Fractura digital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fractura digital, també dita escletxa digital o esquerda digital, és una qüestió d'abast polític i social que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no. El terme procedeix de l'anglès "digital divide", utilitzat per l'Administració Clinton per a fer referència a la fractura que podia produir-se als Estats Units entre "connectats" i "no connectats".

Tot i així, el terme també fa referència a les diferències que hi ha entre grups segons la seva capacitat per a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de forma eficaç. Les diferències en aquest nivell d'ús es produeixen principalment a causa dels diferents nivells d'alfabetització i la capacitat d'aprenentatge, que solen estar en funció de l'edat.

Altres autors estenen l'abast de la fractura digital per a explicar-la també en funció del que és denominat analfabetisme digital, consistent en l'escassa habilitat o competència d'una gran majoria de membres de les generacions nascudes abans dels anys seixanta que no han après a usar les eines tecnològiques de computació i per tant és molt limitat també el seu accés als serveis d'Internet.

Les TIC com a element d'integració o exclusió social[modifica | modifica el codi]

Fractura digital és, per tant, la distància social entre els que poden i els que no poden accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la manca d'accés es converteix en un element d'integració o exclusió social. Aquesta mancança pot ser atribuïble a la impossibilitat d'accés als sistemes d'informació, a la incapacitat per fer-los servir per manca de formació o bé a una limitació de la disponibilitat de recursos en xarxa.

Així, podem definir el concepte de bretxa digital segons els enfocaments següents:

  • L'enfocament cap a la infraestructura. La possibilitat o dificultat de tenir accés a ordinadors connectats a la xarxa. El terme oposat que s'empra amb més freqüència és el d'inclusió digital.
  • L'enfocament cap a la capacitació:. La capacitat o dificultat d'utilitzar aquestes tecnologies. En aquest sentit, podem parlar d'alfabetització digital.
  • L'enfocament cap a l'ús dels recursos. La limitació o possibilitat que tenen les persones per utilitzar els recursos disponibles a la xarxa. En els últims temps, s'ha integrat en el concepte de bretxa digital les possibilitats d'utilitzar la tecnologia no solament per accedir a la informació i al coneixement sinó també per incorporar les noves tecnologies en el dia a dia com per exemple per aprofitar  les “noves oportunitats” com el desenvolupament dels negocis, l'atenció mèdica en línia, el teletreball i el gaudi de noves formes d'entreteniment i oci.

Basats en aquests elements, molts dels organismes internacionals han definit una política de desenvolupament orientada a la reducció de l'escletxa digital. No obstant això, malgrat l'evolució en el concepte, s'emfatitza principalment en el desenvolupament de la infraestructura tecnològica. Les inversions i les polítiques nacionals per a la reducció de la bretxa digital segueixen orientades principalment cap al desenvolupament de la connectivitat.

« Existeix el temor que les TIC, que es creu que faciliten la vida dels humans, en realitat augmentin la disparitat entre el món en desenvolupament i el món desenvolupat, entre el ric i el pobre, entre blancs i negres, entre formats i no formats, donant per tant naixement a la fractura digital. »
— Muhammad Zubair Kahn, 2012

L'estat actual de la fractura digital[modifica | modifica el codi]

Segons un informe, el creixement de la connexió dels humans a Internet s'ha realentitzat de tal manera que el 2020 no hi haurà 4 mil milions persones dins el grup dels connectats.[1]

L'estat actual de la fractura digital a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 2002 l'INE (Instituto Nacional de Estadística) i l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) elaboren conjuntament l'enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a les llars d'Espanya. Si ens fixem en les grans xifres de l'exercici 2013, veurem que Catalunya, amb relació a l'ús d'ordinador i d'Internet en els 3 darrers mesos de l'any, supera la mitjana espanyola (72%) i la de la Unió Europea (74%) amb un 75,5%. L'ús de la telefonia mòbil se situa en un 94,6% (proper a la mitjana espanyola). Si comparem aquests resultats amb l'any 2008, veurem que hi ha un increment global d'un 7,5%. I això es percep, sobretot, en l'increment del percentatge d'ús de l'ordinador i internet en la franja d'edat que va dels 55 als 64 anys (en els darrers cinc anys hem passat d'un 30 a un 60%). Si ens referim a l'escletxa digital de gènere, la distància entre homes i dones s'ha reduït des de l'any 2012 en ús de l'ordinador i internet i el comerç electrònic, seguint la tendència dels darrers anys.

Fractura digital i aprenentatge virtual[modifica | modifica el codi]

L'aprenentatge virtual pot esdevenir un instrument molt útil per lluitar contra la fractura digital i garantir la inclusió digital. Però perquè això sigui així cal que qualsevol estratègia tingui present, entre altres coses:

  1. Les característiques socials de cada persona.
  2. La dimensió social, cultural i política de les comunitats.
  3. Que les TIC siguin molt més fàcils i intuïtives en el moment d'utilitzar-les.
  4. Que s'utilitzi material acadèmic rigorós però amb un caràcter eminentment pràctic, estimulant i adaptat a les necessitats específiques.
  5. Que les tecnologies s'adaptin a qualsevol tipus de discapacitat intel·lectual o física.

Accions per a reduir l'escletxa digital[modifica | modifica el codi]

  • Millora de les infraestructures i les xarxes de telecomunicacions.
  • Promoure la distribució i ús de noves tecnologies en països amb dificultats per accedir a la societat de la informació.
  • Reducció de les tarifes d'accés als serveis dels operadors per possibilitat que més persones puguin accedir a les noves tecnologies.
  • Educació bon ús de les noves tecnologies.

El projecte Loon[modifica | modifica el codi]

El projecte Loon és un projecte de Google que pretén fer arribar Internet a tots els indrets del món mitjançant globus estratosfèrics. La iniciativa va néixer el juny de 2013, a Nova Zelanda, on es van llençar trenta globus que van permetre a un grup de voluntaris de l'illa rebre un servei continu d'internet.

Mentre que a Europa i als Estats Units un 70 per cent de la població té accés a Internet, en altres països es tracta d'un article de luxe per l'elevat cost que suposa poder tenir una connexió a la xarxa. Els globus del projecte Loon sobrevolen la Terra a 19 quilòmetres d'altura, funcionen amb energia solar i eòlica i faciliten l'accés a Internet en llocs remots on no arriba el cable. Per tant, és un sistema més barat i assequible que fer costoses inversions econòmiques en infraestructures de telecomunicacions.

L'únic problema -en el qual ja treballen a Google- és controlar la trajectòria dels globus que naveguen lliurement en el vent, cosa que estan intentant de resoldre fent moure els globus cap amunt o cap avall per aprofitar els corrents d'aire. Encara necessiten respostes, però potser la solució per connectar molts indrets que, per la seva accidentada geografia, no tenen una altra manera més assequible d'accedir a la xarxa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Broadband Commission for Digital Development, 2015.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]