dades
Tipus biblioteca nacional, United Nations Depository Library Tradueix i parliamentary archive Tradueix
Història
Creació 1800
Activitat
Membre de Société de l'histoire de France Tradueix (8 novembre 1904)
Digital Library Federation
Association of Research Libraries
Biblioteca Digital Mundial
International Confederation of Architectural Museums Tradueix
Biodiversity Heritage Library Consortium Tradueix
World Wide Web Consortium
International Association of Sound and Audiovisual Archives Tradueix
International GLAM Labs Community Tradueix
Mida de la col·lecció o exhibició 164.403.119, 168.291.624 objectes, 24.600.488 cataloged book Tradueix
Organització i govern
Seu Vista-down.png
Presidència Carla Hayden (2016–)
Gerent/director Carla Hayden
Xifres destacables
Pressupost 598.402.000 dòlars dels Estats Units

Lloc web http://www.loc.gov
Facebook: libraryofcongress Twitter: librarycongress Instagram: librarycongress Youtube: UCbObxjfi3W9YKnDS0PgadNA Pinterest: LibraryCongress Flickr: 8623220@N02
Modifica les dades a Wikidata

La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress en anglès), situada a Washington DC, és la biblioteca nacional del país i arxiu administratiu del Congrés. Va ser fundada pel president John Adams el 24 d'abril de l'any 1800, al mateix temps que es traslladava la seu del govern des de Filadèlfia a Washington, i es troba distribuïda en tres edificis: l'Edifici Thomas Jefferson, l'Edifici John Adams i l'Edifici James Madison. És una de les biblioteques més grans del món amb més de 138 milions de documents,[1] dels quals més de deu milions són en llengua catalana.[2]

Característiques[modifica]

La Biblioteca del Congrés és coneguda arreu del món, com la biblioteca nacional dels Estats Units, malgrat que la seva funció oficial és la de servir al Congrés dels Estats Units com a biblioteca legislativa i centre de recerca.[1]

La biblioteca posseeix:

  • la major col·lecció de materials escrits en idioma rus fora de Rússia (més de 750 000)
  • la major i més completa col·lecció de materials (llibres, revistes, periòdics, mapes, manuscrits, fotografies, pòsters, enregistraments, música, etc.) sobre Llatinoamèrica, el Carib, i la península ibèrica (10 milions).

En la col·lecció de la Divisió de Llibres Estranys i Manuscrits es troben:

  • El llibre més petit de la biblioteca és el “Old King Cole”, que mesura 1/25’’ x 1/25’’, aproximadament la grandària del punt al final d'aquesta oració. Les seves pàgines només poden fullejar-se amb l'ajuda d'una agulla.
  • El llibre més gran de la biblioteca, que mesura 1.52 x 2.13 m i conté imatges a color de la nació surasiática de Bhutan. Amb l'ajuda de l'empresa Microsoft, un equip d'estudiants de l'Institut Tecnològic de Massachusetts van registrar la vida i la cultura antigues en aquest país, gravant 40 000 imatges digitals, que van ser lliurades a l'Arxiu Nacional de Bhutan. Una còpia del llibre d'imatges va ser donada a la Biblioteca del Congrés. (152 x 213 cm)
  • El material escrit més antic existent a la biblioteca, que és una tauleta cuneïforme que data del 2040 A. C.
  • Els documents de 23 presidents estatunidencs, des de George Washington fins a Calvin Coolidge.[3]

Història[modifica]

El 1800, com a conseqüència del canvi de govern de Philadelphia cap a Washington, el president John Adams va aprovar un acte del congrés per destinar 5,000$ a la compra de llibres per ús al congres, fundant així la biblioteca.

Més tard, el 1802, el president Jefferson designa el primer bibliotecari i aprova també una legislació per la qual el bibliotecari serà sempre escollit per al president.

Després de la Guerra Civil i amb el creixement econòmic la biblioteca va començar a créixer de forma considerable. El 1870 es centralitza el registre de copyright dels Estats Units a la Biblioteca del Congrés, que esdevé en una part fonamental del creixement de la biblioteca.

Després de les dues guerres mundials, la Biblioteca del Congrés adquireix un nou rol internacional i passa a formar part d'una evolució cap ala tecnologia i la defensa dels drets humans i, gràcies a això, aconsegueix un augment de pressupost molt important que la impulsa a esdevenir en la biblioteca que coneixem avui en dia.[4]

Edificis de la Biblioteca del Congrés[modifica]

La Biblioteca del Congrés està constituïda dels tres edificis anteriors i, a més, del centre de conservació a l'àrea rural de Virgínia.

Pel que fa als tres edificis (el Thomas Jefferson, el John Adams i el James Madison), tots tres esta connectats entre si mitjançant passadissos soterranis; d'aquesta manera els usuaris només han de passar per un únic control de seguretat.

Edifici Thomas Jefferson[modifica]

Va ser el primer de tots en ser obert, l'any 1897. És conegut com a l'Edifici Principal ("Main Building"), però va prendre el seu nombre actual el 13 de juny del 1980.[5]

Edifici John Adams[modifica]

És l'edifici adjacent al Thomas Jefferson. Originalment, es va construir com l'annex de l'edifici Thomas Jefferson. Va començar a admetre públic des del 3 de gener del 1939.[6]

Edifici James Madison[modifica]

Va ser construït entre el 1971 i el 1976.

Té dues funcions. Serveix com a memorial del president James Madison.[7] I també alberga el Mary Pickford Theater, on es projecten sovint pel·lícules clàssiques i contemporànies i programes de televisió amb entrada gratuïta.[8]

Campus Packard per a la conservació audiovisual[modifica]

És l'edifici més nou (fundat l'any 2007) de tots els que formen part de la Biblioteca del Congrés i es troba a Culpeper, Virgínia.[9] La seva construcció va aprofitar d'altres edificis: un magatzem de la Reserva Federal i un refugi soterrani de l'època de la Guerra Freda. El seu nom és en honor de David Woodley Packard, l'institut del qual (Packard Humanities Institute) va supervisar el disseny i la construcció de les instal·lacions.

La seva funció és emmagatzemar totes les col·leccions audiovisuals de la Biblioteca.

La peça central de l'edifici és una reproducció d'un cinema d'estil Art Deco que projecta pel·lícules amb entrada lliure.[10]

Col·leccions[modifica]

La Biblioteca del Congrés avui és una font de recursos incomparable. La col·lecció de més de 168 milions d'ítems inclou més de 39 milions de llibres en el seu catàleg i altres materials impresos en 470 idiomes; més de 72 milions de manuscrits; la més gran col·lecció de llibres poc coneguts a Amèrica del Nord; i la més gran col·lecció de materials legals, pel·lícules, mapes, partitures musicals i enregistraments sonors.[11]

Fons en català[modifica]

La Biblioteca té més de deu milions de documents en llengua catalana, des de llibres fins a mapes, passant per partitures o diaris. Els documents en llengua catalana estan distribuïts en quinze sales de lectura i investigació, d'acord amb el format i la temàtica. S'hi poden trobar des de les bibliografies de Jaume Cabré i Quim Monzó fins a una còpia de la Crònica de Ramon Muntaner, escrita entre el 1325 i el 1328, o del primer llibre de Lo Crestià de Francesc d'Eiximenis, escrit entre el 1379 i el 1381. A més de donacions i intercanvis amb universitats catalanes, la Biblioteca del Congrés té un pressupost de més de 250.000 dòlars anuals per adquirir la bibliografia imprescindible de totes les llengües de la península Ibèrica. Dues distribuïdores de llibres de Barcelona són les principals proveïdores del fons en llengua catalana.[2]

Accés a les estances de la Biblioteca[modifica]

És oberta als investigadors acadèmics que s'hi identifiquin amb la targeta d'identificació ("Reader Identification Card"). Això sí, no es poden portar els llibres fora de la sala de lectura o dels edificis on es troben.

La majoria de documents de la col·lecció general (llibres i revistes) es troben a resguard als edificis Jefferson i Adams. D'altres col·leccions especialitzades, tant llibres com altres materials, es troben a resguard als tres edificis principals o emmagatzemats fora del recinte ("stored off-site"). L'accés a aquestes estances no és permès, excepte amb el personal autoritzat de la Biblioteca. Només les col·leccions de referència de les sales de lectura estan obertes per a consulta.

A partir del 1902, les biblioteques nord-americanes poden demanar en préstec llibres i altres materials de la Biblioteca del Congrés, sempre que aquests documents no es puguin aconseguir a través d'altres medis i, a més, amb la condició que els usuaris d'aquelles altres biblioteques no puguin portar-se a casa els documents demanats en préstec a la Biblioteca del Congrés.[12]

Bibliotecaris del Congrés[modifica]

El càrrec de bibliotecari del Congrés fou creat el 1802. És un càrrec vitalici, atorgat pel President dels Estats Units, a instàncies i amb l'acord del Senat. La següent és una llista dels bibliotecaris del Congrés:[13] La darrera persona que ocupa aquest càrrec, des del 30 de setembre de 2015, és David S. Mao.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Keefer, Alice «La Biblioteca del Congrés, Washington D.C.». Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, Núm. 8, 1985 [Consulta: 16 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «La Biblioteca del Congrés dels EUA guarda més de 10 milions de documents en català». 324.cat, 04-05-2019 [Consulta: 4 maig 2019].
  3. «Biblioteca del Congreso de Estados Unidos - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 11 novembre 2019].
  4. «History of the Library of Congress | About the Library | Library of Congress». [Consulta: 11 novembre 2019].
  5. «The Thomas Jefferson Building: Part 1 (On These Walls: Inscriptions and Quotations in the Buildings of the Library of Congress, by John Y. Cole)». [Consulta: 7 maig 2018].
  6. «The John Adams Building (On These Walls: Inscriptions and Quotations in the Buildings of the Library of Congress, by John Y. Cole)». [Consulta: 7 maig 2018].
  7. «The James Madison Building (On These Walls: Inscriptions and Quotations in the Buildings of the Library of Congress, by John Y. Cole)». [Consulta: 7 maig 2018].
  8. «Mary Pickford Theater Film Schedule (Moving Image Research Center, Library of Congress)». [Consulta: 7 maig 2018].
  9. «The Packard Campus - A/V Conservation (Library of Congress)» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2018].
  10. «Llistat pel·lícules que s'hi projecten» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2018].
  11. «Informacion General | About the Library | Library of Congress». [Consulta: 11 novembre 2019].
  12. «Subpage Title (Interlibrary Loan, Library of Congress)». [Consulta: 7 maig 2018].
  13. «Librarians Of Congress». Biblioteca del Congrés, 30-03-2006. [Consulta: 16 abril 2016]. (anglès)
  14. McGlone, Peggy «Librarian of Congress James H. Billington to retire Sept. 30». The Washington Post, 25-09-2015 [Consulta: 16 abril 2016]. (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca del Congrés dels Estats Units Modifica l'enllaç a Wikidata