Temprança

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Temprança, per a la doctrina cristiana, és la virtut moral que modera l'atracció dels plaers i procura l'equilibri en l'ús dels béns creats. Assegura el domini de la voluntat sobre els instints i manté els desigs als límits de l'honestedat.

La persona moderada orienta cap al bé les seves ganes sensibles, guarda una sana discreció i no es deixa arrossegar "per seguir la passió del seu cor".[1] La temprança és sovint lloada a l'Antic Testament: "No vagis darrere les teves passions, els teus desigs refrena" (Si 18, 30). Al Nou Testament és anomenada "moderació" o "sobrietat", tal com s'afirma a la Carta Paulina "hem de viure amb moderació, justícia i pietat al segle present" (Tt 2, 12).[2] Ve de la paraula temple, i ens porta a considerar el nostre cos com un temple i en resum significa moderació dels nostres actes com a catòlics cristians creients.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Si 5,2; cf 37, 27-31
  2. Catecisme de l'Església Catòlica, 1809
  3. «temprança». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temprança Modifica l'enllaç a Wikidata