Biblioteca del Congrés dels Estats Units

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióBiblioteca del Congrés dels Estats Units
Library of Congress
US-LibraryOfCongress-Seal.svg Flag of the United States Library of Congress 2.svg
Thomas Jefferson Building Aerial by Carol M. Highsmith.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat biblioteca nacional, United Nations Depository Library Tradueix, edifici de biblioteca i parliamentary archives Tradueix
Història
Fundació 1800
Activitat
Membre de Société de l'histoire de France Tradueix (8 novembre 1904)
Digital Library Federation
Association of Research Libraries
Biblioteca Digital Mundial
International Confederation of Architectural Museums Tradueix
Biodiversity Heritage Library Consortium Tradueix
World Wide Web Consortium
Volum col·lecció 164.403.119
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència Carla Hayden
Direcció/Gerència Carla Hayden
Filials Center for the Book Tradueix
National Film Registry
Office of the Inspector General, Library of Congress Tradueix
Congressional Research Service Tradueix
Xifres destacables
Pressupost 598.402.000 dòlars dels Estats Units

Web http://www.loc.gov
Facebook: libraryofcongress Twitter: librarycongress Instagram: librarycongress Youtube: UCbObxjfi3W9YKnDS0PgadNA Pinterest: LibraryCongress

Modifica les dades a Wikidata

La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress en anglès), situada a Washington DC, és la biblioteca nacional del país i arxiu administratiu del Congrés. Va ser fundada pel president John Adams el 24 d'abril de l'any 1800, al mateix temps que es traslladava la seu del govern des de Filadèlfia a Washington, i es troba distribuïda en tres edificis: l'Edifici Thomas Jefferson, l'Edifici John Adams i l'Edifici James Madison. És una de les biblioteques més grans del món amb més de 138 milions de documents,[1] dels quals més de deu milions són en llengua catalana.[2]

Característiques[modifica]

La Biblioteca del Congrés és coneguda arreu del món, com la biblioteca nacional dels Estats Units, malgrat que la seva funció oficial és la de servir al Congrés dels Estats Units com a biblioteca legislativa i centre de recerca.[1]

Edificis de la Biblioteca del Congrés[modifica]

La Biblioteca del Congrés està constituïda dels tres edificis anteriors i, a més, del centre de conservació a l'àrea rural de Virgínia.

Pel que fa als tres edificis (el Thomas Jefferson, el John Adams i el James Madison), tots tres esta connectats entre si mitjançant passadissos soterranis; d'aquesta manera els usuaris només han de passar per un únic control de seguretat.

Edifici Thomas Jefferson[modifica]

Va ser el primer de tots en ser obert, l'any 1897. És conegut com a l'Edifici Principal ("Main Building"), però va prendre el seu nombre actual el 13 de juny del 1980.[3]

Edifici John Adams[modifica]

És l'edifici adjacent al Thomas Jefferson. Originalment, es va construir com l'annex de l'edifici Thomas Jefferson. Va començar a admetre públic des del 3 de gener del 1939.[4]

Edifici James Madison[modifica]

Va ser construït entre el 1971 i el 1976.

Té dues funcions. Serveix com a memorial del president James Madison.[5] I també alberga el Mary Pickford Theater, on es projecten sovint pel·lícules clàssiques i contemporànies i programes de televisió amb entrada gratuïta.[6]

Campus Packard per a la conservació audiovisual[modifica]

És l'edifici més nou (fundat l'any 2007) de tots els que formen part de la Biblioteca del Congrés i es troba a Culpeper, Virgínia.[7] La seva construcció va aprofitar d'altres edificis: un magatzem de la Reserva Federal i un refugi soterrani de l'època de la Guerra Freda. El seu nom és en honor de David Woodley Packard, l'institut del qual (Packard Humanities Institute) va supervisar el disseny i la construcció de les instal·lacions.

La seva funció és emmagatzemar totes les col·leccions audiovisuals de la Biblioteca.

La peça central de l'edifici és una reproducció d'un cinema d'estil Art Deco que projecta pel·lícules amb entrada lliure.[8]

Fons en català[modifica]

La Biblioteca té més de deu milions de documents en llengua catalana, des de llibres fins a mapes, passant per partitures o diaris. Els documents en llengua catalana estan distribuïts en quinze sales de lectura i investigació, d'acord amb el format i la temàtica. S'hi poden trobar des de les bibliografies de Jaume Cabré i Quim Monzó fins a una còpia de la Crònica de Ramon Muntaner, escrita entre el 1325 i el 1328, o del primer llibre de Lo Crestià de Francesc d'Eiximenis, escrit entre el 1379 i el 1381. A més de donacions i intercanvis amb universitats catalanes, la Biblioteca del Congrés té un pressupost de més de 250.000 dòlars anuals per adquirir la bibliografia imprescindible de totes les llengües de la península Ibèrica. Dues distribuïdores de llibres de Barcelona són les principals proveïdores del fons en llengua catalana.[2]

Accés a les estances de la Biblioteca[modifica]

És oberta als investigadors acadèmics que s'hi identifiquin amb la targeta d'identificació ("Reader Identification Card"). Això sí, no es poden portar els llibres fora de la sala de lectura o dels edificis on es troben.

La majoria de documents de la col·lecció general (llibres i revistes) es troben a resguard als edificis Jefferson i Adams. D'altres col·leccions especialitzades, tant llibres com altres materials, es troben a resguard als tres edificis principals o emmagatzemats fora del recinte ("stored off-site"). L'accés a aquestes estances no és permès, excepte amb el personal autoritzat de la Biblioteca. Només les col·leccions de referència de les sales de lectura estan obertes per a consulta.

A partir del 1902, les biblioteques nord-americanes poden demanar en préstec llibres i altres materials de la Biblioteca del Congrés, sempre i quan aquests documents no es puguin aconseguir a través d'altres medis i, a més, amb la condició que els usuaris d'aquelles altres biblioteques no puguin portar-se a casa els documents demanats en préstec a la Biblioteca del Congrés.[9]

Bibliotecaris del Congrés[modifica]

El càrrec de bibliotecari del Congrés fou creat el 1802. És un càrrec vitalici, atorgat pel President dels Estats Units, a instàncies i amb l'acord del Senat. La següent és una llista dels bibliotecaris del Congrés:[10] La darrera persona que ocupa aquest càrrec, des del 30 de setembre de 2015, és David S. Mao.[11]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca del Congrés dels Estats Units Modifica l'enllaç a Wikidata