Drets digitals

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El terme drets digitals descriu els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. El terme està particularment relacionat amb l'extensió a l'entorn digital dels drets humans ja existents, com el dret a la privacitat, a la llibertat d'informació i a la llibertat d'expressió.[1] El Dret d'accés a Internet ha sigut reconegut com un dret bàsic per diversos Estats.[2]

Història[modifica]

El desembre de 2003, les Nacions Unides va celebrar una conferència especial a Ginebra, anomenada Cimera Mundial de la Societat de la Informació (World Summit on the Information Society). Un dels objectius d'aquesta trobada era aconseguir disminuir la bretxa digital existent que separa els països en "rics" i "pobres". Per als països "pobres" l'accés a Internet és molt difícil. Després de llargues converses, totes les persones assistents signaren una declaració final.[3] El comunicat va assenyalar que els drets humans són universals, i que no es poden dividir. Ells també estaven relacionades amb les llibertats fonamentals que la Declaració de Viena havia definit, i no podien ser separats d'ells.[3]

Aquesta declaració també fa referència específica a la importància del dret a la llibertat d'expressió a la "societat de la informació". Es va dir:[3]

« "Reafirmem, com a fonament essencial de la societat de la informació, i com s'indica en l'article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans,[4] que tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, que aquest dret inclou la llibertat d'opinió sense interferències i de buscar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense consideració de fronteres. La comunicació és un procés social fonamental, una necessitat humana bàsica i el fonament de tota organització social. És fonamental per a la Societat de la Informació. Tot el món, a tot arreu han de tenir l'oportunitat de participar i ningú hauria de ser exclòs dels beneficis de la Societat de la Informació ofereix." »

Com a exemple, la gestió de drets digitals és en aquest àmbit.

Tipologia[modifica]

Entre els drets digitals podem trobar:

D'altra banda, l'organització Computer Professionals for Social Responsibility, postula els següents principis de la xarxa:

  • Connecta mundialment
  • És oberta i està a l'abast de tothom.
  • Els usuaris tenen el dret a comunicar-se.
  • Els usuaris tenen el dret a la privadesa.
  • Les persones som els administradors de la xarxa i no els seus propietaris.
  • L'administració de la xarxa ha de ser oberta i inclusiva.
  • La xarxa ha de reflectir la diversitat humana, i no homogeneïtzar-la.[6][7]

Referències[modifica]

  1. «Digital freedom: the case for civil liberties on the Net». BBC News, 04-03-1999 [Consulta: 1 maig 2010].
  2. N. Lucchi, "Access to Network Services and Protection of Constitutional Rights: Recognizing the Essential Role of Internet Access for the Freedom of Expression", Cardozo Journal of International and Comparative Law (JICL), Vol. 19, No. 3, 2011. Available at http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1756243
  3. 3,0 3,1 3,2 Klang, Mathias; Murray, Andrew [2005]. Human Rights in the Digital Age. Routledge, p. 1. 
  4. "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, aquest dret inclou la llibertat de sostenir opinions sense interferència i cercar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense consideració de fronteres". Vegeu un.org
  5. WARKENTIN, Gabriela. Derecho de la Información. Ecuador 2003. P. 71.
  6. WARKENTIN, Gabriela. Derecho de la Información. Ecuador 2003. P. 74.
  7. WARKENTIN, Gabriela. Diccionario de Derecho de la Información. Vol I. Ernesto Villanueva Coordinador. 3a Ed. TP. 181-189.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drets digitals Modifica l'enllaç a Wikidata