Drets digitals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme drets digitals descriu els drets de les persones per realitzar accions legítimes que comprenen l'ús d'un ordinador, tot tipus de dispositiu electrònic, o una xarxa de comunicacions. El terme té estreta relació amb la protecció i compliment de drets existents, com ara el dret a la privacitat, la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació, en el context de les noves tecnologies digitals, especialment Internet; sovint s'usa quan en relació a xarxes informàtiques com Internet.

Història[modifica | modifica el codi]

El 2003, les Nacions Unides va celebrar una conferència especial, anomenada Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació (World Summit on the Information Society). Una de les tasques d'aquesta trobada era aconseguir disminuir la bretxa digital existent que separa els països en "rics" i "pobres". Per als països "pobres" l'accés a Internet és molt difícil. Després de llargues converses, totes les persones assistents signaren una declaració final.[1]

El comunicat va assenyalar que els drets humans són universals, i que no es pot dividir. Ells també estaven relacionades amb les llibertats fonamentals que la Declaració de Viena havia definit, i no podien ser separats d'ells. A més, la democràcia, així com el desenvolupament sostenible ha de ser respectada i l'imperi de la llei ha de fer-se més fort.[1]

Aquesta declaració també fa referència específica a la importància del dret a la llibertat d'expressió a la "societat de la informació". S'ha dit:[1]

« "Reafirmem, com a fonament essencial de la societat de la informació, i com s'indica en l'article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans,[2] que tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, que aquest dret inclou la llibertat d'opinió sense interferències i de buscar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense consideració de fronteres. La comunicació és un procés social fonamental, una necessitat humana bàsica i el fonament de tota organització social. És fonamental per a la Societat de la Informació. Tot el món, a tot arreu han de tenir l'oportunitat de participar i ningú hauria de ser exclòs dels beneficis de la Societat de la Informació ofereix" »

Com a exemple, la gestió de drets digitals és en aquest àmbit.

Ciberdrets[modifica | modifica el codi]

Entre ells podem trobar els següents "ciberdrets" :

  • Dret a la lliure expressió.
  • Dret a la privadesa en línea (privacy online)
  • Dret a l'accés al ciberespai (accés a l'internet) independentment dels nivells d'ingrés, la ubicació geogràfica o les discapacitats dels usuaris.
  • Dret a associar-se en comunitats en línea (conegudes també com a comunitats virtuals)[3]

D'altra banda, la Organitzación Computer Professionals for Social Responsibility, postula els següents principis de la xarxa : Connecta mundialment.

  • És oberta i està a l'abast de tots.
  • Els usuaris tenen el dret a comunicar-se.
  • Els usuaris tenen el dret a la privadesa.
  • Les persones som els administradors de la xarxa i no els seus propietaris.
  • L'administració de la xarxa ha de ser oberta i inclusiva.
  • La xarxa ha de reflectir la diversitat humana, i no homogenizar-la.[4]

El debat dels ciberdrets[modifica | modifica el codi]

Alguns sostenen i mantenen la convicció que el ciberespai, especialment Internet, ha de ser un territori lliure per a l'expressió i la comunicació de totes les idees, sense que això impliqui en la interferència, ni e la regulació imposada per les institucions estatals. Actualment els anomenats ciberdrets no són exercits al complet arran de faltes de politiques implicades en el be comú. Això comporta que el dret existeixi en la seva teoria però no en la seva pràctica.

Alguns crítics dels ciberdrets, sostenen que aquests drets no són exclusius del ciberespai o d'aquest "món virtual", sinó que són una extensió més del que ja succeeix al món material. Consideren doncs, que resulta important regular l'Internet per tal que no es vulnerin els drets de la propietat intel·lectual, així com, no serveixi aquesta tecnologia com a instrument d'activitats delictives.[5]

Moviments en defensa dels ciberdrets[modifica | modifica el codi]

Entre alguns moviments es troben els següents:

  • Open Source: tenen lloc con existeien organitzacions dedicades a defensar els sistemes de codi obert o compartit, en contra dels coneguts sistemes de propietaris o tancats.
  • En contra dels intents de la regulació penal: aquest moviment sorgeix per oposar-se a les intencións de regulació i legislació de governs en combat en contra del cibercrim.
  • Defensa de la informació privada: aquest moviment sorgeix en contra de les polítiques d’inspecció i obtenció de tota la informació electrònica. Fent referència a correus electrònics, xarxes socials, i també inclou diferents patrons de navegació de cada usuari de la xarxa.
  • Anticomercial: en contra dels correus electrònics no sol·licitats per fins comercials, els coneguts correus spam.

Llibertat d’expressió: campanya a favor de la llibertat de pensament al ciberespai.

  • Codificació: campanya a favor de la possibilitat de recopilar la comunicació electrònica (per raons de seguretat, privacitat, etc.)
  • Divulgació del coneixement: activitats encarades a la difusió dels continguts educatius.
  • Transparencia: petició dels ens governamentals i privats de publicar la seva informació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Klang, Mathias; Murray, Andrew [2005]. Human Rights in the Digital Age. Routledge, p. 1. 
  2. "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, aquest dret inclou la llibertat de sostenir opinions sense interferència i cercar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense consideració de fronteres". Vegeu un.org
  3. WARKENTIN, Gabriela. Derecho de la Información. Ecuador 2003. P. 71.
  4. WARKENTIN, Gabriela. Derecho de la Información. Ecuador 2003. P. 74.
  5. WARKENTIN, Gabriela. Diccionario de Derecho de la Información. Vol I. Ernesto Villanueva Coordinador. 3a Ed. TP. 181-189.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drets digitals Modifica l'enllaç a Wikidata