Biblioteca pública
La biblioteca pública és un centre públic social d'àmbit local que facilita l'accés a tota mena de coneixement i informació als seus usuaris, inicialment, de franc. La seva organització és fundada, mantinguda i finançada per la comunitat, a través del govern local, regional o nacional, o bé a través d'altres tipus d'organització ciutadana.[1]
Una biblioteca pública és d'accés lliure per a tothom, sense distinció d'edat, raça, sexe, religió, nacionalitat o classe social. Té la funció de democratitzar l'educació, la cultura i la informació de les comunitats a les quals serveix, fent un paper per la inclusió social[2] i ajudant a reduir la fractura digital.[3] A part d'oferir documents en diferents tipus de suport (llibres, diaris, revistes, CDs, DVs, vídeos, etc.), els fons que les integren han de proporcionar una àmplia gamma d'informació per donar resposta a les necessitats que mostren els seus usuaris i arribar al major nombre possible de ciutadans. Actualment, també, s'ofereix servei gratuït a internet com una forma nova d'accés a la informació. La legislació espanyola estableix que els ajuntaments han de garantir a la població serveis bibliotecaris en tots aquells municipis amb una població superior a 5.000 habitants.[4]
La biblioteca pública té un paper destacat en la promoció de serveis relacionats amb l'àmbit local com a element diferenciador i únic. Preserva les obres de caràcter local i n'impulsa la difusió.
Missions[modifica]
D'acord amb el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública (1994),[5] les següents missions clau, referents a la informació, l'alfabetització, l'educació i la cultura haurien de ser l'essència dels serveis de la biblioteca pública:
- Crear i fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys;
- Donar suport tant a la formació individual i la formació autodidacta com a la formació acadèmica en tots els nivells;
- Donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu;
- Estimular la imaginació i la creativitat dels nens i les nenes i dels joves;
- Fomentar el coneixement del llegat cultural, la valoració de les arts, els descobriments científics i les innovacions;
- Facilitar l'accés a les expressions culturals de totes les manifestacions artístiques.
- Encoratjar el diàleg intercultural i afavorir la diversitat cultural;
- Donar suport a la tradició oral;
- Garantir l'accés dels ciutadans a tota mena d'informació de la comunitat;
- Proveir serveis informatius adients a les empreses, a les associacions i als grups d'interès d'àmbit local;
- Facilitar l'aprenentatge en l'ús de la informació i dels mitjans informàtics per accedir-hi;
- Potenciar i participar en les activitats i els programes d'alfabetització per a totes les edats i iniciar aquestes activitats quan sigui necessari.
Biblioteques públiques de l'Estat Espanyol[modifica]
La Llei de Reguladora de Bases de Règim Local estableix a l'article 26 que els municipis amb més de 5.000 habitants han de donar el servei mínim d'una biblioteca pública.[6]
Les biblioteques públiques d'arreu de l'Estat Espanyol paguen per préstec als autors, excepte quan són biblioteques públiques municipals de municipis de menys de 5.000 habitants (des de la modificació a la Llei de Propietat Intel·lectual d'Espanya feta el 2007,[7] motivada per normativa de la Unió Europea).[8] La recaptació no s'aconsegueix de manera efectiva per la dificultat que troba CEDRO en adreçar-se als ajuntaments respectius, segons informaren el 2017.[9]
El 2014 bibliotecaris (en les seues distintes organitzacions) i el partit polític Esquerra Unida van mostrar oposició a l'obligació de pagar als autors segons una norma que el govern espanyol aprovà l'agost d'eixe any.[10]
Sistema Bibliotecari de Castella-La Manxa[modifica]
El 2011 s'aprovà a Castella-La Manxa una llei de biblioteques (Ley 3/2011 de la Lectura y de las Bibliotecas de Castilla-La Mancha) que derogava la del 1989.[11] El Sistema bibliotecari de Castella-La Manxa el 2017 fou el sistema bibliotecari d'una autonomia espanyola amb més clubs de lectura[12] i conté una xarxa de biblioteques públiques.[11]
Sistema Bibliotecari de Catalunya[modifica]
El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya.[13] Està regulat per la llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya[14] i està integrat per: La Biblioteca nacional de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública de Catalunya,es biblioteques universitàries, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.
Actualment, a Catalunya existeixen 350 biblioteques públiques, de les quals onze són bibliobusos que donen servei en municipis de menys de tres mil habitants.[15] L'any 2015 va ser declarat «Any de les Biblioteques» i la Generalitat va donar particular suport a les biblioteques públiques de municipis de menys de 5.000 habitants. Se'n van beneficiar 160 equipaments que es podran afegir als 380 que a hores d'ara ja treballen en xarxa.[16] Es va iniciar un catàleg únic i un carnet unificat que permeti als usuaris de consultar obre a qualsevol biblioteca igui quin sigui el municipi on estigui donat d'alta.[16]
Sistema Bibliotecari valencià[modifica]
El Sistema Bibliotecari valencià està regulat per la llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària de la Comunitat Valenciana[17] i està integrat per: el Consell de Biblioteques, els Centres Bibliotecaris, la Biblioteca Valenciana, les biblioteques públiques municipals, organitzades en la Xarxa de Lectura Pública Valenciana,[18] les biblioteques escolars i les biblioteques especialitzades.
Sistema Bibliotecari de les Illes Balears[modifica]
El Sistema Bibliotecari de les Illes Balears està regulat per la llei 19/2006, de 23 de novembre[19] i està integrat per: la Biblioteca de les Illes Balears, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari, les biblioteques universitàries i les biblioteques especialitzades, els centres de documentació i les col·leccions.
El Consell de Biblioteques de les Illes Balears, la Comissió Tècnica de Biblioteques de les Illes Balears, les comissions tècniques insulars de biblioteques i les unitats administratives amb competència en matèria de biblioteques de les administracions públiques són òrgans del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears
Censura a les biblioteques públiques[modifica]
Les biblioteques públiques són encarregades de mantindre una col·lecció on es reflecteix una varietat de punts de vista respecte uns assumptes. L'amplitud d'aquesta varietat és defensada per organitzacions importants com és l'American Library Associations, emparant-se en el dret a la llibertat d'expressió.[20] Els comportaments dels bibliotecaris, segons han trobat estudis fets per la segona meitat del segle xx, solen ser de rebuig davant la censura i segueixen el criteri de construir col·leccions caracteritzats per una varietat de punts de vista.[20]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca pública |
- ↑ «biblioteca pública». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ Contreras Contreras, Fortunato «Bibliotecas públicas : espacios de inclusion social». Bibliodocencia : Revista de Profesores de Bibliotecología, 1, 2, 2004.
- ↑ Hernández Pérez, Antonio «El rol de las bibliotecas ante la brecha digital». Pez de Plata: Revista de Opinión para el Desarrollo de las Bibliotecas, 3, 2004, pàg. 5-6.
- ↑ Ara, Busco refugi a la biblioteca 9/12/2010
- ↑ Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública (1994)
- ↑ Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992, p. 252. ISBN 84-87708-33-1.
- ↑ «Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia». Boletín Oficial del Estado. Art. 37
- ↑ «El Supremo reconoce el derecho de los autores a cobrar por préstamos en bibliotecas públicas». El País, 20-05-2016 [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ «España y sus leyes de fugas». El País, 12-08-2017 [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ Sánchez, Bárbara «Bibliotecarios e IU lanzan campañas contra el canon por el préstamo de libros». El País, 21-08-2014 [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ 11,0 11,1 «Siete años de soledad en las políticas bibliotecarias de Castilla-La Mancha». ABC, 05-02-2018 [Consulta: 10 febrer 2018].
- ↑ «Castilla-La Mancha es líder en clubes de lectura con 993; el doble que hace una década». ABC, 28-12-2017 [Consulta: 10 febrer 2018].
- ↑ «Sistema Bibliotecari de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llei 4/1993, de 18 de març, del Sistema bibliotecari de Catalunya
- ↑ a data 01/02/2011
- ↑ 16,0 16,1 «El Govern declara l'any 2015 com a l'Any de les Biblioteques». Generalitat de Catalunya, 05-01-2015. [Consulta: 10 març 2019].
- ↑ Llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organització Bibliotecària de la Comunitat Valenciana
- ↑ «Red de Lectura Pública Valenciana». Red de Lectura Pública Valenciana. Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. [Consulta: 15 juliol 2015].
- ↑ Llei 19/2006, de 23 de novembre, del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears
- ↑ 20,0 20,1 Audunson, 2017, p. 5.
Bibliografia[modifica]
- Audunson, Ragnar [et al.].. «Public libraries, as an infrastructure for a sustainable public sphere: A systematic review of research: A preliminary paper». A: Nordic Conference on Cultural Policy Research 2017, 2017, p. 1-14 [Consulta: 8 juliol 2018]. Arxivat 2018-07-08 a Wayback Machine.