Lo Crestià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreLo Crestià
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Francesc Eiximenis
Llengua català
Publicació 1983
Detalls de l'obra
Gènere enciclopèdia
Més informació
OCLC 717275633
Modifica dades a Wikidata
Inici del Terç del Crestià segons el manuscrit 1792 de la Biblioteca Nacional de Madrid. Aquest manuscrit conté els capítols 1-523 d'aquest llibre, que té en total 1060 capítols.

Lo Crestià fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis[1] entre 1379 i 1392. El primer volum i la meitat del Dotzè foren publicats per l'impressor alemany Lambert Palmart a València en 1483 i 1484 respectivament.

Segons l'estudiós suís-canadenc Curt Wittlin el nom hauria de ser Lo Cristià.[2] Inicialment havia de constar de tretze volums que continguessin "sumàriament tot el fonament del cristianisme" per estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Avui en dia es pot considerar com a una enciclopèdia de la vida medieval. Lo Crestià és una obra universal que marca una fita important en la història de la literatura occidental: és la darrera de les grans summes teològiques medievals, i és també un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica europea que deixa el llatí en benefici d'una llengua vernacla, el català.

Pla general[modifica]

El pla general de l'obra apareix en el capítol 4 de la introducció a tot Lo Crestià,[3] i és el següent:

  • Lo Primer llibre tracta què és religió crestiana, e com e de qui ha son començament e son ésser, e quines són ses grans e altes dignitats. (Introducció general i apologètica del cristianisme).
  • Lo Segon llibre tracta com l’hom crestià, per diverses llinatges de temptacions, cau de la dignitat de crestianisme e dels dons a ell dats. (La temptació).
  • Lo Terç llibre ensenya quins e quals són los pecats e mals en què l’hom crestià cau quan és vençut per les temptacions en què és posat en esta vida, e per ses grans malignitats e pravitats. (El mal i les diverses classes de pecats).
  • Lo Quart llibre, e els següents, tracten com nostre senyor Déu l’hom caigut relleva meravellosament. E, primerament, pertracta aquest Quart com lo relleva per les sues santes inspiracions e diversos moviments espirituals; e aquí tractarem què és predestinació, e gràcia, e franc arbitre, e aquí aparrà què són los dons e els fruits de l’Esperit Sant, e les set benauirances que lo Salvador preïcà. (La llibertat de l'home per a fer bé o mal, i l'ajuda de Déu perquè faça el bé).
  • Lo Quint ensenya com lo relleva per llums e flames moltes, que són les virtuts teologals. (Les virtuts teologals: Fe, esperança i caritat).
  • Lo Sisè llibre tracta com lo relleva per les virtuts morals e cardenals. (Les virtuts cardinals: Prudència, templança, fortalesa i justícia).
  • Lo Setèn llibre tracta com lo relleva per la sua alta llei, e diversos manaments. (Els deu manaments de la Llei de Déu).
  • Lo Huitèn llibre ensenya com lo relleva per ostensió de la seua potència e saviesa e clemència, que demostra en les coses creades e governades e ordenades en deguts estaments. (L'ordre de coses i criatures segons la mentalitat medieval).
  • Lo Novè ensenya com lo relleva e l’afalaga per la incarnació sua, que fonc obra trascendentment amorosa e profitosa a les gents. (L'encarnació).
  • Lo Deè ensenya com lo relleva e el conforta e li ajuda per l’alta virtut sua, que en especial ha posada en los sants sagraments. (Els sagraments).
  • L’Onzè ensenya com lo relleva e l’il·lumena lo sant estament eclesiàstic e, especialment, per altea de santa religió. (Els eclesiàstics, en totes les seues modalitats).
  • Lo Dotzè tracta com lo relleva per lo bon regiment de tota la cosa pública, ço és a saber, a tots los senyors e a tots llurs súbdits, segons diverses formes e maneres de viure. (El govern de la comunitat).
  • Lo Tretzè tracta com lo relleva per menaces de les grans penes, e per promissions dels sobirans béns celestials. (Escatologia i la fi del món, i el premi o càstig que rebran les persones llavors, segons la mentalitat medieval).

D'aquest projecte només es van arribar a escriure els tres primers llibres, dedicats a matèries teologicomorals, i el dotzè, que es refereix al govern de la "cosa pública", als prínceps i als súbdits. Matèries que anaven a tractar altres volums de Lo Crestià apareixen, però, disseminades per altres obres de Francesc Eiximenis.

Volums[modifica]

Primer del Crestià[modifica]

Escrit entre 1379 i 1381 és una introducció general a la religió cristiana que inclou una refutació de la religió musulmana i de la judaica. Dividit en quatre parts de diversa proporció, que formen un conjunt de tres-cents setanta-sis capítols, més cinc d'introductoris a tot Lo Crestià, que donen un total de tres-cents vuitanta-un capítols. L'interés del rei Pere el Cerimoniós per aquesta producció va ser tan important, que va donar ordres de no deixar eixir del convent a Eiximenis "fins que la dita obra haja perfecció".[4]

Segon del Crestià[modifica]

Escrit entre 1382 i 1383 analitza el problema de les temptacions. Dividit en dos-cents quaranta capítols.

Terç del Crestià[modifica]

Escrit el 1384, està dividit en dotze tractats de diversa proporció, que apleguen mil seixanta capítols, en els quals estudia els concepte de mal i de pecat i fa una presentació molt detallada dels set pecats capitals i dels pecats de la llengua, ampliant els temes tractats en el segon volum.[5] Aquest volum inclou l'apartat Com usar bé de beure e menjar que, encara que no inclou receptes, pot usar-se com a guia per conèixer tot el que envoltava a la gastronomia d'aquell temps, incloent el servei a taula, el protocol i les normes morals aplicades a la taula.[6]

Dotzè del Crestià[modifica]

Escrit entre 1385 i 1392 és un tractat de nou-cents set capítols, distribuïts en vuit parts en què s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats.

Edicions digitals de Lo Crestià[modifica]

Manuscrits[modifica]

  • Primera meitat (capítols 1-523) del Terç del Crestià (BNC, ms. 457).

Incunables[modifica]

Lo Crestià dins les obres completes en línia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lo Crestià. Article en la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  2. Wittlin, Curt. "Era Cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis? Història d'un error de Paleografia". Caplletra, 48. Primavera 2010. 163-77
  3. Eiximenis, Francesc. Lo Crestià. Barcelona. Ed. 62 / La Caixa. 1983. Pàg. 41. Selecció a cura d'Albert Hauf.
  4. Introducció a Lo Crestià. Biblioteca Valenciana Digital (Generalitat Valenciana).
  5. Lo Crestià. L'Enciclopèdia.
  6. Francesc Eiximenis. Història de la nostra gastronomia article de Juan A. Fernández publicat a la pàg. 18 de Sóller, el 29 de maig de 2010 (català)